20.06.15 Aprofitem el darrer dia
de primavera per a dur a terme la segona etapa de la Ruta del Cardener amb
inici al mas del Cavall i final a la presa de l’embassament de Sant Ponç, de
manera que deixem un cotxe al final de l’etapa i un altre que deixem a l’inici.
Per això, després d’una complexa posada en marxa que ens té entretinguts una
bona part del matí, anem cap al mas del Cavall situat a la carretera C-462,
entre Solsona i Sant Llorenç de Morunys, just sota la presa de l’embassament de
la Llosa del Cavall, i aquí comencem a rodar per una pista que baixa fort a
buscar un gual per on travessem el riu Cardener.
Gual sobre el Cardener
Tot seguit ens endinsem
al bosc per una costeruda i pedregosa pista molt malmesa pels aiguats dels
darrers dies, i continuem, tot deixant pistes a dreta i esquerra, en un continu
puja-baixa rodant i, en alguns casos rodolant, per damunt dels còdols solts i
la terra descarnada on la ciclabilitat queda molt reduïda, per la qual cosa hem
de posar el peu, i en alguns casos tot el cos, a terra en moltes ocasions.
A estones a peu i altres
caminant, ens deixem guiar pel GPS (beneït sia!) a través d’un bosc tan espès
que el riu amb prou feines el veiem, i això que marxem no massa amunt del seu
llit tot planejant pels contraforts de la serra de Busa.
Sota el serrat de la
Torre Merlí, passem a frec d’una construcció molt robusta i quadrada mig tapada
per la vegetació i que pensem que pugui tractar-se de la Torre Merlí en
persona. Poc més avall veiem, a l’altra banda del riu, un assut que alimenta un
canal que porta aigua a un molí.
Assut del Molí de Foix
Molí de Foix
Es tracta del Molí de
Foix, un edifici restaurat de titularitat municipal que avui dia acull una
turbina que produeix electricitat i on el Club de Pescadors Esportius de
Solsona hi té un espai de reunió. Es dóna el cas que aquest molí havia estat
propietat de la família del poeta Josep Vicenç Foix, i tot just sobre el molí,
i damunt una penya, està el mas i l’esglesiola de Sant Vicenç de Foix al cementiri
de la qual hi reposen molts dels seus avantpassats.
Ruïnes del Vilar
Així anem cap a la
sortida de la gorja on trobem les ruïnes del Vilar i uns camps de conreu plens
de petites flors grogues sorgides gràcies a les recents pluges que tanta falta
feien. El sol, del qual ens havia protegit el bosc fins ara, ens cau al damunt
com una llosa, però almenys hem de dir que l’estat de la pista ha millorat
ostensiblement.
Passem prop de Sant Esteve d'Olius
Aviat arribem a les
envistes de l’església romànica de Sant Esteve d’Olius, d’aparença modesta però
que guarda en el seu interior una autèntica joia: sota el presbiteri hi ha una
cripta del segle IX del més pur estil llombard. Però això no és tot, ja que
prop del temple s’alça el mas fortificat de la Torreta on encara poden veure’s
restes del desaparegut castell d’Olius; i també just enfront de l’església es
pot visitar un singular cementiri d’estil modernista dissenyat per un deixeble
de Gaudí. Malauradament tot aquest interessant conjunt arquitectònic està a
l’altra banda del riu, i com que ja l’hem visitat en altres ocasions,
considerem que avui no tenim prou temps per a fer aquesta marrada
turistico-cultural i continuem en direcció al Molí del Pont.
Sant Esteve d'Olius
El Molí del Pont és una
antiga construcció situada a la cua de l’embassament de Sant Ponç a tocar del
pont de la carretera C-149 que va de Solsona a Navès i que actualment és un
restaurant. Per aquest pont creuem de
nou el Cardener i continuem ruta per l’altra riba per una còmoda pista que ressegueix
la vora del pantà d’aigües turqueses on alguns s’hi llencen sense miraments.
Embassament de Sant Ponç
Després de creuar el
braç inundat de la Rasa Perpètua, ja enfilem cap a la paret del pantà tot
passant a frec de l’embarcador i d’uns edificis. Així arribem a l’aparcament on
al matí hem deixat un dels cotxes, però abans de dinar anem a fer-nos les
darreres fotos a la barana de la presa, des d’on veiem molta gent banyant-se i
fent picnic a l’ombra dels pins perquè al sol no s’hi pot estar.
A la presa de l'embassament de Sant Ponç
Un cop fetes les fotos
de rigor, i després de comprovar que en aquesta etapa hem fet uns 21 Km amb un
desnivell d’uns 180 m, en poc més de dues hores i mitja de pedalada efectiva,
anem ràpidament cap al cotxe on ens esperen unes cerveses ben fresquetes i uns
entrepans que devorem en un obrir i tancar d’ulls car després hem d’anar a
recuperar el cotxe que tenim al mas del Cavall... quin estrés! Vegeu el track de la ruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada