dilluns, 23 de juliol del 2012

Ròc Blanc i Baixollada, sostres del Donasà

A l’extrem oriental del departament francès de l’Arièja s’estèn la comarca occitana del Donasà, entre el coll de Palhèras i el riu Aude, al nord del Capcir. La seva capital és Queragut (Quérigut en francès), on es conserven les restes dels seu històric castell (s. XII). Pels seus boscos, aquesta comarca és coneguda com el Quebec de l'Arièja. El seu punt culminant és el pic de Baixollada (2546 m), però més famós és el seu veí, l'escarpat Roc Blanc (2542 m), símbol del Donasà. L’objectiu inicial d'avui era pujar només a aquest cim, però al final hem pogut assolir-los tots dos en una magnífica jornada de muntanya.

Des de la Cerdanya anem, per Sallagosa, al coll de la Perxa i Montlluís, on ens desviem per la carrretera D-188 en direcció a La Llaguna, Matamala, Formiguera i Puigbalador, per agafar després a l'esquerra la D-16 en direcció a Queragut. Als 4 Km deixem aquesta carretera per seguir a l’esquerra per la ruta forestal de Bosc Negre, pista planera en bastant bon estat que desprès d’uns 11 Km arriba al minúscul refugi forestal de Laurenti, on deixem el cotxe.

Des del refugi de Laurenti (1616 m) continuem uns metres per la pista, fins al pont de Botadiol, d’on surt el camí senyalitzat cap a l’estany de Laurenti. Aquest camí, ample però costerut, va pujant per un bosc d’avets i faigs que més amunt donen pas al pi negre. Anem sortint a diversos replans i, després de travessar un pedregar, baixem uns metres i arribem a l’estany de Laurenti (1936 m) (1 h), lloc idíl·lic freqüentat per pescadors i campistes els cap de setmana, però que aquest dilluns de bon matí es troba encara solitari.


Abans de vorejar-lo per la dreta, ens desviem uns metres a l’esquerra per travessar una pasarel·la i poder veure, des de la seva riba, el cercle de muntanyes que tenim al davant: a l'esquerra, encapçalant la cresta de Laurenti, el pic de la Tribuna (2499 m), al fons, el pic de Baixollada (2546 m) i a la dreta, sobre l’estany, l'imponent Ròc Blanc (2542 m). Retornem al camí per flanquejar l’estany per la dreta, passat el qual, per un pas entre roques, enfilem la vall.



Anem per un camp ple de gencianes grogues (Gentiana lutea) que, com podem observar, malgrat que la planta s’assembla al veladre, les flors són completament diferents. El camí, senyalitzat amb fites i marques de pintura, travessa primer un sector de blocs granítics i després va guanyant alçada per la banda dreta de la vall, per sota el vessant sud del Ròc Blanc.

Deixant enrera l'estany de Laurenti



Sobre unes roques prop del camí unes marmotes ens observen, entre encuriosides i vigilants. Més amunt, el camí gira cap a la dreta per guanyar una careneta sota la qual hi ha un petit estany (2250 m) (2.10 h), normalment sec a finals d’estiu.

Estanyol sota el coll de Laurenti

Vista de la pujada, prop del coll de Laurenti

Continuem en direcció nord-oest, pujant en llaçades per un fort pendent, fins assolir el coll de Laurenti (2400 m) (2.30 h), on trobem un senyal de ferro de la Reserva de Fauna d’Orlú, espai protegit que ocupa la part alta de la llarga i profonda vall d’Orlú que podem albirar a l’altre costat del coll, a l’oest.

Des del coll girem a la dreta en direcció nord-est per enfilar el camí cap al cim. Guanyem alçada amb més llaçades i després flanquejem fins a la base del Ròc Blanc. Grimpem els darrers metres per uns blocs de granit i assolim l’estret cim del Ròc Blanc (2542 m) (2.50 h), format per un caòtic amuntegament d’aquests blocs.

Pujant al cim, amb la vall i la Dent d'Orlú al darrera

L'aeri camí cap al Ròc Blanc

Abans del cim, una esplèndida visió de l'estany de Laurenti

Vista de la pujada final al cim; enfront, la cresta de Laurenti

Sobre els blocs culminants del Ròc Blanc

Al cim gaudim d’un panorama molt dilatat en totes direccions: massís de Sant Bertomièu (sobre la pedrera de talc de Trimóns), pic de Tarbesó, Dent d’Orlú, muntanyes d’Acs (pics d’Esquena d’Ase i Estanh Faurí), Puigpedrós de Lanós i Puig de Coma d’Or, Carlit, Piques Roges, Puig de la Portella Gran, Puig Peric i Petit Peric, Madres, Canigó, etc.


Des del Ròc Blanc podem veure, en direcció sud, els dos pics de Baixollada, al final d’un gran replà herbat que es troba unit al coll de Laurenti per una petita cresta, entre els vessants d’Orlú i de Laurenti. Fa un dia magnífic i ens animem a intentar-ho.

De nou al coll de Laurenti; enfront, les muntanyes d'Acs

Retornem al coll i ens apropem a la cresta. Uns excursionistes que també hi van ens indiquen el punt clau: una estreta esquerda entre les roques, que s’ha de passar de costat; un cop a l’altra banda, el camí de la cresta es fa evident, i amb una curta estona de fàcil grimpada atenyem el replà, vora l’imperceptible, des d'aquí, pic de Canras (2440 m), mentre que al davant nostre s'alcen els dos pics de Baixollada, el principal a l’esquerra (est) i el secundari a la dreta (oest).

Cap al pic de Baixollada

La pujada final, amb el Ròc Blanc al darrera

Travessem, doncs, aquest replà en direcció al cim principal, que assolim després d’una curta i suau pujada final. El pic de Baixollada (2546 m) (3.50 h), un xic més alt però amb menys presència que el Ròc Blanc, gaudeix, a més de la mateixa panoràmica, d’una visió completa, al nord-est, de la vall de Laurenti i, cap al sud, de la capciresa vall de Galba, encapçalada per la Portella d’Orlú i els cims de Puig Terrers, pic de Morters i pic de l’Home Mort.

Pics de la Tribuna i del Pla Bernat, des del pic de Baixollada

Vall de Galba

Vall de Laurenti

Satisfets per totes aquestes panoràmiques, i com sigui que el temps va passant, decidim que no cal apropar-nos al cim secundari, vint metres més baix, que s’aboca directament sobre la vall d’Orlú. Per retornar a l’estany de Laurenti no ens caldrà travessar altre cop el replà i la cresta. Baixem del cim i, sense apartar-nos de la carena, no triguem en trobar una fita que indica, a la dreta, l’inici d’un corriol per on entrem a una canal herbada de forta inclinació però molt oberta, que baixa a la vall de Laurenti.

La canal per on hem baixat

A la sortida de la canal arribem a un petit replà amb una sorgència, uns metres per sota de l’estanyol que hem vorejat a l’anada, on no ens cal arribar, doncs continuem per un sender que desemboca més endavant en el camí de pujada, per on retornem a l’estany de Laurenti (5.20 h). Per alegrar-nos el camí veiem moltes plantes entre les que destaca el corniol (Aquilegia vulgaris) amb les seves grans flors blavoses i molt vistoses.


El blau intens de l'estany de Laurenti

Després de descansar una estona fruint de la tranquilitat i la bellesa de l’entorn, travessem per una pasarel·la el rec de Laurenti (aquí tot es diu Laurenti) per flanquejar l’estany per la dreta i així acabar de donar-li la volta. A l’altre costat retrobem el camí de l’anada, per on baixem, posant atenció en alguns trams inclinats, fins al refugi de Laurenti (6.20 h), punt final d'aquesta magnífica excursió pel Donasà.

El minúscul refugi de Laurenti

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 23.07.12 per Isabel Benet i Ventura Amorós. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada