dimecres, 20 de novembre del 2019

Font de la Tosca i gorgs de la Masica

9.11.19  Agradable passejada de tardor pel sector comprès entre Vallfogona de Ripollès i el vessant nord de la serra de Milany, a través de boscos i torrents que baixen d’aquesta serra. Es tracta d’un itinerari, en part lineal i en part circular, d’uns 11 Km de recorregut i 550 m de desnivell, que té com a principals atractius la font de la Tosca i diversos saltants i gorgs del torrent de la Masica, així com també antigues construccions enmig del bosc: una teuleria, un forn de calç i una era.

Des de Ripoll seguim inicialment en direcció a Sant Joan de les Abadesses (C-26), però just a l’alçada de l’estació de Renfe girem a la dreta en direcció a Olot (N-260). Per aquesta carretera, estreta i sinuosa, arribem als 12 Km a Vallfogona de Ripollès, punt de partida de l’excursió d’avui.

Vallfogona de Ripollès, des de la vall del mateix nom

Situats a Vallfogona (956 m), comencem a caminar pel carrer Prat de l’Om i entrem tot seguit al nucli medieval de la població, on hi destaquen l’imponent casal o castell de la Sala (s. XIV) i la torre-campanar de la Mare de Déu del Pòpul, únic element que resta d’una antiga església romànica. Girem tot seguit a l’esquerra per baixar cap a la plaça Major i d’aquí a l’Era de Can Rafart, a la part baixa del poble.

Des d’aquí, encarats a la serra de Milany i a la vall de Vallfogona (topònim derivat de Valle Fecunda), agafem en direcció sud (pal indicador) un corriol, amb senyals del GR 3 i marques grogues, que baixa en un parell de revolts cap a la riera de Vallfogona, la qual travessem pel Pont Vell, un magnífic pont medieval (s. XIV) per on passava l'antic camí que unia el castell de la Sala amb el castell de Milany.

El Pont Vell

Arcada del pont sobre la riera de Vallfogona

A l’altre costat del pont el camí es bifurca; deixem a la dreta el GR i les marques grogues, per continuar a l’esquerra pel camí que mena a la font de la Tosca (pal indicador), senyalitzat amb punts blaus. El sender segueix paral.lel a la riera de Vallfogona per una zona boscosa i humida. Travessem poc després, per una palanca de ciment, el rec del Tornall (més amunt, torrent de la Masica), prop del seu aiguabarreig amb la riera principal.

Travessem el rec del Tornall

Ens apropem al mas del Trull, que deixem a l’esquerra, i anem a sortir a un camí carreter, que seguim a la dreta. Arribem poc després a una pista cimentada, provinent de Vallfogona, per on continuem també a la dreta, en lleugera pujada.

Continuem entre camps per pista cimentada

Més endavant, en una cruïlla, deixem aquesta pista, que mena a la Llastanosa i seguim a la dreta (pal indicador) per pista de terra en direcció a la Tosca i a Milany. Uns 500 m més endavant arribem a la font de la Tosca, una característica formació de pedra tosca o travertí (varietat de la roca calcària) que s’aixeca al costat de la pista. La roca fa un saltant per on cau l’aigua de la surgència situada poc més amunt.

Saltant de la font de la Tosca

L'aigua cau al costat de la pista

Hi podem accedir a la Tosca tant per la dreta (esglaons de fusta) com per l’esquerra (rampa de fusta on s’ha d’anar en compte en cas de formar-se glaç, com és el cas d’avui). Un caminet protegit amb baranes de fusta travessa aquesta formació a frec de les parets calcàries. Si pugem pels esglaons, hi podem continuar uns metres amunt per arribar a l’esmentada surgència, on l’aigua es conduida per una canaleta fins a despenjar-se sobre la pista.

Pel camí habilitat de la font de la Tosca




Hom diu que la Tosca és un amagatall d’encantades o dones d’aigua, a les quals se les sent cantar, riure i rentar la roba ja entrada la nit. Un cop estesa la bugada, el mortal que aconsegueix agafar una peça de roba de les encantades té la felicitat i la riquesa assegurades per tota la vida. De diverses cases que han prosperat sense una explicació aparent, la gent en diu que han pogut obtenir unes tovalles o un llençol de les encantades.

Des de la font de la Tosca, comença la ruta circular del torrent de la Masica. Tenim dues opcions: continuar pista amunt fins a trobar a mà esquerra el sender que remunta aquest torrent, o bé fer-la en l’altre sentit, tot agafant un corriol (pal indicador) que surt uns metres abans de la font; nosaltres decidim avui aquesta segona opció, que deixa per al final els gorgs de la Masica.

Retrocedim, doncs, des de la font fins a l’entrada del sender (ara a la nostra dreta) i als pocs metres de pujada arribem a les restes de la Teuleria del Pinetar, un antic forn destinat a la producció de teules i maons per als masos de la rodalia. Es tracta d’una edificació de dues plantes en la que el pis inferior correspon a la cambra de combustió, on es cremava llenya o carbó, mentre que al pis superior hi havia la cambra de cocció, on la calor es distribuia com una graella, mitjançant una serie de forats que podem veure a la superfície d’aquesta cambra.

Teuleria del Pinetar

La cambra de cocció

Continuem pujant entre pins i alzines, i no triguem en sortir a la pista cimentada que havíem deixat per anar a la font de la Tosca, i que seguim ara a la dreta, en direcció a la Llastanosa.

Per la pista de la Llastanosa

Anem trepitjant ciment durant 1 Km fins que passem pels collets d’en Bauma (1097 m), d’on surt a l’esquerra un sender que baixa al mas d’en Bauma, i poc més endavant arribem a una esplanada (pal indicador) d’on surt a la dreta una pista. Deixem aquí la carretera de la Llastanosa i seguim uns pocs metres per la nova pista, que tanmateix abandonem tot seguit per continuar a l’esquerra per un estret corriol que inicialment va paral·lel uns metres per damunt de la pista.

El punt on deixem la pista cimentada

Agafem tot seguit un sender que entra al bosc

Ens endinsem en un bosc on gradualment els faigs van guanyant presència, mentre anem alternant pujades i baixades amb tendència a guanyar alçada. Avancem per un vessant inclinat del bosc, i en un cert moment hem de parar atenció, doncs l’estret corriol passa pel caire d’un petit cingle.

Vistes al Taga i Sant Amand des del nostre sender

Envoltats per la fageda

Un cop hem assolit el punt més alt del nostre itinerari (1213 m), el camí comença a baixar cap al torrent de la Font del Bisbe.

Davallem cap al torrent de la Font del Bisbe

El camí creua el torrent, però abans val la pena desviar-nos uns 100 m cap a la dreta per veure l’antic forn de calç de la Llastanosa, utilitzat fins als anys quaranta del segle passat.

Forn de calç de la Llastanosa


Retornem al camí per creuar el torrent, en aquest indret sense aigua, que ara resseguirem pel seu marge esquerre. Anem davallant per un esponerós bosc de faigs, les fulles dels quals oculten gairebé el sender, mentre el curs del torrent, encara sec, s’obre pas entre grans ressalts de roca.

Anem baixant a la vora del torrent del Bisbe


Continuem seguint aquest torrent de la Font del Bisbe, on més avall ja hi aflora l’aigua, fins arribar a la seva confluència amb el torrent de la Masica, més cabalós. Voregem un xic per l’esquerra aquest nou torrent fins a situar-nos al pas que el creua, habilitat amb lloses planes.

Torrent de la Masica, abans de formar un saltant

Creuem el torrent, protegits per oracions tibetanes

Un cop a l’altre costat, el nostre camí continua a la dreta, encara que per l’esquerra (opcional anar i tornar) el sender va remuntant el curs del riu, que aigües amunt rep el nom de torrent de la Barraca.

Anem baixant pel marge esquerre del torrent de la Masica, que a partir d’aquí ens obsequia amb diversos salts d’aigua amb els seus corresponents gorgs. Pel corriol ens situem a la base del més gran de tots, anomentat senzillament el Saltant, situat a sota mateix de la confluència dels dos torrents.

El Saltant, a sota mateix del pas que hem creuat


Travessem fàcilment a l’altre costat del riu i continuem cap a la Gorga de Dalt, que cal deixar un xic enrera fins a la cruïlla on hi surt a l’esquerra el corriol que hi mena, mentre que per la dreta podriem anar a la propera balma del Boer (opcional).

Seguim riu avall, amb altres petits salts

Passem a l'altre costat del torrent

Gorga de Dalt


Un cop visitada la Gorga de Dalt, retornem a l’anterior cruïlla per seguir vorejant el torrent fins a la immediata Gorga de Baix. No cal dir que tot aquest sector demana una bona estona de contemplació per gaudir plenament de tots els seus racons. 

Gorga de Baix


Des d’aquesta darrera gorga arribem poc després a un pont de fusta que creua el torrent de la Masica.

Pont sobre el torrent de la Masica

Anem davallant altre cop pel marge esquerre del torrent, i un xic més endavant un senyal i un visible mur sobre el camí ens indiquen l’accés a l’Era de batre d’en Paixana, a només 50 metres. Arribem així a una esplanada guanyada al bosc, entre un contrafort que la sustenta i un mur de protecció a la part superior. Al centre de l’era hi ha un pi rodejat a la seva base per un senzill però acollidor i efectiu banc hexagonal de fusta, un indret ideal per acomodar-nos i fer el dinar de campanya, que ja fa estona que ens l’hem guanyat.

Era de batre d'en Paixana, amb un mur de protecció

Després de reposar forces, retornem al cami, el qual no triga en desembocar a la pista que haviem deixat a la font de la Tosca i que ara seguim a la dreta. La pista travessa tot seguit el torrent de la Masica i en suau baixada ens mena altre cop a l’esmentada font.

Arribem a la pista provinent de la Tosca

Baixem per la pista en direcció a la Tosca

Tanquem aquí el tram circular de l’excursió, tot aprofitant per fer més fotos de la Tosca, ara amb una diferent llum.

La Tosca, ara amb llum de tarda

Canaleta a la part superior, 
per on cau l'aigua de la font

Ja només cal desfer el tram lineal de la ruta, tot baixant cap a la riera de Vallfogona i al Pont Vell. Amb una darrera pujada per l'antic camí empedrat arribem a Vallfogona.

Plaça Major de Vallfogona, al final de l'excursió

Aprofitem per veure més acuradament el seu nucli medieval, amb els esmentats castell de la Sala i torre del Pòpul, tot plegat un bon punt final a aquesta magnífica i fresqueta passejada de tardor per aquests indrets del Ripollès.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 9.11.19 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón i Ester Escobar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada