dimarts, 1 d’abril de 2014

Pels voltants de la vall d'Alinyà

29.03.14  Estem a finals de març i tots sabem el que això significa: que la primera sortida col·lectiva de la primavera ja està aquí! Aquest cop ens trobem tots a Perles, petit poble de l’Alt Urgell situat en una estreta vall per on discorre el riu de Perles, afluent del Segre. Per a accedir-hi cal anar fins a Coll de Nargó, des d’on creuem el Segre pel Pont d’Espia i seguim, per la carretera que va a Solsona, fins a Perles, on ja vam iniciar la sortida col·lectiva del mes d’abril de l’any 2009. En aquella ocasió vam pujar al Cogulló de Turp i a l’ermita de Sant Pelaia tot remuntant el barranc de Colldeboix.

Avui està previst un recorregut circular que ens portarà des de Perles a l’ermita de Sant Ponç, Alinyà, la font de l’Aiguaneix i a cal Gili per, finalment, tornar a Perles pel ja conegut barranc de Colldeboix, tot seguint una combinació d’itineraris dissenyats per la Fundació Territori i Paisatge de Catalunya Caixa.

El poble de Perles

Després de deixar els cotxes al voral de la carretera, sota l’esguard de la Roca de Perles, anem amunt uns metres per l’asfalt, tot deixant a mà esquerra el camí que va a Fígols i a mà dreta l’església de Sant Roma, per on es suposa que tornarem.

El dia està molt rúfol i fa un vent humit i fred que ens esperona a deixar ràpidament el fons de la vall i enfilar-nos, a mà esquerra, per un sender costerut, entre camps abandonats i terreny descarnat, en direcció nord-est cap al Coll del Portell, tot fregant una alterosa cresta de calcàries grises on els voltors hi tenen els seus nius.


Remuntant en direcció al coll de Portell

Quan arribem, ben suats, a la capçalera del barranc, sota el coll del Portell, el bosc s’esclareix i el camí desemboca a una pista que planeja en direcció sud oferint-nos, malgrat el dia gris, magnífiques vistes del massís del Boumort i del Cogulló de Turp. Just a sota nostre, la Roca de Perles sembla la cresta d’una onada petrificada.

Roca de Perles, en primer terme, i massís de Boumort al fons

Al capdamunt del turó de Sant Ponç descobrim un mirador encarat al nord-est, amb un banc de fusta i un plafó orientatiu i des qual podem veure el poble d’Alinyà i els veïnats de la Llobera i les Sorts. També tenim l’espectacular sinclinal de la Roca de la Pena just enfront.

Mirador del turó de Sant Ponç

Tot seguit baixem cap a l’ermita de Sant Ponç a esmorzar protegits del vent pel seu magnífic porxo i, aprofitant que estem en una església, tots resem perquè almenys no plogui.

Ermita de Sant Ponç

Fent un gran esforç sortim del porxo i continuem baixant cap a Alinyà passant per la bonica font del Gavatxó, sota una espessa coberta de boix. A Alinyà entrem per la plaça del Ball Pla on hi ha l’imponent església de Sant Esteve d’una sola nau coronada per un absis i campanar de cadireta. La façana nord crida l’atenció pel fet d’estar construïda amb filades alternants de calcàries grises i pedra tosca de color groguenc.

Sant Esteve d'Alinyà

Seguim baixant fins a creuar el riu de la Peça en el qual hi neden un ànecs entre les seves ribes folrades de molsa... Tots tenim la mateixa pensada: que es tracta d’un “riu de pessebre”! Ara toca tornar a pujar. Un seguit de pals indicadors ens orienten cap a la surgència de l’Aiguaneix la qual, ens asseguren les guies, és extraordinària... i a fe que no s’equivoquen, ja que l’aigua brolla del vessant de la muntanya per diverses fonts, la més espectacular de les quals és la que es troba a l’interior d’una coveta feta de pedra tosca folrada de molsa; sembla talment la boca oberta d’un monstre!

Font de l'Aiguaneix

Lògicament aquí ens hi estem una bona estona entrant a la coveta i sortint-ne ben xops... si hagués plogut no ens hauriem mullat tant. A mesura que seguim pujant a buscar el camí ral, tot travessant un caos de roques, el dia millora ostensiblement i fins i tot surt el sol, per la qual cosa la roba d’abric comença a sobrar però no ens la treiem del tot ja que, de tant en tant, encara ens colpeja alguna ratxa de vent.

Al peu de l’abrupte vessant anomenat els Escots, comença el camí ral que planeja per l’obaga del tossal de Cambrils. A l’indret de la Planassa el panorama s’eixampla i, a més del Boumort, el Cogulló de Turp i la Roca de la Pena, tenim enfront el Roc Galliner amb el turó de Sant Ponç a sota seu. També veiem, al fons de la vall, l’enlairat poble de l’Alzina d’Alinyà.

Vista a l'oest, amb el turó de Sant Ponç en primer terme

Per l’ample camí ral anem còmodament fent lleugeres pujades i baixades tot deixant a mà dreta els tossals de la Migenca i de la Corona. Així arribem a un replà conreat conegut com la Planesilla on, sembla ser, es cultiven unes patates molt apreciades. Passem a frec d’un cobert agricola i anem a sortir de nou a la carretera de Solsona.

Pel camí ral; al fons, el Cogulló de Turp

Un cop hem arribat a la carretera anem a mà esquerra en direcció al coll de Boix. Ara també veiem l’ermita de Santa Pelaia, enlairada al capdamunt d’un esperó rocós, i el cim nevat de la Torreta de l’Orri amb les seves característiques antenes. A l’alçada de cal Gili, a tocar de la carretera, baixem a dinar al costat de la font homònima on s’hi està tan bé que més d’un (i d’una) aprofita a fer una bona migdiada.

Dinant vora la fon de Cal Gili

Des d’aquí ja prenem el camí de baixada cap a Perles tot seguint el curs del torrent de Colldeboix, passant prop del mas de cal Fiter i sota el Tossal Roig. Tenim sort que el terreny està ben sec ja que quan està xop rellisca molt. En el punt on el torrent excava una petita gorja, el camí s’encaixa a la roca i està reforçat amb marges de pedra. En alguns trams encara es conserva l’empedrat original.

Baixant cap a Perles, prop de Cal Fiter

Quan sortim de la gorja, però, ens trobem amb una sorpresa desagradable: les obres d’instal·lació d’un dipòsit d’aigua han malmès el tram final del camí, el qual ha estat substituït per una pista pedregosa i tan costeruda que al final sembla més aviat una carrassera i per la qual hem de baixar amb molt de compte... què diferent del camí que recordàvem de fa cinc anys!

L'ampla i pedregosa pista que ha malmés un bonic camí

Finalment, un cop hem arribat al fons de la vall i hem creuat el riu de Perles per una passera de fusta, ens toca pujar de valent cap al poble que veiem allà dalt de tot i on arribem tot passant a frec de l’església romànica de sant Romà tal i com estava previst.

Sant Romà de Perles, punt final

Des del marge de la carretera, on tenim els cotxes, fem una darrera ullada al poble de Perles que ara llueix il·luminat pel sol de la tarda. Per acabar bé aquest dia magnífic, anem a fer-la petar al bar de cal Celso d’Alinyà. Fins la propera!

ISABEL BENET. Sortida col·lectiva realitzada el dia 29.03.14.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada