dilluns, 16 d’octubre de 2017

Trekking per l'Alta Via de Stubai (2)

12.07.17 - Refugi Dresdner - Refugi Sulzenau - Refugi Nürnberger

Ens llevem a les 6 com cada dia, no ens fa falta ni despertador. Sortim a les 7.30 i tirem vall a baix fins a passar el riu per un robust pont de ferro on hi ha un pal que ens indica el camí per anar al refugi Sulzenau, el qual s’enfila molt ben traçat amb una bona pujada.

Inici de la jornada

Un tram de grimpada pel GR

Més tard trobem una bifurcació del GR i podem escollir a l’esquerra o la dreta. Tant un com l’altre van a parar al mateix refugi i escollim el de la dreta que s’enfila al Peiljoch, un preciós coll a 2672 m ple de fites gegants amb unes vistes espectaculars sobre la glacera de Sulzenau, la qual es despenja del Pic de Zuckerhütl, de 3507 m. El camí va guanyant alçada molt hàbilment per un esperó rocós amb l’ajuda d’algun cable. Un cop a dalt  no ens podem estar de fer unes quantes fotos, doncs és un coll preciós.

Arribant al coll de Peiljoch

Coll de Peiljoch i glacera de Sulzenau

Iniciem la baixada per l’altre costat i aquí novament trobem una bifurcació. Escollim aquesta vegada el de l’esquerra, el qual és un camí molt bonic que va baixant molt enlairat per sobre mateix de la morrena i ens porta, també amb l’ajut d’algun curt tram amb cables, fins al bonic llac Blau. A les 10 arribem al refugi Sulzenau (2196 m), molt gran i acollidor, on fem una bona parada per a descansar.

Refugi Sulzenau

A les 10.40 seguim el camí en direcció est per una bonica vall que és tota una lliçó de geologia. Més endavant pujem pel fil mateix d’unes enormes morrenes que donen pistes de com eren de grans les geleres antigament. Passem molt a prop del llac Grünausee, d’un magnífic color blau turquesa, però no l’arribem a tocar doncs el camí guanya alçada sobtadament en direcció nord.

Llac Grünausee

Des d’aquí ja es veu el darrer coll del dia amb una gran creu molt visible de lluny. A mesura que ens acostem a la base del coll veiem que el camí està molt ben traçat, tot i que és molt penjat. Amb l’ajut d’uns cables disfrutem molt amb la facilitat en que es poden travessar aquests passos tan aeris i espectaculars.

Coll-bretxa de Niederl

Pujant a la bretxa

Sense problemes arribem al coll-bretxa de Niederl (2629 m), on hi ha un banc i una petita capelleta de fusta. El paisatge i l’ambient és brutal, tenim molta sort de que el dia es vagi aguantant, encara que s’està tapant per moments.

Continuem baixant en flanqueig amb alguns cables d’ajut. El camí, sempre molt ben traçat, baixa ara per tarteres de grans blocs i es veu la teulada del refugi, justament a la vertical d’on som, uns 400 m. de desnivell a sota. Sense problemes arribem al refugi Nürnberger (2297 m), poc abans de les 14 h.

Refugi Nürnberger

Ens asseiem una bona estona a la terrassa del refugi, prenent una ben merescuda i refrescant cervesa acompanyada dels frankfurts típics d’aquest país. La pluja arriba puntualment i hem d’entrar dins del refugi on aprofitem per dutxar-nos i rentar roba que estenem en un quartet que hi ha al costat d’on tenim les botes. De moment sembla que ens anem lliurant de la pluja encara que demà, segons diu la meteo, pinten bastos per a tot el dia.

Aquest refugi es molt acollidor, tot de fusta  i bastant antic. Estem tots en una mateixa habitació i no tenim gaire lloc per a les motxilles. Entre les 18.30 i les 19.30 sopem, i en acabar fem una mica de temps abans de retirar-nos a l’habitació.

13.07.17 - Refugi Nürnberger - Refugi Bremer

Ha estat plovent tota la nit i quan ens llevem a les 6 tot està mullat i amb boira pixanera. Esmorzem sense presses, l’etapa d’avui es només de 4 hores encara que una mica entretinguda doncs el terreny és més complex i rocós, sort que hi ha molts cables, que donen molta seguretat quan la roca està mullada i el terreny és exposat.

Més tard que cap dia, a les 8 tocades, sortim amb les jaquetes de pluja posades; es veu que, segons la meteo, hi ha mal temps per a tot el dia d’avui i demà, sort que la boira no és molt espessa i tenim una miqueta de visibilitat. Plou moderadament encara que, de tant en tant, cau un ruixat més fort.

Iniciem la marxa amb boira i pluja

Amb la roca mullada cal parar atenció

Comencem en baixada amb l’ajut d’alguns cables i així arribem al riu que creuem per un estret pont de fusta. El camí s’enfila ara fort, i anem pujant amb l’ajut de més cables fins arribar a un altiplà on hi ha uns prats fantàstics on el riu forma uns bonics meandres. Aquest lloc es diu “El Paradis”, quina llàstima que faci mal temps i amb les boires no es vegi res; amb bon temps aquest lloc ha de ser espectacular.

El camí continua pujant i en un moment donat gira bruscament cap al sud, mentre creuem unes llises plaques de granit aprofitant unes petites vires assegurades amb cables. Aquest tram és molt bonic i espectacular. Arribem així a un collet que més aviat és una bretxa; el Simmingjochl (2754 m), on hi ha un petit refugi bivac de emergència, però que està tancat !!!!

Refugi-bivac al Simmingjochl

Segons diu la guia, des d’aquest lloc hi ha una vista super espectacular de les glaceres dels cims més alts del Stubai, però malauradament la boira no ens permet veure més enllà d’uns 20 metres. No ens podem estar gaire, doncs a la que et pares una estona es refreda el cos i agafes fred amb tanta humitat. Mengem quatre ganyips i ràpidament enfilem la baixada per una dreta i descomposta canal també equipada amb cables fins que el terreny es suavitza i és més còmode de caminar.

Ens assegurem per encarar un pas delicat

Encara sort de les escales...

... i els cables

No ens traiem la boira del damunt

Bastant més avall, en un trencall, agafem el camí de l’esquerra que en diagonal ascendent permet canviar de vall saltant una carena, i en un collet apareix de sobte, en mig de la boira, el refugi. Bremer, a 2413 m; són les 13.30 h.

Refugi Bremer

Ens donen una habitació molt justeta per a les dotze persones que som, i ens organitzem com podem per a col·locar-nos. Ens canviemla roba, i en la mateixa habitació fem, amb unes cordes, una estesa de material i roba mullada perquè el quartet de les botes i roba és un autèntic caos, on hi ha tantes coses penjades que no es pot ni entrar.

En acabar baixem al menjador a prendre’ns una cervesa i menjar alguna cosa doncs només hem picotejat uns ganyips en tot el dia i tenim una mica de gana. Avui no hi ha terrassa, doncs a fora encara plou i fa molta humitat; tampoc ens podem dutxar doncs tenen un problema elèctric amb les plaques solars que afecta  l’aigua calenta i la llum. Més tard vindrà un helicòpter  que els hi portarà un gran generador de gasoil, que pesa més d’una tona, per solucionar aquest problema. És tot un espectacle veure’l aterrar i descarregar el material, i sortim tots a fer fotos.

Canvien el generador: tindrem aigua i llum !!

En tots aquests refugis expliquem que som catalans i ens comenten que no és gaire freqüent veure muntanyencs de la nostra nacionalitat per aquestes contrades. Sopem prou bé i anem a dormir a l’hora de sempre. Ens encabim com podem en aquesta habitació i ens repartim entre les dues plataformes, sis a dat i sis a baix.

14.07.17 - Refugi Bremer - Refugi Innsbrucker

El temps continua igual que ahir i tot està emboirat. Les marmotes es deixen veure i això vol dir mal temps, ho tenim més que comprovat. Després d’esmorzar ens tornem a posar el material de pluja i a les 7.30 sortim del refugi. Plou una miqueta però sembla que les boires estan ara una mica més altes.


El camí continua molt ben senyalitzat. Avui hem de passar tres colls i l’etapa és una mica llarga, unes set hores. Comencem en baixada, alguns trams amb l’ajut de cables. Més endavant flanquegem a l’esquerra, i sense perdre més alçada  remuntem fins el primer coll.



El segon coll es fa pregar, sembla que mai hi arribis. És tot un seguit d´enlairats flanquejos amb continues pujades i baixades, on trobem alguns trams molt penjats amb cables que ens donen molta seguretat. Més que un coll és un pas per creuar una cresta. Un cop a dalt mengem ràpidament una barreta i baixem en diagonal per l’altre costat.

Seguim en flanqueig una bona estona, estem rodejant sense saber-ho sota el pic Habicht, doncs ara la boira és tan espessa que en arribar al tercer coll, si no fos pel GPS, no el sabríem identificar.


Ara ja en una bona baixada i en flanqueig ens arribem al refugi Innsbrucker, que no veiem fins que el tenim en els mateixos morros. Avui ha estat un dia llarg i molt entretingut anant amb molt de compte amb les roques per no relliscar. Arribem a les 15.30 al refugi Innsbrucker (2369 m). on com ja és costum ens prenem una merescuda cervesa acompanyada d’un frankfurt.

Refugi Innsbrucker

Tot seguit ens acabem de refer amb una dutxa super ràpida (1 euro per 30 segons d’aigua calenta). Ens tornen a donar una habitació per a tot el grup. Hi ha una plataforma  per dormir onze persones i un llit apart. A la cambra de les botes hi ha un canó per eixugar la roba però es tot un caos entre botes, pals i roba estesa; és gairebé impossible entrar-hi, i per això hem hagut de fer un muntatge a la nostra habitació, amb cordes per estendre tot el material i la roba mullada. Sopem molt bé a les 18 h i en acabar fem temps, xerrant fins a l’hora d’anar a dormir.

15.07.17 - Refugi Innsbrucker - Karalm - Neustift - Innsbruck

Ens llevem com sempre, primer anem a esmorzar i després recollim l’escampall de roba que no s’ha eixugat del tot i fem les motxilles. A les 7.30 comencem a baixar per un camí molt ben fet que gairebé sembla una estreta pista i fins hi tot ahir van pujar dos ciclistes.

Refugi Innsbrucker, més visible pel matí

Per la pista que mena a Karalm

Tal com anem baixant ens traiem roba i comencem a veure els primers arbres, doncs en tota la travessa hem estat sempre per sobre dels 2100 m i no n’hem vist cap. A les 8.30 ja estem a Karalm (1737 m); hem baixat 600 m de desnivell en 1 h. Segons el GPS hem fet al llarg d’aquests dies un total 7081 m de desnivell positiu i uns 78 Km de recorregut.

Karalm

Karalm és una petita granja lletera que disposa d’un bar i botiga de souvenirs on ens prenem un cafè amb llet mentre esperem els taxis que ens duran fins a l’hotel. A les 11.30 ja estem a l´Hotel Alpenecho, a Neustift, on tenim els petates amb la roba de recanvi.

Hotel Alpenecho, a Neustift

Vista de l'entorn de Neustift, des de l'hotel

Ens dutxem ràpidament i ens preparem per anar a buscar l’autobús per visitar Innsbruck. A l’hotel ens han donat una targeta d´un dia per viatjar gratis en tots els transports de la Vall de Stubai. En arribar a Innsbruck tenim molta gana i el primer que fem és anar a la cerveseria Theresienbraeu, on demanem deliciosos plats típics del país acompanyats d’una bona cervesa. En sortir anem a patejar la part més antiga de la ciutat i ens agrada molt.

A les 17 h ens dirigim a l’estació central on agafem el bus de tornada i baixem a Milders, dues parades abans d’on el vàrem agafar. Aquí visitem una mica aquest poblet i anem caminant en direcció a Neustift, que està a poc més de 2 Km, buscant un lloc per sopar. Al final, després de donar algunes voltes, trobem un restaurant a 1 km de l’hotel i sopem prou bé. Les cambreres ens serveixen amb els vestits típics tirolesos.

Anem a dormir més tard que cap dia, ben passades les 10 de la nit i demà ens espera un dia mogut, entre trasllats i visites.

16.07.17 - Neustift - Munich - Barcelona

A les 7 hem quedat per esmorzar en el mateix hotel. En acabar anem a recollir els paquets i amb molta puntualitat, a les 8.25, arriba el mini bus que ens porta fins al mateix aeroport de Munich on arribem a les 11.15. Deixem l’equipatge en consigna i aprofitem les hores que ens queden, fins a les 18 h que hem d’estar novament aquí, per fer una ràpida visita a la ciutat.

En el mateix aeroport agafem el tren que ens porta al centre de la ciutat. Baixem a la Marienplatz, al mateix centre de Munich, on estant fent una macro-festa gai i està tot a petar de gent. Després de voltar una mica i fer moltes fotos, ens dirigim a la famosa cerveseria Hofbrauhaus que alguns del grup ja coneixien; és un local bestialment gran i amb molt d’ambient.

A les 17 h tornem a la Marienplatz, on agafem el tren que ens retorna a l´aeroport. Un cop allà recollim l’equipatge i el facturem. L’avió surt a les 20.30 h i anem bé de temps. Un cop passat el control, fem algunes compres d’última hora mentre esperem l’embarcament. Finalment, amb una mica de retard, iniciem a les 21 h el vol, i corre que se les pela perquè arriba a Barcelona abans de l’hora.

Un cop recollits els petates ens acomiadem molt satisfets i contents perquè tot anat molt bé i felicitem en Eugeni per tota la feina feta. Quedem per veure’ns aviat al Centre i passar-nos les fotos.

LLUÏSA CUESTA. Activitat realitzada del 8 al 15.07.17 per Eugeni, Xavi,  Mario, Ramon, Joaquim, Jose, Albert, Esteve, Josep, Dolors, Vicens i Lluísa.

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Trekking per l'Alta Via de Stubai (1)

Crònica de la ruta realitzada del 8 al 15 de juliol per dotze companys del Centre a l'Alta Via de Stubai, al Tirol austríac. 

8.07.17 - Barcelona - Fulpmes - Refugi Starkenburger

A les 5 del matí ja estem a l’aeroport, per agafar el vol Barcelona-Munich, que surt puntualment a les 7.10. Facturem tres petates per a tot el nostre grup, on portarem tot el material que no es pot dur com equipatge de mà. A les 9.10 aterrem a Munich, recollim els petates i després de localitzar el taulell de l’oficina dels transfers de Stubai, ens acompanyen a l’andana on ens espera l’autobús.

Carreguem l’equipatge i pugem. Ens esperen 190 Km fins a Fulpmes, la majoria per autopista, passant un moment per l’hotel Haus Alpenecho, que està a Neustift, a uns 9 km de Fulpmes, on tenim feta la reserva de l’últim dia, per canviar-nos i deixar els petates amb la roba de recanvi. Un cop al centre de Fulpmes,on ens deixa l’autobús, caminem uns 15 minuts fins a l’estació del telefèric que ens porta fins al coll Kreuzjoch, a 2100 m, on comença la nostra aventura.

Cap a les 14.45 comencem a caminar. Veiem en un rètol que hi ha dues hores fins al refugi i no hem de pujar gaire, solament uns 200 m de desnivell. Les vistes a banda i banda son espectaculars en un camí molt enlairat.

Camí al refugi Starkenburger

Arribem a una cruïlla amb un pal indicador, des d’on es pot anar al refugi per dos camins, un continua suaument en baixada i l’altre puja uns 100 m més amunt fins a un mirador. Escollim aquest darrer i realment val la pena, doncs és molt espectacular.

Des d’aquí dalt veiem el refugi als nostres peus, uns 200 m a sota. Ara toca una dreta baixada i a les 16.30 arribem al refugi Starkenburger, a 2237 m d’altitud, situat en un enlairat collet des del que es domina tota la vall. Hem trigat menys de dues hores.

Refugi Starkenburger

Només arribar ens prenem cadascú, a la terrassa del refugi, una cervesa de mig litre, aparentment suau i que entra la mar de bé; després entrem al refugi on ens donen tres habitacions de quatre llits cadascuna. i fem temps fins a l’hora de sopar a les 18.15, doncs en aquestes terres es sopa molt aviat i ja ens va bé aquest horari doncs tenim gana. El sopar és bo però no hi ha postres ni pa i això ens sorprèn; més endavant ja veurem que en alguns refugis és normal.

Mentre sopem plou i fa vent. En acabar sortim tots a fora a fer fotos, ha estat una tempesta d’estiu curta però intensa que ha passat ràpidament. Com no tenim res més que fer a dos quarts de 10 ens retirem a dormir.

9.07.17 - Refugi Starkenburger - Refugi Franz Senn Hütte

A les 6 ens llevem i quedem a les 6.30 al menjador. Esmorzem molt bé i a les 7.30 comencem a caminar. Emprenem un camí molt enlairat en constant flanqueig. Les vistes al igual que ahir són fantàstiques.

La vall de Stubai als nostres peus

Iniciant la jornada

Anem flanquejant per un camí enlairat

Quan portem unes 3 hores i mitja caminant parem en el refugi Seducker Hochalm (2249 m) on ens reagrupem tots i ens refem menjant alguna cosa.

Parada al refugi Seducker Hochalm

A les 11.30 seguim en llarg flanqueig fins al final de la vall on el sinuós camí ens obliga a fer més d´una espectacular sifonada per salvar les abruptes torrenteres que ens trobem.

Salvant una sifonada del camí

Refugi Franz Senn Hütte

A les 14 h arribem al grandiós refugi Franz Senn Hütte (2147 m) i ens mengem un fantàstic frankfurt  amb un tros de pa acompanyat d’una bona cervesa. En acabar ens donen les habitacions i dormirem tots junts a les golfes. En aquest refugi a l’igual que a l’anterior i en molts d’altres, veiem que no hi ha gaires esclops o sabatilles i hem de fer servir algunes vegades les nostres xancles de la dutxa.

Més aviat que ahir, a les 16 h, arriba la tempesta i es posa a ploure amb ganes acompanyada de llamps i trons. Ens hem lliurat d’una bona. Es veu que cada dia a la tarda ens ha de visitar una d’aquestes tempestes. Avui si que ens hem pogut dutxar amb aigua calenta, però no rentem roba doncs amenaça pluja. Sopem més o menys a la mateixa hora d’ahir, però avui sí que tenim postres!!

10.07.17 - Refugi Franz Senn Hütte - Refugi Neue Regensburger

Ens llevem a la mateixa hora d’ahir i a les 6.30 ja estem a taula per esmorzar, també molt complet,  i ens emportem un petit entrepà que ens menjarem pel camí. A les 7.30 iniciem el camí molt ben traçat i senyalitzat amb marques de GR per tarteres i en flanqueig, i anem guanyant alçada fins arribar al coll de Schrimmennieder (2714 m) on arribem a les 10.45, i com el dia és tapat i amenaça pluja no podem parar gaire. Ens fem unes fotos i de seguida cap avall.

Iniciem la jornada dins un ambient espectacular

Entrem a una gran tartera

Ens dirigim cap al coll de Schrimmennieder

Al coll de Schrimmennieder

Salvem per la dreta una cornisa de neu seguint les marques que ens porten per un cable que ens guia fins al camí de baixada que és molt dret però ben traçat.

Baixant del coll per camí equipat amb cables

Quan portem baixats uns 400 m de desnivell, ens trobem una important cruïlla amb un pal indicador, on fem una petita parada per menjar-nos una barreta. Aquí hem de canviar de vall, mentre ja veiem, encara lluny, el refugi on finalitzarem l’etapa d’avui, més o menys a la mateixa cota que estem ara. Amb un llarg flanqueig arribem a les 12.20 al refugi Neue Regensburger (2287 m).

Enlairat flanqueig cap al refugi Neue Regensburger

Refugi Neue Regensburger

Ens instal·len en una caseta annexa al costat del refugi, la qual és un autèntic galliner: a la porta del costat tenim gallines i ovelles i a l´altre costat conills. Els llits són plataformes de fusta amb matalassos i mantes, però tenim  la caseta per a nosaltres sols i no ens podem queixar.

El nostre galliner al costat del refugi

Ens mengem l’entrepà que portem acompanyat d’una cervesa, com ja és costum, i després anem a les dutxes del refugi que estan molt bé i per 1 euro disposem de dos minuts d’aigua calenta. Fem temps per anar a sopar i a les 18 h ja estem tots a taula. Com cada tarda ens ha visitat una bona tempesta que ho ha deixat tot ben regat.

11.07.17 - Refugi Neue Regensburger - Refugi Dresdner

Ens llevem a les 6 amb un sol radiant i encara podem veure la lluna plena justament damunt el coll on hem d’anar.

Ens despertem entre la lluna,

el sol...

...i les gallines

A les 7 comencem a caminar, avui la jornada és llarga i no ens volem mullar. Amb suau pujada i pel fons de la vall, de mica en mica, ens anem acostant a la base del coll de Grawagrubennieder que es veu molt dret.



Ens dirigim cap al coll de Grawagrubennieder

Passem per damunt d’una placa de neu i a partir d’aquí ja trobem els cables que ens ajudaran  en els primers passos, que són els més drets, fins a entrar en una canal que fàcilment ens durà fins al coll de Grawagrubennieder (2881 m).


Escales i cables ens ajuden a superar el tram més dret

Arribant al coll

La vista compensa l'esforç

Al coll de Grawagrubennieder

Baixem per l’altra banda i més endavant fem una parada als llacs de Mutterberger (2483 m), on aprofitem per menjar i descansar una mica. Continuem en un llarguíssim flanqueig fins al fons de la vall on trobem una pista que remuntem amb forta pujada fins a trobar un pal indicador que ens desvia a l’esquerra a cercar un evident coll que ens permet saltar de vall. Poc després de passar el coll veiem de seguida, a sota nostre, les instal·lacions de les pistes d’esquí i el majestuós refugi Dresdner Hütte (2308 m), al costat mateix de l’estació del telecabina, on arribem poc després de les 15 h.

Refugi Dresdner Hütte

Ens instal·lem en dues habitacions de 6 places i estem molt bé. Com cada tarda ens plou i quan ho fa és amb ganes. Ja veiem que és la tònica de cada dia i avui com a regal després de la pluja apareix un bonic arc de Sant Martí. Tots sortim a fora per a fotografiar-lo.

A les 18 h sopem, primerament un self service d’amanides que s’han d’anar a buscar i pots repetir tantes vegades com vulguis. Aquí sí que ens donen postres, un iogurt amb melmelada. El quartet de les botes està molt ben pensat amb un sistema de tubs calents on es posen les botes i s’assequen durant la nit i al matí les trobes seques i calentetes; és fantàstic i també disposen d’una cambra per eixugar la roba amb penjadors.

LLUÍSA CUESTA. Activitat realitzada per Eugeni, Xavi,  Mario, Ramon, Joaquim, Jose, Albert, Esteve, Josep, Dolors, Vicens i Lluísa.  (continuarà)