dilluns, 29 de setembre de 2014

Els Perics pels estanys de Camporrells

13.09.14  Des que el juliol de 2010 vam pujar al Puig Peric des de les Bulloses que ens vam quedar amb ganes de fer aquesta mateixa ascensió pel sector de Camporrells, un conjunt d’estanys esglaonats entre el contrafort nord-oriental del Puig Peric i la serra de Mauri, a la comarca del Capcir. Per això aprofitem que aquest dissabte anuncien una treva meteorològica per anar cap a l’estació d’esquí de Formiguera, des d’on prenem una pista que ens deixa, al cap de 4 Km, a mitja alçada del vessant est de la serra de Mauri, prop de l’estació superior d’un telecadira, on hi ha una barrera i una zona d’aparcament a 2095 metres d’alçada.

Sortim per aquesta mateixa pista, ara ja barrada al trànsit, i uns centenars de metres després la deixem per continuar per un camí que surt a mà esquerra, assenyalat amb uns plafons i marcat amb pintura groga (variant del Tour du Capcir). Per aquest camí, ample i ben marcat, anem tallant la pista i ens enfilem de dret al capdamunt de la serra de Mauri, altiplà enlairat entre les profundes valls de Camporrells, al nord, i de la Lladura, al sud. A mesura que avancem per aquest altiplà ja veiem sobresortir el Petit Peric, el Puig Peric i el Puig de la Portella, i quan poc després arribem a l’extrem de la serra de Mauri (2412 m),  ja tenim enlairades vistes dels estanys de Camporrells, estesos als nostres peus.

Els Perics i estanys de Camporrells

Una ràpida baixada, on perdem bona part del desnivell que haviem guanyat, ens deixa al refugi de Camporrells (2240 m) (1:15 h), situat a la riba de l’Estany del Mig... el problema serà a la tornada quan, cansats, haurem de remuntar de nou la serra de Mauri.

Estany del Mig, vora el refugi de Camporrells

Creuant el desguàs de l'estany, amb el refugi a l'altre costat

Des del refugi seguim les marques vermelles i grogues del Tour du Capcir, pel qual anem a frec de la riba de l’estany en direcció sud a creuar el desguàs per una renglera de pedres i, un cop a l’altra banda, anem per uns prats a buscar els estanyols de les Secs des d’on remuntem per unes canals herbades que ens deixen al peu de l’esperó rocós del Petit Peric.


Tot seguit iniciem l’ascensió a aquest pic per un sender marcat amb fites que puja decidit, però sense cap dificultat.  Vorejem primer per la dreta l’esmentat esperó i després anem seguint, més o menys, el fil de la carena, per on anem guanyant alçada ràpidament.




Arribant al Petit Peric

Per aquesta carena assolim primer el cim del Petit Peric (2690 m) (2:15 h), elevació enmig de la carena principal, des d’on ja podem veure el gran estany de la Bullosa, al peu del massís del Carlit, i el Pic Peric que s’alça desafiant cap a l’oest i que sembla més llunyà del que està en realitat.

Estany de la Bullosa des del Petit Peric

Tot seguit baixem uns 80 m de desnivell fins al coll entre els dos cims (2608 m), sobre la Coma de la Llosa, i comencem l’ascens al Puig Peric, també per un sender fitat molt dreturer però sense complicacions.

Iniciem, amb un altre grup, la pujada al Puig Peric

Al cim del Puig Peric

Al cim del Puig Peric (2810 m) (3 h), la vista és avui magnífica: el cim del Carlit ple de gom a gom, el Coma d’Or i el Puigpedrós de Lanós, per ponent i en primer terme i, més enllà, la Pica d’Estats, el Certescan i muntanyes d’Andorra; pel nord el proper Puig de la Portella i al darrera el massís de Sant Bertomièu, amb la gran pedrera de talc als seus peus, i el conjunt format pels pics de Baixollada, Róc Blanc i el pic de la Tribuna entre els quals treu el nas el Tarbesó. A sota nostre es despleguen els estanys Blau, de la Llosa i Estany de Baix encapçalats pel Puig de la Cometa. Per llevant veiem la serra de Madres i el Canigó i, al sud, el Puigmal i la Tossa d’Alp embolcallats pels núvols.

Estanys de la Llosa

Estany de la Llosa (esquerra), Blau (al fons) i Blau Petit (dreta)

Com que encara ens fa tan bon temps aprofitem per fer un mos al cim, encarats cap als estanys de Camporrells, però no ens hi entretenim gaire car el retorn és pel mateix camí i la baixada és tan entretinguda com la pujada ja que s’ha d’anar amb compte de no relliscar...massa.

Baixant del Puig Peric entre roques esquistoses

Al coll entre els dos Perics

Així arribem de nou al coll on fem una breu parada per agafar prou alè que ens ajudi a remuntar aquests 80 metres del Petit Peric que fan tanta ràbia. Des del capdamunt, però tornem a gaudir de les vertiginoses vistes dels estanys de Camporrells amb el refugi que bull de gent al seu voltant.

Arribant de nou al Petit Peric

Estanys de Camporrells i serra de Mauri, baixant del Petit Peric

Un cop al peu de l’esperó rocós, i per arribar de nou al refugi, prenem el camí que passa entre els estanys Gros i del Mig. Aquest camí, encara que més llarg, ens ofereix portentoses vistes dels Perics reflectits a les aigües de l’Estany del Mig.


Aquest extraordinari ambient ens dóna forces per encarar la pujada cap a la serra de Mauri i arribar després, en una ràpida baixada, a la zona d’aparcament on finalitzem aquesta magnífica excursió, potser la darrera d’aquest estiu, després de 6 h de marxa efectiva (3 h d’anada i el mateix de tornada) i 1200 m de desnivell acumulat.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 13.09.14 per Isabel Benet, Susana Sanz  i Alfons Belinchón.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada