dimecres, 12 de febrer de 2014

Passejada pel Caos de Targasona

9.02.14  A l’Alta Cerdanya, el Caos de Targasona és un d’aquests lloc interessants ideals per visitar quan el dia no acompanya massa, com ha estat el cas d’aquest cap de setmana que, entre front i front, hem aprofitat les poques hores de treva meteorològica.

Aquest “caos” (el mot francès chaos es refereix a una esllavissada de roques) és un conjunt de boles granítiques, amuntegades unes sobre les altres, formant petits turons escampats pel vessant sud del Pic dels Moros, entre els 1500 i 1600 metres d’alçada dins la Cerdanya francesa. La carretera D-618, que va d’Ur a Font Romeu, el travessa en diagonal d’oest a est.

Hi podem arribar directament al Caos de Targasona per aquesta carretera on, a partir del Km 6, es van trobant diferents llocs per aparcar al voral amb petits senders que s’endinsen al seu interior. Nosaltres, per tal d’allargar un xic més l’excursió, sortim del poble d’Angostrina (on hem arribat per l’esmentada carretera) tot prenent el GRP Tour de Cerdagne, marcat en vermell i groc que, un cop creuat el riu pel pont de la carretera, s’enfila pel vessant oest de l’ampla vall guanyant alçada ràpidament entre marges d’antics camps.

Angostrina


Ben aviat ens veiem envoltats d’una pila de grans blocs granítics aïllats que sobresurten d’entre els matolls d’avellaners encara pelats, mentre el sender, tot fent una amplia corba, arriba al caire de la petita carena que separa la vall d’Angostrina del vessant del Pic dels Moros, suaument inclinat vers al sud. Des d’aquí ja veiem l’alta torre de la central solar de Thémis i el Caos de Targasona just al seu dessota. Des del capdamunt d’un dels blocs més destacats ens observen uns voltors.

La torre de la central Thémis sobre el Caos de Targasona

Els vigilants del Caos

Aquesta carena resulta ser la cresta d’una morrena lateral deixada per la llengua d’una glacera que un dia, procedent dels massís del Carlit, es va desplaçar per la vall d’Angostrina fins a desembocar a la plana cerdana. El dia, que ha començat amb un sol enterenyinat, s’anat tapant poc a poc cobrint el cel d’un tel de núvols d’un gris plom, que fan ressaltar la neu recent caiguda.

Dia gris sobre el Puigllançada i la Tosa d'Alp

Deixem el GRP i baixem per la cresta morrènica fins als prats que tenim just a sota, tot acostant-nos al marge occidental  del Caos de Targasona, al qual entrem per un dels molts senderons que el recorren i, de seguida, veiem un dels monticles coronat per una immensa roca que es retalla contra el Puigmal.

Entrant al Caos pel sector del Dolmen

Vista del Puigmal des del Caos

Hi anem trobant diverses colles d'escaladors, doncs el Caos de Targasona és un indret molt freqüentat per escaladors de tot Europa que practiquen l’escalada en bloc o boulder. Aquesta activitat es realitza en gairebé un miler de blocs repartits en diferents sectors (Baleine, Dolmen, Dieux-Païens, Thémis, Aigle, Arche, Chapeau de Napoléon; vegeu reportatge a la revista Vèrtex, núm. 206). A les roques podem resseguir les vies pels rastres que hi deixa el magnesi.

Roca tacada amb el magnesi dels escaladors

Passadissos, gateres, esquerdes, agulles, torres, són els elements escultòrics entre els quals anem desplaçant-nos com dins un laberint poblat d’avellaners i bedolls que aprofiten qualsevol racó arrecerat per a establir-se. Algunes roques estan disposades de tal manera que semblen ben bé dolmens prehistòrics.





El "dolmen" natural que dóna nom al sector

Tot i que el mot chaos significa despreniment, aquest conjunt té el seu orígen en la meteorització química del granit el qual es transforma en sorra (sauló) deixant a l’aire els nuclis, en forma de boles, de les roques que encara no s’han alterat. També té molt importància l’acció física de l’aigua que s’escola entre les esquerdes i que, quan es congela, actua com una falca.


Hem entrat al Caos pel sector del Dolmen i hem anat baixant per un sender principal que travessa el sector de Dieux-Païens fins arribar a la carretera D-618 (Km 6), mentre el dia s’esdevé cada cop més rúfol, els núvols comencen a cobrir els cims de les muntanyes que ens envolten i la temperatura cau en picat. Hi podriem tornar a Angostrina per aquesta carretera, però és millor (i més elegant) travessar uns prats en direcció oest fins arribar al peu de la carena per on hem vingut. Una breu pujada per algun corriol obert pel bestiar ens situa altre cop a la cresta morrènica, on retrobem el GRP que seguim, doncs, a la inversa per retornar a Angostrina.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 9.02.14 per Isabel Benet i Ventu Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada