divendres, 11 de març del 2016

Els Cinc Cims de Corbera de Llobregat

5.03.16  Aquest passat dissabte, el meu germà Esteve i jo hem fet caminant, i corrent en alguns trams, el recorregut de la cursa de muntanya Els Cinc Cims de Corbera de Llobregat. Cal dir que no és l’única cursa que porta aquest nom ja què també estan Els Cinc Cims de Castellar del Vallès (la Mola, el Montcau, Sant Sadurní de Gallifa, el Farell, Puig de la Creu), de 52  Km i un desnivell de 2282 m, i Els 5 Cims del Montseny (turó de l’Home, les Agudes, el Matagalls, el Sui, turó del Samon) , de 55 Km i 3600 m de desnivell.


Els Cinc Cims de Corbera és una cursa organitzada per la Societat Atlètica de Corbera (SAC) i que es celebra a principis de gener. Són “només”, en comparació amb les altres proves esmentades, 26 Km de recorregut amb un desnivell positiu acumulat de 1250 m, i fa un arc al voltant d’aquesta població, tot ascendint als seus cims més emblemàtics: la Creu Aragall, la Roca Foradada, el Roc de Forrellac, el Puig d’Agulles i el Puig Montmany. Tot això procurant que el recorregut vagi al màxim possible per camins i pistes de muntanya, cosa no exempta de mèrit en un entorn tan urbanitzat com aquest. Aquesta cursa, a priori, pot semblar modesta i apta per a tots els públics, però que ningú s’enganyi perquè aquesta distància s’ha de completar en un màxim de 4 hores i mitja i en això rau la seva dificultat.

Santa Maria de Corbera, al capdamunt del poble

Amb tota aquesta informació ens posem en marxa al matí de bona horeta des del punt d’inici a l’escola Jaume Balmes (284 m) situada a la zona baixa de Corbera de Llobregat, i comencem pujant cap a l’encimbellada església de Santa Maria de Corbera, imponent edifici de vistosos carreus rogencs. Després de passar a frec de l’església, on sembla ser que es trobava l’antic castell de Corbera, creuem la carena i aviat ens plantem a la cara nord de la Penya del Corb, on cada any es celebra el Pessebre Vivent de Corbera, un dels més antics de Catalunya. De fet la Penya del Corb hauria de ser considerat el primer cim... però no!

Creuem la riera de Corbera

Per un carrer de la urbanització de les Parretes baixem a buscar la riera de Corbera, i durant uns metres seguim el seu curs aigües avall fins que la creuem i comencem a enfilar-nos, primer per pista i després per un sender molt costerut que evita haver d’anar pels carrers de la urbanització Bon Repós i Creu Aragall. Així arribem al capdamunt de la Creu Aragall (595 m), el primer cim oficial on hi destaca una gran creu de pedra i una torre de vigilància contra incendis.


La Creu Aragall

El dia és esplèndid encara que l’aire que bufa és molt fred, i des d’aquest cim es domina una bona part de la Serralada Prelitoral, d’on sobresurt el massís de Montserrat com una illa enmig de camps de vinyes, urbanitzacions i polígons industrials.

Panoràmica des de la Creu Aragall

Des d’aquí seguim la carena cap a ponent per un sender que s’endinsa pel bosc del vessant nord de la serra fins que acabem desembocant a la carretera BV-2425. Anem a l’esquerra pel seu voral uns metres fins a l’Alt de la Creu Aragall, on deixem l’asfalt per prendre un corriol que s’enfila de nou cap a la carena tot seguint la tanca metàl·lica del jardí d’un xalet. Així arribem a un camí carreter on cal estar atents perquè uns metres més enllà es desvia un sender a mà esquerra, marcat amb una fita a l’entrada, que ens condueix cap al segon cim de ls jornada: la Roca Foradada (622 m), magnífic balcó de blanca calcària sobre la vall de la riera de Corbera, on només una feble barana de fusta ens protegeix del caire del cingle. Des d’aquí tenim vistes al Roc de Forrellac i al Puig d’Agulles, els dos següents cims del recorregut.

A la Roca Foradada

Puig d'Agulles i Roc de Forrellac des de la Roca Foradada

Retornem a la pista per la qual fem un arc per damunt la capçalera de la riera de Corbera en direcció a la urbanització Safari i, sense entrar-hi, ens dirigim al peu del turó de Malhivern, des d’on seguim carenejant fins a situar-nos a la base del Roc de Forrellac.

Arribant al peu del Roc de Forrellac

La pista ens condueix al collet de Montcau, però des d’aquí no pugem directament al Roc de Forrellac sinó que fem una marrada per tal d’atacar el tercer cim pel seu vessant oest. Així arribem al capdamunt del Roc de Forrellac (671 m); el punt més alt està indicat amb una fita de pedres ja que aquest cim és més aviat un altiplà dolomític on el vent ens colpeja amb força.


Al Roc de Forrellac, amb vistes a Montserrat

Tot seguit baixem cap al coll del Portell i iniciem l’ascens al cim estrella del recorregut: el Puig d’Agulles (696 m), altrament anomenat amb l’infame nom de “la Bola” degut al fet que el corona l’esfera d’un ràdar meteorològic. En un racó arrecerat del vent, entre el vèrtex geodèsic i una rònega cabana de fusta, fem un mos ràpid i unes quantes fotos de rigor.


Al Puig d'Agulles

Sense perdre més temps, encara que ningú no ens cronometra, emprenem el llarguíssim descens per l’interior d’un torrent molt ufanós i selvàtic que forma part de la capçalera de la riera de Rafamans.


Al final de la baixada arribem a l’esplanada on s’aixeca la magnífica església romànica de Sant Ponç de Corbera (353 m). L’edifici, que està format per una nau, tres absis i una torre-campanar que s’aixeca damunt la cúpula del creuer, és tot el que resta d’un antic monestir benedictí que fou abandonat el segle XVI.

Sant Ponç de Corbera

Des d’aquí baixem a creuar la riera de Rafamans per tal d’afrontar el darrer dels cims: el Puig Montmany. Per això fem cap a la carena que separa les valls de Corbera i de Vallirana, primer per un sender costerut i després enllaçant tota una sèrie de pistes fins arribar a un collet des d’on gaudim d’una bona vista del Puig d’Agulles... de fet l’única vista que el bosc ens permet contemplar!

Puig d'Agulles i Roc de Forrellac

El darrer esforç i ens plantem al capdamunt del Puig Montmany (535 m); un vèrtex geodèsic, totalment envoltat pel bosc, ens marca el punt culminant i el que sembla el final de les nostres cuites, ja que a partir d’ara tot és baixada... o gairebé.

Al cim del Puig Montmany

Pel camí de baixada la manca de vistes del cim queda compensada per un petit balcó de roca situat sobre la urbanització de Can Rafel.


Després de passar a frec de l'hotel de Can Rafel, el camí baixa fort i va tallant unes quantes pistes, per la qual cosa ràpidament arribem de nou al fons de la riera de Rafamans, però ningú té en compte que un cop s’ha creuat la riera i s’entra de nou a la part baixa de Corbera, s’ha de pujar pel llarguíssim Passeig dels Arbres fins al final on es tanca el cercle... Aquesta darrera pujada molts la consideren el “sisé cim”; però si comptem la Penya del Corb aquesta pujada seria en realitat el “seté cim”.

Així després de fer 26 Km i un desnivell de 1250 m en un temps de 5 hores i 10 minuts, arribo a la conclusió de que jo no puc participar a la cursa oficial perquè el meu temps està lluny de les 4 hores i mitja que et donen... llàstima, una altra cursa serà!  Track oficial de la cursa

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 5.03.16 per Isabel Benet i Esteve Benet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada