El Castell de les Roques de Benet

24.06.19  Les Roques de Benet, al sector nord-est del Port (o els Ports), prop d’Horta de Sant Joan, configuren una de les formacions més emblemàtiques d’aquest massís. Es tracta d’un conjunt de tres grans monòlits de conglomerat que s’aixequen sobre la roca calcària, amb parets verticals d’entre 200 i 250 m d’alçada. Aquests monòlits són: el Castell o Roca Grossa (1016 m), el més gran i alt, on antigues fonts situen al capdamunt el castell àrab de Bene; el Cap de Gos (985 m), anomenat així per  la seva característica forma, però també conegut pels escaladors com a Punta Escofet; i el Faralló (901 m), una estreta agulla a l’extrem nord-est del conjunt. Cal afegir també un quart monòlit: el Puro, una agulla avançada a la paret oest del Castell, gairebé indiferenciada si se la veu en aquesta direcció.

Les Roques de Benet des de la carretera d'Horta de Sant Joan

a Arnes, amb el Faralló (esquerra), el Cap de Gos i el Castell

Malgrat presentar per tots els costats altes parets inaccesibles, que conformen un dels sectors d’escalada més importants del Port, el Castell té un punt feble: una curta canal per on es pot accedir al replà sota el cim culminant, tot plegat mitjançant un itinerari de mig matí que no demana massa esforç (són 7 Km d’anada i tornada, més de la meitat per pista, i 450 m de desnivell). Després de les dues anteriors escalades ressenyades al sector dels Estrets, aquesta ascensió al Castell de les Roques de Benet posarà la cirereta del pastís a la nostra estada a Arnes.

Sortim d’Arnes per la T-330 en direcció a Horta de Sant Joan. Ens apropem a aquesta població i, just a l’alçada de l’antiga Farinera, prenem a la dreta la pista asfaltada (indicació Els Ports) que mena a l’àrea de la Franqueta. Quan portem uns 4,5 Km arribem a la cruïlla de les Eres, d`on surt a mà esquerra la pista de terra que mena al coll de Membrado i al pla de les Eres. A l’àmplia entrada d’aquesta pista deixem el cotxe, per fer una aproximació a peu d’uns 2 Km. Cal dir que no hem trobat cap cadena que barri el pas als vehicles, i només una prohibició de circular als quads, però es recomanable caminar per la pista per anar gaudint de les vistes de l’entorn mentre ens anem apropant a la paret oest del Castell.

Des de la cruïlla de les Eres (560 m) comencem a caminar per la pista que, amb una pujada suau però constant, es va apropant a l’esmentada paret oest del Castell, mentre que a l’altre costat anem tenint bones vistes sobre el sector de les Gronses, així com de l’agrest Penya del Gall.

La pista ens apropa a la paret oest del Castell

Vista a la Penya del Gall

Un bon tros més amunt deixem a l’esquerra la pista, barrada a la circulació, que mena al peu de les tres roques i a les diferents vies d’escalada, i seguim amunt uns 400 m, mentre ens anem situant sota el vessant sud del Castell, on hi destaca la gran agulla adossada de la Llastra, per on discorren les vies Mas-Colomer (per l’aresta) i Anglada-Cerdà (per la canal-xemeneia).

La Llastra

Arribem així al punt d’on surt a mà esquerra el corriol per on hem de continuar, quan portem uns 2 Km o bé 30 minuts de pista (indicació BENET amb grans lletres al marge de la pista). Fins aquí ja hem fet la meitat del desnivell de la jornada.

El punt on deixem la pista

Inici del sender

El sender, ben fressat i senyalitzat amb fites, entra al bosc i va guanyant alçada. Un xic més amunt travessem una petita tartera, encarats a la Llastra i als cingles del vessant sud del Castell, per sobre dels quals discorre la canal d'accés al cim. 

Vistes a la Llastra i als cingles del vessant sud

Tot just passada aquesta tartera, hi surt a la dreta (fites) el corriol que puja uns metres fins a la cova de l’Angerra (opcional), una balma-cova obrada que sembla fou utilitzada antigament per pastors i els seus ramats.

Creuem planers una segona tartera, i poc després cal estar atents en una cruïlla, doncs hem de seguir pel camí de l’esquerra (hi ha una grossa fita sobre una gran pedra), doncs el camí de la dreta, que en principi sembla més evident, s’enfila ran de les parets per travessar una collada, entre el Castell i la Moleta Salvatge.

Inici de la canal o pujador de Roca Grossa

Pel nostre camí arribem poc després a l’inici de la canal coneguda com el Pujador de Roca Grossa. Iniciem l’ascens per aquesta costeruda però curta canal (són uns 200 m de recorregut), que no presenta massa dificultats i només cal estar curosos en no fer rodolar algun dels nombrosos còdols del camí.

Passem pel costat d'una allargassada balma

La canal està farcida de grans còdols

Cap a la meitat hem de superar un petit ressalt, sota un bloc encastat, amb una corda fixa com a passador, més útil a la baixada.

Tram amb una corda fixa, passat el bloc encastat

A la sortida de la canal

Arribem al capdamunt de la canal i sortim a un ample i acollidor planell herbat, just a sota de les parets del cim, on s’obre una balma i on tenim una bona vista de la veïna roca del Cap de Gos.

Al replà herbat, amb el Cap de Gos al fons

Continuem el camí cap al cim

Al bell mig del planell hi conflueixen els dos camins de pujada (el de la dreta indicat com a “pas perillós”, que no ho és si parem una mínima atenció). Ens apropem cap a una segona balma, situada més amunt que l’anterior, i girem a l’esquerra per enfilar la darrera pujada per un curt esglaó.

Encarem la pujada final

Abans, un petit descans a la balma superior

Un cop superat aquest darrer esglaó, arribem al cim del Castell de les Roques de Benet (1016 m), on gaudim d’una dilatada vista en totes direccions. Hi podem distingir Horta de Sant Joan (l’antiga Orta de Bene) amb la muntanya de Santa Bàrbara, la Punta de l’Aigua, el tossal d’Engrilló, el característic sinclinal de la Ballestera, el sector de les Gronses i el veí monòlit del Cap de Gos.

Al cim del Castell

Vistes a les Gronses i la Ballestera, a l'esquerra

Vora el cim hi trobem una placa dedicada a Kike Ortuño, un escalador que obrí diverses vies al Port i que morí d’accident d’escalada esportiva l’any 2000. Seguim l’allargassat cim fins al seu extrem nord-est, des d’on girem a la dreta per baixar a un collet i retornar al planell. Aquest és el “pas perillós” que amb la roca seca i una mínima precaució no presenta cap dificultat.

Continuem cap a l'extrem nord-est del Castell

Girem a la dreta per baixar a un collet

La baixada és un xic dreta però sense dificultats

Des del collet tenim l'opció de pujar uns pocs metres fins a una segona elevació del Castell, que ens ofereix una nova perspectiva del cim principal i del camí d'accés.

A la segona elevació del Castell

Al planell herbat, ben acollidor i amb vistes sobre el Cap de Gos, reposem forces i prenem un mos. Iniciem després el retorn per la canal (ara “Baixador” de Roca Grossa) i el sender de l’anada.

Iniciem el descens per la canal

Tornem a passar sota el bloc encastat

Continuem aquest descens tan fotogènic

Els cingles del vessant sud, ara amb millor llum; la canal

discorre entre les dues roques superiors de l'esquerra

Cal dir que, distrets com anàvem, ens hem passat de llarg el corriol que puja a la cova de l’Angerra; ho deixem per a una propera ocasió, en la qual intentarem donar la volta a les Roques de Benet (segons prometen ressenyes i tracks consultats).

De retorn per la pista, sota la Llastra

Al costat de la Llastra treu el cap el Puro

Un cop a la pista, davallem ràpidament, sota l'esguard de les parets del Castell, fins a la cruïlla de les Eres, punt final d’aquesta recomanable ascensió al Castell de les Roques de Benet. Hi tornarem per acabar la feina.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 24.06.19 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester Escobar i Pau Vázquez.