dissabte, 18 de febrer de 2017

Sant Llorenç, via Aresta dels Cavalls

9.02.17  Quan la passada diada de Sant Esteve, anant d’excursió per Sant Llorenç, vam passar sota el cingle dels Cavalls, damunt de Can Pobla, en Pau va recordar que per aquests topants hi ha una via que li agradaria fer: es tracta de l’Aresta dels Cavalls a la Roca del Salt dels Cavalls, una via clàssica, d’orientació sud i de 120 m de llarg, oberta l’any 1937 però totalment reequipada amb parabolts i espits. Aquesta elegant via recorre un esperó conglomeràtic que se separa del cingle principal com si fos la torre d’un castell.

Roca del Salt dels Cavalls i via Aresta dels Cavalls

Ressenya de la via (elcoleccionistadevies.blogspot.com)

Per acostar-nos al peu de la via, deixem el cotxe al carrer de la Granera, situat a la part alta de la urbanització Cavall Bernat de Matadepera. Des d’aquí prenem el sender que puja cap a la canal de les Bruixes fins assolir la pista que puja de Can Robert a Can Pobla. Creuem aquesta pista i continuem recte per un camí carreter que aviat es converteix en un sender que planeja a mig aire sota el cingle dels Cavalls. Quan estem en la vertical dels cingles, deixem aquest camí planer i pugem de dret per un corriol que ens deixa a la base de la vistosa torre.

Arribant al peu de la via

La primera tirada

L’inici de la via se situa sota un d’un diedre pel qual al principi cal progressar per oposició, per després anar decantant-se cap a la l’esquerra per una placa força dreta i d’un conglomerat amb molts còdols de fràgil pissarra units per un ciment arenós poc consistent; per tot això cal mirar molt bé on poses peus i mans per no arrencar cap presa.

Arribant a la primera reunió



Així arribem a la primera reunió, un xic desplaçada a l’esquerra de la vertical de la via ja que està instal·lada en un gran bloc de pòrfir. Aquesta via té la particularitat de que totes les reunions estan equipades per a rapelar.



Per continuar la via cal flanquejar cap a la dreta per situar-nos de nou en la vertical i progressar per una placa, en principi no massa dificil però ho fa per una roca que la ressenya defineix com “delicada, però franca”, o sigui, que no ofereix cap mena de confiança, de fet notem als dits com es mouen els còdols i com se’ns esmicola el ciment sota els peus... per això no ens entretenim gaire en els passos!


Inici de la segona tirada

La segona reunió és més còmoda que la primera car està situada en una bona repisa, i la segona tirada és la més “fàcil”,  ja que el pendent està molt més tombat i la tirada avança vers una gran bola de roca; però donada la naturalesa “delicada” de la roca en qüestió... no val a badar! La tercera reunió està situada sota aquesta bola.

Inici de la tercera tirada

Arribant a la tercera reunió


Des de la tercera reunió estant, en Pau observa i estudia la tètrica quarta tirada que ens ha de permetre superar l’esmentada bola: primer cal progressar per una placa d’aspecte terrós amb grans còdols encastats que sembla que s’aguanten de miracle i, després, la via continua per un diedre tombat que fa basarda només de mirar... aquí el terme “roca delicada” adquireix tot el seu significat, i no és en va que aquesta és la tirada més dificil de la via. Tot preveient les meves penes, en Pau em deixa una bagueta llaçada en una forta arrel empotrada dins d’una fissura a l’entrada del diedre que em farà d’agafador.

Progressant pel diedre


Assegurant des de la tercera reunió

Al capdamunt del diedre s’arriba a una còmoda repisa on es pot recuperar l’alè abans d’atacar el darrer pas un xic desplomat però amb molt bones preses per les mans i en una roca que millora d’alló més, i el conglomerat ja s’assembla força al de Montserrat. Des de la quarta reunió, situada en una gran repisa herbada, es contempla una molt bona vista dels Pirineus ben nevats aquest dies, però l’aire fred que bufa a aquesta alçada ens deixa ben servits.

Arribant a la quarta reunió

Vistes al Pirineu des de la quarta reunió

Ara ja només cal superar un petit tram d’uns 5 m d’alçada, un xic abalmat a la base, però en roca franca i montserratina i graduat de IV+. En Pau em convenç perquè els pugi jo... i jo com que no m’ho veig, supero el pas però amb l’inestimable ajut del meu estrep.

El darrer ressalt

Al capdamunt de la Roca del Salt dels Cavalls

Selfie al cim

Ràpel des del cim

Des del cim, i després de fer les fotos de rigor, anem carenant vers el nord a buscar un ràpel de 25 m que ens deixa en una una bretxa. Ara ja només hem de baixar per l’estreta canal que s’obre entre la Roca del Salt dels Cavalls i la Miranda dels Cavalls, i per la qual arribem de nou al peu de la via des d’on baixem directament a Can Pobla pel sender que passa a tocar de la roca del Bolet.

Des de can Pobla ja només ens cal seguir la pista en baixada fins a trobar la desviació del sender que baixa a la urbanització per la canal de les Bruixes per la qual hem pujat, i així finalitzem aquesta jornada d’escalada amb el convenciment de que Sant Llorenç no és Montserrat.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 9.02.17 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada