7.11.18 Per a la “sortida dels dimecres”
d’aquest mes de novembre, hem pujat a la serra de l’Arca, mola situada al nord
del poble d’Aiguafreda, entre les rieres de l’Avencó i de Martinet i al límit
de les comarques del Vallès Oriental i Osona. Des d’aquest altiplà es tenen
bones vistes de la plana de Vic, i dels cingles que la tanquen per l’oest, així
com també del Matagalls i del pla de la Calma, d’on sobresurt el Tagamanent,
cim que fou l’objectiu de la sortida de l’octubre de l’any passat.
El Tagamament des del camí de pujada a la serra de l’Arca
Després de baixar del tren a l’estació
de Sant Martí de Centelles, ens dirigim a creuar el riu Congost, molt ufanós
per les darreres i abundants pluges, per sobre l’antic pont d’Abella i per sota
el modern pont de la C-17. Així entrem a Aiguafreda, on cerquem el carrer
d’Avencó, pel qual anem uns metres en direcció a llevant fins que a mà dreta
trobem la baixada a la passarel·la sobre la riera de l’Avencó. Nosaltres, però,
anem a l’esquerra per unes escales tot seguint les marques del GR 2 en direcció
al Brull, senyals que no deixarem en tota la pujada.
Anem pel carrer de Barcelona seguint
les marques de l’esmentat GR fins que aquestes giren a la dreta i deixen l’asfalt
per prendre una pista de terra que s’endinsa al bosc entre els xalets d’una
urbanització, on un d’ells exhibeix un bonic molí de vent dels que s’utilitzen
per extreure aigua dels pous.
Molí de vent que decora el mur d’un xalet
Seguim les estaques de fusta del GR 2
En una corba prenem un tallant de la
pista pel qual anem guanyant alçada per sobre el curs de la riera de l’Avencó,
que s’obre pas a la nostra dreta, tot passant a frec d’una cabana de pedra seca.
Malgrat el bon sol que fa, a la pujada no ens treiem pas la roba d’abric, car
fa encara força fresqueta.
Cabana de pedra seca enmig del bosc
Quan sortim de nou a la pista, el bosc
s’esclareix una mica i ens deixa veure el paisatge que ens envolta, on hi
destaca el cim del Tagamanent, coronat per la silueta de la torre de l’església
de Santa Maria. Així arribem a l’alçada de Can Serra de l’Arca, un mas
restaurat que ja s’esmenta al s. XIII i per tant està considerat com un dels
més antics del municipi.
Seguim pujant cap a la serra de l’Arca
Continuem pujant tot fent llaçades per
la pista fins que a l’entrada d’un camp de conreu la deixem per un corriol que
torna a endinsar-se a l’espès bosc. Aquest corriol acaba desembocant a la pista
carenera que recorre l’altiplà de la serra de l’Arca i que seguim en direcció a
llevant en suau pujada, tot gaudint de les escadusseres vistes que, de tant en
tant, el bosc ens deixa veure de la plana de Vic i del Pirineu ja ben nevat.
Vistes de Centelles i els cingles on s'aixeca el Puigsagordi
Així anem fins que trobem, a mà
esquerra, l’objectiu de la nostra sortida d’avui: el dolmen de la serra de l’Arca.
Aquest sepulcre megalític, anomenat com en altres indrets arca
en el llenguatge popular i que ha donat nom a la serra, data de finals
del Neolític i està format pel clàssic conjunt de lloses verticals que suporten
una gran llosa horitzontal, com si d’una taula es tractés.
El dolmen de la serra de l'Arca
El grup reunit al voltant del dolmen
Arribats en aquest punt, en Jaume se’n
recorda, d’una altra excursió, d’haver vist més dòlmens pels voltants i per
això, com tenim temps, ens dediquem una estona a anar a la “recerca de l’arca perduda”, però tot és en debades...
no aconseguim trobar més dòlmens i per això iniciem el retorn pel mateix camí
d’anada, seguint els senyals del GR ara en direcció a Aiguafreda. Per la pista
de baixada ara gaudim de les vistes cap al Matagalls i al Tagamanent.
Sant Cebrià de la Móra amb el Matagalls al fons
Observant el Tagamanent
Deixem el GR i prenem el PR-C 200
Així anem fins que, en una pronunciada
corba de la pista, deixem el GR per prendre un viarany marcat amb senyals del
PR-C 200, en direcció a Aiguafreda de Dalt, i així variem un xic l’itinerari de
retorn. Aquest sender acaba desembocant a una assoleiada pista per la qual anem
baixant encarats al castell de Centelles, enlairat damunt d’una roca. La roba
d’abric ja comença a sobrar.
Baixant per la pista amb vistes al castell de Centelles
En una cruïlla de pistes, deixem el PR
i continuem recte tot seguint els senyals de la travessa Matagalls-Montserrat
que ens acompanyaran fins a la part alta d’Aiguafreda on hi ha el cementiri i
el camp d’esports. Com la gana ja apreta i fa una temperatura molt agradable, aprofitem per menjar els entrepans en una petita placeta, entre matolls de grèvol (Ilex aquifolium) que donen un ambient molt “nadalenc”.
Fem un mos a la part alta d'Aiguafreda
Grèvol
Tanmateix, no ens podem entretenir massa ja
que encara ens queda una bona estona fins arribar a l’estació de Sant Martí de Centelles, a temps per agafar el tren de tornada.
Fins a la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada