dimecres, 12 de març de 2014

De la Nou al Sobrepuny

9.03.14  El doble cim del Sobrepuny (1656 i 1566 m) s’alça al sector occidental de la serra de Catllaràs, entre els municipis de Castell de l’Areny, Vilada i la Nou de Berguedà. El més interessant dels dos és el Sobrepuny de Baix, mirador extraordinari del Pirineu i amb uns cingles característics que s’aboquen sobre la Nou. La seva ascensió des d’aquesta població, fàcil però en la que s’ha de superar un desnivell de més de 800 m en només 3,8 Km és també l’itinerari de la cursa de muntanya Vertical Sobrepuny. Nosaltres, al nostre pas, farem un bonic i variat itinerari circular, senyalitzat amb marques grogues i amb les dels senders PR C-199 i el GR 241 quan coincideix amb algun dels seus trams.

El Sobrepuny de Baix des del mirador del Tossal de la Nou

Des de la Nou (876 m) (on hem arribat pel trencall que des de l’Eix del Llobregat, passat Cercs, mena a aquesta població), sortim pel costat de l’esglèsia de Sant Martí (pal indicador) per un camí cimentat, encarats a la visible cinglera del Sobrepuny. Poc més endavant s’ajunta per l’esquerra el GR 241, provinent també del poble, i creuem tot seguit per un pontet (també hi ha una passera) el torrent de Cuirols, que surt d’una gorja entre altes parets i forma aquí un petit toll, al costat de la font de Cal Patzi, que raja abundosa; es tracta d’un bell racó del que fruïrem a la tornada.

Sortida de la gorja del torrent de Cuirols i font de Cal Patzi

Passem pel costat de la casa de Cal Patzi, on acaba el ciment, i comencem a pujar per dins del bosc, amb alguna llaçada, mentre comencem a tenir bones perspectives del poble, emmarcat al nord per la serra d’Ensija.

El poble de la Nou des del camí; a la dreta, la serra d'Ensija

Un xic més amunt deixem a l’esquerra el GR (per on retornarem), que continua en direcció al coll de la Plana i Sant Romà de la Clusa, i seguim pel camí de la dreta (senyals grocs) que puja als prats on hi ha les ruïnes del mas de Caselles.

Als plans de Caselles

Continuem per un corriol que s’endinsa al bosc per sortir poc després a un camí mes ample, que seguim a la dreta fins a una propera pista, per on continuem amunt, a l’esquerra. En un revolt molt marcat, deixem la pista per agafar, a la dreta, un corriol pel qual anirem remuntant llarga estona l’ombrívol Clot de Manrell. Pujada dura i sense treva a banda i banda del barranc (ara entenem que per aquí passi una cursa vertical); si més no, la frescor que baixa per aquesta clotada ens ajuda en la nostra progressió.

Més amunt, el camí surt de les ombres i comença a fer alguna llaçada, mentre veiem, a l’altra banda del barranc, la imponent paret del Sobrepuny de Baix.


Arribem a una mena de llom per on continuem pujant, ara més suau, en direcció nord-est, amb bones vistes, quan el bosc ho permet, de la serra d’Ensija, Pedraforca i Cadí.


El bosc de pins i alzines va donant pas a una ombrívola fageda. Passem pel costat d’un faig monumental, vora el qual hi ha la petita i sovint eixuta font del Faig, i poc després trobem, a l’esquerra, el sender PR C-199, que a partir d’ara seguim, tot pujant en direcció sud a través de la fageda de la Baga de Dalt d’Espades, fins arribar a un collet, entre els dos Sobrepunys.

El faig monumental

Per la Baga d'Espades, vora el coll entre els Sobrepunys

Deixem de moment el PR, que segueix a l’esquerra cap al cim superior, per agafar a la dreta un estret corriol que, al caire del cingle sud, puja en cinc minuts al cim del Sobrepuny de Baix (1566 m), extraordinari mirador cap al sud, oest i nord; només cap a l’est el panorama queda limitat pel cim superior.

Pujant al Sobrepuny de Baix, al caire del cingle

Al Sobrepuny de Baix, amb vistes als Rasos
 de Peguera, serra d'Ensija, Pedraforca i Cadí

Vista cap a la vall del Llobregat

Les espectaculars vistes que tenim del Prepirineu i Pirineu, amb els Rasos de Peguera, serra d’Ensija, Pedraforca, Cadí, Tosa Plana de Lles, la Muga, Tosa d’Alp i Puigllançada, entre d’altres, així com de vall on es situa la Nou, justifiquen l’esforç de la pujada.

Vistes al nord del Pirineu; en primer terme, els cingles de la Tor

El Sobrepuny de Dalt, des del cim de Baix

Retornem al collet per iniciar la pujada, la darrera d’avui, pel sender que mena en deu minuts al Sobrepuny de Dalt (1656 m), amb vèrtex geodèsic, pessebre i una nova bandera estelada col·locada el dia anterior, segons indica la llibreta de signatures, per l’Assemblea Nacional Catalana de la Nou. El cim gaudeix de bones vistes cap al sud, amb la propera serra de Picancel, però cap al nord i nord-est el panorama molt limitat pel bosc que arriba fins a dalt.

Al Sobrepuny de Dalt; al fons, els Rasos de Peguera

La cresta del Sobrepuny, abocada a la vall del Llobregat

Baixem del cim en direcció nord per l’obaga del bosc, seguint les marques del PR, per on davallem fort i entre alguns claps de neu, fins a l’immediat coll del Faig (1566 m) (pal indicador).

Al coll del Faig

Per l'obaga trobem encara algun tram amb neu

Aquí deixem a la dreta el PR i seguim recte (senyals grocs) per un sender de pendent més suau i amb alguns trams encara força nevats. La baixada continua per la Baga de Baix d’Espades fins al coll de la Plana (1430 m), per on passa una pista, i on retrobem els senders PR C-199 i  GR 241, aquest provinent de Sant Romà de la Clusa.

Continuem a l’esquerra per la pista, amb senyals d’ambdós senders. Més endavant, en una bifurcació de pistes, cal seguir a l’esquerra, i poc després, en una nova bifurcació, deixem a l’esquerra el PR i seguim a la dreta pel GR, sender que ja no deixarem fins a la Nou. Al cap d’uns 200 m aquesta pista d’explotació forestal s’acaba; hem de seguir a la dreta per un camí que baixa al costat d’un torrent. Aquest camí, molt bonic al principi, es converteix més avall en una mena de carrasera per on sembla que es baixen els troncs i per on davallem fort. Es tracta d’un tram un xic penós, doncs la darrera explotació forestal ha deixat el GR ple de branques i restes de troncs que hem d’anar esquivant.

Enmig d'aquest brancatge anem davallant cap a l'indret on es troben els dos grans monòlits de les Agudes. En el punt on comencem a veure a la nostra dreta l'Aguda Gran, coronada per una senyera, el GR deixa el camí ample per endinsar-se al bosc per un corriol. Tanmateix, val la pena continuar baixant uns metres fins arribar als peus de l'Aguda Petita, que s'alça vora les ruïnes i antigues feixes de conreu de la casa de les Agudes. En aquest indret aprofitem per dinar, a l'esguard d'aquestes imponents roques que es veuen perfectament des de la Nou.


Aguda Petita

Aguda Gran

Per continuar no ens cal remuntar per anar a buscar el GR, si no que, des de la base de l'Aguda Petita, on podem veure alguna antiga via d'escalada, girem a l'esquerra per seguir un corriol entre les feixes que no triga en desembocar al GR, per on trobem tot seguit les restes d’una edificació amb dues obertures. Es tracta de l’antiga mina de les Agudes que fou explotada entre els anys 1918 i 1933 i era utilitzada principalment com a forat de ventilació i entrada de material de la mina de l’Insula (situada 300 m més avall segons indica un plafó informatiu); ambdues mines es comunicaven a través d’un pla inclinat, l’accés del qual es troba ara tapiat a pocs metres de la doble entrada.

Mina de les Agudes

El sender va davallant, tot creuant diversos cops una pista, mentre intentem esbrinar en quin indret deu estar la boca de l'esmentada mina de l’Ínsula, que al final no hem sabut trobar (no sembla que hagi cap mena d'indicació). Continuem per un tram rocós fins apropar-nos al torrent que hem anat resseguint de baixada; sense creuar-lo, girem a l'esquerra i poc després travessem el Grau de l’Ínsula, curiós passadís entre roques, passat el qual no triguem en arribar a la cruïlla (pal indicador) per on hem seguit a l’anada per la ruta del Sobrepuny.

Vista de Cal Patzi i la gorja del torrent de Cuirols

Ara ja només ens queda baixar pel GR fins a la font de Cal Patzi, on gaudim, al safareig que aprofita una paret natural, d’un merescut i refrescant bany de peus i on també la Isabel aprofita per grimpar, mitjançant la corda fixa instal·lada a l’entrada de l’estreta gorja del torrent, fins a una amagada surgència.

Refrescant bany de peus a la font de Cal Patzi

Grimpant a l'entrada de la gorja

Després d’una bona estona en aquest idíl·lic, tranquil i solitari racó, retornem, no sense recança, al nucli de la Nou, punt final d’aquest bell itinerari.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 9.03.14 per Isabel Benet, Susana Sanz i Ventu Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada