dimecres, 12 de desembre de 2018

Aguda Gran, via del Quico

4.12.18  El març del 2014, en el decurs d’una excursió al cim del Sobrepuny des del poble de la Nou de Berguedà, vam passar, de baixada, pel peu d’un conjunt de vistoses agulles que sobresortien del bosc i que són ben visibles des d’un mirador d’aquest poble i, àdhuc, des de la carretera C-16: es tracta de Les Agudes de la Nou, entre les que destaca l’anomenada Aguda Gran.

Les Agudes des del mirador de la Nou de Berguedà

En una ocasió ja vaig comentar que la paret del Devessó de Malanyeu representa el flanc nord d’un sinclinal complexe... doncs aquest conjunt d’agulles representen el flanc sud d’aquest sinclinal, però aquí no formen una paret continua com a Malanyeu per “culpa” d’unes falles transversals que separen i individualitzen les agulles.

L’Aguda Gran sobresortint del bosc

Just dos mesos després de l’excursió al Sobrepuny, en una col·lectiva d’escalada del centre, mentre tots escalàvem a la paret del Devessó de Malanyeu, uns companys van pujar la citada Aguda Gran per una via que s’havia acabat d’obrir aquell mateix hivern a la cara sud-oest: la Via del Quico, d’uns 100 m de recorregut repartits en quatre llargs. Aquell dia, inconscientment, vaig prendre nota, i un dia li ho vaig comentar al Pau... i cap allà que anem!

Ressenya de la via del Quico

Per arribar-hi, cal anar per la carretera C-16 en direcció al túnel del Cadí i, a l’alçada de l’antiga central tèrmica de Cercs, desviar-se cap a la Nou de Berguedà. Després de creuar el poble, cal continuar en direcció a la Clusa per una pista asfaltada que aviat es converteix en pista de terra. però en prou bon estat. Passats uns 2,4 Km des de la Nou, en una pronunciada corba, deixem el cotxe en un petit eixamplament a la dreta d’on surt un camí carreter barrat amb uns blocs de roques. Després de carregar-nos les motxilles, prenem aquest camí carreter que, després de creuar el rec d’Espades, s’encara cap al sud. Poc després, en una cruïlla, anem a l’esquerra en fort ascens sota l’esguard de l’Aguda Gran que ja veiem entre els arbres, i quan estem just a sota, prenem un sender marcat amb una fita a l’entrada que ens deixa al peu de la via.

A peu de via

Quan hi arribem encara estem a l’ombra i fa fresca, però a la punta de l’agulla ja hi toca el sol... em sembla que aquest cop no passarem tant de fred. En Pau comença a pujar per un esperó de roca molt bonyeguda i polida que es va redreçant fins arribar al pas clau de la tirada: un diedre-fissura un xic desplomat que finalitza en una repisa on es troba la primera reunió.

Inici de la via

Quan em toca a mi, m’adono que avui tocaré poca roca ja que vaig pujant agafant-me a tot el que penja, i en el pas clau el que penjo són els estreps. Així arribo esbufegant a la primera reunió... ja no tinc gens de fred i aviat ens toca el sol.

Arribant a la primera reunió

La primera reunió

Inici de la segona tirada

L’inici de la segona tirada no és gens fàcil,  ja que cal fer un delicat flanqueig ascendent cap a l’esquerra i pujar per una placa prou dreta a buscar el fil de l’esperó. Després les coses no milloren ja que cal superar un acusat desplom en artificial... això sí, envoltats d’un paisatge superb on hi destaca el Pedraforca lleugerament nevat.

Superant el tram desplomat de l’esperó

Assegurant des de la primera reunió

Quam em toca pujar, la feina és meva per sortir de la reunió i, un cop sóc a la placa, ja em preparo per la “pedalada” que m’espera, tot compartint la roca amb les sargantanes que surten dels seus caus per prendre el sol i que sembla que se’n riguin. Així, quasi sense deixar els estreps, arribo a la segona reunió penjada de la placa. El cel s’omple de núvols “borreguets”.

Una sargantana prenent el sol

Arribant a la segona reunió

La tercera tirada continua per la vertical i llisa placa, amb alguns ressalts, per on en Pau va combinant passos en lliure i en A0, però que jo ho he de fer quasi tot amb els estreps... que sembla que estigui fent una via ferrada! Fins i tot arribar a la tercera reunió és complicat perquè primer has de superar un ressalt no gaire alt però molt vertical i després barallar-te amb els troncs d’una grossa alzina penjada.

Inici de la tercera tirada

Assegurant des de la segona reunió

Arribant a la tercera reunió

Entrant a la reunió

El quart i darrer llarg en Pau l’inicia tot endinsant-se en un bosquet penjat, per la qual cosa de seguida deixo de veure’l i només em cal estar atenta a la demanda de corda. Quan pujo jo, a la sortida del bosc veig, amb alegria, que per fer aquest darrer llarg no em caldran els estreps i podré, per fí, tocar roca perquè fins a la quarta reunió el tram està qualificat de III grau... però amb compte!

Arribant a la quarta reunió

Assegurant des de la quarta i darrera reunió

Així ens reunim al fil de la cresta on està situada la quarta i darerra reunió de la via. Si es vol es pot pujar fins al cim de l’agulla tot fent una, diuen, fàcil grimpada. Jo no ho veig tan “fàcil” i de dificultats ja n’he tingut prou per avui, així que després de fer-nos el selfie de rigor, i signar en el llibre de “piades” ens disposem a rapelar la via que tot plegat ja serà prou entretingut.

Entrant a la quarta reunió

Fotocim

Signant al llibre de “piades”

Rapelant la via amb l’Aguda Petita al fons

Ràpel “volat”

Així, després de quatre ràpels, arribem a una canal per la qual baixem de nou al peu de la via, on recuperem les motxilles i, des d’aquí, desfem el camí d’anada fins on tenim el cotxe aparcat, punt on finalitzem aquesta jornada d’escalada.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 4.12.18 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

dilluns, 3 de desembre de 2018

Serra de Curull i fageda de la Grevolosa

24.11.18  En la primera sortida col·lectiva de la temporada (l’anterior al cim del Talló es va haver de suspendre per la pluja) hem anat una quarantena de companys a la collada de Bracons, al límit entre la Garrotxa i Osona, per realitzar una bonica excursió de tardor per la serra de Curull (amb ascensions al puig de les Àligues i al puig de Curull), l’ermita de Sant Nazari i la fageda de la Grevolosa, mitjançant un itinerari circular d’uns 11,5 Km de recorregut i 600 m de desnivell.

Ens apropem per la carretera de Vic a Olot (C-37) fins que a l’alçada de Sant Andreu de la Vola, abans del túnel de Bracons, la deixem per continuar per la BV-5224 fins a la collada de Bracons, on deixem els cotxes com bonament podem als marges de la carretera, doncs els caps de setmana aquest indret és un aparcament improvisat de nombrosos excursionistes.

Ens enfilem al camí del Puigsacalm

Situats a la collada de Bracons (1132 m), on hi arriba pel costat sud una pista per on retornarem, sortim en direcció nord pel camí del Puigsacalm, amb marques del GR 151.1, tot superant el talús de la carretera per una feixa que s’enfila d’esquerra a dreta pel llom de la carena. No triguem en entrar al domini de la fageda, amb el camí encatifat de fulles i amb fang de les darreres plujes, una constant que trobarem al llarg de tota l’excursió i que serà motiu d’algunes relliscades, sense més importància.

La fageda serà una constant en tota l'excursió

Anem guanyant alçada per aquest camí, tot vorejant per l’esquerra la roca del Corb, fins atènyer la collada de Sant Bartomeu (1249 m). Aquí deixem el GR i girem a l’esquerra (pal indicador) per anar flanquejant pel vessant sud de la serra de Curull, per un bosc de faigs i boixos.

A la collada de Sant Bartomeu girem a l'esquerra

Flanqueig pel vesssant sud de la serra de Curull


Passem succesivament pels colls de la Gallina, de la Foradada i de Joan, i més endavant, en un encreuament de camins, arribem al collet de la Coma (o de la Font de la Canal segons el mapa Alpina) (1262 m), des d’on farem les dues ascensions del dia.

Pel camí al puig de les Àligues

En primer lloc girem a la dreta per seguir el corriol que mena al puig de les Àligues. Anem seguint el llom de la carena fins que veiem al davant les roques del cim. El camí es redreça fort i a la part final hem de fer una petita grimpada per guanyar el pas que dóna accés a l’estret cim del puig de les Àligues o pic de l’Àliga (1342 m), amb senyera i llibre registre, que avui encara sembla més estret pel fet d’acollir de cop tots els companys del nostre grup.

La pujada es redreça prop del cim

Al cim del puig de les Àligues (o pic de l'Àliga)

Fotogrup a l'estret cim

Des d’aquest abrupte tossal tenim una bona vista sobre Bellmunt, Cabrera, el Montseny i el Balandrau, però l’ambient un xic enterbolit de la jornada impedeix completar una visió que en dies clars s’allarga als Rasos de Peguera, la serra d’Ensija, el Pedraforca, el Cadí, el Puigmal i el Canigó.

La muntanya de Bellmunt des del puig de les Àligues

Baixem del cim atents a una petita desgrimpada

Ens dirigim altre cop al coll de la Coma

Baixem del cim fins al collet de la Coma, des d’on ara seguim recte per pujar al puig de Curull. Cal que parem atenció, doncs hem de deixar en un punt el camí que seguim per un corriol a la dreta, un xic desdibuixat al principi, i que poc després s’enfila fort fins a situar-se sota les dretes roques del cim. Tanmateix, el corriol les evita tot fent una corba per pujar pel darrera, pel vessant nord, fins assolir el puig de Curull (1314 m), també força estret.

Ens enfilem fort cap al puig de Curull

Altre cop apilotonats, ara al puig de Curull

Situat a l’extrem occidental de la serra de Curull, aquest cim té una bona vista local damunt la baga de Curull, però la panoràmica general és inferior a la del puig de les Àligues, amb els vessants nord i est un xic tapats per la vegetació.

Deixem la serra de Curull per continuar cap a la Baulella

Retornem altre cop al collet de la Coma i ara ja deixem la serra de Curull per seguir a la dreta per un camí que va planejant pel bosc en direcció est fins al collet de la Baulella (1221 m). Aquí girem a l’esquerra i no triguem en passar per la font de la Baulella, sota un arc de pedra, amb un abeurador o dipòsit que recull l’aigua de la font, avui ben migrada malgrat les darreres plujes.

Font de la Baulella

Seguim el camí que acaba desembocant en una pista, per on continuem a l’esquerra. Més endavant baixem pels prats de la Baulella i arribem a la carretera del coll de Bracons, a l’indret on fa una pronunciada corba.

Pels prats de la Baulella

Seguim la carretera a la dreta uns 100 m per agafar tot seguit a l’esquerra una pista per on travessem poc després, per unes pedres, el torrent de Bracons, que avui baixa ufanós.

Travessem el torrent de Bracons


Continuem per la pista en direcció sud fins a un punt clau assenyalat amb una petita fita, on l’hem de deixar per agafar a l’esquerra un estret corriol, pel qual, després d’un tram de lleugera pujada, anem davallant fins a l’esplanada on es troba l’ermita i casa de Sant Nazari, envoltada de roures centenaris i amb un parell de taules. En aquest acollidor indret fem tots plegats el dinar de campanya, uns a les esmentades taules i els altres a l’entorn del prat.

Arribem a Sant Nazari, on s'aixeca un gran roure

El costat sud de la casa-ermita de Sant Nazari

L’actual ermita de Sant Nazari data de l’any 1721, quan es va refer una antiga edificació del s. XIV amb la construcció d’una casa de doble teulat, amb una part destinada a capella i l’altre a estatge dels ermitans; posteriorment fou restaurada el 1921 i més recentment el 2011. El seu aspecte exterior no difereix d’un mas típic, excepte en el campanar d’espadanya prop del carener de l’edifici, que indica la seva funció. En referència al sant i a l’ermita, hi ha uns Goigs de Sant Nazari que es canten en la seva capella de les muntanyes amb la següent tornada: “Puix de Déu sou tan amat / que per vós ens fa favors: / Sigueu-nos sempre advocat / Sant Nazari, gloriós”. Doncs que així sigui.

Sortim de Sant Nazari pel costat oposat de l’arribada, tot seguint una pista que mena a la collada de Bracons. Tanmateix, no triguem en deixar-la, de moment, per un camí a l’esquerra que puja fort i s’endinsa a l’esplèndida fageda de la Grevolosa, situada en un gran clot amb exemplars que tenen més de 300 anys i que arriben a tenir més de 40 m d’alçada; tot plegat conforma una gran catedral de la natura. Un plafó ens indica els tres faigs més monumentals, anomenats molt originalment Faig I, II i III de la Grevolosa.

Ens endinsem a la fageda de la Grevolosa

Sota un del grans faigs catalogats



Degut a la seva bellesa i interès biològic, aquesta fageda està inclosa a l’Espai d’Interés Natural (EIN) Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.

Anem pujant pel camí que travessa la fageda fins a sortir novament a la pista que hem deixat, i que ara seguim a l’esquerra, en direcció nord, tot remuntant fins al coll de la Grevolosa.

Anem planejant cap a la collada de Bracons

Vista del Puigsacalm poc abans d'arribar a la collada

Des d’aquí ja només ens queda una agradable passejada tot planejant fins a la collada de Bracons, on amb les darreres llums de la tarda posem el punt final a aquesta magnífica excursió de tardor per la serra de Curull, Sant Nazari i la fageda de la Grevolosa.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 24.11.18 pel Centre Excursionista Àliga.