Al voltant del tossal de Cambrils

27.10.19  El darrer diumenge d’octubre, i ja ben entrada la tardor, iniciem les sortides mensuals programades, també conegudes com “Les excursions del Samarra”. Aquest cop anem a un indret que ens és força desconegut: el tossal de Cambrils, una muntanya mitjana que forma part d’un estrep del massís de Port de Comte, a la comarca del Solsonès.

Així, després de reunir-nos tots a Solsona, anem per la carretera L-4010 cap al petit poble de Cambrils on deixem els cotxes a l’aparcament que hi ha davant de l’hostal de Ca l’Agustí. Ens carreguem les motxilles a l’esquena i sortim ràpidament ja que, per culpa del canvi d’horari, avui tindrem una hora menys de llum. Comencem, doncs, caminant uns metres per la carretera L-401, en suau pujada, tot deixant a l’esquerra la cruïlla de la carretera per la qual hem arribat.

Prenem un corriol a tocar de la carretera

Poc més amunt, a mà dreta, surt un camí carreter que s’enfila per la Costa de la Fàbrica cap al coll del Falquet i que és per on, presumiblement, tornarem. Ara, però, prenem aquí mateix un corriol pedregós (amb pal indicador) que s’enfila decidit per l’interior d’un bosc de pins. Ens fixem que les pedres del camí estan plenes d’unes taques de color blanc: són uns fòssils del Terciari anomenats alveolines.

Forta pujada a l’inici del recorregut

Alveolines

Encara que més amunt desemboquem a un camí carreter, només l’hem de seguir uns metres ja que aviat ens tornem a ficar al bosc per un corriol poc definit però marcat amb estaques de fusta i ratlles de pintura blanca.

Camí carreter a tocar d’uns camps

Tornem al bosc

Vistes de Llinars i el Cogulló de Turp

Anem guanyant alçada de manera que en una clariana ja podem albirar el poblet de Llinars (agregat de Cambrils) i el Cogulló de Turp on ja hi vam fer una excursió la primavera de l’any 2009. Quan arribem a una esplanada assoleiada sota una línia elèctrica, ens aturem a fer un petit descans per afrontar amb garanties la pujada que encara ens queda.

A mitja pujada fem un petit descans

En acabat el descans, continuem pujant ara per una pista cimentada des de la qual tenim enlairades vistes de la balma obrada de l’Espluga de Cordes.

Balma de l’Espluga de Cordes

En aquest punt deixem la pista i prenem un camí a la dreta pel qual continuem la pujada pel fons d’un torrent. Creuem la pista que puja al Portet i seguim pujant fins assolir el coll de Veça on hi ha un parell de basses ben plenes d’aigua.

Bassa al coll de Veça

Al coll de Veça retrobem la pista del Portet que seguim a l’esquerra i en lleugera pujada, tot gaudint, quan ho permet alguna clariana del bosc, de les vistes cap a la vall del Segre, així com del Boumort i la serra de Sant Joan, amb l’ermita de Santa Fe on ja hi vam fer una excursió la primavera del 2016. Als marges de la pista també veiem unes petites construccions mig soterrades anomenades trumferes i que servien per a guardar patates (o trumfos, com en diuen aquí).

Serra de Sant Joan amb l’ermita de Sant Fe a l’extrem dret

Trumfera

Just al punt on la pista ja comença a baixar cap al Portet, la deixem de moment per pujar al tossal de Cambrils. Però quan entrem al bosc algú crida “bolets”, i aleshores es produeix una dispersió del grup en totes direccions... encara sort que al davant va el guia amb el track, gràcies al qual podem trobar l’emboscat cim del tossal, coronat per un ara inútil vèrtex geodèsic.

Anem pel mig del bosc...

...fins al vèrtex que marca el cim del tossal de Cambrils

Fotocim

Baixem del tossal encarats al Port del Comte

Retornem a la pista encarats al massís del Port del Comte i, un cop hi hem desembocat, continuem la baixada cap al Portet, amplia collada a la capçalera del Prat Caní. Aquí fem un gir cap al sud i baixem resseguint aquest Prat Caní per una pista entre camps de conreu on sembla ser que s’hi planten les apreciades patates de Cambrils.

Arribem al coll del Portet...

...i baixem pel Prat Caní

A mesura que anem baixant, la pista es va desdibuixant i, al capdavall dels prats, s’endinsa per un estret pas entre roques. Finalment la pista s’acaba quan arribem a un altre prat enclotat conegut com el Boïgot del Jano. Aquí fem una petita parada per donar un cop d’ull a les ressenyes i als tracks, i esbrinar la continuació.

La pista es desdibuixa i s’enclota...

...i finalitza al Boïgot del Jano

Planejant pel vessant est del tossal de Cambrils

Des d’aquí prenem un corriol que planeja, entre pins, alzines i matolls de boix, pel vessant est del tossal de Cambrils, el qual estem rodejant, tot guanyant alçada per sobre del torrent de la Ribera dels Pouets que es va encaixant entre roques. Així arribem a l’extrem d’un contrafort rocallós que ens ofereix bones vistes laterals de la serra de Canalda, on hi veiem el castell d’Odèn enlairat damunt d’una cresta.

Vista de la serra de Canalda i del castell d’Odèn

Ara baixem cap a ponent

Ara fem un altre gir, ens orientem cap a ponent i baixem fort per un camí amb força revolts, per la solana del tossal de Cambrils, tot apropant-nos a uns vistosos cingles. Quan arribem a unes esplanades a tocar del camí, ens aturem a menjar perquè ja és prou tard i estem morts de gana. Ràpidament, car no tenim tot el dia, fem el dinar i després de les galetetes, xocolatines, “carajillos” i ratafies, ens tornem a posar en marxa.

Parem per dinar sota uns vistosos cingles

Continuem el descens vers ponent

Continuem el descens vers ponent, però en unes esplanades herbades el camí es bifurca... i nosaltres també, de manera que el grup capdavanter marxa a la dreta, tot planejant sota els cingles, mentre que el grup de la reraguarda va pel camí que els marca el track tot baixant cap a Cal Petit. Però estem tranquils ja que ambdos camins es retroben a l’alçada del coll del Falquet.

Balma de Cal Jaumetó

El camí que prenem els capdavanters, marcat amb franges de color blanc, fites i estaques, planeja i passa a frec de la balma obrada de Cal Jaumetó, i després baixa a creuar un erm on el camí es perd una mica. Quan el retrobem continuem baixant, passem altre cop sota la mateixa línia elèctrica del matí, i seguim baixant a creuar un torrent que té per capçalera l’Espluga de Cordes... tot concorda!

Mentre la llum del dia va minvant, anem planejant i rodejant un contrafort que ens condueix al coll del Falquet, on hi ha un dipòsit i on també hi arriba el sender per on arribarà l’altre grup de companys. Des d’aquí continuem baixant per un camí carreter que, en unes quantes llaçades, desemboca a la carretera L-401, a tocar del sender que hem fet pel matí, tancant així un cercle quasi perfecte.

Per la carretera retornem a Ca l’Agustí de Cambrils

Ara només ens queda baixar per la carretera en direcció a l’aparcament de Ca l’Agustí on, abans del retorn a casa, encara tenim temps de fer un refrigeri en bona companyia. Fins a la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 27.10.19 pel Centre Excursionista Àliga.