17.10.14 Aquest temps
d’estiu en ple mes d’octubre és una cosa que s’ha d’aprofitar i per això la
Susana, la Mercè i jo hem sortit aquest matí de bona hora des del Mas del
Castell (El Bruc) després de deixar el cotxe aparcat a tocar d’aquest mas,
enlairat damunt un turonet, disposades a recórrer un sector de Montserrat que
ens és desconegut però que ens han assegurat que no té cap dificultat. Des
d’aquí baixem cap als camps d’oliveres que tenim just a sota i iniciem
l’excursió tot remuntant el Clot del Tambor, primer pel mig dels camps i
després per un sender marcat en vermell.
Al Clot del Tambor
Deixem a mà
esquerra el corriol que s’enfila pel mig del torrent, on trobem un plafó que no
conté cap informació. Aquí deixem el curs del torrent del Tambor i remuntem pel
del Clot del Boixar fins a una bassa quadrada que emmagatzema una aigua d’un
color verd maragda, veritable caldo de cultiu de microorganismes.
Des d’aquí
decidim anar a mà dreta a visitar la propera cova del Boixar, espai sota una
roca despresa que fa les vegades de refugi i on trobem tota una sort de
cadires, tarimes, estris de cuina, esterilles, mobles... i fins i tot una
terrasseta on s’hi estaria molt bé si no fos perquè els mosquits se’ns mengen de
viu en viu.
Cova del Boixar
Retornem a la
bassa des d’on continuem enfilant-nos pel camí marcat en vermell i pel qual
anem remuntant una ampla carena entre els torrents del Tambor (a mà esquerra) i
del Boixar (a mà dreta). Per aquest camí anem tenint cada cop més vista sobre la
Plana Llarga, on hi destaca Can Salses, i sobre les agulles que ens envolten.
Vista sobre la Plana Llarga
En direcció a la Roca Vella
Anem de dret
cap a l’anomenada Roca Vella al peu de la qual trobem la cova del Cabrit, un
altre refugi que aprofita el recer d’una balma. De dimensions més modestes que
la cova del Boixar, d’aquesta cova del Cabrit en destaquem el magnífic
gronxador que ha aguantat el pes dels nostres cossos “serranos” (hi podem donar
fe).
Cova o balma del Cabrit
El gronxador de la cova
Després de
tanta diversió toca tornar al camí i dirigir-nos en direcció est cap al coll de
Mosset per l’anomenat Camí del Cabrit, tot revoltant sota la Roca Vella, tenint
davant el monòlit conegut com l’Agulla Fina i les estribacions del Serrat del
Faraó. Així ens anem acostant a la capçalera del Clot del Boixar.
Pel camí del Cabrit, sota el Serrat del Faraó
Anem per un camí
estret, marcat en vermell, que seguim sense cap dificultat, però quan arribem
al torrent del Boixar no sabem molt bé per on l’hem de creuar, car les
esllavissades fan que el camí sigui aquí un xic perdedor, i les marques ens
deixen al fons del barranc sense que es vegi molt clara la continuació. Sort
que la Mercè es fixa en una petitíssima taca vermella en una gran roca i,
oculta per les ombres del bosc, una fletxa que ens assenyala el que nosaltres
anomenem “el pas clau”: un estret passadís entre roques que ens permet d’acabar
de creuar el torrent i continuar l’excursió.
El pas clau que travessa el torrent del Boixar
A partir
d’aquí el camí es converteix en un corriol mig tapat per l’exuberant vegetació,
i on cercar les preuades marques vermelles s’esdevé una tasca col·lectiva i un
“treure la ploma” constant, com constants són també els “puja-baixa”
trencacames. A mig camí rebem una trucada del Toni que ens ve a trobar pel camí
de la Palomera.
Travessant una llastra pel camí del Cabrit
En un moment
donat, en passar una carena se’ns uneix un camí marcat en groc que suposem que ve
del difícil Camí de la Llastra, per això ara hem de cercar marques vermelles i
grogues. Ara ja tenim el coll de Mosset just davant i només ens queda planejar
per damunt la Coma d’en Pastor... això està fet!
En creuar el
darrer torrent de la Coma d’en Pastor ja enfilem de dret cap al Coll de Mosset,
tot passant primer per la cova homònima, una balmeta un xic arranjada i on, a
la seva ombra, fem un descans de tant de sol, car està fent una calor de mes
d’agost. En aquest moment el Toni ens truca i ens assabenta que està al coll de
Mosset... just damunt nostre!!!
A la balma o cova de Mosset
Després de
reunir-nos a la cova, pugem tots plegats al coll a contemplar la magnífica
vista que ens ofereix i on hi destaquen el Faraó, la Roca Plana dels Llamps, el
Montgrós, els Plecs del Llibre i l’Ajaguda amb les seves foradades.
Prop del coll de Mosset, sota el Montgrós
Al coll de Mosset, on hi destaca la roca del Faraó
Fetes les
fotos de rigor, i com ja va éssent hora de dinar, anem pel camí de la Palomera
cap a la plana de La Fonollosa on ens espera el cotxe del Toni i amb el qual
anem fins a la Vinya Nova on esperem dinar d’alló més bé però, malgrat que és
dia laborable, el restaurant està ple com un ou, i encara sort que duem uns
entrepans i amb unes cervesetes ja fem.
En fi... que
aquesta ha estat la crònica d’una modesta però gratificant excursió pel sempre
sorprenent, i mai prou conegut, massís de Montserrat.
ISABEL BENET. Activitat
realitzada el dia 17.10.14 per Isabel Benet, Susana Sanz, Mercè Julve i Toni
Tejedor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada