dimarts, 9 de juny de 2015

De Planoles a Campdevànol pel Montgrony

3.06.15  Per tancar com cal la temporada d’excursions col·lectives dels dimecres, en Jaume ens té preparada una travessa de categoria: l’ascens, des del poble de Planoles, al coll de Coma Ermada i posterior descens pel santuari de Montgrony fins al poble de Gombrèn i, des d’aquí, anar a Campdevànol pel Camí Ral. Dit i fet, pels volts d’un quart de set del matí ens reunim uns quants valents a l’estació de la Sagrera de Barcelona per sortir en direcció a Planoles, poble situat a uns 1100 metres sobre el vessant solei del riu Rigat.

Des de l’estació de tren de Planoles sortim cap a les 9:15 h en direcció a l’alberg Pere Figuera i, després de creuar el riu de Planés, baixem cap al fons de la vall per una pista de ciment on hi ha un pal indicador que ens dirigeix cap al riu on trobem una bonica passera metàl·lica tombada i mig colgada entre pedres i branques d’arbres arrossegades pel riu. Així és que hem de creuar el riu per la tradicional filera de pedres, i encara sort que el riu no baixa massa ple.



Tot seguit anem a l’esquerra per un camí flanquejat d’avellaners que primer planeja a frec del riu i després puja suaument fins que desemboca a la pista cimentada d’accés al veïnat de l’Aspre i a la casa rural de Can Gasparó. Al costat mateix d’aquesta casa comença un sender estret i marcat amb estaques de fusta que es dirigeix cap a la Roca Aguda. El dia ha començat molt assoleiat i xafogós, per això donem gràcies a l’ombra que ens proporciona l’espessa coberta vegetal. En les poques clarianes del bosc ja treuen el cap les platanteres (Platanthera bifolia), una de les primeres orquídies de la temporada.

Platantera bifòlia

El Collet

Des de l’indret elevat del Collet ja podem veure com treuen el cap d’entre la vegetació les cantelludes dents del Malcastell i la Roca Aguda. Acte seguit tornem a endinsar-nos al bosc de pi roig que ocupa el vessant obac de la serra de Montgrony, tot acostant-nos al fons del torrent de la Font de l’Artigàs. Després de creuar aquest torrent toca planejar pel vessant nord de la serra de Malcastell, on aprofitem a fer un breu descans abans de desembocar al final d’una pista que procedeix de Campelles i on hi ha un plafó informatiu: estem a les portes de l’Avetar. A partir d’aquí el sender puja fort cap al coll de Coma Ermada i els avets es fan els amos i senyors del bosc.


Ara seguim per un corriol que s’endinsa per l’interior del torrent del Pla dels Avets i passa entre les penyes de Roca Aguda, que deixem a la nostra esquerra, i de Malcastell, a la nostra dreta. Més endavant ens enfilem fort fins assolir un petit coll, al peu de la roca del Malcastell, on podem admirar uns quants exemplars de pi negre de grans dimensions.


L'ample tronc de l'Avet del Forn de Calç

Ara seguim pel fons d’un altre torrent tot passant a frec d’un arbre monumental: és l’Avet del Forn de Calç on un plafó ens informa que aquest avet és un dels més grans de Catalunya i de que, en tractar-se d’un abre jove, encara pot seguir creixent molt més. Així arribem al Pla del Anells des d’on seguim recte amunt tot creuant un parell de pistes en direcció al coll de Coma Ermada. Quan de sobte sortim del bosc, pel nord se’ns desplega el Pirineu, amb la carena del Puigmal en primer terme i el poble de Planoles arraulit als seus peus. Per llevant s’aixeca el Taga i per ponent treu el cap el Puigpedrós encara amb força neu. També observem, amb sorpresa, que el cel està molt encapotat i que fins i tot sembla que vulgui ploure... però si fa un moment feia un sol que enamorava!

Arribant al coll de Coma Ermada

Així arribem al coll de Coma Ermada (1875 m), punt culminant d’aquesta excursió i on som rebuts per un vent humit força desagradable; per això, sense temps per descansar ni de contemplar el paisatge, creuem el coll per la porta d’una tanca metàl·lica i comencem a baixar pel vessant sud de la serra de Montgrony, tot seguint uns senyals grocs en forma de dues mitges llunes corresponents a la ruta temàtica del Camí de Vidabona.


Font dels Ocells

Per aquest camí, que planeja per la Costa dels Anyells i sota el Pla de Pujals, anem contemplant el panorama que ens tanca l’hortizó sud: els Rasos de Tubau, el Catllaràs i la serra d’Ensija. Així arribem a la Font dels Ocells on aprofitem a fer un glop i a reomplir les cantimplores, i sense perdre més temps, car el cel es va tapant per moments, continuem baixant cap als Rasos dels Camps, una esplanada rogenca on hem de parar compte d’anar a l’esquerra per uns prats on unes fites ens indiquen el camí que s’endinsa al bosc.

Rasos dels Camps


Per aquest sender desemboquem a la pista que duu al refugi lliure de les Planelles, des d’on prenem l’espectacular camí del Malpàs, un corriol que discorre per una estreta feixa a mig aire d’una cinglera farcida d’impossibles vies d’escalada, i pel qual anem a sortir al pla on hi destaca l’església romànica de Sant Pere de Montgrony, situada als peus d’una gran muralla calcària. Aquí trobem un altre plafó que ens informa de la flora, la fauna i també sobre el proper Forat de Sant Ou, un cèlebre avenc que ja fou explorat l’any 1901 per Norbert Font i Sagué.

Camí del Malpàs

Església de Sant Pere de Montgrony

Des d’aquí ja baixem al santuari de la Mare de Déu de Montgrony d’on es diu que les escales d’accés a la capella foren excavades a la roca viva pel mític comte Arnau en persona.

Capella del santuari de Montgrony

Aquí pensavem fer l’àpat fort del dia, però veient l’estat del cel decidim fer un mos ràpid i, quasi sense temps per a descansar, continuem el descens vers Gombrèn. Quan sortim del santuari ja comença a ploure per la qual cosa ens calcem les capelines i cap avall que fa baixada... però això sí, en compte de no relliscar damunt la roca mullada. Una petita pujada ens deixa sota el coll de Jou des d’on continuem baixant en direcció al mas de Pomanell tot seguint el curs del riu Barraells.


Des d’aquest mas un camí de grau, que baixa a frec de la roca dels Escorts, ens deixa a la capelleta de Sant Francesc a tocar del riu, que creuem poc més enllà per travessar una petita gorja en direcció a Gombrèn, poble situat a la sortida d’aquest estret i prop de l’aiguabarreig del Barraells amb el riu Merdàs.

Capelleta de Sant Francesc

Arribant a Gombrèn, abans de travessar una petita gorja

Encara que ha deixat de ploure, el cel segueix molt tapat i amenaçador, així és que posposem el dinar i, sense temps per a descansar, anem a buscar el Camí Ral de Gombrèn a Campdevànol tot creuant el riu Merdàs i deixant les muntanyes enrera. Ens queden uns 10 quilòmetres de recorregut.

Sortim de Gombrèn en direcció a Campdevànol

Aquest Camí Ral combina trams de pista cimentada amb pista de terra i també s’ha d’anar uns quants metres pel voral de la carretera GI-401, però val la pena pequè aquest camí passa a frec d’uns quants masos històrics, per l’ermita d’origen romànic de Sant Llorenç de Campdevànol, i també per l’aiguabarreig del famós torrent de la Cabana que tanta polèmica ha despertat darrerament per causa de la massificació dels seus gorgs.

Sant Llorenç de Campdevànol

Després de rodejar un càmping, i sense entretenir-nos massa, car ja s’escolta la remor d’uns quants trons llunyans, seguim ruta en direcció a Campdevànol. El cansament i la gana que arrosseguem no ens impedeixen de gaudir d’aquest tram final del Camí Ral, flanquejat de pollancres de gran alçada, tot passant prop del Mas el Cornut i de les restes de Mas Coronetes, on uns plafons ens informen de la seva història.

Arribant a Campdevànol entre pollancres


Vuit hores justes després d’haver sortit de Planoles, i sense haver-nos mullat massa, entrem a Campdevànol tot creuant les vies del tren i dirigint-nos ràpidament al bar de l’estació on, per fi, fem un dinar com Déu mana. Tot esperant el tren que ens ha de portar de nou a Barcelona, aprofitem a prendre un sol de tarda que s’escola entre els darrers núvols de tempesta.

ISABEL BENET. Sortida col·lectiva realitzada el dia 3.06.15.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada