5.03.16 Aquest passat dissabte, el meu germà
Esteve i jo hem fet caminant, i corrent en alguns trams, el recorregut de la
cursa de muntanya Els Cinc Cims de
Corbera de Llobregat. Cal dir que no és l’única cursa que porta aquest nom ja
què també estan Els Cinc Cims de
Castellar del Vallès (la Mola, el Montcau, Sant Sadurní de Gallifa, el Farell,
Puig de la Creu), de 52 Km i un desnivell
de 2282 m, i Els 5 Cims del Montseny
(turó de l’Home, les Agudes, el Matagalls, el Sui, turó del Samon) , de 55 Km i
3600 m de desnivell.
Els Cinc Cims de Corbera és una cursa organitzada per la Societat
Atlètica de Corbera (SAC) i que es celebra a principis de gener. Són “només”,
en comparació amb les altres proves esmentades, 26 Km de recorregut amb un
desnivell positiu acumulat de 1250 m, i fa un arc al voltant d’aquesta població,
tot ascendint als seus cims més emblemàtics: la Creu Aragall, la Roca Foradada,
el Roc de Forrellac, el Puig d’Agulles i el Puig Montmany. Tot això procurant
que el recorregut vagi al màxim possible per camins i pistes de muntanya, cosa
no exempta de mèrit en un entorn tan urbanitzat com aquest. Aquesta cursa, a
priori, pot semblar modesta i apta per a tots els públics, però que ningú
s’enganyi perquè aquesta distància s’ha de completar en un màxim de 4 hores i
mitja i en això rau la seva dificultat.
Santa Maria de Corbera, al capdamunt del poble
Amb tota aquesta informació ens posem
en marxa al matí de bona horeta des del punt d’inici a l’escola Jaume Balmes
(284 m) situada a la zona baixa de Corbera de Llobregat, i comencem pujant cap
a l’encimbellada església de Santa Maria de Corbera, imponent edifici de
vistosos carreus rogencs. Després de passar a frec de l’església, on sembla ser
que es trobava l’antic castell de Corbera, creuem la carena i aviat ens plantem
a la cara nord de la Penya del Corb, on cada any es celebra el Pessebre Vivent de Corbera, un dels més
antics de Catalunya. De fet la Penya del Corb hauria de ser considerat el
primer cim... però no!
Creuem la riera de Corbera
Per un carrer de la urbanització de les
Parretes baixem a buscar la riera de Corbera, i durant uns metres seguim el seu
curs aigües avall fins que la creuem i comencem a enfilar-nos, primer per pista
i després per un sender molt costerut que evita haver d’anar pels carrers de la
urbanització Bon Repós i Creu Aragall. Així arribem al capdamunt de la Creu
Aragall (595 m), el primer cim oficial on hi destaca una gran creu de pedra i
una torre de vigilància contra incendis.
La Creu Aragall
El dia és esplèndid encara que l’aire
que bufa és molt fred, i des d’aquest cim es domina una bona part de la Serralada
Prelitoral, d’on sobresurt el massís de Montserrat com una illa enmig de camps
de vinyes, urbanitzacions i polígons industrials.
Panoràmica des de la Creu Aragall
Des d’aquí seguim la carena cap a
ponent per un sender que s’endinsa pel bosc del vessant nord de la serra fins
que acabem desembocant a la carretera BV-2425. Anem a l’esquerra pel seu voral
uns metres fins a l’Alt de la Creu Aragall, on deixem l’asfalt per prendre un
corriol que s’enfila de nou cap a la carena tot seguint la tanca metàl·lica del
jardí d’un xalet. Així arribem a un camí carreter on cal estar atents perquè
uns metres més enllà es desvia un sender a mà esquerra, marcat amb una fita a
l’entrada, que ens condueix cap al segon cim de ls jornada: la Roca Foradada
(622 m), magnífic balcó de blanca calcària sobre la vall de la riera de Corbera,
on només una feble barana de fusta ens protegeix del caire del cingle. Des
d’aquí tenim vistes al Roc de Forrellac i al Puig d’Agulles, els dos següents
cims del recorregut.
A la Roca Foradada
Puig d'Agulles i Roc de Forrellac des de la Roca Foradada
Retornem a la pista per la qual fem un
arc per damunt la capçalera de la riera de Corbera en direcció a la
urbanització Safari i, sense entrar-hi, ens dirigim al peu del turó de
Malhivern, des d’on seguim carenejant fins a situar-nos a la base del Roc de
Forrellac.
Arribant al peu del Roc de Forrellac
La pista ens condueix al collet de
Montcau, però des d’aquí no pugem directament al Roc de Forrellac sinó que fem
una marrada per tal d’atacar el tercer cim pel seu vessant oest. Així arribem
al capdamunt del Roc de Forrellac (671 m); el punt més alt està indicat amb una
fita de pedres ja que aquest cim és més aviat un altiplà dolomític on el vent
ens colpeja amb força.
Al Roc de Forrellac, amb vistes a Montserrat
Tot seguit baixem cap al coll del
Portell i iniciem l’ascens al cim estrella del recorregut: el Puig d’Agulles
(696 m), altrament anomenat amb l’infame nom de “la Bola” degut al fet que el
corona l’esfera d’un ràdar meteorològic. En un racó arrecerat del vent, entre
el vèrtex geodèsic i una rònega cabana de fusta, fem un mos ràpid i unes
quantes fotos de rigor.
Al Puig d'Agulles
Sense perdre més temps, encara que
ningú no ens cronometra, emprenem el llarguíssim descens per l’interior d’un
torrent molt ufanós i selvàtic que forma part de la capçalera de la riera de
Rafamans.
Al final de la baixada arribem a l’esplanada on s’aixeca la magnífica
església romànica de Sant Ponç de Corbera (353 m). L’edifici, que està format
per una nau, tres absis i una torre-campanar que s’aixeca damunt la cúpula del
creuer, és tot el que resta d’un antic monestir benedictí que fou abandonat el
segle XVI.
Sant Ponç de Corbera
Des d’aquí baixem a creuar la riera de
Rafamans per tal d’afrontar el darrer dels cims: el Puig Montmany. Per això fem
cap a la carena que separa les valls de Corbera i de Vallirana, primer per un
sender costerut i després enllaçant tota una sèrie de pistes fins arribar a un
collet des d’on gaudim d’una bona vista del Puig d’Agulles... de fet l’única
vista que el bosc ens permet contemplar!
Puig d'Agulles i Roc de Forrellac
El darrer esforç i ens plantem al capdamunt del Puig Montmany (535 m); un vèrtex geodèsic, totalment envoltat pel bosc, ens marca el punt culminant i el que sembla el final de les nostres cuites, ja que a partir d’ara tot és baixada... o gairebé.
Al cim del Puig Montmany
Pel camí de baixada la manca de vistes del cim queda compensada per un petit balcó de roca situat sobre la urbanització de Can Rafel.
Després de passar a frec de l'hotel de Can Rafel, el camí baixa fort i va tallant unes quantes
pistes, per la qual cosa ràpidament arribem de nou al fons de la riera de
Rafamans, però ningú té en compte que un cop s’ha creuat la riera i s’entra de
nou a la part baixa de Corbera, s’ha de pujar pel llarguíssim Passeig dels
Arbres fins al final on es tanca el cercle... Aquesta darrera pujada molts la
consideren el “sisé cim”; però si comptem la Penya del Corb aquesta pujada
seria en realitat el “seté cim”.
Així després de fer 26 Km i un
desnivell de 1250 m en un temps de 5 hores i 10 minuts, arribo a la conclusió de
que jo no puc participar a la cursa oficial perquè el meu temps està lluny de les
4 hores i mitja que et donen... llàstima, una altra cursa serà! Track oficial de la cursa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada