dissabte, 26 d’agost de 2017

Ruta geològica de l'avenc Montserrat Ubach

Trobada a Canalda en memòria del company Jordi Lloret i Prieto

30.07.17  Avui ens hem reunit a Canalda, al Solsonès, una cinquantena de persones per fer la Ruta geològica de l’avenc Montserrat Ubach i alhora retre un homenatge pòstum al company Jordi Lloret i Prieto, membre de la SIE del CE Àliga, traspassat el 18 de març, qui darrerament havia estat treballant amb la Montserrat Ubach, inseparable companya d’activitats, en el traçat d’aquesta ruta i en el llibre del mateix títol, editat per la Comissió per a la protecció de l’avenc Montserrat Ubach i l’entorn, que tot just sortit de la impremta vam poder adquirir en aquesta jornada.


Aquest acte col·lectiu va comptar amb l’assistència de l’esmentada Montserrat Ubach, dels geòlegs Josep M. Mata-Perelló i Laura Moreno, que ens exposaren, en diverses parades, els principals trets geològics de la zona, i de Ramon Pujantell, el pastor que l’any 1963 va indicar a la Montserrat i la seva mare la situació de la boca d’entrada de l’avenc.

La Ruta geològica de l’avenc Montserrat Ubach, dins el projecte del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès, és un itinerari circular, d’uns 8 Km de recorregut i 300 m de desnivell, que surt del poble de Canalda, puja fins a la base de les coves dels Moros, ressegueix el peu de la Roca de Canalda, tot passant per diverses balmes, baixa fins al Tossal de l’Anella i des d’allà arriba al Mirador de l’Avenc, des d’on es torna a Canalda pel Camí Ral de Baix. Cal dir que la millor època per fer-lo és a la primavera i la tardor, i no pas ara, al pic de l’estiu, però s’ha volgut coincidir amb la inauguració que a la mateixa tarda es va fer al Museu de la Vall de Lord, a Sant Llorenç de Morunys, d’un espai dedicat a l’avenc Montserrat Ubach.


Per arribar a Canalda cal seguir des de Solsona per la LV-4241 en direcció al Coll de Jou, i un cop aquí continuar a l’esquerra per la L-401 en direcció a Cambrils; passats uns 3 Km trobem a l’esquerra el trencall que mena en 1 Km a Canalda, petit i tranquil nucli del municipi d’Odén.

Situats a l’esglesia de Sant Julià de Canalda (1177 m), comencem a pujar en direcció nord, tot passant pel costat de l’antiga escola (Estudi de Canalda) i continuant per un camí carreter amb les marques del GR 1, encarats a les parets de la Roca de Canalda.


Arribem poc després a una esplanada, on deixem a l’esquerra el GR. Passem tot seguit pel costat de les restes de la Casanova (1275 m), on fem la primera parada geològica del dia, tot observant les alteroses parets de la Roca de Canalda, on s’hi han traçat nombroses vies d’escalada d’alta dificultat.

Parada per observar la Roca de Canalda, vora la Casanova

La Montserrat Ubach aprofita aquí per parlar-nos de les seves vivències a la Casanova de Canalda, ja fa temps esfondrada, on l’any 1962, ella i la seva mare, la Carme Tarrés, que s’havien proposat fer una recerca espeleològica per la zona, establiren una gran amistat amb la família de masovers que l’habitaven i que les coneixien com “les dones que busquen forats”; aquesta casa serviria com una excel·lent base per als espeleòlegs de l’Operació Solsonès, iniciada l’any següent.

Seguim amunt i al cap de cinc minuts creuem la carretera L-401 que abans hem deixat per arribar a Canalda. Continuem la pujada a l’altre costat per un camí carreter d’inclinació moderada, entre un bosc de pi roig. Ens anem apropant a la base de la Roca de Canalda, i uns metres abans de que acabi la pujada, deixem el camí per seguir a l’esquerra per un corriol; en aquest punt la Laura Moreno ens explica com s’ha format la Roca de Canalda.

