dilluns, 5 d’octubre de 2015

Indrets i camins de la vall de Cerdanyola

24.09.15  La vall de Cerdanyola, a l’Alt Berguedà, es troba situada entre les estribacions de la serra del Catllaràs, a l’est, i la vall del Llobregat, a l’oest; una de les seves singularitats és que es troba literalment penjada, com les veïnes de Malanyeu i La Nou, sobre la vall principal. Orientada d’est a oest, i per tant molt asolellada, i protegida per un cercle de muntanyes, aquesta vall acull la bonica i tranquil·la població de Sant Julià de Cerdanyola, envoltada de camps i antigues feixes de conreu.

Un dels principals atractius excursionistes de la vall és l’anomenada Olla de Cerdanyola, un itinerari circular de gairebé 16 Km de recorregut i 1000 m de desnivell senyalitzat com a PR C-129. Ho deixem apuntat per a una propera ocasió, perquè avui, en que hem esmerçat part del matí en visitar les instal·lacions d’una antiga mina de carbó prop de Malanyeu, farem, a manera d’introducció en aquest territori, una petita caminada circular des de les Cases Noves del Collet, a peu de l’Eix del Llobregat, fins a Sant Julià de Cerdanyola pel camí dels Miners i retorn pel camí de l’Esquerrà i el canal industrial de Berga.

Hem anat per l’esmentat Eix del Llobregat (C-16) fins a l’inici de la carretera de Gòsol, que deixem a mà esquerra. Uns pocs metres després girem a la dreta per entrar a les Cases Noves del Collet, grup de cases de l’antic nucli miner del Collet d’Eina (a l’altre costat de la carretera), on aparquem entre el parc de bombers i uns habitatges.

El Llobregat al seu pas per les Cases Noves del Collet

Des de les Cases Noves del Collet (700 m) sortim pel darrere l’edifici dels bombers per travessar tot seguit el Llobregat per un pont amb una part inicial de vells taulons de fusta un xic precaris (cal trepitjar amb precaució). Un cop a l’altre costat hem de seguir a l’esquerra (hi trobem senyals grocs i també blaus), tot i que abans, cap a la dreta, ens apropem a un dels aqüeductes del canal industrial de Berga, obra de finals del s. XIX i que encara avui dóna servei a diverses fàbriques.

Un dels aqüeductes del canal industrial de Berga

Creuem el canal pel camí dels Miners

Anem seguint el camí dels Miners, que utilitzava la gent de la contrada per anar a treballar a les mines. El camí desemboca tot seguit a ran del canal, que creuem, i poc més amunt es bifurca; deixem a l’esquerra el corriol per on tornarem, i seguim cap a la dreta, tot començant a guanyar alçada per un bosc de pins i alzines. No triguem en arribar a un collet (865 m), per on la ruta continua cap a la dreta. Abans, però, els senyals blaus ens indiquen a l’esquerra l’entrada a un corriol per on pujem en cinc minuts a la Creu del Frare (891 m), penyal penjat sobre la vall del Llobregat on hi oneja una estelada i on tenim bones vistes del Pedraforca, els cingles de Vallcebre, la serra d’Ensija i el Moixeró.

A la Creu del Frare

El Pedraforca des de la Creu del Frare

Retornem al camí principal, per on seguim pujant, inicialment per la baga de Guardiola i després, ja al solell, per sobre el barranc de l’Abellol o Labaiol. Travessem una zona de feixes i arribem al coll dels Comellassos (995 m) per on passa una pista en direcció a Sant Julià. No la seguim, però, sino que girem a la dreta (senyals grocs) i ens apropem al cingle, on hi veiem una barraca de tir; sembla ser que abans hi havia hagut aquí una antiga instal·lació de cable per baixar al Collet els troncs que transportava una línia forestal situada més amunt.

Continuem la pujada per la carena dels Serrats. Passem pel costat d’una tanca metàl·lica i poc després, tot enllaçant a l’esquerra amb el PR C-129 que puja de Sant Julià, arribem al Cap del Grau (1060 m), el punt més alt de l’excursió d’avui, on trobem la moderna canalització del rec del Bullidor, amb aigua captada de la font del Bullidor, al barranc de l’Abellol, que proveeix les cases i horts de Cerdanyola.

Rec del Bullidor, vora el Cap del Grau

A la dreta el PR baixa cap a la font de la Baga i l’esmentat barranc de l’Abellol. Nosaltres seguim recte per l’ample i planer camí de la Via, que comença aquí i que segueix el traçat d’un antic camí de ferro per on les vagonetes carregades de fusta provinents de la collada Sobirana lliscaven en pendent suau per la baga de Cerdanyola, mentre que de tornada, buides, eren arrossegades per animals de tir; aquesta fusta s’utilitzava per a les mines de Fígols.

Pel camí de la Via

Per aquest camí anem vorejant el Puig i aviat arribem a un trencall. Deixem a la dreta la pista per on continua el traçat de la Via i seguim a l’esquerra, de baixada. Més avall la pista desemboca a una carretera interior, provinent de la principal de la vall, que seguim a l’esquerra fins entrar al nucli de Sant Julià de Cerdanyola (960 m). L’harmonïosa distribució de les seves cases i carrers queda emmarcada, al nord de la vall, pel singular roc del Forcat, amb una estelada, i la serra de Comaverda, sota els quals s’estenen les feixes de les Deveses, on antigament es conreava la vinya.

Sant Julià de Cerdanyola, al peu de la serra de Comaverda

El Roc del Forcat, amb el Moixeró al darrera

Observant el bell entorn de Sant Julià

Des de Sant Julià iniciem el retorn al Collet pel costat de l’església, tot seguint a partir d’ara les marques del GR 4-2. Vorejem el cementiri i continuem a la dreta pel camí de l’Esquerrà, per on baixem a creuar per un pont el riu de Cerdanyola i pujem a l’altre costat fins a l’ermita de Santa Maria de les Esposes, voluminós edifici bastit al s. XIX vora la carretera de Guardiola i sobre la barrancada del riu de Cerdanyola (on anirem després per veure el racó de les Nou Fonts). L’ampla esplanada herbada que hi ha al davant de l’església és un bon lloc per fer una parada i prendre un mos.

L'ermita de les Esposes des del camí de l'Esquerrà

Santa Maria de les Esposes, amb una acollidora esplanada

La vall del Bastareny, amb les poblacions de Guardiola i Bagà

A partir d’aquí el traçat del GR va alternant trams de l’esmentada carretera, que gaudeix d’una enlairada vista sobre la vall del Bastareny i les poblacions de Guardiola i Bagà, amb tres curtes dreceres pel mig del bosc, que són les restes de l’antic camí de Cerdanyola a Guardiola; les dues primeres reben el poètic nom de Dreceres del Bosc Obscur (topònim que sembla sortit de El Senyor dels Anells).

Més avall, en un revolt de la carretera, trobem l’indicador per anar a les Nou Fonts; deixem de moment el GR i seguim recte per creuar el riu de Cerdanyola i pujar a l’altre costat, enmig d’una frondosa fageda, fins a l'ombrívola raconada de les Nou Fonts (10 min. des de la desviació), situada al peu d’una cinglera abalmada i al costat de la barrancada de la riera de Cerdanyola, que aquí es despenja per una cascada d’uns 25 m i forma a sota un petit gorg. Les diverses surgències que donen nom a l’indret rajen la majoria ufanoses i al seu costat hi ha algunes taules i seients de pedra envoltats per la molsa.


Al racó de les Nou Fonts

També hi veiem unes falgueres poc comunes que tenen el curiós nom de llengua de cèrvol (Phyllitis scolopendrium); aquestes falgueres es caracteritzen perquè les seves frondes no estan dividides sinó que són senceres, en forma de llança ondulada i d’un color verd fosc molt brillant.

Llengua de cèrvol

Un cop de nou a la carretera, la seguim només uns 40 m. i la deixem, juntament amb el GR que continua cap a Guardiola, per seguir a l’esquerra per un camí carreter i tot seguit, a la dreta, per un corriol mig tapat que baixa a uns horts; es tracta d’un tram un xic confós i amb diversos corriols, però que no té pérdua, doncs quan hem arribat a la tanca que delimita aquests horts, girem a la dreta i arribem tot seguit a la carretera C-16. En aquest punt girem a l’esquerra per seguir una breu estona paral·lels a la tanca de la carretera i continuar poc després pel trencall que mena a la depuradora d’aigües de Guardiola, on comença el canal industrial de Berga.

De nou al canal industrial de Berga

A partir d’aquí anem seguint pel camí de servitud del canal, amb algun tram on hem de fer equilibris per sobre la seva paret, doncs el camí desapareix uns metres. Més endavant el canal queda soterrat i ens cal pujar i després baixar fins que entronquem amb el camí de l’inici, per on poc més avall creuem el canal i el pont sobre el Llobregat per arribar tot seguit a les Cases Noves del Collet.

Ha estat una curta i tranquil·la passejada d’unes 3.30 h de marxa efectiva i 400 m de desnivell, que ens ha permès fer un primer tast dels racons i camins de la vall de Cerdanyola. Esperem continuar més endavant amb el plat fort de l’Olla de Cerdanyola. Fins la propera !

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 24.09.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Isabel Salvia i l'amic Josep M. Coll.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada