dimarts, 16 de juny de 2015

Pels camins d'en Serrallonga (II)

Santuari del Coll - Sot de Serrallonga - Coll de Serrallonga - Mas Serrallonga

7.06.15  Reprenem el cicle d’excursions pels camins del mític bandoler Serrallonga. Si en la primera excursió vam anar al mas la Sala de Viladrau, on Joan Sala hi va nèixer i on va viure fins els 24 anys, avui ens aproparem al mas Serrallonga, situat a les Guilleries, sobre el pantà de Susqueda, on el nostre personatge hi va anar per fer-se càrrec després de casar-se amb la pubilla d’aquest mas i d’on agafaria el sobrenom que el faria famós. En l’actualitat, aquest mas es troba molt enrunat i cobert per la vegetació, però la seva visita és una bona excusa per transitar per l’exhuberant paisatge de les Guilleries.

El sender temàtic GR 178 Ruta d’en Serrallonga, que travessa el nord de les Guilleries des de Santa Coloma de Farners fins a la presa de Sau, així com la variant GR 178-2, que surt de Sant Hilari Sacalm, estableixen tres itineraris per accedir al mas Serrallonga, tots ells força llargs entre anar i tornar: la presa de Sau (12,5 Km), el santuari del Coll (10,3 Km) i la Font Picant de Sant Hilari (10 Km) (cal duplicar, doncs, aquestes distàncies); amb dos cotxes, hom hi pot enllaçar un itinerari igualment llarg entre el santuari del Coll i la Font Picant. Nosaltres no hem pogut coordinar amb altres companys aquesta darrera opció, creiem que la més interessant, i avui hem anat i tornat del mas Serrallonga des del santuari del Coll, a l’espera de fer més endavant la segona part de la ruta.

Des de l’Eix Transversal, per la sortida de Santa Coloma de Farners, hem seguit en direcció a Anglès, i d’aquí fins a Osor, d’on surt una carretera més estreta que puja en 7 Km fins al santuari i veïnat del Coll (cal dir que des d’Anglès també es pot anar fins al pantà de Susqueda i continuar per una altra carretera estreta que desemboca a la que puja des d’Osor).

Cingles del Far i pantà de Susqueda des del santuari del Coll

El santuari del Coll, enlairat entre les valls d’Osor i de Susqueda, gaudeix d’una magnífica vista i està format per l’església de la Mare de Déu (s. XII) (d’una nau amb un gran absis semicircular i campanar d’espadanya de dos pisos i tres ulls), l’antiga casa prioral (avui apartaments rurals) i l’hostatgeria (amb servei de restaurant i habitacions); l’església i la casa prioral es troben front per front i unides per un mur amb una arcada cega o arcosoli que acollia la tomba dels Rocasalva.


Façana i absis de l'església de la Mare de Déu del Coll

Iniciem, doncs, l’excursió al santuari del Coll (825 m), on trobem profusament indicat el sender GR 178, provinent del coll de Nafré, que seguirem en tot moment. Reculem per la carretera per on hem vingut tot just fins al primer revolt, d’on surt a l’esquerra una pista planera que acaba a l’entrada del mas del Soler. Continuem per un camí ample que voreja el mas per la dreta i, després d’una curta pujada, arribem a una cruïlla, on seguim a la dreta per començar a davallar fort amb llaçades enmig d’un exhuberant bosc, majoritàriament de castanyers amb un sotabosc de falgueres de grans frondes del gènere Pteridium.

Anem caminant per un frondós bosc de castanyers

Extenses comunitats de falgueres flanquejen el camí

Al final de la forta baixada desemboquem a una pista més ampla i planera, que seguim a l’esquerra. Al primer revolt a l’esquerra trobem a l’altre costat l’accés a un esperó rocós que ofereix bones vistes (gairebé les úniques que tindrem) sobre el pantà de Susqueda i el seu entorn. 


Vistes del pantà de Susqueda

Des d'aquest mirador albirem l’església de Sant Martí de Querós, únic edifici de l’antic poble de Querós que emergeix de les aigües del pantà; en aquesta esglèsia es va casar Joan Sala amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga, i anys més tard un dels seus fills, Antoni Sala, seria el rector d’aquesta parròquia.

Vista ampliada on es pot veure l'església de
Sant Martí de Querós, a la riba del pantà

Anem fent un llarg flanqueig per aquesta pista, que més endavant travessa una carena i entra a la barrancada del Sot de Serrallonga. Anem davallant, enmig d’un entorn humit i ombrívol, tot creuant diversos torrents secundaris fins arribar a la torrentera principal del Sot de Serrallonga (1 h 40’) (635 m), el punt més baix de l’excursió.

Creuem el torrent del Sot de Serrallonga

Entre les poques flors que creixen en aquesta espessa obaga veiem la didalera groga (Digitalis lutea), amb les seves característiques flors allargades en forma de didals.

Didalera groga

A l’altre costat la pista comença a pujar en llaçades per un vessant més asolellat fins assolir el coll de Serrallonga (750 m) (2 h 10’), important cruïlla de camins. A l’esquerra, surt la variant del sender GR 178-2 en direcció al coll de Querós (3,4 Km) i a Sant Hilari Sacalm (13,7 Km), i recte el GR principal continua cap al mas Serrallonga (800 m) i la presa de Sau (13,3 Km).

Arribant al coll de Serrallonga

Al coll de Serrallonga, on conflueixen els GR's 178 i 178-2

Baixem, doncs, en aquesta direcció per arribar en 10 minuts a les restes del mas Serrallonga (670 m), envoltat per plantacions de pins i avets, i malauradament cobert gairebé en la seva totalitat pels esbarzers; encara es conserva l’arc adovellat de la porta d’entrada, però un cop dins veiem que la ruïna d’aquest edifici de dos pisos és pràcticament total. Al costat del mas hi ha una construcció més moderna, també abandonada.

Sota aquests esbarzers hi ha les ruïnes del mas Serrallonga

L'arc adovellat de la porta d'entrada


L'interior del mas, amb restes del pis superior

Al mas Serrallonga, en Joan Sala va treballar pacíficament com a pagès durant quatre anys fins que succeïren els següents fets, segons va deixar escrit en la declaració del seu procés, poques setmanes abans de ser executat:

“I lo principi de haver-me posat jo en el mal fou perquè un dia, que em recordo molt bé, érem en lo mes de març de l’any 1622, estant jo en ma casa llaurant, veient d’ella arribar un home que era Miquel Ganyada, de Rupit, i em digué que havia robades unes capes de pastor i les tenia amagades entre uns boixos prop de Collsameda, i qué si jo les volia anés a cercar-les. Al cap de set o vuit dies tinguí notícia que a la Plana de Vich havien mort a dit Miquel Ganyada, i jo, vist que era mort, aní a buscar dites capes, amagant-les dintre una bota de ma casa. S’escaigué a venir Miquel Barfull, qui solia entretenir-se caçant per aquells voltants; li vaig contar el succés de les capes, i ell, no servant-me amistat ho contà després al procurador d’Antoni Vila, senyor d’aquelles baronies. Amb motiu d’aquest robo es practicaren algunes diligències i volgueren agafar-me per tenir les capes en mon poder, i al mateix temps perquè Joan i Pere Sala, germanastres meus, robaren una mula a sa mare i me la vengueren a mi. Per tot això vingueren a posar-me pres mentres estava llaurant davant de ma casa; jo els escapí, i em tiraren tres o quatre escopetades, que per un voler de Déu no’m tocaren sinó de la roba, i per aquesta causa comencí a guardar-me i em doní a la mala vida (...). Pocs dies després vingué la gent del Rei, entre els quals anava Miquel Barfull, a qui D. Antoni Vila havia comissionat per agafar-me; jo els fiu resistència, matant amb una escopetada a Miquel Barfull, tant per haver descobert que jo tenia la mula, com per haver admés la comissió d’agafar-me”.

El bandoler Serrallonga en un gravat romàntic

És a partir d’aquest moment quan Serrallonga comença la seva vida de bandoler que acabarà el novembre de 1633 quan és capturat, gràcies a una traïció, a Santa Coloma de Farners; un cop fou executat Serrallonga a primers de gener de 1634, el mas i les seves masoveries foren devastats per ordre del virrei, tal com deixà escrit el fill de Serrallonga, Antoni Sala, rector de Querós:

“Perquè a tothom sia notori en tot temps y cas: les cases de Serrallonga, Querosa, Cominal i Busquets foren cremades y solades per la justícia real de Barcelona, y altres delictes com de tallar arbres y fer corretja als demés perquè morissen...”

Dos mesos més tard, el virrei duc de Cardona, un cop el mal ja està fet, dóna graciosament permís a la viuda per reedificar la casa: “Se sirve dar licencia a Margarita Serrallonga para reedificar la casa, atento que su marido a perecido y que no era del dicho Serrallonga, sino de la suplicante y sus hijos".

I des d’aquella època el mas va continuar en activitat i ocupat al llarg dels segles fins l’any 1960, en què fou abandonat definitivament. S’inicià aleshores un ràpid procès de deteriorament que l’ha portat al trist aspecte que té a l’actualitat; falta una iniciativa que vulgui salvar el mas Serrallonga com a indret històric que és.

El mas Serrallonga l'any 1960, poc abans de ser abandonat 
(extret del blog serrallonga1640.blogspot.com)

El mas Serrallonga als anys setanta del segle passat
(extret del blog llbalasch.blogspot.com)

Des del mas Serrallonga, el GR continua davallant, tot passant pel mas de la Querosa, fins a la vora del pantà de Susqueda. Nosaltres hem de desfer l’itinerari realitzat, que ara de tornada presenta un xic més de desnivell positiu, per això trigarem uns minuts més que a l’anada; tanmateix, hi ha força trams que encara conserven l’ombra i mantenen gairebé intacta la frescor del matí.

De tornada a l'ombra de l'ufanosa obaga

Tornem, doncs, a gaudir d’aquesta ruta prou solitària pels paisatges ferèstecs de les Guilleries fins a retornar al santuari del Coll (en total, 20,6 Km i 5 h de marxa efectiva), just a temps de gaudir d’un bon àpat a la seva hostatgeria.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activat realitzada el dia 7.06.15 per Isabel Benet i Ventu Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada