diumenge, 2 de juny de 2013

Puig Lluent, des de Sant Jaume de Frontanyà

El Puig Lluent (1638 m), contrafort sud-oriental de la serra del Catllaràs, al Berguedà, és un cim arrodonit i herbat que gaudeix d’una dilatada vista en totes direccions. La seva ascensió des del petit poble de Sant Jaume de Frontanyà, a través de frondosos boscos i suaus carenes és molt fàcil i agraïda.

Arribem a Berga per l’Eix del Llobregat (C-16), i seguim després a mà dreta per la carretera de Berga a Ripoll (C-26) fins que, passat Borredà, prenem a l’esquerra la carretera local BV-4656 que en 9 Km arriba a Sant Jaume de Frontanyà, el municipi més petit i menys poblat de Catalunya (28 h).

Abans d’iniciar l’excursió, ens fem fotos al redós de l’important església romànica de Sant Jaume de Frontanyà (s. XI), de notables dimensions, on hi destaquen els tres grans absis amb arcuacions llombardes, sota els quals restem empetitits, així com un singular cimbori amb una cúpula octogonal.


Des de l’esglèsia de Sant Jaume de Frontanyà (1070 m), sortim pel carrer del davant que passa vora el restaurant Ca l'Eloi, i pujem a mà esquerra (pal indicador al coll de la Creu Melosa i Sant Romà de la Clusa) per un sender senyalitzat com a PR C-51 i GR 241, que discorre sota el cingle de les Forques. Anem pujant per l'interior del bosc fins que en una bifurcació deixem a l'esquerra el GR, per on retornarem, i continuem per la dreta pel PR fins a desembocar poc després a una pista forestal, que seguim també a la dreta. Al cap de poca estona arribem al pla de les Forques, esplanada que queda retallada a la dreta pel cingle de les Forques, presidit per una creu; ens arribem fins a la vora d’aquest cingle per gaudir d’una magnífica i fotogènica vista sobre Sant Jaume de Frontanyà.

Arribant al cingle de les Forques

Sant Jaume de Frontanyà des del cingle de les Forques

En aquest mirador veiem un arbust ben florit: es tracta del corner (Amelanchier ovalis), de branques llargues i poques fulles però amb unes vistoses flors blanques de pètals llargs i estrets que donen a aquestes un cert aspecte desmanegat.


Retornem a la pista per seguir-la encara una bona estona, pujant molt suaument, fins que el PR continua per un corriol a mà dreta que s’endinsa al bosc. Ara pujem més fort fins a guanyar la carena, que pràcticament ja no deixarem, tot seguint en direcció oest per una pista que comença aquí (és la mateixa que passa pel pla de les Forques).


Creuem el Pla de la Llaona (1383 m), planell ample i herbat, d’un verd intens, com tots els altres que travessarem, i seguim carenejant, envoltats pels arbres característics de cada vessant (pins al sud, faigs al nord). Deixem més endavant la pista, que gira i davalla cap a l’esquerra, i baixem un xic per arribar tot seguit al coll de la Creu Melosa (1345 m), on hi ha un encreuament de camins (pal indicador). Per l’esquerra arriba el GR 241, per on retornarem després; deixem a la dreta el PR C-51, que baixa cap al nord per retornar després a Sant Jaume de Frontanyà, i seguim per l’esmentat GR en direcció oest.

Coll de la Creu Melosa


Anem remuntant la carena, tot passant pel pla del Genai, l’ombrívola fageda de la Baga i el pla del Capellà, i continuem per una pista que puja primer a la collada de Faig-i-branca (1505 m), i davalla després fins a la petita depressió de la Creueta de Cosp (1458 m). Poc després travessem un filat i continuem a l’altre costat per l’ampla carena fins al pla Fondo de Dalt, a l’extrem del qual iniciem la pujada final al Puig Lluent.

Arribant al pla Fondo de Dalt

Iniciant la pujada al Puig Lluent

Més amunt la carena s’estreny i, encara que podriem pujar directament pel dret, seguim el GR cap a la dreta per un corriol que voreja el vessant nord del cim per una fageda fins a recuperar la carena i girar a l’esquerra, en direcció est, per remuntar el suau pendent herbat que culmina al Puig Lluent (1638 m).

Arribant al cim; al fons, els cingles de Roca Roja


Des del cim gaudim d’àmplies vistes en totes direccions; hi destaquen, al sud, la serra de Picancel, a l’oest, la serra del Catllaràs amb els cingles de Roca Roja, i al nord la Roca Forcada, els Rasos de Tubau i, més enllà, un bon sector de Pirineu amb el Moixeró, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Puigmal.

Baixem del cim en direcció est, pel dret però sense cap dificultat, per retrobar més avall el GR que ara seguim a l’inrevés fins al coll de la Creu Melosa. Des d’aquí, sempre pel GR, baixem a la dreta per un corriol que desemboca tot seguit a la pista deixada a l’anada, que seguim a la dreta en suau baixada.


Als marges d’aquesta pista observem el curraià blanc (Cephalanthera longifolia), una orquídia força corrent de flors blanques i campanulades que no arriben a obrir-se mai del tot, a l’interior de les quals ressalta una taca ataronjada.


Passem a la vora del gran mas de can Frontanyà i seguim per la pista fins que, uns 800 m després de l’esmentat mas, just abans d’una corba que fa la pista cap a la dreta, la deixem per seguir, també a mà dreta, per un sender que s’endinsa al bosc i davalla pel grau de l’Esmoladora. Per aquest sender retrobem més avall el trajecte d'anada, compartit amb el PR C-51, per on no triguem en arribar a Sant Jaume de Frontanyà, punt final de l’excursió d’avui.


SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 2.06.13 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón i Anna Torres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada