diumenge, 30 de desembre de 2018

Balmes i coves de la serra de l'Obac

23.12.18  Senzilla i agradable matinal per algunes cavitats fàcilment accesibles de la serra de l’Obac (balmes de la Porquerissa i de la Pola, coves del Racó Gran i de la Cort Fosca, esquerda de l’Hospital de Sang) mitjançant un itinerari d’uns 6 Km de recorregut i 260 m de desnivell que bé podriem denominar Ruta dels Pessebres, doncs per aquestes dates s’acostumen a posar en cadascun d’aquests indrets.

El punt de partida és la zona coneguda com l'Alzina del Salari (720 m), una de les entrades al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, situada al Km 11 de la carretera de Terrassa al coll d'Estenalles, i que rep el nom per ser el lloc on antigament es pagava el jornal als boscaters, al costat d’una grossa alzina ja desapareguda.

Comencem a pujar per una pista tancada a la circulació, inicialment cimentada i després de terra, fins arribar al coll de Tres Creus (874 m), que separa els turons de la Pola, al nord, i de Castellsapera, al sud. En aquest coll, travessat pel GR 5 (hi retornarerm pel ramal de la dreta), seguim recte, pel camí que baixa en direcció oest, per sota dels espadats, amb una bona vista de Montserrat, entre el característic Paller de Tot l’Any, a l’esquerra, i la roca del Setrill, sobre el nostre camí.

Observant Montserrat, entre el Paller de Tot l'Any i el Setrill

Passem per la balma de la Porquerissa, situada en un esperó rocós on hi ha uns grans blocs caiguts i un petit abric, en el qual es va trobar ceràmica romana i medieval. El seu nom indica una antiga utilització com a tancat dels ramats de porcs.

Grans blocs al costat de la balma de la Porquerissa

Balma de la Porquerissa

Cingles de l'Espluga (esquerra) i del Quarto de Reixa

El camí gira en direcció nord i poc després, en una cruïlla, el deixem per seguir a la dreta per un corriol que mena tot seguit a la gran balma de la Pola, situada en una raconada sota les parets del turó de la Pola, amb una font i dues taules de pedra. Sembla ser que en aquest abric natural hi va existir l’antic mas de la Pola (s. XIV-XVI), segons indiquen documents de l’època.

Balma de la Pola

Font de la Pola, a l'interior de la balma

Sortim de la balma per l’altre costat, tot baixant uns metres per un corriol que desemboca al camí principal. Més endavant, en una bifurcació, deixem a l’esquerra el corriol que va resseguint per sota el cingles del Quarto de Reixa, on hi ha una petita balma, i seguim a la dreta en direcció al coll de Tanca.

Ens dirigim al coll de Tanca, a la dreta del Quarto de Reixa

Un xic més amunt, en una altra cruïlla, hem de seguir també a la dreta, tot deixant a l’esquerra un corriol que puja fins a un estret pas entre roques que no és el coll que busquem. Pel nostre camí no triguem en arribar al coll de Tanca (825 m), on es dreça una notable alzina.

Alzina al coll de Tanca

Del coll baixem en direcció nord, travessem més endavant un torrentet i arribem a una cruïlla, on deixem de moment el camí per baixar uns metres a l’esquerra fins al replà on es troba la cova del Racó Gran de Mata-rodona (755 m), una petita balma obrada d’uns 10 m de recorregut, acollidora i amb un banc de pedra al seu interior, prop de la qual hi ha una font (que avui no raja) i una cisterna.

Balma-cova del Racó Gran de Mata-rodona

A l'interior d'aquesta balma obrada

Cisterna i font prop de la balma

Tornem al camí, que poc després surt del bosc i avança per la roca del cingle; aquí hem d’estar atents per no confondre alguna falsa derivació a l’esquerra, per sota del camí correcte, que ens pot complicar la progressió.

El camí desemboca a una ampla pista, que seguim de pujada, a la dreta, en direcció al coll de Boix. Als 200 m, en una pronunciada corba a la dreta, la deixem per seguir a l’esquerra per un corriol, senyalitzat amb una H (indicador de l’Hospital de Sang). Anem avançant pel codinar, per sota el turó de la Fosca, pel camí senyalitzat amb més lletres H i fites que menen fins a una esquerda, a la nostra dreta, per on entrem, baixant per una curta canal, a l’amagada i ombrívola raconada on hi ha la Cort Fosca i l’Hospital de Sang.

Pel camí que mena a l'Hospital de Sang i la Cort Fosca

Baixem cap aquestes cavitats

A l'entrada de la Cort Fosca

En primer lloc trobem, a mà dreta, l’entrada a la cova de la Cort Fosca (770 m), planera i accesible. Es tracta d’una cavitat d’uns 110 m de recorregut total, dels quals 50 m són perfectament visitables amb l’ajuda d’una lot. A l’interior, passada una primera galeria, on al bell mig hi ha una pica de pedra, trobem a mà dreta una segona galeria amb una cisterna de pedra que recull l'aigua que degota del sostre.

A la primera galeria de la Cort Fosca

Font d'en Rossinyol, a la segona galeria

Aquesta cisterna rep el nom de font d’en Rossinyol (i no pas “del”) en homenatge a Valentí Rossinyol, també conegut com Tinet, un membre de la Joventut Terrasenca que va arranjar aquesta i altres fonts de l’Obac (font de la Pola, font del Racó Gran, font dels Traginers).

A pocs metres de la Cort Fosca es troba l'Hospital de Sang, un gran esvoranc triangular que travessa la roca, amb murs de pedra seca a cada extrem, i que sembla ser fou utilitzat com a hospital de campanya durant les guerres carlines; posteriorment fou utilitzat per llenyataires i boscaters.

Entrada a l'Hospital de Sang

L'ampli interior d'aquesta gran esquerda

Entrada per l'altre costat

També cal esmentar, a la paret del cingle oposada a la Cort Fosca, una escletxa que forma una finestra natural sobre la fondalada del torrent del Figueret.

Escletxa abocada al torrent del Figueret

Iniciem el retorn, sota els cingles del turó de la Fosca

Retornem pel mateix camí a la pista que haviem deixat, per on continuem a l’esquerra uns 200 m fins a una cruïlla. Deixem aquí la pista, que continua cap al coll de Boix, i continuem a la dreta per un camí que surt d’uns esglaons de fusta i va pujant a través d’un bosc d’alzines fins que arriba a la carena, per on passa el GR 5, provinent per l’esquerra de l’esmentat coll de Boix. Seguim aquest sender a la dreta, tot carenejant, fins a trobar a mà dreta un corriol per on ens enfilem tot seguit al turó de la Pola o de Tres Creus (929 m). En aquest ample i arrodonit cim dinem mentre gaudim de bones vistes sobre Montserrat, a l’oest, el Montcau i la Mola, a l’est, i els cims nevats del Pirineu, al nord, amb el Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigmal i el Canigó, entre d’altres.

Al turó de la Pola o de Tres Creus, amb la Mola al fons

Del turó de la Pola baixem directament en direcció est pel conglomerat per anar a sortir de nou al GR, al costat d'un dipòsit d'aigua. Arribem poc després al coll de Tres Creus, des d’on anem baixant per la mateixa pista de l’inici fins a l’Alzina del Salari, punt final d’aquest petit circuit per balmes i coves de la serra de l’Obac.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 23.12.18 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós.

dimecres, 19 de desembre de 2018

Alta Via 4 als Dolomites

Crònica de la ruta realitzada als Dolomites, del 7 al 13 de juliol, per nou companys (Cristina, Montse, Quim, Jose, Gabriel, Benito, Ramon, Esteve i Eugenio), a través de l’Alta Via 4, un itinerari de 85 Km que va d’Innichen (San Candido) a Pieve di Cadore.

6 de juliol - Sortida de Barcelona a les 14:30 en direcció a França, on fem nit a Menton, just al costat de la frontera amb Itàlia.

7 de juliol - Després d’esmorzar anem a buscar la furgo, que estava estacionada al costat de l’estació de tren i escoltada tota la nit per la policia, la qual estava controlant els trens perquè no es fiqués cap immigrant. Travessem la frontera i després d’unes 8 hores arribem a San Candido, on agafem la carretera SS-52 que va a Sesto fins al pàrquing de Val Campo di Dentro, un aparcament molt gran enmig del bosc. Ens canviem, agafem les motxilles i allà mateix agafem un bus que ens deixa a l’últim pàrquing permés, a 1509 m d’alçada. Des d’aquí tenim 30 min. fins al refugi Tre Scarpèri (1626 m), situat en un lloc privilegiat, on passem la primera nit. Dormim a les golfes, on haviem de pujar per unes escales extensibles que si et descuidaves et podies donar el primer mastegot de la sortida.

Pel camí que mena al primer refugi de la ruta

Rifugio Tre Scàrperi o Dreischusterhütte

8 de juliol - A les 7:15 comencem a caminar pel Sentiero 105 que al principi va per la dreta fins a una cruïlla, on continua a l’esquerra, mentre travessem el desguàs de l’agua que baixa del Monte Mattina-Morgenkopf, i en forta pujada arribem a la cota 2285, on hi ha un altre desviament que ve del Passo Grande del Rondoi. Continuem per l’esquerra i ja divisem la Torre Toblin. Anem pujant fins al Passo dell’Alpe Mattina-Gwengalpenjoch, on tenim un balcó panoràmic de les Tre Cime di Lavaredo.

Vista del Monte Paterno i les Tre Cime di Lavaredo

Continuem pel Sentiero 105 fins arribar al Rifugio Locatelli (2405 m), on ens hem d’esperar fins a les 16 h a que ens donin habitació. Alguns dels nostres aprofiten per pujar a la Torre Toblin i altres es queden per donar un tomb pels voltants del refugi.

Pujant per la ferrata de la Torre Toblin


A la tarda plou una mica i després, amb el darrer sol, queda una vista magnífica de les Tre Cime i del Paterno. A les 9 ja hi som al llit.

El Paterno i les Tre Cime des del refugi Locatelli

9 de juliol - Avui ens aixequem abans, a les 6 h, ja que hem de negociar amb els guardes del refugi on deixar les motxilles per facilitar la pujada al Monte Paterno i recollir-les després per anar fins al Rifugio Auronzo.

El camí cap a l’esmentat cim comença per una petita cresta que ens porta a l’entrada dels túnels de guerra. Anem pujant a poc a poc, i de sobte ens trobem amb unes forats a banda i banda que ens permeten veure tota la vall, a l’esquerra, i una vista espectacular de les Tre Cime di Lavaredo a la dreta.

Cima Grande di Lavaredo,
des d'un dels forats del túnel de guerra

Arribem a la Forcella di Lavaredo, on comença la ferrata que puja per la dreta i baixa per l’esquerra, tota ben equipada fins al tram final que està sense cable però no és exposat. Arribem al cim del Monte Paterno (2744 m), on hi ha una creu i unes vistes impressionants.

Al cim del Monte Paterno


Baixem amb una petita desgrimpada i després enllacem amb el tram equipat de la banda esquerra fins a la Forcella, des d’on baixa un camí amb fort pendent que després torna a pujar fins a una faixa molt aèria però sense dificultat, fins que per una petita bretxa passem a l’altre costat. Continuem per un camí molt penjat, equipat amb cable de vida, on hem de travessar un pont de neu assegurat amb un cordino.


Pont de neu

Finalment arribem a la Forcella de Lavaredo, des d’on tornem pel camí superior al Rifugio Locatelli. Agafem les motxilles i tornem a fer el mateix camí fins a la Forcella di Lavaredo, però ara pel camí inferior, que és el turístic.

Rifugio di Lavaredo

Passem pel Rifugio di Lavaredo, amb molta gent, i continuem fins al gran Rifugio Auronzo, on hem de deixar la nostra intenció de dutxar-nos doncs no hi ha aigua (al final vindrà una estona i dos companys se’n podran aprofitar). Com sempre, anem a dormir ben d’hora, ja que demà comença de veritat el més dur.

Rifugio Auronzo

10 de juliol -  El dia s’aixeca gris i amb boira. Esmorzem i comencem la marxa amb el GPS a la mà per a més seguretat. Agafem el Sentiero Bonacossa 117 i la boira ens impedeix veure les vistes que suposem deuen ser molt boniques. Arribem a un primer pas delicat, ja que hem de baixar una xemeneia amb l’ajut d’una escala metàl·lica, però amb la pedra molt relliscosa.


Pel Sentiero Bonacossa

Anem després per una cinglera fins a la Forcella del Rinbianco i continuem pujant per la vall cap a la dreta que ens mena, amb l’ajut d’escala i cable, al Passo dei Tocci; uns metres més a baix arribem al Rifugio Fonda Savio.


Rifugio Fonda Savio

Fem una paradeta i alguns s’acaben fent fotos amb la guarda que anava amb el vestit típic tirolès; la dona és molt simpàtica però al final ens demanava una compensació per tanta foto.

El dia continua tapat i amenaçant pluja, i després de decidir  per quin camí continuem, agafem com sempre el més difícil. Sembla que el camí normal anava per la dreta, sota les restes de la glacera, i nosaltres anem per l’esquerra.

Pujant cap a la Forcella del Nevaio

Comença a ploure una mica i ens hem de posar els anoracs. Quan arribem al final de la neu hem de fer un flanqueig per anar cap a la dreta, tot assegurant-nos amb una corda doncs el terreny és molt inestable. Una vegada passat aquest tram pugem per unes escales, amb cable de seguretat bastant precari, fins a la Forcella del Nevaio (2624 m). Aquí girem una mica a l’esquerra, i en baixada i l’ajut d’un cable en mal estat, arribem a la Forcella Verzi (2250 m).


El grup a la Forcella Verzi

Aquí també comença una altra baixada forta, equipada amb cable i diverses escales metàl·liques, fins a trobar-nos amb el camí que ve de la Forcella de la Neve. El camí continua per prats fins que arribem al Rifugio Citta di Carpi. Ens ha anat just, perqué 10 minuts després plou amb ganes. El dormitori és super petit i hem d’entrar de costat.

Rifugio Citta di Carpi 

11 de juliol - Avui el dia es lleva amb sol i núvols, però sembla que anirà escampant. Comencem a baixar per un bosc preciós, a estones amb una boira que dóna un cert encant a l’indret. Estan acondicionant la pista i ens trobem amb maquinària que en un revolt ens impedeix veure el camí correcte, però amb l’ajut del GPS podem trobar la bona direcció. Creuem la carretera que puja a Tre Croci i continuem cap al final de la vall que tenim enfront.


El camí travessa un bosc molt planer i després inicia una forta i continuada pujada fins al Rifugio Vandelli, sempre amb la visió de la gran cascada que es desprén del llac de Sorapis. Fa molta humitat i arribem suats al refugi.

La cascada que baixa del llac de Sorapis

Rifugio Vandelli

Havent dinat, marxem cap al llac de Sorapis, que presenta un color verd turquesa preciós. Fem un munt de fotos i tornem al refugi per preparar el material per al dia següent, que serà bastant dur.

Llac de Sorapis, d'aigües color turquesa

Monte Cadini, des del refugi Vandelli

12 de juliol -  Ens preparem per a un dia llarg i dur. Només sortir del refugi comencem una forta pujada per arribar a la base de la gran muralla d’on surt el Sentiero Vandelli.


Aquest no té passos tècnics però és bastant exposat en alguns llocs. Amb l’excepció de les primeres escales que trobem, que no tenen cable de vida, la resta de la via es troba equipada.

Pel Sentiero Vandelli




Després d’unes 3 h arribem al coll que dóna pas a una baixada continuada per terreny força inclinat fins al bivac Emilio Comici.

Bivac Emilio Comici

Parem una estona per menjar i a continuació agafem el Sentiero 243 en forta pujada fins a la Forcella Bassa del Banco (2128 m). En aquest coll agafem el Sentiero Carlo Minazio, un itinerari exposat i llarg però amb cable de vida, fins que arribem a la Forcella Grande, amb una vista privilegiada de la Torre Sabbioni que es troba a l’esquerra del coll.

Pel Sentiero Carlo Minazio

Forcella Grande

Iniciem ara una forta baixada fins al Rifugio San Marco, situat en una explanada amb una catifa d’herba i un mirador que dóna cap a la vall de San Vito di Cadore. Al final ha estat una llarga jornada d’unes 10 h de marxa. Els guardes del refugi són molt agradables i el sopar és magnífic; a més, com no està ple, ens podem distribuir en tres dormitoris.

Rifugio San Marco 

13 de juliol - Comencem a caminar per un sender que va flanquejant tota la vall, en principi amb poc desnivell però sostingut, i després amb forta pujada fins a la Forcella Piccola (2120 m), des d’on amb una curta baixada arribem al Rifugio Pietro Galassi (2018 m), on fem un petit descans.

Rifugi Pietro Galassi

El grup continua cap amunt, menys la Cristina i l’Eugeni que ja estan una mica farts de tant cable i baixen tota la vall fins a Calalzo di Cadore (13 Km).

La resta de companys comencem la pujada pel Sentiero 250 fins a trobar-nos la morrena de la petita glacera de l’Antelao, que travessem fins a una llosa de pedra d’uns 200 m de desnivell amb cable de vida que ens deixa a la Forcella de la Glacera de l’Antelao (2584 m).

Travessem la glacera de l'Antelao...

i remuntem una gran llosa


Al capdamunt de la llosa toca ara baixar

Comencem la baixada per una canal estreta fins agafar el Sentiero 258 que va perdent alçada fins al Rifugio Antelao (1796 m), punt final de la nostra ruta, on unes birres ajuden a hidratar-nos. Quan els informem que hem fet l’Alta Via 4 ens donen a cadascun un pin commemoratiu.

Rifugio Antelao, al final de la ruta


Mentrestant, la Cristina i l’Eugeni han agafat un bus a Calalzo di Cadore fins a Pieve di Cadore, on deixen les motxilles a l’Hostal Cavallino i tornen a agafar un bus fins a San Candido per recuperar la furgo que haviem deixat a l’inici de la ruta.

14 de juliol - De bon matí els companys del Rifugio Antelao agafem un taxi que, per una pista estreta i molt penjada, ens baixa a la vall fins a Pieve di Cadore, on ens retrobem amb la Cristina i  l’Eugeni. La resta del dia visitarem aquest poble i el castell que està sobre el gran llac de Centro Cadore als peus de la població, i després baixarem a Cortina a dinar i fer unes compres.

Llac de Centro Cadore, des de Pieve di Cadore

Tornem a Pieve di Cadore, on avui passarem la nit en un llit com cal, doncs toca descansar bé perqué demà farem el llarg viatge de tornada a casa d’uns 1400 Km a través d’Itàlia i França.

La travessa d’aquest estiu, malgrat la duresa d’algunes jornades, ha estat una grata experiència per a tots nosaltres i ens ho hem passat d’allò més bé. Fins la propera!

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada els dies 7-13.07.18 per Cristina Parra, Montse García, Quim Massanes, Jose Hidalgo, Gabriel Clapés, Josep Benito, Ramon Boldú, Esteve Muñoz i Eugeni Alvarez.