dimecres, 24 de juny del 2015

A l'entorn de Savassona

14.06.15  El pla de Savassona, situat prop de Tavèrnoles, entre la plana de Vic i les Guilleries, és un indret singular on es combinen prat, bosc de pi roig i un conjunt d’espectaculars roques de gres, despreses del cingle on s’enlaira l’església de Sant Feliuet, com El Dau i la Pedra del Sacrifici, al costat d’altres com la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l’Home, amb gravats que van del Neolític a l’època medieval. Aquest antic assentament humà ha estat objecte de diverses campanyes arqueològiques. La tradició parla de tribus neolítiques que oferien sacrificis i de bruixes medievals que es reunien per fer aquelarres. Ara, la “tribu” dels escaladors ocupa sovint aquest indret per practicar l'escalada en bloc a les roques dels sectors del Bosc, del Dau, de Sant Feliuet, de la Via Làctia i dels Ogres.

La roca de El Dau, al pla de Savassona

Des de l’Eix Transversal (sortida de Roda de Ter) seguim per la BV-5213 fins a Tavérnoles, petit poble tanquil i acollidor, on aparquem a la vora del restaurant Colomer, una bona opció per dinar a la tornada. La carretera porta directament al pla de Savassona i continua després cap al Parador de Sau, però sortint a caminar del mateix poble podrem realitzar una curta i agradable ruta circular, de poc més de 6 Km i 240 m de desnivell, que no ens decebrà pas.

Sortim de Tavèrnoles (537 m) seguint les marques del PR C-40 travessant la carretera per on hem arribat, en direcció a una urbanització. Just a l’entrada, als 200 m, girem a la dreta (pal indicador) per seguir un sender planer que s’endinsa en un bosc de roures, alzines i aurons, i on podem veure, a les clarianes, alguns exemplars de la flor caputxina (Anacamptis pyramidalis), una orquídia d’inflorescència cònica molt comuna de la muntanya mitjana.

Flor caputxina

Passem pel costat de la granja de Can Benerigues, on el camí es troba un xic enfangat pel pas dels ramats, i poc després el sender comença a pujar fort en llaçades fins que sortim al costat de la carretera esmentada. Deixem a la dreta el camí que tot seguit la creua (hi continuarem després) i seguim recte per arribar al pla de Savassona (625 m).

La primera gran roca que veiem, al límit del prat i el bosc de pi roig, és El Dau (vegeu la primera foto), una de les més concorregudes pels escaladors, i on s’han trobat restes arqueològiques, principalment ceràmiques, que van del període calcolític a l’època ibèrica. Abans de seguir voltant per tot aquest conjunt de pedres i gravats, pujem per un corriol que surt a l’esquerra d’aquesta roca cap al turó de Sant Feliuet.



Guanyem el cingle pujant per unes escales de pedra, sembla que d’origen visigótic, i arribem tot seguit al cim on es troba l’església preromànica de Sant Feliuet de Savassona (s. X-XI) (704 m), nom popular que ha desplaçat a l’antic de Sant Feliu de la Roca, d’una nau amb campanar d’espadanya de dos ulls i absis quadrat. A l’interior hi trobem plafons informatius sobres les diferents intervencions arqueològiques portades a terme, així com una còpia del pantocràtor original, que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic.

Sant Feliuet de Savassona

Façana sud, amb la porta original

L'absis de planta quadrada

Còpia del pantocràtor original, dins l'absis

Al voltant de l’església hi ha tot un seguit de basses excavades a la roca i tombes antropomorfes d’origen medieval. El cim gaudeix de bones vistes sobre la plana de Vic, el riu Ter i muntanyes del voltant, així com del proper castell de Savassona, al sud, que vorejarem després.

Vistes al sud, amb el castell de Savassona

Cisterna excavada a la roca

Vistes al nord, amb una altra cisterna; a sota, el riu Ter

Retornem al bosc de Savassona per veure altres roques singulars. En primer lloc, a la dreta del camí, un gran bloc de gres que presenta a la seva part inferior una petita cavitat amb una obertura ran de terra que permet fer curioses fotos.


De nou al camí principal, arribem tot seguit a la gran Pedra dels Sacrificis, amb un conjunt de solcs horitzontals i casoletes esculpits a la roca.

Pedra dels Sacrificis

La tradició popular ha interpretat aquestes incisions a la roca com a canalitzacions per recollir la sang dels sacrificis humans i animals que feien les tribus neolítiques, d’aquí el nom de la pedra. Tanmateix, els arqueòlegs creuen que eren les guies on es sostenien les teulades de les cabanes construïdes sota la roca a l’època medieval. Les troballes de dos sepulcres de fossa indiquen que aquest fou un lloc d’enterrament del Neolític Final al Calcolític (2500-1800 aC).

Base excavada de la Pedra dels Sacrificis

A més d’aquests i altres grans blocs, també hi ha pedres amb antics gravats. Vora el Dau, trobem en primer lloc la Pedra de les Bruixes on, segons l’esquema del plafó informatiu, hi ha gravats 282 símbols o petroglifs, en gran part creus, que van de l’epoca del Bronze a la medieval.

Pedra de les Bruixes

Pocs metres més enllà, trobem la Pedra de l’Home o del Nen, on a més de gravats similars als anteriors hi ha ben perfilada una curiosa figura humana amb un cap molt gran respecte a les proporcions del cos.

Pedra de l'Home

Vorejem el Dau, en direcció al castell de Savassona

Deixem aquest bosc de Savassona, ple d’encant i misteri, i també el sender PR C-40 que continua en direcció a Sant Pere de Casserres, i retornem a la cruïlla que hem deixat abans per creuar tot seguit la carretera i continuar a l’altre costat, entre uns camps i el conjunt format pel castell de Savassona i l’església de Sant Pere, dins una propietat privada amb cartell de prohibit el pas. Això fa que no ens apropem a aquesta església romànica del s. XI, d’una nau amb absis i campanar de cadireta; ens limitem a fer una foto des del camí.

Sant Pere de Savassona

Castell de Savassona, des del turó de Sant Feliuet

El castell, documentat al s.IX, fou l’origen de la baronia de Savassona. Al s. XVII fou transformat en casa senyorial i un dels seus barons, Antoni Vila, i posteriorment la seva vídua, Marianna, reberen ordres del virrei de perseguir al bandoler Serrallonga, doncs el mas Serrallonga de Querós estava dins la seva jurisdicció.  A finals del s. XVIII, un altre d’aquests barons féu construir a Barcelona, al carrer de la Canuda, el Palau Savassona, seu actual de l’Ateneu Barcelonès.

Seguim endavant i, quan sembla que deixem enrera la propietat, girem a la dreta per la pista d’accés fins arribar ben bé a l’entrada superior del recinte.

Antiga torre del castell, al recinte superior

Als peus de la muralla del castell

Just abans d’arribar-hi, pujem un petit desnivell i vorejem la muralla del castell fins a girar tot seguit a l’esquerra per agafar un camí que, sota la cinglera i enmig del bosc, va planejant fins a la balma i font de la Baronessa. Segons la tradició popular (i les males llengües), en aquesta gran balma la baronessa de Savassona (no sabem quina) es trobava amb els seus amants. L’espectacularitat de l’indret bé es mereix un bon grapat de fotos per al record.


Balma de la Baronessa

L’itinerari continua per un corriol que surt pel costat de la font i s’enfila a la carena. No triguem en trobar un camí més ample, que seguim cap a la dreta. Comencem a baixar pel carener i més endavant arribem a una clariana on hi ha el Mirador de Tavèrnoles (586 m), sobre aquesta població, amb un plafó panoràmic encarat al nord i nord-oest, amb bones vistes cap a la plana d’Osona i nombrosos cims del Prepirineu (Cabrera, Puigsacalm, Milany, Montgrony, Rasos de Peguera, serra d’Ensija, Pedraforca, Cadí) i Pirineu (la Tosa, Puigllançada, Puigmal, Taga).

Panoràmica des del mirador de Tavèrnoles

Des del mirador iniciem una decidida baixada per un bonic camí de grau, entre blocs de gres coberts de molsa i falgueres.


Al final de la baixada, passem pel costat de l’allotjament rural de Can Janot i arribem tot seguit a Tavèrnoles, punt final de la sortida d’avui. Acabem, però, la jornada apropant-nos a l’església romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles (s. XI), d’una nau amb la porta original tapiada (l’actual és del s. XVIII), absis amb tres finestres de doble esqueixada, campanar de dos pisos amb finestres geminades, i una decoració de finestres cegues que ocupen tot el mur exterior i l’absis.

Sant Esteve de Tavèrnoles

L'absis coronat per un fris de finestres cegues

Ha estat una bonica matinal a través de roques singulars plenes d'història, esglèsies romàniques, castells, cingleres, balmes espectaculars i panoràmics miradors. Qui en dóna més en tan curt itinerari? Fins la propera !

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 14.06.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Isabel Salvia, Anna Torres, Sara i Siscu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada