dimecres, 3 de juny de 2015

Per la vall d'Olzinelles

23.05.15  La frondosa vall d’Olzinelles, situada al vessant oest del Montnegre, prop de Sant Celoni, és un tranquil indret amb una àmplia varietat de vegetació i arbres de grans dimensions (pins, roures, alzines, plàtans), amb exemplars singulars com el roure de Can Draper, el pollancre d’Olzinelles, l’alzina de la Pega i el cedre de Can Valls. El sender local SL C-79 (senyalitzat amb balises de fusta i marques blanques i verdes) estableix un itinerari circular que permet endinsar-nos, des del mas de Can Draper, en aquest bonic racó natural. Cal dir, però, que ja no hi trobarem tres arbres monumentals que encara esmenten algunes guies; aquests arbres eren el Pi Insigne de Can Valls, talat ja fa uns anys per mort natural, el Pi Gros i el Roure del Quintà de Can Valls, caiguts per sengles ventades els anys 2009 i 2014 respectivament.

A l’entrada de Sant Celoni seguim a la dreta en direcció a Olzinelles uns pocs metres i, tot just creuar la Tordera, continuem a l’esquerra per una pista que passa per sota l’autopista i ens apropa tot seguit fins a Can Draper, on deixem el cotxe en una petita àrea d’aparcament.

Roure de Can Draper, al costat del mas

Iniciem l’excursió a Can Draper (150 m) (plafó informatiu de l’itinerari), casa pairal del s. XIX, on hi ha un magnífic roure, un dels més gruixuts mesurats a Catalunya. Segons ens indica el plafó informatiu, l’ombra d’aquest arbre s’aprofita com a amorriador del ramat d’ovelles de can Pla del Montseny, i el pastor encara fa servir la gran pedra salera que hi ha sota l’arbre per posar blocs de sal pel bestiar; aquesta pedra encara la fan servir habitualment per descansar camperols, caminants i pastors (i és el que farem nosaltres a la tornada).

Ens endinsem a la vall entre alzines

Anem seguint una pista que s’endinsa a la vall, paral·lela a la riera d’Olzinelles i als camps de conreu de Can Draper, passats els quals trobem un gran plàtan i el desviament a la dreta cap al pou de glaç de Can Draper. Aquest pou de glaç, ben conservat, és una construcció circular amb cúpula que data de l’any 1771, segons figura a la llinda d’entrada, i mesura 12 m d’alçada total, més de la meitat de la qual (6,4 m) està excavada sota terra. L’aigua es recollia i es deixava gelar en una bassa que hi ha torrent amunt. Els blocs de gel s’embolcallaven de palla i es ficaven al pou. Un cop ple, es cobria amb branques, fulles i terres, i no es tornava a obrir fins a l’arribada de la calor.

Foto de grup al pou de glaç de Can Draper

Vistes del Montseny abans d'entrar al bosc

Avancem ara entre plàtans joves

Retornem al camí, que puja suaument per un ombrívol bosc d’alzines i plàtans fins arribar a la carretera d’Olzinelles, que creuem per continuar per la vora de la riera, on veiem petites rescloses que antigament servien per desviar l’aigua cap a recs i basses; també hi podem veure el pont de pedra de Can Plana, aparentment sense cap utilitat avui.

Pollancre d'Olzinelles

Sortim del bosc i passem pel costat del pollancre d’Olzinelles, notable exemplar de més de 26 m d’alçada. Més endavant tornem a sortir a la carretera d’Olzinelles, a la vora de la qual hi ha la soca del que havia estat el pi insigne de Can Valls, que com hem indicat, fa uns anys va haver de ser talat per causa de mort natural (cal dir que el mot insigne no es referia en concret a aquell pi, sinó a l’espècie Pinus insignis, utilitzada en reforestacions al Montnegre).

El sender continua a la nostra dreta, paral·lel i un xic elevat a la carretera (aquí manquen indicacions clares del sender local); abans de seguir, però, anem uns pocs metres a l’esquerra per la carretera per apropar-nos als antics forns de pega de Can Valls, situats al costat de l’entrada d’accés a la propietat d’aquest mas. Es tracta de tres recipients de ceràmica de forma oval, un dels quals es conserva gairebé sencer, datats entre els ss. IX-X (altres fonts indiquen els ss. XII-XIII).

Dos dels forns de pega de Can Valls

La pega (en castellà, pez), substància fosca i molt viscosa, s’obtenia per la combustió lenta de la fusta (preferentment soques de pins i alzines) i la destil·lació de les resines originades; el producte resultant tenia diverses utilitats: com a combustible per a l’enllumenat, per a la impermeabilització d’embarcacions, bótes i tines, com adherent, etc.

Uns pocs metres més enllà, continuant per la mateixa carretera, hi trobem l’alzina de la Pega, que sembla ser l’exemplar més gran de Catalunya (35,8 m d’alçada, 3,6 m de perímetre i 26,7 m de diàmetre de la capçada). Sota l’alzina hi ha la font de la Pega, que recull les aigües superficials de la riera i omple un safareig i dues basses; tot aquest conjunt éstà ombrejat per una plantació de catorze grans plàtans.

Alzina de la Pega

Un cop hem vist tot aquest conjunt de la Pega, retornem al punt anterior per seguir el corriol vora el marge dret de la carretera fins al sot de la font del Rector, que raja fresca en un indret ombrívol i agradable.

Font del Rector

Des d’aquesta font enfilem un corriol amb baranes que ens porta tot seguit a Sant Esteve d’Olzinelles (240 m), església d’una nau amb dues capelles laterals, documentada ja al s. XI però molt reformada als ss. XVI i XVIII; formen part del conjunt l’edifici adossat de l’antiga rectoria i el cementiri, al davant de l’esglèsia, fet que li treu molta perspectiva.

Sant Esteve d'Olzinelles

Des de Sant Esteve baixem uns metres a trobar la carretera, que seguim a la dreta per continuar tot seguit a l’esquerra pel costat d’una bassa, tot travessant un prat i la mateixa riera d’Ozinelles, sense fer cas de la balisa que, al peu de la carretera, encara indica a 100 m el Pi Gros de Can Valls, abatut per la forta ventada del 24 de gener del 2009, que causà molts estralls i, per desgràcia, diverses víctimes a Catalunya.

A l’altre costat del prat trobem una pista que seguim a l’esquerra, tot vorejant els camps del Quintà de Can Valls, on fins fa poc hi havia un roure monumental, abatut en una altra ventada el 9 de desembre del 2014; tanmateix, hi veiem un altre bonic exemplar de roure que sembla el seu succesor i li fem unes quantes fotos, abans no li passi res...

Roure vora els camps de Can Valls

Al cap de poc, la pista es bifurca; abans de seguir per la dreta, continuem uns metres a l’esquerra per apropar-nos al conjunt de la bassa de l’Aranyal, on hi ha alineats més d’una vintena de grans plàtans al llarg d’aquest camí que també dóna accés a Can Valls. A la bassa es recullen les aigües del sot de l’Aranyal, que antigament es canalitzaven per un aqüeducte del que encara veiem les restes; prop de la bassa hi ha el pou de l’Aranyal, protegit per una mena de glorieta neoclàssica.

Plàtans de l'Aranyal

Pou de l'Aranyal

Retornem a l’anterior bifurcació per continuar per la pista principal. Deixem a mà dreta la desviació cap a la font de l’Aranyal (a 400 m), on no hi anem, i arribem tot seguit al pont de l’Aranyal. Just abans del pont hi trobem el cedre de Can Valls, un altre arbre monumental que ara mesura uns 20 m d’alçada, després que el novembre de 2002 unes fortes ventades escapcessin 5 m el tronc principal.

Cedre de Can Valls

Pont de l'Aranyal

El pont de l’Aranyal, construït a finals del s. XIX, travessa el sot de les Mines i al seu costat es troba un altre conjunt de grans plàtans, així com el faig del Pont de l’Aranyal. Més endavant trobem l’aladern fals de Can Valls, envoltat de roures, alzines, plàtans i lledoners; l’aladern fals és un arbust de la família de les oliàcies, com l’olivera, i aquest exemplar, de 9 m d’alçada, ha aconseguit unes dimensions d’arbre úniques a Catalunya.

Aladern fals de Can Valls (esquerra) i lledoner

A partir d’aquí ja no hi trobarem més plafons d’arbres monumentals. L’itinerari continua per la pista fins al pla de les Mines, on agafem un desviament a l’esquerra per on anem pujant cap a la bifurcació de pistes dels Quatre Camins (302 m), i seguim recte fins a la cruïlla amb el cami del Sot dels Bocs (320 m), a la dreta, el punt més alt de l’excursió.

Agafem el camí de l’esquerra i iniciem un decidit descens cap al Sot de la Remor, amb bones vistes sobre Sant Celoni, fins a sortir als camps i plantacions de la part baixa de la vall d’Olzinelles, on la visió s’eixampla amb vistes al Turó de l’Home i les Agudes. Creuem el torrent del Sot de la Remor i ja no triguem en arribar a Can Draper, on fem un merescut dinar de motxilla al voltant del seu roure monumental.

Avancem pel Sot de la Remor

Arribant a Can Draper; al fons, un alt exemplar d'eucaliptus

Dinar de motxilla al roure de Can Draper

Ha estat una tranquil·la caminada a través del patrimoni natural i arquitectònic de la vall d’Olzinelles, d’uns 11 Km de recorregut i 300 m de desnivell. Fins la propera!

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 23.05.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Marc Amorós, Isabel Salvia, Anna Torres, Carme, Sara, Siscu, Esteve i Mercè.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada