24.09.15 La
vall de Cerdanyola, a l’Alt Berguedà, es troba situada entre les estribacions
de la serra del Catllaràs, a l’est, i la vall del Llobregat, a l’oest; una de
les seves singularitats és que es troba literalment penjada, com les veïnes de
Malanyeu i La Nou, sobre la vall principal. Orientada d’est a oest, i per tant
molt asolellada, i protegida per un cercle de muntanyes, aquesta vall acull la
bonica i tranquil·la població de Sant Julià de Cerdanyola, envoltada de camps i
antigues feixes de conreu.
Un
dels principals atractius excursionistes de la vall és l’anomenada Olla de Cerdanyola, un itinerari
circular de gairebé 16 Km de recorregut i 1000 m de desnivell senyalitzat com a
PR C-129. Ho deixem apuntat per a una propera ocasió, perquè avui, en que hem
esmerçat part del matí en visitar les instal·lacions d’una antiga mina de carbó
prop de Malanyeu, farem, a manera d’introducció en aquest territori, una petita
caminada circular des de les Cases Noves del Collet, a peu de l’Eix del
Llobregat, fins a Sant Julià de Cerdanyola pel camí dels Miners i retorn pel camí
de l’Esquerrà i el canal industrial de Berga.
Hem
anat per l’esmentat Eix del Llobregat (C-16) fins a l’inici de la carretera de
Gòsol, que deixem a mà esquerra. Uns pocs metres després girem a la dreta per
entrar a les Cases Noves del Collet, grup de cases de l’antic nucli miner del
Collet d’Eina (a l’altre costat de la carretera), on aparquem entre el parc de
bombers i uns habitatges.
El Llobregat al seu pas per les Cases Noves del Collet
Des
de les Cases Noves del Collet (700 m) sortim pel darrere l’edifici dels bombers
per travessar tot seguit el Llobregat per un pont amb una part inicial de vells
taulons de fusta un xic precaris (cal trepitjar amb precaució). Un cop a
l’altre costat hem de seguir a l’esquerra (hi trobem senyals grocs i també
blaus), tot i que abans, cap a la dreta, ens apropem a un dels aqüeductes del canal industrial
de Berga, obra de finals del s. XIX i que encara avui dóna servei a diverses fàbriques.
Un dels aqüeductes del canal industrial de Berga
Creuem el canal pel camí dels Miners
Anem
seguint el camí dels Miners, que
utilitzava la gent de la contrada per anar a treballar a les mines. El camí desemboca
tot seguit a ran del canal, que creuem, i poc més amunt es bifurca; deixem a
l’esquerra el corriol per on tornarem, i seguim cap a la dreta, tot començant a
guanyar alçada per un bosc de pins i alzines. No triguem en arribar a un collet
(865 m), per on la ruta continua cap a la dreta. Abans, però, els senyals blaus
ens indiquen a l’esquerra l’entrada a un corriol per on pujem en cinc minuts a
la Creu del Frare (891 m), penyal penjat sobre la vall del Llobregat on hi
oneja una estelada i on tenim bones vistes del Pedraforca, els cingles de
Vallcebre, la serra d’Ensija i el Moixeró.
A la Creu del Frare
El Pedraforca des de la Creu del Frare
Retornem
al camí principal, per on seguim pujant, inicialment per la baga de Guardiola i
després, ja al solell, per sobre el barranc de l’Abellol o Labaiol. Travessem
una zona de feixes i arribem al coll dels Comellassos (995 m) per on passa una
pista en direcció a Sant Julià. No la seguim, però, sino que girem a la dreta
(senyals grocs) i ens apropem al cingle, on hi veiem una barraca de tir; sembla
ser que abans hi havia hagut aquí una antiga instal·lació de cable per baixar
al Collet els troncs que transportava una línia forestal situada més amunt.
Continuem
la pujada per la carena dels Serrats. Passem pel costat d’una tanca metàl·lica
i poc després, tot enllaçant a l’esquerra amb el PR C-129 que puja de Sant
Julià, arribem al Cap del Grau (1060 m), el punt més alt de l’excursió d’avui,
on trobem la moderna canalització del rec del Bullidor, amb aigua captada de la
font del Bullidor, al barranc de l’Abellol, que proveeix les cases i horts de
Cerdanyola.
Rec del Bullidor, vora el Cap del Grau
A la dreta el PR baixa cap a la font de la Baga i l’esmentat barranc
de l’Abellol. Nosaltres seguim recte per l’ample i planer camí de la Via, que comença aquí i que segueix el traçat d’un antic
camí de ferro per on les vagonetes carregades de fusta provinents de la collada
Sobirana lliscaven en pendent suau per la baga de Cerdanyola, mentre que de
tornada, buides, eren arrossegades per animals de tir; aquesta fusta
s’utilitzava per a les mines de Fígols.
Pel camí de la Via
Per
aquest camí anem vorejant el Puig i aviat arribem a un trencall. Deixem a la
dreta la pista per on continua el traçat de la Via i seguim a l’esquerra, de
baixada. Més avall la pista desemboca a una carretera interior, provinent de la
principal de la vall, que seguim a l’esquerra fins entrar al nucli de Sant
Julià de Cerdanyola (960 m). L’harmonïosa distribució de les seves cases i
carrers queda emmarcada, al nord de la vall, pel singular roc del Forcat, amb
una estelada, i la serra de Comaverda, sota els quals s’estenen les feixes de
les Deveses, on antigament es conreava la vinya.
Sant Julià de Cerdanyola, al peu de la serra de Comaverda
El Roc del Forcat, amb el Moixeró al darrera
Observant el bell entorn de Sant Julià
Des
de Sant Julià iniciem el retorn al Collet pel costat de l’església, tot seguint
a partir d’ara les marques del GR 4-2. Vorejem el cementiri i continuem a la
dreta pel camí de l’Esquerrà, per on
baixem a creuar per un pont el riu de Cerdanyola i pujem a l’altre costat fins
a l’ermita de Santa Maria de les Esposes, voluminós edifici bastit al s. XIX
vora la carretera de Guardiola i sobre la barrancada del riu de Cerdanyola (on
anirem després per veure el racó de les Nou Fonts). L’ampla esplanada herbada
que hi ha al davant de l’església és un bon lloc per fer una parada i prendre
un mos.
L'ermita de les Esposes des del camí de l'Esquerrà
Santa Maria de les Esposes, amb una acollidora esplanada
La vall del Bastareny, amb les poblacions de Guardiola i Bagà
A
partir d’aquí el traçat del GR va alternant trams de l’esmentada carretera, que
gaudeix d’una enlairada vista sobre la vall del Bastareny i les poblacions de
Guardiola i Bagà, amb tres curtes dreceres pel mig del bosc, que són les restes
de l’antic camí de Cerdanyola a Guardiola; les dues primeres reben el poètic
nom de Dreceres del Bosc Obscur
(topònim que sembla sortit de El Senyor
dels Anells).
Més avall, en un revolt de la carretera, trobem l’indicador
per anar a les Nou Fonts; deixem de moment el GR i seguim recte per creuar el
riu de Cerdanyola i pujar a l’altre costat, enmig d’una frondosa fageda, fins a
l'ombrívola raconada de les Nou Fonts (10 min. des de la desviació), situada
al peu d’una cinglera abalmada i al costat de la barrancada de la riera de
Cerdanyola, que aquí es despenja per una cascada d’uns 25 m i forma a sota un
petit gorg. Les diverses surgències que donen nom a l’indret rajen la majoria
ufanoses i al seu costat hi ha algunes taules i seients de pedra envoltats per
la molsa.
Al racó de les Nou Fonts
També hi veiem unes falgueres poc comunes que tenen el curiós nom de
llengua de cèrvol (Phyllitis scolopendrium);
aquestes falgueres es caracteritzen perquè les seves frondes no estan dividides
sinó que són senceres, en forma de llança ondulada i d’un color verd fosc molt
brillant.
Llengua de cèrvol
Un
cop de nou a la carretera, la seguim només uns 40 m. i la deixem, juntament amb
el GR que continua cap a Guardiola, per seguir a l’esquerra per un camí
carreter i tot seguit, a la dreta, per un corriol mig tapat que baixa a uns horts;
es tracta d’un tram un xic confós i amb diversos corriols, però que no té
pérdua, doncs quan hem arribat a la tanca que delimita aquests horts, girem a
la dreta i arribem tot seguit a la carretera C-16. En aquest punt girem a
l’esquerra per seguir una breu estona paral·lels a la tanca de la carretera i
continuar poc després pel trencall que mena a la depuradora d’aigües de
Guardiola, on comença el canal industrial de Berga.
De nou al canal industrial de Berga
A
partir d’aquí anem seguint pel camí de servitud del canal, amb algun tram on
hem de fer equilibris per sobre la seva paret, doncs el camí desapareix uns
metres. Més endavant el canal queda soterrat i ens cal pujar i després baixar
fins que entronquem amb el camí de l’inici, per on poc més avall creuem el
canal i el pont sobre el Llobregat per arribar tot seguit a les Cases Noves del
Collet.
Ha
estat una curta i tranquil·la passejada d’unes 3.30 h de marxa efectiva i 400 m
de desnivell, que ens ha permès fer un primer tast dels racons i camins de la
vall de Cerdanyola. Esperem continuar més endavant amb el plat fort de l’Olla de Cerdanyola. Fins la propera !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada