dissabte, 8 de desembre de 2012

Visita a Oroners

El conjunt medieval d’Oroners (s.XI), a la Noguera, format pel castell, l’esglèsia romànica del Remei i restes d’habitatges del primitiu vilatge, destaca per l’espectacularitat de l’entorn on està situat, doncs es troba dins d’una gran balma sobre un espadat que s’aboca al pantà de Camarasa, i també pels curiosos grafits medievals que es conserven a les parets de l’esglèsia i del castell. Cal dir que des de mitjans del segle XII la població va anar deixant la balma per ocupar un nivell inferior, prop del riu Noguera Pallaresa, fins que la construcció del pantà de Camarasa (anys vint del segle passat) va negar la part més baixa del nucli i la totalitat de les terres de conreu, fet que obligà els seus habitants a abandonar definitivament el poble.

Aprofitant que avui hem anat a Os de Balaguer per fer la nostra compra anual de l’excel•lent oli de la Noguera (molt recomanable el de Freixe-Solà), hem proposat als nostres amics de fer una visita a Oroners. Així, hem seguit fins a Àger i hem continuat per la mateixa carretera fins que, prop de la desviació cap a l’Ametlla de Montsec, que veiem un xic enlairat a l’esquerra, surt a mà dreta de la carretera una pista on tot just a l’entrada aparquem els cotxes.

Comencem a caminar davallant suaument per aquesta pista, tot passant pel costat d’una plantació d’ametllers, fins arribar en cinc minuts a una caseta d’un transformador de llum, prop del qual surt a mà dreta el sender local (senyals blancs i verds) que porta al castell d’Oroners i l’ermita del Remei (52 minuts segons el pal indicador).

Montsec de Rúbies, Baronia de Sant Oïsme i pantà de Camarasa

Per aquest sender anirem tenint enlairades vistes sobre el pantà de Camarasa i la baronia de Sant Oïsme, així com del viaducte del tren de la Pobla. Aviat creuem el petit barranc de Marcó i uns deu minuts després travessem el riu Fred de Pui (nom que avui li escau a la perfecció doncs tot l’entorn de l’obaga està gebrat), mitjançant un precari pont inclinat de troncs humits i fustes mig despreses; afortunadament, unes cordes a cada costat que fan de passamà ens ajuden a superar-lo sense que ningú de nosaltres es precipiti al riu…

El pont precari sobre el riu Fred de Pui

Una de les moltes plantes gebrades

Continuem el nostre camí, que alterna trams d’obaga (roureda) i de solana (matollar i carrasca). A mesura que ens acostem al poblat, anem trobant grans conjunts de fites al marge del camí. Passem a frec d’una de les cases que es trobava als afores d’Oroners, sobre el nucli que ara està negat, i no triguem en arribar a una bifurcació; pujem a la dreta per un corriol que travessa una feixa, al peu del Penyal de la Mare de Déu, fins arribar a la gran balma on trobem en primer lloc l’ermita romànica de la Mare de Déu del Remei d’Oroners (s.XI).

Esglèsia de la Mare de Déu del Remei

Aquesta esglèsia, adossada a la roca de la balma, consta d’una nau amb un absis d’estil llombard, això és, amb arcuacions i faixes o lesenes; dins la nau, en el pilar de l’arc toral que dona pas a l’absis, podem veure un grafit representant un pantocràtor (Crist en actitut de beneïr emmarcat per un cercle o mandorla).

L’esglèsia ocupa la part inferior de la balma; aquesta té uns 200 m de llarg per uns 10 de fondària, amb una inclinació que segueix els estrats del cingle de calcàries en les que es poden observar uns petitíssims fòssils, com grans de sorra, anomenats alveolines, els quals es disposen formant la característica laminació encreuada pròpia dels ambients mareals.

A l'entrada del castell d'Oroners

Estrats amb alveolines

A la part superior de la balma es situa el castell. Entre les dues edificacions hi ha les restes totalment enrunades dels habitatges del poble medieval; més amunt del castell hi ha més restes d’aquests habitatges. Del castell es conserven encara en peu dues estances, sobre les que han caigut diversos blocs de pedres despresos del sostre de la balma.

Al nivell superior del castell

Aquestes estances havien tingut un pis superior, i precisament al nivell superior de la primera hi podem veure, en l’arrebosat de la paret de la balma, tot un conjunt de grafits medievals; hi destaquen diversos cavallers amb ballestes, llances, escuts i els cavalls ben guarnits, un ballester a peu, un músic tocant una mena de violí i diversos personatges en actitud de dansa amb les mans enllaçades, tal com si fos una mena de sardana.

Cavaller

Ballester

Grup de dansaires

Músic i dansaires

Després d’una bona estona explorant cada racó d’aquesta interessant balma, i vigilats de prop pels voltors que nidifiquen al capdamunt de la cinglera, retornem pel mateix camí al punt de partida.

Retornant per sota el Penyal de la Mare de Déu

Ens recuperem de tot aquest esforç dinant d’allò més bé al càmping d’Àger (molt recomanable també), i acabem la jornada passejant pels estrets carrers medievals de la població, amb l’obsequi final d’un capvespre que tenyeix de tons daurats les parets del Montsec.


SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 8.12.12 per Isabel Benet, Ventura Amorós i Anna Torres, amb els amics Emi Guerrero i Toni Santos.

4 comentaris:

  1. Quina sortida més guapa!!
    Veig que continueu fent excursions molt interessants, continueu així!
    Una forta abraçada

    ResponElimina
  2. Bon dia :)
    M'han cridat molt l'atenció els graffitis medievals. Això ho sabeu del cert? Ho heu contrastat? D'on heu tret la informació?
    Moltes gràcies

    ResponElimina
  3. Crec que hi ha una reproducció d'aquests grafits al Museu Comarcal de la Noguera, a Balaguer.

    ResponElimina