dimarts, 18 de febrer de 2014

Per la Ruta del Ter amb bicicleta (V)

15.02.14  Avui toca fer la darrera etapa de la Ruta del Ter i per a celebrar-ho ens hem reunit una bona colla a l’estació de Girona: les Isabels, la Roser i el Ramon venim de Barcelona, el Ferran ha pujat a l’estació de Sant Celoni, i la Natàlia i el Jordi ja ens esperaven a l’andana.

Com que la Natàlia és de Girona ciutat, ens adverteix que el primer tram de la ruta l’haurem de fer per la N-II perquè el camí està en molt males condicions, per això enfilem cap al nord a trobar el pont sobre el Ter, a l’alçada de l’aiguabarreig amb el riu Onyar. A partir d’aquí ja prenem la nacional i, amb gran perill, passem ràpidament per Sarrià de Ter i alguns polígons industrials. Després de Medinyà entrem de ple a la plana empordanesa i, tot deixant la nacional, prenem la carrereta GI-633 que és un xic més tranquil·la i per la qual creuem Cervià de Ter. A la sortida d’aquest poble per fi ja toquem terra quan ens desviem per una pista que ens apropa a la riba esquerra del riu: comença la ruta pròpiament dita.



Comencem a rodar sota la coberta vegetal d’un verd brillant, i és que avui fa un dia excel·lent, amb un cel blau i una temperatura primaveral molt agradable, malgrat que encara estem en ple mes de febrer. A l’horitzó es retalla el massís del Canigó ben nevat. Tot plegat una imatge de postal.


En alguns trams, però, la ruta circula per camins carreters un xic enfangats que travessen extenses pollancreres de troncs blanquíssims, com col·lumnes de marbre, i on cal estar atents a les senyalitzacions.



Així arribem al veïnat de Sobrànigues, al sud de Sant Jordi Desvalls, on creuem el Ter per una passera de ciment. A l’altra banda del riu, a pocs metres a mà dreta, està el poble de Flaçà on agafarem el tren de tornada; ara, però, anem a l’esquerra seguint el curs del riu per una carretera que ens apropa a Sant Llorenç de les Arenes on prenem la variant de Jafre.

El Ter al seu pas per Sobrànigues

Per aquesta variant travessem una petita muntanya que sobresurt de la plana i que el Ter rodeja pel nord tot descrivint una gran corba. Un cop situats a l’altre vessant d’aquesta muntanya, baixem de dret cap a la presa de Colomers, estructura destinada al control del cabal del riu i on s’ha habilitat un pas per als vianants i ciclistes. Un cop a l’altra banda del riu ens anem acostant al poble de Jafre i al massís del Montgrí, la silueta del qual veiem alçar-se entre els ametllers florits i els camps tofuts.

Presa de Colomers

Arribant a Jafre

El Montgrí tancant l'horitzó

Pel Pla d’Amunt passem pel sud de les poblacions de Verges i d’Ullà. En apropar-nos al Montgrí ja veiem perfectament el castell de quatre torres que el corona. En aquest punt el riu Daró vessa les seves aigües al Ter a través d’una canalització. A partir de la resclosa d’Ullà entrem dins l’anomenat Parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, creat al maig de 2010 i on darrerament s’hi han fet actuacions de recuperació de la flora i la fauna pròpies dels aiguamolls i dels quals en podem veure alguns exemplars, sobretot de corbs marins, en miradors habilitats amb plafons informatius.

El castell de Montgrí al capdamunt del massís

A la resclosa d'Ullà

Punt d'observació de la fauna del parc

Resten pocs quilòmetres per arribar a la desembocadura, i ara el Ter baixa ample i plàcid i nosaltres rodem còmodoment per una pista de ferm excel·lent que ressegueix la riba esquerra del riu, mentre observem com les Illes Medes neixen i creixen per damunt dels camps recent llaurats que sembla que les hagin cultivat.


Al fons dels camps apareixen les Illes Medes

Encara que tots tenim certa pressa (s’acosta l’hora de dinar i ja tenim gana) gaudim plenament d’aquest moment, sobretot les Isabels ja que pressentim que s’acosta el final de la Ruta del Ter, la qual vam començar el dia 2 de novembre de 2012 a Vallter. Així d’aquesta manera arribem a l’indret anomenat la Gola, entre les platges de l’Estartit i de la Fonollera, on el Ter finalitza el seu viatge tot escolant-se per un estret canal que trenca la barra de sorra que quasi clou el seu curs. Tot són felicitacions. Portem uns 50 Km de recorregut amb un desnivell positiu d’uns 300 metres, però la jornada encara no s’ha acabat.

A la platja de l'Estartit, punt final de la Ruta del Ter

Les Isabels, protagonistes de les cinc etapes del Ter

Després de dinar i reposar forces sota l’ombra d’uns tamarius, i de fer uns cafès a Torroella, ens toca desfer el camí fins a l’estació de tren de Flaçà... total uns 30 Km de res...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 15.02.14 per Isabel Benet, Isabel Salvia, Roser Masferrer, Ramon Boldú, Natàlia Santjaume, Jordi Colomer i Ferran Guillén.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada