dijous, 9 d’agost de 2012

Pel Camí de Sant Jaume amb bicicleta (II)

8.08.12 - Km 141 - 4a etapa: Logronyo - Sto. Domingo de la Calzada (52 Km)

Aprofitem aquesta petita estada a Logronyo per tastar algunes de les tapes que s'ofereixen als bars del seu nucli històric. Pel matí molt d'hora, i després d'un esmorzar frugal, sortim per la porta de l'alberg, on hem passat la "nit del lloro", a cercar els senyals que ens han de conduir a les afores de la ciutat.

Pantà de la Grajera

La sortida de Logronyo és llarga i tortuosa i de vegades cal aplicar la màxima que diu: Si no trobes el camí, segueix el pelegrí. Després de travessar el parc de l'Ebre arribem al Parque de la Grajera on hi ha un pantà amb relaxades vistes matineres. Marcelino Lobato, "peregrino andante" i personatge singular de la ruta, hi té una paradeta per petar la xerrada.


Després de pujar l'Alto de la Grajera, entrem a Navarrete i ens aturem al cementiri on es conserva la portalada romànica que va ser de l'antic hospital de pelegrins de San Juan de Acre, les ruïnes del qual es poden veure a l'entrada de la població. Camí de l'Alto de San Antón, passem per una curiosa construcció on hi ha un plafó que ens assabenta de la llegenda xacobea d'Alesón, escenari del combat entre Rotllà i el gegant Ferragut.

Des del capdamunt del Alto de San Antón ja podem veure la població de Nájera, al peu d'uns turons d'un vermell encés. Ens aturem a Nájera a descansar una estona ja que és meitat d'etapa.



Després de les fotos de rigor a l'impressionant monestir de Santa Maria la Real, que sembla un castell, sortim en direcció a Azofra on, a la sortida, podem contemplar un monument que uns diuen que és una creu i altres una picota (un símbol de la justícia). Tot seguit s'inicia l'ascens al poble de Cirueña... pistes, pistes i més pistes, no tan bones com les d'ahir, però que ens permeten avançar molts quilòmetres.


Els camps de vinyes subtilment es van substituint per camps de blat segat... ni una ombra. La majoria de pelegrins caminen amb la mirada fixa a l'horitzó, concentrats en els seus pensaments. Jo només m'atreveixo a desitjar-los "buen camino"... sempre contesten desitjan-me "buen camino" a mí també... estic impressionada!, però el que més m'ha impactat aquesta jornada ha estat el que vist al capdamunt d'una llarguíssima pujada: a l'entrada del poble de Cirueña hi trobem... un camp de golf enmig del no-res, en plena terra de secà... no m´ho puc creure!

Fem un deliciós entrepà al bar del poble i després d'uns pocs quilòmetres de puja i baixa, entrem a Santo Domingo de la Calzada sota un sol que sembla de plom. És imprescindible visitar la seva catedral gòtica on hi ha una gàbia amb una parella de gallinàcies que recorda un miracle obrat per Sant Domènec en aquesta població que porta el seu nom. Demà toca una de les etapes més llargues (uns 75 km) que ens durà fins a Burgos, però ens asseguren que ja només ens queden... 550 Km!

9.08.12 - Km 193 - 5a etapa: Sto. Domingo de la Calzada - Burgos (74 Km)

Aquest mati ens llevem aviat per aprofitar al màxim les hores de fresca. Sortim de nit i no és fins a Grañón que apaguem els llums. Estem a les portes de Castella i Lleó. A Redecilla del Camino entrem a la Riojilla Burgalesa, que té com a capital Belorado. Com que no hi cap bar obert, anem a Tosantos a fer el segon esmorçar, per atacar després amb garanties l’Alto de la Pedraja, on arribem abans del migdia tot creuant meravellosos boscos de roures i falgueres.

Alto de la Pedraja

Un cop a dalt, anem en suau però constant baixada cap a San Juan de Ortega, punt de no retorn, doncs entrem al vessant atlàntic.

San Juan de Ortega

A Atapuerca, bressol de la humanitat, fem un vermutet amb la coca-cola que ens acompanya en tot moment. El sol comença a escalfar de valent. La pujada a la Cruz de Matagrande la fem a peu, perquè a aquesta hora no es pot fer de una altra manera.

Alto de Matagrande

La baixada és molt tècnica. Un cop a la carretera baixem ràpidament a buscar un recer per fer un mos, ja que l'aire és absolutament ardent. Després de dinar amb una clara de mig litre, només queden 10 Km fins a Burgos, sota un sol de justicia. Avui ens allotjem en un hostal perquè l’alberg és ple.


Ja que estem a Burgos no deixem d'aprofitar l'ocasió de probar les famoses "morcillas" que per cert són delicioses. No tot és rodar...

ISABEL BENET. Activitat realitzada per Isabel Benet i Isabel Salvia (continuarà).

2 comentaris:

  1. Anim noies. Cal seguir, sense defallir malgrat les adversitats del clima!!! penseu que aneu cap a la fresca doncs diuen que les temperatures baixen ja cap a la zona de Castella Lleó i Galícia.

    Una abraçada,

    Mercè i Esteve

    ResponElimina
  2. Benvolgudes consocies endavant amb el "camiño".
    El passat 25 de juliol vaig fer, caminant, els últims 150 quilometres començant a "O Cebreiro" que és el poble dels meus pares i vaig arribar a Santiago el 31. Em sap greu no estar encara de vacances per poder esperar-vos a casa dels pares a "O Cebreiro".
    Així que aquest any serem almenys 3 de l'Aliga que haurem arribat a Santiago.
    Atentament el "tercergradista" Jesús Rodríguez.

    ResponElimina