Ens apropem a la Roca de Canalda

La Laura Moreno ens explica la formació d'aquesta roca

Avancem pel corriol, tot fent un canvi de direcció, de nord a sud-oest, per situar-nos tot seguit a la base de la paret, que anem resseguint, tot passant per sota les coves dels Moros, un conjunt de cavitats que s’obren al cingle a uns vint metres d’alçada.

Ens apleguem sota les coves dels Moros

Vistes al Port del Comte

Continuem per la base d’aquest cingle, mentre tenim una vista enlairada sobre Canalda, i arribem poc després a l’espluga Malera o Melera (1394 m), una balma de discretes dimensions on antigament tancaven els ramats.


Espluga Malera

Vorejem més endavant la característica roca del Ditet, una (semi) agulla que sobresurt de la roca gran i compta també amb diverses vies d’escalada, des d’on el camí baixa lleugerament fins a la balma de Ca l’Andreu (1360 m).

Deixem enrera la roca del Ditet

Passem després sota una gran llastra

I arribem a la balma de Ca l'Andreu

Deixem de moment el camí per apropar-nos a aquesta balma, que rep el nom del seu darrer habitant, i on es conserven les parets, ja sense taulada, d’una modesta edificació adossada al cingle, així com també una pica, al costat esquerra de la paret, que recull els degotalls d’aigua del sostre.

Restes d'una edificació a la balma de Ca l'Andreu

Sortim de la balma resseguint el cingle

Situats sota les parets del cingle, no ens cal retrocedir altre cop al camí sinó que podem continuar per un corriol paral·lel al camí de baix, on hi desemboca al cap de poc, tot just arribant a l’esplanada on s’obre la gran balma de Ca la Rita (1367 m).

La gran balma de Ca la Rita

Aquesta balma, que com l’anterior rep el nom de la darrera persona que la va habitar i que mantingué una gran amistat amb la família Ubach-Tarrés, acull una antiga casa, ja abandonada però encara ben conservada, de dues plantes amb teulada; a l’esquerra d’aquesta edificació, en un entrant de la balma, una paret obrada recull l’aigua que surt d’una surgència de la roca, així com la que regalima del sostre.

La casa de Ca la Rita, adossada a la balma

Punt d'avituallament dins la balma

En aquesta balma, on hi arriba una pista, l’organització ha disposat begudes i menjar per als assistents. Després, al racó de la font, la Montserrat  Ubach dedica un record al company Jordi Lloret, tot parlant del seu darrer projecte, la preparació d’aquesta ruta geològica i el llibre en el que ambdós hi van estar treballant amb altres col·laboradors; acte seguit, els interessats en el tema podem adquirir com a primícia els primers exemplars d’aquest llibre, tot just sortit de la impremta, que presenta un acurat text i una gran informació gràfica a un preu molt assequible.

La Montserrat Ubach recordant en Jordi Lloret

Anem vorejant el darrer tram de la Roca de Canalda

Des d’aquí, tot deixant a l’esquerra la pista d’accés a la balma, continuem vorejant les parets del cingle fins a una cruïlla, on deixem a la dreta el corriol que puja a l’espluga de Gràtines i al cim de la Roca de Canalda (des d’on hom pot continuar cap al Puig Sobirà), i seguim el corriol de l’esquerra, tot abandonant ja la paret, per anar baixant en direcció sud fins a sortir a una pista que tot seguit entra dins les instal·lacions del Zoo del Pirineu. En aquest punt fem una parada geològica, a càrrec de la Laura Moreno, per observar el doble encavalcament del Puig Sobirà sobre la Roca de Canalda, on els materials més antics del primer (calcàries del Cretaci i de l’Eocè inferior) es superposen, degut a una falla, als més moderns de la Roca de Canalda (conglomerats de l’Eocè superior).

El doble encavalcament del Puig Sobirà sobre la Roca
de Canalda, amb les explicacions de la Laura Moreno

Hem d’anar resseguint cap a l’esquerra la tanca metàl·lica d’aquestes instal·lacions, tot baixant pel bosc per un corriol poc definit fins a sortir en cinc minuts a la carretera L-401, que tornem a creuar per situar-nos a l’entrada d’una pista. Aquí el nostre grup rep més explicacions sobre l’esmentat doble encavalcament, ara a càrrec d’en Josep M. Mata-Perelló, qui ens dibuixa uns esquemes “in situ”.

En Josep M. Mata-Perelló mostrant amb l'ajut
d'una pissarra aquest doble encavalcament

Abans de continuar per la pista, avancem uns metres per la carretera en direcció a Canalda per tenir una bona vista de l’indret on es troba la balma de Ca la Rita que hem deixat enrera.

Vistes a la balma de Ca la Rita

Comencem a baixar per la pista i al cap de poc desemboquem en una altra per on transcorre el GR 1, que seguim a la dreta fins que aquest voreja, també per la dreta, la petita elevació del tossal de l’Anella. Deixem aquí el GR, que continua cap als masos de Cavallera, i continuem a l’esquerra per enfilar-nos tot seguit a l’aplanat cim del tossal de l’Anella (1307 m), des d’on gaudim d’una bona vista cap al sud i l’est, on hi destaca el sinclinal de la serra de Busa.

Arribant al tossal de l'Anella

El sinclinal de Busa, des del tossal de l'Anella


Baixem del tossal en direcció sud, tot carenejant, i als pocs metres passem per un plafó “informatiu” mal situat, doncs indica cap a la dreta el panorama que es troba a la nostra esquerra. Continuem la baixada a través del bosc per un corriol no massa definit fins a sortir al Camí Ral de Baix (1229 m), provinent per la dreta dels masos de Cavallera.

Seguim uns metres en aquesta direcció fins al Mirador de l’Avenc, on hi ha un altre plafó “informatiu”, sembla ser col·locat per l’actual propietari de Cavallera Baixa, que dóna un nom erroni de la cavitat (avenc de Torremàs) i també s’equivoca en la fondària. Ens trobem situats enfront del cingle on s’obren les dues boques de l’avenc Montserrat Ubach, la superior, visible des d’aquí, i la inferior, tapada per la vegetació i que és l’entrada habitual dels espeleòlegs per accedir als set pous de l’avenc, que té una fondària total de - 202 m.

La boca superior de l'avenc Montserrat Ubach

Aquest avenc, descobert l’any 1963 per la Montserrat Ubach i els seus pares, i batejat amb el nom de la seva descobridora pels integrants de l’Operació Solsonès, fou el rècord de profunditat de Catalunya durant 15 anys i també del món, pel que respecta a les cavitats en conglomerat, durant 20 anys.

Retrocedim al punt anterior per continuar pel Camí Ral de Baix en la direcció est que ens durà a Canalda. Més endavant, en una cruïlla, deixem a l’esquerra el camí més ample, que acaba més amunt al peu d’una torre elèctrica, i seguim recte per un corriol, per on el traçat del Camí Ral de Baix va creuant succesivament tres barrancs o rases, com es denominen en aquesta zona, que formen la capçalera del torrent del Junyent.

Rasa de la Costa del Puit

Travessem primer l’ampla i profonda rasa de la Costa del Puit, i més endavant la rasa de la Font dels Serrats. Aquesta font, situada tot just al bell mig del barranc, sota una gran roca i amb un cóm de fusta, fou arranjada l’any 2010 amb motiu de la X Caminada Popular de Canalda; cal dir, però, que avui, al pic de l’estiu, la surgència, situada cinc metres més amunt, no té prou força per fer rajar la font.

Font dels Serrats

Rasa de l'Obac, que conserva un rajolí d'aigua

Continuem pel corriol i travessem finalment la rasa de l’Obac, des d’on comencem a pujar fins assolir el llom de la serra de Canalda (1200 m); es tracta d’una breu i moderada pujada que tanmateix la intensa calor d’avui la fa un xic dura.

Arribant al llom de la serra de Canalda

Ens trobem en el millor mirador per observar l’esmentat encavalcament del Puig Sobirà sobre la Roca de Canalda, així com del vessant sud del Port del Comte.

La serra de Canalda és un bon mirador del doble encavalcament

I també ho és del vessant sud del Port del Comte

Des d’aquí ja només ens resta una curta baixada pel suau vessant est de la serra fins arribar a Canalda, on finalitzem aquesta ruta geològica.

Sant Julià de Canalda, al final de la ruta

A continuació, la major part dels participants ens traslladem a Sant Llorenç de Morunys per dinar tots plegats en un restaurant i anar després al Museu de la Vall de Lord, situat al claustre del monestir de Sant Llorenç de Morunys, on avui s’inaugura l’espai dedicat a l’avenc Montserrat Ubach.

Claustre del monestir de Sant Llorenç de Morunys,
on es troba el Museu de la Vall de Lord

En una de les sales d’aquest museu s’hi han habilitat diversos plafons i vitrines amb informació sobre el descobriment i les característiques d’aquest avenc, així com una placa en memòria d’en Jordi Lloret; un altre dels elements d’aquesta exposició és el maniquí que representa una dona espeleòloga.

Topografia de l'avenc Montserrat Ubach




L’espai queda inaugurat després d’uns breus parlaments a càrrec de Josep Amills, president del Museu, de la Montserrat Ubach i del geòleg Josep M. Mata-Perelló; acte seguit es projecten els videos Avenc Montserrat Ubach i El pastor que em va ensenyar l’avenc, i la trobada finalitza enmig d’una animada conversa entre tots els assistents i la signatura per part de l’autora d’exemplars del llibre Ruta geològica de l’avenc Montserrat Ubach.

Josep Amills, Montserrat Ubach i Josep M. Mata-Perelló

Signatura d'exemplars del llibre de la Ruta geològica

Ha estat en definitiva una jornada molt intensa i emotiva, en la que hem visitat uns indrets poc coneguts per a nosaltres, acompanyats pel record del company Jordi Lloret, que tanta il·lusió tenia per donar-los a conèixer. Fins sempre, Jordi !


SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 30.07.17 per Isabel Benet i Ventu Amorós, dins una trobada col·lectiva en memòria de Jordi Lloret i Prieto.

dimarts, 8 d’agost de 2017

Matinal al pic de Duraneu

16.07.17  Fàcil i ràpida ascensió al pic de Duraneu (2539 m), situat a la serra de l’Artiga, a l’Alta Cerdanya, sobre l’antiga estació d’esquí d’Er Puigmal (tancada des de l’abril de 2013), i enfront del massís del Puigmal. Malgrat ser un modest cim, d’alçada similar a la de la Tosa d’Alp però envoltat de muntanyes més altes, és un mirador excepcional i la seva ascensió és molt recomanable si, com avui,  ens trobem a la Cerdanya i disposem només d’unes poques hores al matí per realitzar una excursió.

El punt de sortida es troba a l’esmentada estació d’esquí d’Er Puigmal, des d’on pujarem, d’una manera prosaica però pràctica, pel traçat de les pistes d’esquí. Es pot accedir per l’ampla carretera que hi mena des de la N-116, a l’alçada de Santa Llocaia, entre la Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) i Sallagosa. També ho podem fer (és el nostre cas) des de la població d’Er, al costat de Sallagosa, on agafem una estreta pista asfaltada que travessa la Ribera d’Er i comença a guanyar alçada amb llaçades fins a desembocar a la carretera de l’estació, per on continuem a l’esquerra, tot passant pels edificis de serveis del Pla de Cotze (1832 m) i per l’antic aparcament de les Esplanes (1971 m), fins a la nova zona d’aparcament (2060 m), on una barrera marca el límit d’accés als vehicles.

Comencem a caminar pel tram de carretera tancat a la circulació. Als cinc minuts, en un revolt a la dreta on hi ha una estació de tractament d’aigües, deixem a l’esquerra el camí ample que s’endinsa a la vall de la Ribera d’Er, per on retornarem, i seguim la solitaria carretera, tot guanyant alçada en diverses llaçades mentre tenim cada cop un panorama més obert, fins que l’asfalt s’acaba a la jaça del Prat de la Tossa (2220 m), una zona de pastures on es troben les instal·lacions d’un remuntador.

La vall de la Ribera d'Er i el massís del Puigmal,
des de la jaça del Prat de la Tossa

Comencem a pujar per les antigues pistes d'esquí

En aquest punt iniciem l’ascens al pic de Duraneu a través de pistes d’esquí per on haurem de remuntar uns 320 m de desnivell. Al principi la inclinació és moderada i ens anem decantant cap a la dreta, en direcció oest, seguint el traçat d’una pista de manteniment, mentre rera nostre es desplega, esplèndida, la vall de la Ribera d’Er, encapçalada pel Puigmal de Llo, el Petit Puigmal de Segre i el Puigmal d’Er o senzillament Puigmal.

Més amunt, quan el panorama s'amplia cap a la plana cerdana i el massís del Carlit, girem a l’esquerra per enfilar la pista d’esquí que mena directament al cim, mentre la inclinació augmenta i ens obliga a esforçar-nos de valent.

Vistes al massís del Carlit

Enfilem el segon i més dur tram de pujada

Finalment arribem a una gran esplanada de la carena, on es troben les instal·lacions del remuntador i una caseta de fusta, que deixem enrera per assolir un turonet amb dues grans fites que indiquen el cim del pic de Duraneu (2539 m).

Els remuntadors al capdamunt del cim,
inactius i abandonats els darrers anys

Ens dirigim al turó on es troba el cim

Arribem entre dues grans fites

Al pic de Duraneu, amb el Puigmal al darrera

Des d’aquí gaudim d’una gran vista: la Tosa d’Alp, rera la qual treu el cap el Pedraforca, la serra del Cadí, els massissos del Puigpedrós i del Carlit, els Perics i la serra de Madres, així com l’esmentada vall de la Ribera d’Er amb tres dels quatre Puigmals.

Vistes a la Tosa d'Alp i el Cadí

La carena on ens trobem continua al sud-est cap a la Tossa del Pas dels Lladres, més elevada i on arriben més remuntadors. Nosaltres avui ja en tenim prou i baixem per l’altre costat del cim fins a un collet (2480 m) on hi ha un altre remuntador. Des d’aquí, deixant la pista d’esquí que baixa de la Tossa dels Pas dels Lladres, iniciem un fort descens cap a la jaça del Prat de la Tossa, enllaçant més avall amb l’itinerari de pujada.

Baixem cap a la jaça del Prat de la Tossa

Al pedregar hi creix l’herba blanca (Senecio leucophyllus), una planta endèmica del Pirineu oriental, i damunt les seves flors hi trobem un exemplar de papallona que rep el nom de paó de dia (Inachis io), pels grans ulls que té a les ales.

La papallona anomenada paó de dia

Un cop a la jaça, seguim la continuació de la carretera per on hem arribat, ara una pista herbada que en suau descens mena a la vall de la Ribera d’Er; uns metres abans d’arribar al torrent, deixem a la dreta el sender amb fites que s’enfila entre nerets cap al clot de la Pastera i la carena del Puigmal.

A l'entrada de la vall de la Ribera d'Er

Enllacem poc després amb el camí que recorre la vall, a pocs metres d’una captació d’aigües. Ara ja només cal seguir a l’esquerra aquest camí en suau descens, per on travessem la Ribera d’Er; i que poc més avall desemboca al revolt de la carretera de les pistes d’esquí, per on retornem tot seguit a l’aparcament. Ha estat una “ascensió-exprés” molt panoràmica i gratificant.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 16.07.17 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Ventu Amorós.