21.11.18 Després de les abundants i freqüents
pluges dels darrers dies, el massís de Montserrat sembla una esponja amarada
d’aigua que regalima per tot arreu, per això no és gens fàcil escollir una via
on la roca estigui totalment seca. Sembla que la cara SW de la Magdalena
superior pot oferir-nos alguna possibilitat d’èxit donada la seva orientació...
i cap allà que anem!
Les boires baixes des del monestir
Abans d’arribar al monestir ja ens
situem per sobre les boires baixes que cobreixen la plana d’Osona i la vall del
Llobregat, i un sol feble comença a il·luminar les puntes de les agulles. Ens
decidim per l’Acròmion, una via
oberta per en Guillem Arias l’any 2008 a la cara SW de la Magdalena Superior i
que té un tram d’artificial un xic desplomat on podré practicar el tema
“cigonyes”.
Ressenya de la via Acròmion
Per accedir al peu de la citada via,
nosaltres optem per remuntar la canal que s’obre entre la Gorra Frígia i la
Magdalena Superior on hi ha unes cordes fixes, avui empapades d’aigua, que ens
ajuden a superar un clap força dret de roca molt desgastada i relliscosa. Quan
arribem al capdamunt de la canal, espantem un ramat de cabres que s’enfilen
lleugeres per la falda de la Gorra Frígia.
Remuntant la relliscosa canal
Al capdamunt ens observen unes cabres encuriosides
Recorregut de la via Acròmion
Des del peu de la via Doc. Anton, guaitem com la roca d’aquest
vessant de la Magdalena Superior no té gaires regalims però, per contra, bufa
un vent fort i gelat que ens deixa garratibats. Un cop situats a l’inici de l’Acròmion, i després de calçar-nos el
material, començo a pujar recte per una rampa inclinada un xic relliscosa a
l’inici. A mitja tirada, però, vaig en lleugera diagonal ascendent a l’esquerra
a buscar la primera reunió situada a tocar d’un forat. La roca està tan glaçada
que em deixa els dits sense tacte... sort que la tirada està qualificada de
III.
Inici de la via
Arribant a la primera reunió
A la primera reunió encara estem a l’ombra
i fa un fred que pela... jo fins i tot em poso els guants. En Pau inicia el
segon llarg tot fent un delicat flanqueig a l’esquerra que el situa al peu d’un
esperó un xic desplomat. Com no coneix la via, i les condicions meteorològiques
són molt desfavorables, el supera en artificial tot fent mil “girimègies” per
mantenir l’equilibri sobre els estreps, mentre jo l’asseguro tremolant de cap a
peus.
Inici del tram d'artificial
Superant el desplom
Assegurant des de la primera reunió
Quan em toca a mi, la feina és meva per
despertar els músculs entumits i flanquejar fins al peu de l’esperó, on penjo
els estreps i m’enfilo a ells amb decisió. Aviat, però, la roca m’escup i
començo una batalla amb els estreps i el vent que se’ls emporta. Després d’unes
quantes “cigonyes, no gaires lluïdes per cert, arribo a “tranques i a
barranques” a la segona reunió situada sobre una còmoda i assoleiada repisa on
s’hi està una mica més recerat del vent.
Arribant a la segona reunió
Assegurant des de la segona reunió
En el tercer llarg, en Pau inicia
l’ascens per una placa un xic tombada al principi però que es va redreçant poc
a poc fins posar-se molt vertical. En aquest punt m’adono que en Pau té un
moment d’indecisió, però un cop ha superat aquest pas, la placa s’ajeu i deixo
de veure’l. Des de la propera Miranda de Santa Magdalena un grup de turistes
ens observen.
Inici del tercer llarg
Quan jo arribo a aquest pas més
vertical, qualificat de IV+, entenc el motiu dels seus dubtes: hi ha bons
agafadors però estan una mica podrits. Jo no veig gaire clar on posar les mans
i els peus sense que arrenqui alguna presa... així que faig un parell de passos
d’A0 i amunt!
Arribant a la tercera reunió
Assegurant des de la tercera reunió
Fotocim
Arribant a la tercera reunió, situada
sobre l’avantcim de la Magdalena Superior, em trobo al Pau abrigat amb tot el que
porta; i és que el sol ha deixat de brillar i fa un vent que talla la cara,
així és que, com que la següent tirada fins al cim ja la vam fer fa poc tot
pujant per la via Superfrio, després
de fer-nos el selfie de rigor,
abandonem ràpidament l’avantcim i des d’aquesta tercera reunió muntem un ràpel
que ens deixa al capdamunt de la canal que hi ha entre la Magdalena Superior i
la Miranda de Santa Magdalena, i des d’aquí retornem al camí de Sant Joan a
Sant Jeroni per les escales de Jacob on donem per finalitzada aquesta jornada
d’escalada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada