Pel Camí del Tajo amb bicicleta (III)

7.08.14 - 6a etapa: Auñón - Estremera (72 Km / +665m)

Avui sortim ben aviat perquè aquesta és una de les etapes més llargues de la ruta i, com que encara no he pogut solucionar el tema del desviador trencat, no puc córrer gaire amb el plat petit. Anem pel camí en direcció sud a buscar el curs del Tajo fins trobar la carretera CM-2009, deixant a mà esquerra la desviació que va a la paret de la presa de l’embassament d’Entrepeñas i al poble de Sacedón.

Seguim per aquesta carretera passant a frec dels pobles d’Anguix i Sayatón. Des d’aquí no podem veure el riu perquè aquest discorre encaixat sota la Sierra de Enmedio i retingut per l’embassament de Bolarque.

Deixant enrera Sayatón

Des de Sayatón anem per carretera cap a l’anomenat Salto de Bolarque, des d’on veiem un gran cilindre que sobresurt d’entre les muntanyes: es tracta de La Chimenea, punt on arrenca el trasvassament Tajo-Segura que porta aigua a l’horta de Múrcia.

Al Salto de Bolarque creuem el Tajo per un bonic pont de ferro, allà on es troba la paret de la presa, una central hidroelèctrica, el “Museo de la Electricidad” i un poblat amb casetes i jardins pels treballadors i tècnics de la fàbrica, el qual travessem pel bell mig. De lluny, entre els girasols, veiem l’edifici de la que fou central nuclear de Zorita, la primera de l’estat espanyol i que va funcionar entre els anys 1968 al 2006. A l’actualitat es troba en fase de desmantellament.

Pont del Salto de Bolarque

L'antiga central nuclear de Zorita

Així anem en direcció a Zorita de los Canes, petit poble a la riba del Tajo i a redós de les ruïnes del seu castell d’origen àrab. Ens trobem als límits de l’Alcarria, i a l’arc d’entrada al poble, construit sobre quatre col·lumnes extretes de la ciutat visigoda de Recópolis, encara es poden veure unes rajoles que recorden el pas de l’escriptor Camilo José Cela l’any 1946. En una àrea de picnic a tocar del riu fem un mos acompanyades d’una colla d’ànecs que esperen que caigui alguna cosa.

Arribant a Zorita de los Canes

Fins aquí hem arribat molt fresquetes i molt bé, però a partir d’aquí entrem de ple al curs mitjà del Tajo, el qual s’escampa pel damunt una gran plana dibuixant grans meandres. Estem a la cua de l’embassament d’Almoguera.

Castell de Zorita de los Canes

Embassament d'Almoguera

Després de creuar els camps recent llaurats, ens toca pujar de valent per una pista costeruda que ens ofereix sorprenents vistes del Tajo, que aquí sembla el riu Nil regant el desert. Passada la presa d’Almoguera anem per terreny encara més obert i sense cap ombra; només quan passem entre els regadius gaudim d’un ambient més “fresquet”, però quan són les 2 del migdia hem d’aturar-nos de cop a l’ombra d’un pobre ametller, ja que el sol cau com una llosa i les úniques vistes que tenim són les d’un terreny sec com en Bob Esponja sota el sol de Castella.

Després de dues hores de descans ens decidim a sortir de nou al camí. Només falten 8 Km però aquests es fan eterns. Quan arribem a la carretera, deixem el camí del Tajo i seguim per l’asfalt per on el recorregut és més curt. L’escalfor de l’ambient és increïble i davant nostre la pols dels camps s’aixeca fent remolins, com petits tornados. A la fi, cansades però contentes, arribem a Estremera, final d’etapa ja dins de la Comunitat de Madrid. Abans d’anar cap a l’hostal, però, ens quedem una bona estona assegudes en un banc públic, a redós de l’ombra d’una casa, bebent aigua i més aigua… Track de l'etapa.

8.08.14 - 7a etapa: Estremera - Aranjuez (61 Km / +200m)

Escarmentades de la calor del dia anterior, avui sortim que encara és de nit i per llevant encara podem veure la constel·lació d’Orió. Aquesta etapa, però, està considerada “de descans” perquè, encara que la distància és considerable, el desnivell és molt poc. Volem arribar aviat per a poder visitar la ciutat d’Aranjuez i, sobretot, algun dels seus tallers de bicicletes.

Anem per carretera fins a Fuentidueña de Tajo on podem albirar les ruïnes del seu castell dalt d’un turó. Tanmateix, la font de la “dueña”, que no era una altra que Doña Urraca, esposa d’Alfons I i a la que fa referència el nom d’aquest poble, no la veiem, per això esperem acabar d’omplir els bidons en algun dels molts manantials que, segons la guia, poseeix el proper poble de Villamanrique.

Camí de Villamanrique

Camí de Villamanrique, el sol encara no s’ha llevat i els camps acabats de segar i amarats de rosada desprenen una aroma acre. Quan arribem al poble, de la gran quantitat de manantials que ens prometen només podem descobrir una petita font pública de la que surt una aigua excel·lent però calenta, amb la qual omplim bidons i cantimplores ja que aquest és el darrer poble que trepitjarem avui fins al final de l’etapa.

Camí d'Aranjuez

Seguim ruta per una via pecuària, en molt bon estat, fins que trobem un canal que seguim al llarg d’uns quants quilòmetres. Són prop de les 11 i ja comença a fer calor. Els pals indicadors i les estaques de fusta que, fins ara, havien estat tan abundants i visibles, per aquests encontorns comencen a escassejar i algunes estaques es troben totalment cobertes per la vegetació i per això anem corregint la ruta amb el GPS. A l’altra banda del riu veiem, enlairada, una torre del Castillo de Oreja.

Seguim per la via pecuària tot passant a frec del parc Danco-Aventura, ple de ponts penjants i tirolines entre els arbres. Poc després el camí entra en una zona ombrejada, just a temps perquè ja són les 12 del migdia i el sol comença a apretar. Per una carretera secundària molt tranquil·la, i després de passar pel Cortijo de San Isidro, entrem com unes reines, i en un temps rècord, al Real Sitio de Aranjuez, final d’etapa, tot circulant per un passeig a frec dels Jardines del Principe, flanquejat d’enormes plàtans.

Per la tarda, després de l’imprescindible visita al taller, anem a fer de turistes pels Jardines del Principe, que són com una còpia dels de Versalles però en petit, que ocupen la riba esquerra del Tajo i des d’on veiem molta gent practicant piragüisme en les seves aigües calmes, però ja gens transparents. Track de l'etapa.

Jardines del Príncipe

Piragüisme al riu Tajo

9.08.14 - 8a etapa: Aranjuez - Toledo (56 Km / +280m)

Malgrat que l’etapa d’avui tampoc no és massa llarga, també sortim ben d’hora per arribar aviat a la ciutat de Toledo i així poder-la visitar com cal. Per això sortim d’Aranjuez quan encara és de nit, tot esquivant una pila d’obres que s’hi estant fent i passant pel davant del Palacio Real encara il·luminat.

Palacio Real d'Aranjuez

Passant a frec de la nova estació de tren, el sol que va llevant-se tenyeix de rosa alguns tímids nuvols que aviat desapareixeran. Quan deixem enrera l’antiga estació de Las Infantas, anem per una pista que té un canal al costat on hi van a beure un munt de conills que surten esperitats al nostre pas. Per aquests topants, els conills són un veritable problema (no en va estem a prop de Villaconejos) i per a evitar que entrin als camps de conreu s’util·litzen mètodes acustics com són la simulació d’un tret d’escopeta, l’esgarip de les aus rapinyaires o el so d’una estrident caçolada… però crec que els conills ja no fan ni cas.

Al capdamunt d’una zona elevada ja podem veure, retallats a l’horitzó, els Montes de Toledo. Seguim per la via pecuària per la qual, ara que ja puc anar amb el plat mitjà, és un goig rodar a gran velocitat mentre veiem com els primers raigs de sol il·luminen els camps de panís ben florits.

Després de creuar ràpidament l’indret de Villamejor, on hi ha un gran mas, uns jardins i una àrea de picnic, seguim a frec de la carretera nacional per un tram condicionat fins a una cruïlla des d’on anem a travessar el riu Algondor per un gual. Així ens apropem a les vies de l’AVE , sota les quals trobem l’única ombra en molts quilòmetres i on aprofitem per fer un mos.

Descansant a l'ombra del túnel sota l'AVE

Sortint del túnel ja podem veure l’encara llunyana ciutat de Toledo coronada pel característic Alcázar amb les seves quatre torres punxegudes. Per pistes ens anem acostant a la ciutat a la qual arribem tot travessant un polígon industrial en el que trobem un carril bici i, per un pont molt modern, travessem la carretera nacional.

Després de passar per sobre les vies del tren, arribem a un passeig anomenat “Via del Tajo de Toledo”, inaugurat l’any 2010, que ressegueix els meandres del riu i on podem observar molta fauna aquàtica i fabuloses vistes de la ciutat a la que ens anem acostant poc a poc.

Entrant a Toledo pel Puente de Alcántara

Pel flamant Puente de Alcántara entrem a Toledo, ciutat que visitem per la tarda després de dinar i descansar una mica. Avui fa una setmana que vam iniciar aquesta ruta i encara no hem travessat el seu equador. Track de l'etapa.

Catedral de Toledo

Puente de San Martín (Toledo)

ISABEL BENET. Activitat realitzada per Isabel Benet i Isabel Salvia (continuarà)