Matinal per les ermites de Pontons

23.03.14  Després d’una calçotada com la que alguns de nosaltres vam fer ahir, cal fer-la baixar amb una bona caminada, però com que les previsions meteorològiques no són gaire favorables ens hem de conformar amb una sortida matinal pels voltants de Pontons, petit poble situat a l’extrem nord-oest de la comarca de l’Alt Penedès, al capdamunt d’una petita gorja excavada per la riera de Pontons, tributària del riu Foix. Al llarg d’aquesta sortida visitarem tres ermites: Santa Magdalena, Sant Salvador de la Balma i Sant Joan de la Muntanya, en un recorregut circular molt agradable i de poc més de 8 Km.

Des de Vilafranca del Penedès hem continuat per Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix fins a Pontons, on deixem el cotxe al parquing que hi ha a l’entrada del poble. Aquí, malgrat el bon sol que està fent, som rebuts per un vent glaçat bastant molest, així que sense esperar massa ens posem en marxa cap al nucli de la població, tot deixant a mà esquerra la curiosa capella de la Mercè la qual, malgrat el seu aspecte, és de factura neomodernista ja que fou construïda l’any 1945; actualment es troba en un estat lamentable.

Des de la Casa de la Vila ens dirigim cap al pont sobre la riera de Pontons on es troben les ruïnes de l’antic Molí de Dalt o de la Senyora, molí fariner d’època medieval encara que l’actual construcció data possiblement del segle XVII. Per camí cimentat i seguint les marques del PR C-150 ens enfilem cap al cementiri on es troba l’ermita de Santa Magdalena, d’origen romànic, reconstruïda al segle XIII i modificada posteriorment, on hi destaca un robust campanar de cadireta.

Ermita de Santa Magdalena

Pel darrera d’aquesta església passa una carretera local molt tranquil·la que seguim a mà esquerra en direcció al mas de Sobal de Baix, entre vinyes encara amb les soques despullades. El cel està molt blau però amb alguns núvols de cotó que ens fan pensar que el bon temps no durarà gaire.

A l’alçada d’aquest mas deixem el PR per prendre una pista asfaltada que surt a mà dreta i per la qual anem en suau baixada a frec del torrent d’en Gralla. Aquesta pista baixa cap a la casa de colònies de Penyafort però nosaltres, en una corba pronunciada, ens desviem a mà esquerra per un sender marcat en vermell i violeta que creua tot seguit el torrent i s’enfila decidit al capdamunt del cingle on hi veiem, separat, el Roc de la Senyera, en el qual oneja una estel·lada.

Roc de la Senyera

Arribem a un segon barranquet, on deixem a mà dreta un sender que baixa per aquest barranc. Seguim pujant pel sender marcat amb vermell i violeta, a través d’un espès bosc de pins que no ens deixa veure el paisatge, però quan sortim de nou al caire del cingle tenim una bona vista del poble de Pontons i de la vall que tenim just a sota nostre; també hi veiem l’ermita de Sant Joan de la Muntanya, penjada a mig aire del cingle de l’altra banda de la riera, on anirem després.

Abans, però, hem d’anar a l’ermita troglodítica de Sant Salvador de la Balma que tenim tot just a sota nostre. Per arribar-hi ens cal baixar pel barranc de Sant Salvador fins al peu de les roques i flanquejar cap a la dreta on es troba aquesta ermita literalment adossada al cingle perquè aprofita una balma com a absis.

Baixant cap a Sant Salvador de la Balma

Mur de llevant de l'ermita

L’ermita consta d’una sola nau suportada per uns murs de contenció on s’hi observen uns grans arcs de descàrrega. Per accedir al seu interior ho fem a través de l’única porta que s’obre a la façana de ponent i on arribem després d’una petita grimpada.

Arc del contrafort del mur sud

Sant Salvador de la Balma,

amb l'entrada enlairada al mur de ponent

A l’interior de la nau es conserven uns arcs de volta lleugerament apuntada típics de l’època gòtica, ja que aquesta ermita data del segle XIV. El més curiós és que al sostre de la nau encara es veuen les empremptes de l’encanyissada del xindri o cintra (carcassa provisional de canyes utilitzada en la construcció de la volta).

A l'interior de l'ermita

Com ja estem a la primavera, als murs de l’església veiem florir la petita planta fissurícola coneguda com l’herba freixurera (Sarcocapnos enneaphylla), una fumaràcia que creix a les esquerdes de les roques càlcaries de la meitat llevantina de la península i del nord d’Àfrica.

Herba freixurera

Per continuar l’excursió ens cal seguir baixant pel barranc de Sant Salvador per un corriol molt dreturer i estret. Al final de la forta baixada anem a sortir a un camí carreter que seguim a mà dreta fins a desembocar a una pista i, tot seguit, a la carretera local que hem deixat a l’alçada del Sobal, per on baixem fins a la propera casa de colònies de Penyafort, emplaçada en el que havia estat l’antic Molí de Baix. Aquí aprofitem a fer un petit descans al peu d’un talús de vistoses roques vermelles.

Descans vora la casa de Penyafort (antic Molí de Baix)

Tot seguit continuem  baixant per aquesta carretera fins que, després de passar altre cop sobre la riera de Pontons, anem a sortir a la carretera BV-2122, la mateixa per la qual hem arribat al poble i per on, un xic més avall, a l’alçada del pont sobre la riera, hi ha algunes obertures a la roca corresponents a antigues mines on s’hi explotaven minerals de zinc, ferro i plom.

Creuem la carretera i ens enfilem per una pista cimentada per on vorejem les edificacions del mas de Sant Joan. Continuem per la pista fins a trobar les marques del GR 92-5, procedent del coll de la Creu de Sapera, que seguim a mà dreta, tot passant a frec de la font de Sant Joan. A partir d’aquí el sender puja decidit cap a l’ermita de Sant Joan de la Muntanya per un bonic camí de grau que supera la cinglera fins al capdamunt, a uns 720 m d’alçada, on es troba aquesta ermita, amb un enlairat balcó sobre la vall i des d’on veiem Torrelles de Foix, les agulles de Montserrat i el Pirineu ben nevat; a l’altra banda de la riera podem veure també l’ermita de Sant Salvador de la Balma, tot i que ens costa un xic de trobar, ben dissimulada entre les roques.

Al mirador de Sant Joan de la Muntanya

Sant Joan de la Muntanya, consagrada l’any 1075, fou l’església parroquial del castell nou de Pontons, els vestigis del qual es troben dalt el puig Fonoll. De l’època romànica només en resta l’absis, situat al caire del cingle i decorat amb les típiques arcuacions i bandes llombardes.

Absis de Sant Joan de la Muntanya

Recerats del vent per la façana sud de l’església, dinem a l’ombra d’unes alzines mentre el cel continua ennuvolant-se. Per continuar, sempre seguint el GR, ens cal rodejar l’església pel darrera; per aquest costat arriba una pista que seguim fins a un proper pal indicador, on la deixem per continuar a mà dreta per un sender que passa a frec d’una cabana de pedra seca recentment restaurada. Més avall continuem per un camí carreter fins arribar de nou a Pontons. 

Baixant cap a Pontons

Al parquing observem com destaca, blanquíssima, l’enlairada ermita de Santa Magdalena contra el cel fosc. Hem pogut aprofitar fins al final les opcions que ens ha donat aquesta matinal de temps insegur.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 23.03.14 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón, Isabel Salvia, Marta Doria, Teresa Ripollés i Ferran Guillén.