Les Escletxes de Freixeneda

11.10.15  Les Escletxes de Freixeneda són un conjunt d’esquerdes que s’obren al nord de la serra del mateix nom, al municipi de la Vall d’en Bas, a la Garrotxa. Reben també el nom de Cavorques de Freixeneda (una cavorca és un sinónim de cova), Escletxes de l’Euga (per haver-s’hi estimbat al seu interior un d’aquests animals) i Les Clapisses (una clapissa és una acumulació rocallosa de blocs). Les espectaculars formacions rocoses d’aquest indret bé mereixen una visita mitjançant una curta excursió, en gran part circular, ideal per fer-la a la tardor. L’aproximació en cotxe la farem, però, des d’Osona, per les subcomarques del Bisaura i el Vidranès.

Des de Sant Quirze de Besora agafem la carretera BV-5227 en direcció a Santa Maria de Besora i Vidrà (12 Km); d’aquesta població seguim per una carretera més estreta fins al petit nucli de Ciuret o Siuret (5,5 Km) i continuem 1 Km en direcció a Collfred fins que, en un pronunciat revolt a l’esquerra, surt una pista (pal indicador a Platraver i al Puigsacalm) que en poc més d’1 Km ateny el coll de Ciuret. Aquest petit tram de pista es pot fer millor amb un vehicle alt o un tot-terreny; com que no és el nostre cas, cal seguir amunt per la carretera per anar trobant algun eixamplament a la dreta on poder deixar el cotxe.

Vistes a Ciuret i Vidrà; al fons, la serra de Bellmunt

Comencem l’itinerari enfilant la pista que en uns quinze minuts ens apropa al coll de Ciuret o collada de Platraver (1290 m), on trobem una bifurcació de pistes; cap a la dreta, la pista principal continua cap al mas de Platraver i els accessos al Puigsacalm; seguim a l’esquerra pel camí de Freixeneda. Anem planejant per sota el vessant sud de la serra de Freixeneda i als quinze minuts, en una nova bifurcació, continuem per la pista de l’esquerra, tot pujant amb alguna llaçada fins a travessar un collet i situar-nos al vessant nord de la serra. Continuem avançant per la mateixa pista, en direcció nord-est i prop de la carena. Més endavant, quan la pista fa un revolt a l’esquerra, la deixem de moment per pujar uns pocs metres fins a l’ample i herbat coll de l’Home Mort, on el panorama s’obre a les muntanyes de la Garrotxa, com el Bassegoda i el Comanegra, i també cap al Canigó.

Al coll de l'Home Mort, amb el Canigó al fons

Retornem a la pista, que anem seguint en lleugera baixada. Poc després, al costat d’un freixe isolat, girem gairebé 180º a l’esquerra per seguir un camí carreter, tot deixant la pista que continua recte i que poc més amunt es difumina en uns prats herbats on pastura el bestiar. Anem baixant en direcció nord-oest i en cinc minuts arribem a la zona de les escletxes, enmig d’una fageda i a l’esquerra del camí (hi ha alguna estaca metàl·lica que pot servir de referència).

La revista Puigsacalm, del Grup Excursionista, Cultural i Alpinista de la Vall d’en Bas, fa en el seu núm. 97 la següent descripció geològica de l’indret: Un entramat de blocs, passadissos estrets i camins que es perden. Un fenómen natural. El seu origen es deu per la inclinació i el trencament (diàclasis) de les capes de gresos i margues a causa dels plegaments que hi hagueren a la zona durant la formació dels Pirineus, fa uns 40 milions d'anys, a causa del xoc de dues grans plaques tectòniques (l'africana i l'europea). Alhora la inclinació de les capes provoca que l'estrat de gresos llisqui per damunt de les margues i separi els blocs i origini cavitats i balmes entre ells. Les laminacions que es poden veure en l'interior de la roca es deu a la sedimentació de les sorres a la platja. En aquest context es van sedimentar les roques que formen les escletxes i totes les serres que envolten la Vall d'en Bas.

Ens posem a voltar durant una hora llarga pels passadissos humits i ombrívols d’aquests esvorancs, que ens recorden en certa manera als Bufadors de Beví, on vam estar fa gairebé uns tres anys. Anem entrant i sortint per les escletxes més evidents (segur que ens hem deixat moltes altres), cobertes per la molsa i encatifades per les fulles dels faigs. La vegetació que envolta aquest paratge és tan densa que, malgrat que fa un matí esplèndid, amb sol i cel blau, la llum entra molt poc a les esquerdes i sembla en algún moment que estem a l’interior d’una cova, motiu pel qual hem d’utilitzar el flash en algunes fotos.

Un cop satisfeta la nostra exploració, retornem al camí, que amb alguna llaçada va baixant fins a desembocar a una pista, provinent per l’esquerra del mas de la Corretjada, que seguim a la dreta, en direcció est, tot planejant fins al mas de la Freixeneda, a l'extrem oriental de la serra.

Travessem un prat en direcció al mas de la Freixeneda

Arribant al mas, pel costat d'un gran freixe

Uns metres abans d’arribar-hi, deixem a mà dreta la pista, que comença a pujar i per on continuarem després, i ens atansem a aquest mas, que sens dubte fou molt important però que actualment no està habitat i sembla que només s’utilitza per guardar bestiar. El mas de la Freixeneda (1170 m), amb les seves edificacions anexes, es troba situat al bell mig de la carena, amb esplanades herbades a banda i banda; en la primera, orientada al Canigó, podem admirar un gran exemplar de freixe, i en l’altra, que dóna a l’entrada del mas i gaudeix d’una perspectiva poc coneguda sobre el massís del Puigsacalm, aprofitem per a dinar, en una raconada molt acollidora entre la casa i un gran cortal amb una característica arcada.

Vistes al Puigsacalm des de la Freixeneda

Un bon lloc per dinar, entre el mas i un gran cortal

Des del mas de Freixeneda seguim en direcció sud per la pista, ara més aviat camí carreter, que en una pujada un xic costeruda (sobretot si s’ha acabat de dinar) ens mena en quinze minuts al collet de la Creu de Freixeneda (1265 m), encreuament de camins, per on travessem la serra. Girem a la dreta per continuar en direcció sud-oest per la pista, a partir d’aquí més ampla, tot planejant per damunt la solana de Platraver, a una banda, i sota el vessant sud de la serra de Freixeneda, a l’altra.

Arribem així, al cap d’uns 25 minuts, a la bifurcació amb la pista per on hem pujat a l’anada; ja només ens cal desfer el camí cap al coll de Ciuret, i d’aquí a la carretera local on hem deixat el vehicle.

Arribant al coll de Ciuret

Ha estat una tranquil·la excursió d’unes 3 h de marxa sense presses, més 1 h llarga per visitar les escletxes de Freixeneda, a través de suaus paisatges acolorits per l’inici de la tardor.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 11.10.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz i Alfons Belinchón.