El Castell de les Roques de Benet

24.06.19  Les Roques de Benet, al sector nord-est del Port (o els Ports), prop d’Horta de Sant Joan, configuren una de les formacions més emblemàtiques d’aquest massís. Es tracta d’un conjunt de tres grans monòlits de conglomerat que s’aixequen sobre la roca calcària, amb parets verticals d’entre 200 i 250 m d’alçada. Aquests monòlits són: el Castell o Roca Grossa (1016 m), el més gran i alt, on antigues fonts situen al capdamunt el castell àrab de Bene; el Cap de Gos (985 m), anomenat així per  la seva característica forma, però també conegut pels escaladors com a Punta Escofet; i el Faralló (901 m), una estreta agulla a l’extrem nord-est del conjunt. Cal afegir també un quart monòlit: el Puro, una agulla avançada a la paret oest del Castell, gairebé indiferenciada si se la veu en aquesta direcció.

Les Roques de Benet des de la carretera d'Horta de Sant Joan

a Arnes, amb el Faralló (esquerra), el Cap de Gos i el Castell

Malgrat presentar per tots els costats altes parets inaccesibles, que conformen un dels sectors d’escalada més importants del Port, el Castell té un punt feble: una curta canal per on es pot accedir al replà sota el cim culminant, tot plegat mitjançant un itinerari de mig matí que no demana massa esforç (són 7 Km d’anada i tornada, més de la meitat per pista, i 450 m de desnivell). Després de les dues anteriors escalades ressenyades al sector dels Estrets, aquesta ascensió al Castell de les Roques de Benet posarà la cirereta del pastís a la nostra estada a Arnes.

Sortim d’Arnes per la T-330 en direcció a Horta de Sant Joan. Ens apropem a aquesta població i, just a l’alçada de l’antiga Farinera, prenem a la dreta la pista asfaltada (indicació Els Ports) que mena a l’àrea de la Franqueta. Quan portem uns 4,5 Km arribem a la cruïlla de les Eres, d`on surt a mà esquerra la pista de terra que mena al coll de Membrado i al pla de les Eres. A l’àmplia entrada d’aquesta pista deixem el cotxe, per fer una aproximació a peu d’uns 2 Km. Cal dir que no hem trobat cap cadena que barri el pas als vehicles, i només una prohibició de circular als quads, però es recomanable caminar per la pista per anar gaudint de les vistes de l’entorn mentre ens anem apropant a la paret oest del Castell.

Des de la cruïlla de les Eres (560 m) comencem a caminar per la pista que, amb una pujada suau però constant, es va apropant a l’esmentada paret oest del Castell, mentre que a l’altre costat anem tenint bones vistes sobre el sector de les Gronses, així com de l’agrest Penya del Gall.

La pista ens apropa a la paret oest del Castell

Vista a la Penya del Gall

Un bon tros més amunt deixem a l’esquerra la pista, barrada a la circulació, que mena al peu de les tres roques i a les diferents vies d’escalada, i seguim amunt uns 400 m, mentre ens anem situant sota el vessant sud del Castell, on hi destaca la gran agulla adossada de la Llastra, per on discorren les vies Mas-Colomer (per l’aresta) i Anglada-Cerdà (per la canal-xemeneia).

La Llastra

Arribem així al punt d’on surt a mà esquerra el corriol per on hem de continuar, quan portem uns 2 Km o bé 30 minuts de pista (indicació BENET amb grans lletres al marge de la pista). Fins aquí ja hem fet la meitat del desnivell de la jornada.

El punt on deixem la pista

Inici del sender

El sender, ben fressat i senyalitzat amb fites, entra al bosc i va guanyant alçada. Un xic més amunt travessem una petita tartera, encarats a la Llastra i als cingles del vessant sud del Castell, per sobre dels quals discorre la canal d'accés al cim. 

Vistes a la Llastra i als cingles del vessant sud

Tot just passada aquesta tartera, hi surt a la dreta (fites) el corriol que puja uns metres fins a la cova de l’Angerra (opcional), una balma-cova obrada que sembla fou utilitzada antigament per pastors i els seus ramats.

Creuem planers una segona tartera, i poc després cal estar atents en una cruïlla, doncs hem de seguir pel camí de l’esquerra (hi ha una grossa fita sobre una gran pedra), doncs el camí de la dreta, que en principi sembla més evident, s’enfila ran de les parets per travessar una collada, entre el Castell i la Moleta Salvatge.

Inici de la canal o pujador de Roca Grossa

Pel nostre camí arribem poc després a l’inici de la canal coneguda com el Pujador de Roca Grossa. Iniciem l’ascens per aquesta costeruda però curta canal (són uns 200 m de recorregut), que no presenta massa dificultats i només cal estar curosos en no fer rodolar algun dels nombrosos còdols del camí.

Passem pel costat d'una allargassada balma

La canal està farcida de grans còdols

Cap a la meitat hem de superar un petit ressalt, sota un bloc encastat, amb una corda fixa com a passador, més útil a la baixada.

Tram amb una corda fixa, passat el bloc encastat

A la sortida de la canal

Arribem al capdamunt de la canal i sortim a un ample i acollidor planell herbat, just a sota de les parets del cim, on s’obre una balma i on tenim una bona vista de la veïna roca del Cap de Gos.

Al replà herbat, amb el Cap de Gos al fons

Continuem el camí cap al cim

Al bell mig del planell hi conflueixen els dos camins de pujada (el de la dreta indicat com a “pas perillós”, que no ho és si parem una mínima atenció). Ens apropem cap a una segona balma, situada més amunt que l’anterior, i girem a l’esquerra per enfilar la darrera pujada per un curt esglaó.

Encarem la pujada final

Abans, un petit descans a la balma superior

Un cop superat aquest darrer esglaó, arribem al cim del Castell de les Roques de Benet (1016 m), on gaudim d’una dilatada vista en totes direccions. Hi podem distingir Horta de Sant Joan (l’antiga Orta de Bene) amb la muntanya de Santa Bàrbara, la Punta de l’Aigua, el tossal d’Engrilló, el característic sinclinal de la Ballestera, el sector de les Gronses i el veí monòlit del Cap de Gos.

Al cim del Castell

Vistes a les Gronses i la Ballestera, a l'esquerra

Vora el cim hi trobem una placa dedicada a Kike Ortuño, un escalador que obrí diverses vies al Port i que morí d’accident d’escalada esportiva l’any 2000. Seguim l’allargassat cim fins al seu extrem nord-est, des d’on girem a la dreta per baixar a un collet i retornar al planell. Aquest és el “pas perillós” que amb la roca seca i una mínima precaució no presenta cap dificultat.

Continuem cap a l'extrem nord-est del Castell

Girem a la dreta per baixar a un collet

La baixada és un xic dreta però sense dificultats

Des del collet tenim l'opció de pujar uns pocs metres fins a una segona elevació del Castell, que ens ofereix una nova perspectiva del cim principal i del camí d'accés.

A la segona elevació del Castell

Al planell herbat, ben acollidor i amb vistes sobre el Cap de Gos, reposem forces i prenem un mos. Iniciem després el retorn per la canal (ara “Baixador” de Roca Grossa) i el sender de l’anada.

Iniciem el descens per la canal

Tornem a passar sota el bloc encastat

Continuem aquest descens tan fotogènic

Els cingles del vessant sud, ara amb millor llum; la canal

discorre entre les dues roques superiors de l'esquerra

Cal dir que, distrets com anàvem, ens hem passat de llarg el corriol que puja a la cova de l’Angerra; ho deixem per a una propera ocasió, en la qual intentarem donar la volta a les Roques de Benet (segons prometen ressenyes i tracks consultats).

De retorn per la pista, sota la Llastra

Al costat de la Llastra treu el cap el Puro

Un cop a la pista, davallem ràpidament, sota l'esguard de les parets del Castell, fins a la cruïlla de les Eres, punt final d’aquesta recomanable ascensió al Castell de les Roques de Benet. Hi tornarem per acabar la feina.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 24.06.19 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester Escobar i Pau Vázquez.

Gronsa Sud, cara oest

23.06.19  Després d’haver “tastat” la roca dels Estrets d’Arnes a la via Tintin a les Moles, ara toca anar a l’altra banda del riu on s’aixequen les Gronses, un conjunt de moles d’orientació nord-sud, on pretenem fer la via No vendas la piel del oso sin haberlo cazado, línia oberta per G. Máñez i G. Corral l’any 1993 i que ratlla la cara oest de la Gronsa Sud. Si la Tintin és una via ideal per fer a les tardes d’estiu, aquesta és ideal fer-la pel matí quan encara està la paret a l’ombra.

El nostre recorregut per la via No vendas la piel

del oso, amb entrada per la via Tornassol

Ressenya de la via

Així que ben aviat tornem a deixar el cotxe a l’aparcament del mas de Lliberós, i de nou baixem fins a l’entrada dels Estrets d’Arnes, que recorrem aigües avall fins a situar-nos al peu de l’alterosa cara oest de la Gronsa Sud i, com no coneixem gens la zona, ens enfilem massa a la dreta per una rampa molt inclinada fins a una repisa a tocar d’un grup d’arbres on comença (ho vam saber després) la via Tornassol.

Anem cap al peu de la Gronsa Sud

Ens enfilem fins a l'inici de la via Tornassol

Rampa d’inici de la via Tornassol

En Pau comença a enfilar-se per una placa inclinada a l’inici, però que es va redreçant poc a poc, i quan s’adona que estem massa a la dreta, dibuixa una diagonal ascendent a l’esquerra... l’únic problema és que no troba cap reunió i se li acaba la corda... Solució: pugem a l’ensamble fins que en Pau pot muntar una “reunió” d’un parabolt i el tronc d’una sabineta, però almenys ara  ja estem a la via correcta i directament sota la tercera reunió que marca la ressenya.

La nostra primera reunió

Arribant a la citada “reunió”

Des d’aquí en Pau s’enfila recte per la placa fins a una repisa on troba la veritable reunió, a tocar d’un matoll de boix mig encastat dins una estreta fissura. Quan jo arribo a la reunió, m’entero que a en Pau se li ha acabat la bateria de la seva càmera... A partir d’ara ell serà l’únic que “xuparà càmera”.

Progressant cap a la nostra segona reunió

Assegurant des de la segona reunió

Per acabar-ho d’adobar, a partir d’aquí l’ós comença a mostrar-nos de què està feta la seva pell i, tal i com passava a l’altra banda del riu, al conglomerat comencen a aparèixer capes on dominen les pedretes cantelludes sobre els còdols arrodonits. Per això la sortida de la reunió és una mica delicada i en Pau exclama el ja clàssic “quin pas tant cabró!”

Difícil inici del tercer llarg

Un cop superat aquest mal pas, s’enfila decidit per una placa plena de preses ridícules. Entretant jo observo com unes quantes cordades comencen a enfilar-se per les diverses vies d’aquesta cara de la Gronsa Sud.

Progressant per la placa

Quan em toca pujar a mi, no m’ho penso dues vegades i surto de la reunió amb la ja clàssica superació en A0, i tiro amunt per la placa tot practicant l’adherència fins arribar a un punt en que veig a en Pau entaforat dins un profunda bretxa a la qual em costa déu i ajut arribar-hi sense tirar ni una pedra.

Assegurant des de la tercera reunió

Per començar la quarta tirada, en Pau s’enfila d’una revolada per la llisa paret de la bretxa, pren el fil d’un esperó, i deixo de veure’l. És aleshores que m’adono que els parabolts de la reunió estan a la “quinta punyeta”... com hi arribaré? Doncs penjant els estreps!

Inici de la quarta tirada

Quan em toca puja a mi, després de recuperar com bonament puc tot el material de la tercera reunió, jo també m’enfilo per l’esperó on, cap al final, trobo una roca un xic descomposta. Així, amb molt de compte, arribo a la quarta reunió situada en un petit llavi.

La quarta reunió

Delicat inici de la cinquena tirada

Per començar la cinquena tirada, en Pau es desplaça un xic a la dreta per una fina placa força vertical, i després s’enfila tenint com a referència un arbret que creix dins una fissura i avança per roca molt descomposta, tot deixant el citat arbret a la seva dreta.

Avançant per la descomposta placa

Prop de la cinquena reunió

Quan jo, amb molt de compte de no llençar pedres, arribo a la cinquena reunió, ja ens toca el sol i, aprofitant que la reunió està sobre una ampla repisa, li passo a en Pau la meva càmera  perquè em faci una foto... per tenir-ne un bon record!  Ara ja només ens cal avançar per una carena fins al cim que tenim just damunt.

Arribant a la cinquena reunió, amb les Moles del Don al darrera

La cinquena reunió sota el cim

Vistes al sud

Vistes al nord

Fotocim

Des del cim de la Gronsa Sud, i sota un sol de justícia, contemplem les muntanyes que ens envolten i on hi destaquen les Roques de Benet, la Gronsa central i la Ballestera... Després de fer-nos el selfie de rigor, i sense perdre més temps car la tornada també és entretinguda, seguim la carena en direcció nord uns metres fins que trobem una fita que en indica el descens a una feixa molt inclinada per on baixem fins a una robusta sabina, al tronc de la qual s’hi ha instal·lat un ràpel d’uns 10 m fins a una bretxa.

Vista de la cara est de la Gronsa Sud

Tram equipat amb una corda fixa

Un cop a la bretxa seguim baixant per un corriol molt dreturer on, en un tram molt descarnat,  hi ha una corda fixa. Així anem fins a desembocar al llit rocós d’un torrent que ens durà de nou al camí que recorre els Estrets d’Arnes.

Baixant pel llit sec d’un torrent

Vista de la cara oest de la Gronsa Sud

Quan tornem a passar pel peu de l’assoleiada cara oest de la Gronsa Sud, observem com encara hi estant pujant algunes cordades... quin humor! Ara nosaltres ja podem vendre la pell de l’ós...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 23.06.19 per Isabel Benet i Pau Vázquez.