diumenge, 26 d’agost del 2012

Pics de Vallhiverna

Ens despertem al refugi de Conangles a dos quarts de sis del mati, tothom dorm i baixem al menjador a les fosques on ja ens han deixat l'esmorzar preparat des de la nit abans. Havent esmorzat, sortim del refugi per anar a buscar el cotxe, encara és negra nit i el cel és ben estrellat, menys mal de la llum del frontal! Al cap de tres quarts d’hora de carretera arribem a l’estany de Llauset.


A les set del mati, a 10ºC i amb les primeres llums del dia, comencem l’ascensió al Vallhiverna. Tot vorejant el llac de Llauset, força baix degut a la sequera, ja podem veure la primera llum del dia il·luminant els cims de les muntanyes. El cel és blau i no veiem cap núvol, això ens fa ser optimistes, sembla que tindrem un bon dia.

Al cap d’una mitja hora arribem al primer pal indicador. Des d’aquest punt el camí que hem de seguir ja es veu clar; fa vent i força fred, i encara anem abrigades. Continuem la marxa vers el coll de Llauset, i un cop a dalt, tot fent el “segon esmorzar”, ja podem gaudir d’una vista fantàstica de la Serra Negra; ja no fa tant de fred, tot i que el vent encara és fa notar.


A continuació, emprenem l’ascensió seguint les fites. Ara el camí ens fa grimpar, i al cap d’una estona ja podem veure amb entusiasme el famós “pas del cavall”, gairebé el tenim! Després de dos intents infructuosos, aquest cop sí! Seguim pujant i arribem per fi a la Tuca de les Culebres (3062 m), el cim occidental del Vallhiverna, on fem la foto de rigor.



Seguim, ara toca el “pas del cavall”, ens disposem a travessar-lo assentades (no ens atrevim a passar-lo d’una altra manera), quin yuyu i quina emoció! Estimball a banda i banda, cal no badar, anem avançant de mica en mica fins que arribem a l’altra banda, una mica més de grimpada i... ja hi som! Hem fet cim! Per fi som dalt del Vallhiverna (3067 m). Al cim trobem tres excursionistes més, ens saludem, ens fem fotos i gaudim de la vista força estona; fa bon dia i no tenim pressa per baixar.



Al cap de tres quarts d’hora, iniciem la baixada travessant la cresta i descendint cap als llacs Redó i Xalat. Anem seguint les fites i ben aviat ens adonem que hem perdut el camí; ens trobem al mig d’un mar de pedres inacable, ens preguntem què ens explicaria la Isabel Benet, la nostra amiga geòloga, d’aquestes pedres, observem que hi ha diferents tipus de pedres amb formes curioses, pissarres, granit, pedres ferruginoses, etc.

Quan estem cansades de pedres i també de les hores que portem caminant, decidim que ha arribat l’hora de menjar-nos l’entrepà i aprofitem per consultar el mapa. Un cop hem dinat i hem recuperat les forces, també recuperem el sender GR 11 que voreja els llacs; un pal indicador ens confirma que anem pel bon camí. Al cap d’una estona arribem a l’estany de Botornàs, al peu del refugi lliure del mateix nom. Ja ens queda menys, ben aviat  tornem a veure l’estany de Llauset i finalment, al cap de deu hores, arribem al cotxe.

Un cop a l’aparcament, un forestal del parc ens saluda amablement i ens demana fer-nos una petita enquesta: ens fa varies preguntes sobre la nostra visita al parc natural, si ens ha agradat, si hem trobat a faltar alguna cosa, si està net, etc. Satisfetes i contentes per haver aconseguit el nostre objectiu, ens acomiadem del forestal tot desitjant-nos un bon dia. Aquesta nit ho hem de celebrar!

ISABEL SALVIA, ANNA TORRES. Activitat realitzada el dia 26.08.12 per Isabel Salvia i Anna Torres.

dissabte, 18 d’agost del 2012

Pel Camí de Sant Jaume amb bicicleta (V)

16.08.12 - Km 613 - 12a etapa: O Cebreiro - Sarria (46 Km)

Ja estem a Galícia! Els dubtes s'han esvaït: hem aconseguit acomplir les dues etapes més dures de la ruta d'una manera mes o menys "decent"... No ens ha fet falta el "xubileu" que otorguen al Pórtico del Perdón de Villafranca del Bierzo!

Avui sortim més tard que mai (8.30 h) ja que a primera hora hi havia molta boira i feia molt de fred. Fem un tram de camí, però quan arribem a la carretera l'agafem per pujar a l’Alto de San Roque, punt que marca la divisòria de les aigües que van al Cantàbric i de les que van a l'Atlàntic. Aquí hi ha un monument gegant al pelegrí.

Monument al pelegrí a l'Alto de San Roque

Seguim per la carretera per assolir l’Alto do Poio, que amb els seus 1337 m és el punt més alt de la jornada. Després ve uns descens vertiginós fins a Triacastela, durant el qual hem arribat a una velocitat màxima de 64,7 km/h. Tanmateix, en alguns moments ens veiem totalment frenades per un fortíssim vent en contra; per això a Triacastela ens veiem obligades a fer el segon esmorçar per entrar en calor.

Monestir de Samos

Claustre gòtic de Samos

Des d'aquí escollim la variant que passa pel monestir benedicti de Samos, al qual arribem a temps per a visitar-lo. Aquest es un dels monestirs més antics de la península, ja que el seu origen es remunta a l'època visigòtica, encara que la major part d'edificacions són dels segles XVI-XVIII.

Després de dinar a Samos marxem ràpidament, per carretera, cap a Sarria. Estem a dues jornades del final i la veritat és que ens trobem prou senceres!

17.08.12 -  Km 659 -  13a etapa: Sarria - Melide (62 Km)

La d'avui ha estat l'etapa més trencacames de totes, amb contínues pujades i baixades que ens impedien agafar cap ritme de pedalada. A més s'ha d'afegir que al camí s'incorporen nous pelegrins, els anomenats "turisgrins" perquè 100 Km és la distància mínima que s'ha de fer caminant per obtenir la “compostela”, el document que acredita haver fet el camí. Als "turisgrins" se'ls distingeix perquè estan molt frescos i molt blanquets.


La primera part de la ruta discorre per frondosos boscos de castanyers i roures centenaris a través de les "corredoiras", camins marginats per on circula el bestiar. Pasem per petits pobles d'austeres cases de pedra granítica, entre camps de ferratges. A la sortida de Brea passem per la fita dels 100 Km i ens fem la foto de rigor com fa tothom.


Així arribem al pantà de Belesar que recull les aigues del riu Miño. Un llarg pont ens porta al nou poble de Portomarín, ja que l'antic poble resta submergit sota les aigües, però ara el pantà està tan baix que es poden veure les ruïnes. A Portomarin fem el segon esmorçar i visitem la magnifica esglèsia romànica de San Nicolás, traslladada, pedra a pedra, a la nova ubicació; en alguns llocs encara es poden veure números gravats als carreus.

San Nicolás de Portomarín

A partir d'aquí toca pujar al Monte Torros (551 m) i a Ventas de Narón (700 m), però ho fem per carretera per evitar la munio de “turisgrins”, la majoria del país. Passat l’Alto de Ligonde arribem al famós Cruceiro de Lameiros, amb alegories sobre la vida i el calvari de Jesús.

Curiosa escultura a Airexe

Despres de fer un petit dinar a l'indret d’Airexe, deixem la carretera i agafem de nou el camí, doncs fa massa sol i pel camí anem sota l'ombra de castanyers, roures i olorosos eucaliptus. Passem de llarg Palas de Rei i seguim cap a Melide. A cada poblet que passem hi ha anuncis de taxistes... És com si el maligne ens temptés per deixar el camí de l'esforç, però no caiem en la temptació malgrat que fa molta calor i ja anem cansades.

Per fí, sota un sol de justícia arribem a Melide, població que està de festes i per això ens costa trobar allotjament (que finalment trobem). Queden 50 Km. Demà ens espera la darrera etapa.

18.08.12 - Km 721 - 14a i última etapa: Melide - Santiago de Compostela (Sant Jaume de Galícia) (51 Km) (Total de les 14 etapes: 772 Km)

6.00 h de la matinada, sona el despertador. Com sempre ens llevem ràpidament i ordenem les alforges per tal de compensar el pes de cadascuna... després de tants dies de fer el mateix ja hi tenim força traça.


Després d'un esmorzar frugal i en silenci, sortim al camí per darrer cop... ha començat el compte enrera. El camí no és gaire diferent del d'ahir: "corredoiras" entre boscos i clarianes amb verds prats on hi pasturen les vaques. Encara que també hi ha pujades i baixades contínues, aquestes són més suaus i podem gaudir més del trajecte.

A l'alçada de Castañeda observem que la vall del riu Iso està submergida dins una tènue boira que suavitza els contorns del paisatge. Una breu pujada i sortim de la boira a l'alçada d'Arzua on, als afores veiem un nombrós grup de "turisgrins" francesos que, baixant d'un autocar, s'afegeixen alegrement a la corrúa de pelegrins.

Al poble de Calzada fem el darrer "segon esmorzar". En aquest lloc s'aturen molts pelegrins a descansar. A diferència d'altres jornades es respira un ambient d'optimisme i alegria aportat, sobretot, pels "turisgrins" que, malgrat que alguns també van cansats, no estan tan lesionats com els pelegrins vinguts de llunyanes terres.

Després de superar l’Alto de Barreiros arribem al cèlebre poble de Lavacolla, on era tradició rentar-se al riu abans d'entrar a Santiago però, segons es desprén del seu nom, l’única cosa que es rentaven els pelegrins eren els genitals. Després només queda superar el darrer obstacle: el Monte do Gozo... el darrer esforç... sento que se'm fa un nus a la gola... és el final que s'acosta.

Monte do Gozo

Al capdamunt de la muntanya hi ha un grandiós monument i tots els pelegrins es fan fotos i s'abracen... l'emoció s'encomana i les ulleres de sol oculten els nostres ulls vidriosos. A la capella de Sant Marc un home plora... Hem d'abandonar aquest lloc tan especial per baixar ràpidament a Santiago de Compostela (que els catalans anomenem tradicionalment Sant Jaume de Galícia), i a la plaça de l'Obradoiro posem el punt i final del camí, el qual hem aconseguit de dur a bon terme seguint tres condicions bàsiques: disciplina, entesa i respecte.

Plaça de l'Obradoiro, punt final del camí

Fa just catorze dies arribàvem a Orreaga (Roncesvalles) per posar-nos en marxa nosaltres, les nostres alforges i les nostres màquines... Avui hem arribat tal i com vam marxar, com si fossim un sol cos, una sola ànima. Amb una abraçada segellem el compromís: ara que aquesta aventura ha arribat a la seva fí es pot dir que "les Isabels" som i serem, per sempre més, companyes de camí.

ISABEL BENET. Activitat realitzada per Isabel Benet i Isabel Salvia.

dimecres, 15 d’agost del 2012

Pel Camí de Sant Jaume amb bicicleta (IV)

13.08.12 - Km 458 - 9a etapa: La Virgen del Camino (Lleó) - Astorga (47 Km)


El poble on fem nit no té, aparentment, res d'especial llevat del Santuario de la Virgen del Camino, un magnífic exemple d'esglèsia moderna amb escultures de Josep Maria Subirachs molt imponents.

Pel matí, amb el cel molt cobert, sortim de nou, i per darrer cop, als camps que la rosada arrenca una suau aroma de palla fresca. Ens decidim per la variant que passa per Villar de Mazarife, més llarga però més allunyada de la carretera. Una colla de rectes que es perden en l'infinit ens porten cap a Villavante... tot cremant quilòmetres, en aquesta cursa boja cap a ponent. La silueta dels Montes de León es fa cada cop més nítida, tancant-nos l'horitzó. De moment la roba d'abric no sobra.


A Hospital de Órbigo creuem el riu homònim pel Puente del Passo Honroso. Aquest pont de 19 arcs és una construcció medieval que es remunta a l’època romana; a més es famós pels fets que el cavaller don Suero de Quiñones va protagonitzar, l'any 1434, per amor a una dama i que fins i tot s'esmenten al Quixot.

El dia ha millorat molt i ara fa un sol molt agradable. Des d'aquí tenim l'opció d'anar a Astorga per carretera, però nosaltres, que sóm molt "xules", optem pel camí que és, a voltes, estret i pedregós però que passa pel Cruceiro del Valle i pel Cruceiro Toribio.

Cruceiro Toribio

Des d'aquest darrer "cruceiro" ja divisem Astorga, final de la nostra etapa d'avui. En aquesta ciutat, capital de la Maragatería, hi destaca la seva impressionant catedral gòtica, que tampoc podrem visitar, doncs la trobem incomprensiblement tancada "a cal y canto".

Catedral d'Astorga

Demà ens toca creuar els Montes de León pel cèlebre port de la Cruz de Ferro. Que Déu, o qui sigui, ens agafi confessades!

14.08.12 - Km 505 - 10a etapa: Astorga - Ponferrada (54 Km)

Ens llevem a les sis per preparar-nos per a l'ascensió de la jornada: la Cruz de Ferro (en gallec) o Fierro (en lleonès), punt mes alt de la ruta xacobea (1500 m). Hi ha amenaça de pluja, volem esmorçar a l'alberg, però a aquesta hora encara està tancat; a més, la màquina de cafés no funciona. Ens acomiadem dels camps amb una bonica sortida de sol i per una carretera d'or arribem a Santa Catalina de Somoza.

Santa Catalina de Somoza

Amb un cel ennuvolat, continuem fins a Rabanal del Camino, on fem l'esmorçar (el primer!). Aquí comença la pujada seriosa. Anem per carretera, que es puja molt bé, i arribem en un ras-ras a la Cruz de Ferro, on dipositem, com és tradició, una pedra que hem portat durant tot el Camí.

Cruz de Ferro, sota un cel amenaçador

Després de les fotos de rigor, ens preparem pel descens vertiginós entre la boira espessa. I a poc de baixar, es posa a ploure, i la pluja no ens deixa fins passat Molinaseca. Seguim uns 8 Km i arribem a Ponferrada, capital de El Bierzo, on ens costa trobar l'alberg perquè no esta indicat, per això acabem per refugiar-nos en un hostal de "luxe". I per la tarda ens dediquem a visitar el castell dels templers.

Castell dels templers de Ponferrada

15.08.12 - Km 559 - 11a etapa: Ponferrada - O Cebreiro (54 km)

Estem a 200 Km de Santiago, i avui toca l'etapa reina: l'ascensió a O Cebreiro. El dia comença núvol i a aquestes hores només els pelegrins caminen pels carrers en la penombra.


A la sortida de la ciutat ja comencem a veure camps de vinyes i terres roges: això es el Bierzo. El dia s'ha arreglat molt i ara fa un bon sol i l'aire és fresc i no molesta. Arribem a Cacabelos, on ens sorprèn la gran quantitat de detalls: balcons plens de flors, cartells de fusta gravats, bústies, ponts, molins, gatets.... No veiem el moment de abandonar aquest bonic poble, a la riba del riu Cúa.

A Villafranca del Bierzo fem el segon esmorçar. A l'entrada d’aquest poble hi ha una ermita amb el Pórtico del Perdón, on els pelegrins que no podien seguir rebien el "xubileo"; esperem que no sigui el nostre cas. Villafranca també té un castell i una esglèsia enormes. Deixem aquest poble per endinsar-nos a les gorges del riu Valcarce, camí de O Cebreiro.

Monument al pelegrí a La Portela (Vega de Valcarce)

A Vega de Valcarce entrem en matèria: demanem una empanada de tonyina que treu els sentits. Ens espera una dura pujada de 700 m de desnivell, però fa un dia preciós i això ens omple d’optimisme; ens queden només 190 Km fins a Santiago.

O Cebreiro

Amb pujades i replans guanyem alçada poc a poc, pedalada a pedalada, fins arribar a la meta "en alto" de O Cebreiro, poble situat en una collada entre les serres dels Ancares i el Caurel. Per a celebrar-ho sopem el típic “pulpo gallego” regat amb els millors vins de la casa i per postre “queixo” amb mel d'aquesta terra.

ISABEL BENET. Activitat realitzada per Isabel Benet i Isabel Salvia (continuarà).

diumenge, 12 d’agost del 2012

Pel Camí de Sant Jaume amb bicicleta (III)

10.08.12 - Km 267 - 6a etapa: Burgos - Villarmentero de Campos (76 Km)

Com que l'etapa d'avui és molt exigent, sortim més aviat que ahir (6.15 h) i, encara de nit, abandonem Burgos. La màniga llarga i el buff es fan imprescindibles. Normalment els ciclistes surten més tard i després ens adelanten tot "cagant llets".

Camp de gira-sols a Rabé de las Calzadas

Passat Rabé de las Calzadas ja treu el cap per l'horitzó el sol inclemet. Sortim als camps i als camins polsosos. No estem soles... les antenes de telefonia situades damunt els turonets ens mantenen unides al món. Camps i castells de palla. Els molins del Quixot han estat substituïts per moderns parc eòlics, però segueixen sent gegants!


A Hontanas fem el segon esmorzar. Aquest poble és com un oasi: estem tots els pelegrins reunits als bars del voltant de l'esglèsia. Més desert camí de Castrojeriz, que es troba al final d'una llarguíssima recta d'asfalt. Aquest poble poseeix una important esglèsia gòtica, així com un castell en restauració al capdamunt d'un turó grisós. El munt de flors dels seus balcons alegren el pas del pelegrí en aquest país tant monocrom.

Castrojeriz

Són poc més de les 11.00 h i el sol ja apreta. Ens espera una duríssima pujada a l’Alto de Mostelares. De lluny ja veig on baixaré de la bicicleta. Des del capdamunt es contempla la meravella: és la conca alta del Duero desplegada als nostres peus com una catifa de patchwork! A la baixada entrem a la famosa Tierra de Campos i ens desplacem per la immensa planura sota el vol del falcó pelegrí.

Baixant de l'Alto de Mostelares

Puente Fitero, al riu Pisuerga

Una acollidora àrea de descans ens ofereix les seves taules de pedra, la seva font i la seva ombra magnífica. Quan creuem el riu Pisuerga pel Puente Fitero, entrem a la província de Palència. A Itero de la Vega prenem la coca-cola de rigor i tornem a sortir als camps... una dura prova per a homes i màquines... una prova de foc i mai millor dit, car sembla que les portes de l'infern estiguin obertes de bat a bat i nosaltres hi anem de cap. En aquestes condicions només alguns pelegrins temeraris segueixen camí i s'arreceren a les poques ombres que hi troben... igual que nosaltres!

A Boadilla del Camino decidim fer el dinar del dia a l'alberg del poble que té piscina i tot! Aquí s'hi refugien un munt de pelegrins... sobretot estrangers. Després de dinar fem una cosa que no s'hauria de fer: sortir! Llarguíssimes rectes ens condueixen per pobles com Población de Campos, Revenga de Campos i Villarmentero... de Campos! El cel es va tapant però la calor no afluixa. Un aire calent ens colpeja de front i hem d'adoptar la tècnica dels relleus fins que no podem més: a Villarmentero diem "prou!" i ens quedem al seu deliciós alberg, que és el més semblant a un refugi de muntanya.

La noia de l'alberg ens pregunta: "De donde venís hoy - de Burgos - estais locas" La temperatura s'havia enfilat fins als 42ºC.

11.08.12 - Km 343 - 7a etapa: Villarmentero de Campos - Calzadilla de los Hermanillos (64Km)

Carrión de los Condes

Després d'un bon esmorzar, el millor que hem pres fins ara, sortim en direcció a Carrión de los Condes on hi ha una esglèsia romànica de gran bellesa. Hem travessat l'equador de la ruta. A la sortida del poble entrem a la temuda Via Aquitania, 12 quilòmetres sense res de res. Jo pensava que aquesta via conservaria l'empedrat original de les calçades romanes i que això la faria més feixuga, però aquest tram és una pista amplíssima, llarguíssima, rectíssima i en excel·lents condicions per a rodar a gran velocitat. En un tres i no res entrem a Calzadilla de la Cueza. A partir d'aquí el camí es fa més pedregós i més entretingut. A Ledigos fem el clàssic "segon esmorzar".

Estances troglodítiques a Ledigos

Deixem enrera la província de Palència poc abans d'entrar a la població de Sahagún. Terradillos de los Templarios, Moratinos... són pobles que anem travessant, tots ells d'una rusticitat extrema però, això sí, amb totes les comoditats. El paisatge no ha variat gaire del dia anterior però les condicions atmosfèriques són bastant millors. L'esglèsia de la Virgen del Puente és bastant curiosa, feta de maó vist i el seu pont és d'origen romà.

Esglèsia de la Virgen del Puente

Sahagún

En teoria, Sahagún és final d'etapa però, com és molt aviat encara, fem un vermut i sortim cap a Calzada del Coto on aprofitem per dinar i descansar. Volem seguir per la ruta clàssica, la que va per la Via Trajana: una pista sorrenca i vermellosa amb fort vent lateral. En el moment més dur rebem un "mail" de suport: ànims! I així, amb els ànims renovats, malgrat que la "Fuente del Peregrino" està més seca que una pansa, arribem a Calzadilla de los Hermanillos. Estem a les portes de la ciutat de Lleó i des de l'alberg es poden veure els Picos de Europa.

12.08.12 - Km 407 - 8a etapa: Calzadilla de los Hermanillos - La Virgen del Camino (51 Km)

Ja falta menys. Al poble on fem nit passava la Via Trajana, que venia de Bordeus i anava fins Astorga, per això a la plaça del poble tenen muntada una exposició molt interessant, a l'aire liure, sobre el mètode que s'empleava en la construcció d'una via romana.

Per la Via Trajana

Sortim més tard de les 8.00 h per una carretera asfaltada que ens condueix fins a la calçada romana, la qual encara conserva, en alguns trams, la capa de rodament original que consistia en còdols compactats amb sorra i fang. El resultat és comparable al d'un asfaltat groller pel qual es pot circular prou bé.

Més de 20 quilòmetres sense pobles, sense ombra... Arribem a Mansilla de las Mulas, regada pel riu Esla, on fem l'acostumat "segon esmorzar". Després, una pila de rectes ens porten fins a l’Alto del Portillo que superem amb gràcia i bon ofici.

Fent amics a Lleó

Entrem a Lleó pel costat del Puente Castro... Avui ja fa una setmana que vam sortir d'Orreaga (Roncesvalles). Al casc antic fem un petit dinar a base de "morcilla" i ens disposem a visitat la seva catedral... Oh decepció: són les dues del migdia i, com a la catedral fan missa, no es pot visitar, i això ja ens va passar a Burgos!

Catedral de Lleó

Sortim ràpidament de Lleó a buscar indrets més acollidors i ens refugiem a La Virgen del Camino, poble que es troba just a la sortida, on hi ha un alberg molt modern.

ISABEL BENET. Activitat realitzada per Isabel Benet i Isabel Salvia (continuarà).

dijous, 9 d’agost del 2012

Pel Camí de Sant Jaume amb bicicleta (II)

8.08.12 - Km 141 - 4a etapa: Logronyo - Sto. Domingo de la Calzada (52 Km)

Aprofitem aquesta petita estada a Logronyo per tastar algunes de les tapes que s'ofereixen als bars del seu nucli històric. Pel matí molt d'hora, i després d'un esmorzar frugal, sortim per la porta de l'alberg, on hem passat la "nit del lloro", a cercar els senyals que ens han de conduir a les afores de la ciutat.

Pantà de la Grajera

La sortida de Logronyo és llarga i tortuosa i de vegades cal aplicar la màxima que diu: Si no trobes el camí, segueix el pelegrí. Després de travessar el parc de l'Ebre arribem al Parque de la Grajera on hi ha un pantà amb relaxades vistes matineres. Marcelino Lobato, "peregrino andante" i personatge singular de la ruta, hi té una paradeta per petar la xerrada.


Després de pujar l'Alto de la Grajera, entrem a Navarrete i ens aturem al cementiri on es conserva la portalada romànica que va ser de l'antic hospital de pelegrins de San Juan de Acre, les ruïnes del qual es poden veure a l'entrada de la població. Camí de l'Alto de San Antón, passem per una curiosa construcció on hi ha un plafó que ens assabenta de la llegenda xacobea d'Alesón, escenari del combat entre Rotllà i el gegant Ferragut.

Des del capdamunt del Alto de San Antón ja podem veure la població de Nájera, al peu d'uns turons d'un vermell encés. Ens aturem a Nájera a descansar una estona ja que és meitat d'etapa.



Després de les fotos de rigor a l'impressionant monestir de Santa Maria la Real, que sembla un castell, sortim en direcció a Azofra on, a la sortida, podem contemplar un monument que uns diuen que és una creu i altres una picota (un símbol de la justícia). Tot seguit s'inicia l'ascens al poble de Cirueña... pistes, pistes i més pistes, no tan bones com les d'ahir, però que ens permeten avançar molts quilòmetres.


Els camps de vinyes subtilment es van substituint per camps de blat segat... ni una ombra. La majoria de pelegrins caminen amb la mirada fixa a l'horitzó, concentrats en els seus pensaments. Jo només m'atreveixo a desitjar-los "buen camino"... sempre contesten desitjan-me "buen camino" a mí també... estic impressionada!, però el que més m'ha impactat aquesta jornada ha estat el que vist al capdamunt d'una llarguíssima pujada: a l'entrada del poble de Cirueña hi trobem... un camp de golf enmig del no-res, en plena terra de secà... no m´ho puc creure!

Fem un deliciós entrepà al bar del poble i després d'uns pocs quilòmetres de puja i baixa, entrem a Santo Domingo de la Calzada sota un sol que sembla de plom. És imprescindible visitar la seva catedral gòtica on hi ha una gàbia amb una parella de gallinàcies que recorda un miracle obrat per Sant Domènec en aquesta població que porta el seu nom. Demà toca una de les etapes més llargues (uns 75 km) que ens durà fins a Burgos, però ens asseguren que ja només ens queden... 550 Km!

9.08.12 - Km 193 - 5a etapa: Sto. Domingo de la Calzada - Burgos (74 Km)

Aquest mati ens llevem aviat per aprofitar al màxim les hores de fresca. Sortim de nit i no és fins a Grañón que apaguem els llums. Estem a les portes de Castella i Lleó. A Redecilla del Camino entrem a la Riojilla Burgalesa, que té com a capital Belorado. Com que no hi cap bar obert, anem a Tosantos a fer el segon esmorçar, per atacar després amb garanties l’Alto de la Pedraja, on arribem abans del migdia tot creuant meravellosos boscos de roures i falgueres.

Alto de la Pedraja

Un cop a dalt, anem en suau però constant baixada cap a San Juan de Ortega, punt de no retorn, doncs entrem al vessant atlàntic.

San Juan de Ortega

A Atapuerca, bressol de la humanitat, fem un vermutet amb la coca-cola que ens acompanya en tot moment. El sol comença a escalfar de valent. La pujada a la Cruz de Matagrande la fem a peu, perquè a aquesta hora no es pot fer de una altra manera.

Alto de Matagrande

La baixada és molt tècnica. Un cop a la carretera baixem ràpidament a buscar un recer per fer un mos, ja que l'aire és absolutament ardent. Després de dinar amb una clara de mig litre, només queden 10 Km fins a Burgos, sota un sol de justicia. Avui ens allotjem en un hostal perquè l’alberg és ple.


Ja que estem a Burgos no deixem d'aprofitar l'ocasió de probar les famoses "morcillas" que per cert són delicioses. No tot és rodar...

ISABEL BENET. Activitat realitzada per Isabel Benet i Isabel Salvia (continuarà).

dimarts, 7 d’agost del 2012

Pel Camí de Sant Jaume amb bicicleta (I)

5.08.12 - Km 0 - 1a etapa: Orreaga (Roncesvalles) - Cizur Menor (48 km)


Avuí iniciem aquesta travessa... Déu sap si l'acabarem... però l'important no és el destí sinó el camí. El matí s'ha llevat amb una boira molt espessa però ja tenim ganes de sortir. Després d'esmorzar, una darrera mirada a Orreaga (Roncesvalles), les fotos de rigor i... comencem. Fa baixada i els paravents no sobren pas, encara que les boires s'han llevat, però el sol no acaba de sortir. Pel camí no es pot còrrer, hi ha molts pelegrins que van a peu i en alguns trams fa tanta pujada que hem de baixar de la bici.

A l'Alto de Erro considerem que estem a la meitat de l'etapa, però ens queda la meitat més complicada: la baixada a Zubiri i més enllà. A Itoz fem un mos i seguim per camí molt dolent fins a Atarrabia (Villava), ciutat natal d'Indurain.

Pont sobre el riu Arga, a Atarrabia

Després de creuar Burlata entrem a Pamplona tot creuant el pont de la Magdalena sobre el riu Arga. El temps just de veure la catedral i l'ajuntament i fem camí a Cizur Menor, on passarem la primera nit en un alberg de pelegrins. El temps empitjora per moments... Demà ens toca pujar a l'Alto del Perdón on hi ha un parc eòlic i un curiós monument al pelegrí. Passarem per Puente la Reina en direcció a Lizarra (Estella).

6.08.12 - Km 48 - 2a etapa: Cizur Menor - Lizarra (Estella) (44 Km)

Hem fet nit a l'alberg de Cizur. Al matí després d'esmorzar carreguem els "bultos" i fem cap a la serra del Perdón. Ens acomiadem fent la salutació entre els pelegrins: "Buen camino". Sortim de l'alberg veient una cosa que encara no haviem vist: els camps de blat. La sierra del Perdón està mig embolcallada per la boira i tanca l'horizó sud. Les rampes són tan dures que hem d'anar a peu. Tenim la serra del Perdón just enfront, ocupant-ho tot, amb els seus molins a ple rendiment, això vol dir que a dalt fa vent però també un bon sol.

Alto del Perdón

Al capdamunt de la serra, i després de les fotos amb el monument al pelegrí, baixem per la carretera ja que el camí és massa dolent. Baixada vertiginosa vers Uterba. A Muruzabal fem una marrada per anar a veure l'esglèsia d'Eunate que avui, malauradament, està tancada.

Santa María de Eunate

Puente la Reina

A Obanos tornem a trobar el camí fins a Gares (Puente la Reina) on hi ha el pont medieval més bonic de la ruta, sobre el riu Arga. Com és migdia i mitja jornada aprofitem per a fer el vermut. Es nota que hem deixat enrera el Pirineu i la roba comença a sobrar. A Zirauki anem per una calçada romana i pasem per un pont romà en molt mal estat. Després d'unes severes rampes arribem a Lorka; se'ns acaba l'aigua, sort que a la plaça del poble hi ha una bonica font que ens salva la vida.

L'esperit de la nostra companya “ciberperegrina” (Mercè Julve) ens acompanya en tot moment. Després de creuar el riu Ega per un pont molt modern entrem a Lizarra (Estella), que està en festes, per això anem a dormir als afores. Demà arribarem a Logronyo passant per la famosa "Fuente del Vino" on ens posarem les botes. També passarem per Viana. Seguirem informant !!

7.08.12 - Km 92 - 3a etapa: Lizarra (Estella) - Logronyo (49 Km)


Avui hem fet nit a un alberg de les afores de Lizarra i a les 6.00 h ens han despertat a tots. Després d'un bon esmorzar, ja estem preparades per afrontar la dura jornada que, diuen, ens espera. Pensàvem fer un vinet a la famosa "Fuente de Vino" d'Irache, però –oh, decepció– a aquesta hora encara no raja! A la sortida del poble se'ns ofereix la possibilitat d'anar per un altre camí més llarg (per Luquin) però menys dur. Obtem pel camí clàssic doncs a la duresa ja hi estem avesades.


Just abans d'entrar a Villamayor de Monjardín trobem la "Fuente de los Moros" dins un edifici d'origen medieval. A partir d'aquí un seguit de pistes en excel·lent estat fa les delícies dels ciclistes i el calvari de pelegrins. Per aquestes "autopistes" assolim velocitats considerables i arribem a Los Arcos en un ras-ras.

Torres del Río

Encara per "autopista" arribem a Sansol on veiem les primeres "equigrines" de la ruta. A Torres del Rio visitem l'esglèsia del Santo Sepulcro, de planta octogonal i interessants capitells així com una talla de fusta del segle XIII. A partir d'aquí ens trobem amb severes rampes on, gràcies a una pelegrina, superem un mal pas... Els ciclistes semblem un entrebanc que l'apòstol (o el maligne) han posat al camí del pelegrí per a provar la seva paciència i coratge. Jo només faig que demanar perdó per les molèsties i dono les gràcies quan, molt amablement, s'aparten del camí per a deixar-nos passar, tot desitjant-nos "buen camino"... és admirable!

D'aquesta manera arribem a Viana, darrera població navarresa, entre camps d'oliveres i vinyes: és la Rioja! Estem a les portes de Logronyo i el sol cau com una llosa, sota les poques ombres es veuen pelegrins fent un descans.


A l'entrada de la ciutat la senyora Maria (alias "Felisa") sella credencials i ven fruita que devorem immediatament. Finalment entrem a la capital de la Rioja pel "Puente de Piedra" sobre l'Ebre. Demà també ens llevarem aviat per sortir cap a Santo Domingo de la Calzada passant per l'Alto de la Grajera i l'Alto de San Antón.

ISABEL BENET. Activitat realitzada per Isabel Benet i Isabel Salvia (continuarà).