dimarts, 12 de maig de 2020

Magdalena Superior, via Doc Anton R.

19.02.16  Donades les perspectives d’una lentíssima desescalada, sobretot a l’área metropolitana, vaig a l’ordenador i obro la carpeta “Especial Confinament”, allà on guardo les escalades que al seu dia no van ser ressenyades al blog, i observo que n’ hi ha moltes de la zona de les Gorres i Magdalenes... Per tant, podria començar per la primera de la llista: la Doc Anton R. a la cara sud-oest de la Magdalena Superior, una via oberta per en Guillem Arias i Xavier Amill l’any 2008.

Marxem per l’ample camí de Sant Jeroni

Recordo que aquell blau i fred matí de mitjans de febrer del 2016 marxem, el Pau, el Jaume i jo, per l’ample camí de Sant Jeroni, tot observant les bones vistes de la regió de Sant Benet. Així anem fins un punt en què abandonem l’ample camí i ens enfilem per una dreturera canal que s’obre entre la Gorra Frígia (a la dreta) i la Magdalena Superior (a l’esquerra) on, quasi al final, hi ha una corda fixa que ens ajuda a progressar per un tram on aflora la despullada i relliscosa roca.

Ressenya de la via Doc Anton R.

Un cop al capdamunt del collet, ja anem cap a l’esquerra per la falda de la Magdalena Superior a buscar l’inici de la via, situat al peu d’una vistosa rampa. Després de vestir-nos per l’ocasió, en Pau i el Jaume es reparteixen les quatre tirades de la via: les dues primeres les farà en Jaume, en Pau farà les dues darreres... i jo faré les fotos! Així que en Jaume comença a enfilar-se per la rampa que, mica en mica, es va redreçant conforme s’acosta a la primera reunió. Tot i que ens trobem a l’ombra, com estem arrecerats de vent encara no tenim massa fred.

Primers compassos de la via

A la primera reunió

Per la segona tirada, en Jaume arrenca amunt per la cada cop més vertical placa, tot dirigint-se cap a una canal, a la dreta d’un desplom, on hi ha alguns arbrets i també el pas més difícil de la tirada, el qual supera amb seguretat i bon ofici. Després ja el veiem dirigir-se, en delicat flanqueig ascendent a l’esquerra, cap a la penjada segona reunió.

Progressant cap al pas més difícil del segon llarg

Recuperant el segon llarg

La segona reunió

Arribant a la segona reunió

Seguidament nosaltres dos recuperem el llarg i ens reunim amb en Jaume sota el cap de la Magdalena. Aquí fem el canvi de cordes pertinent, car les següents dues tirades les farà en Pau. El sol va avançant per la paret i aviat ens tocarà de ple... que bé!

Inici del tercer llarg

Avançant per la difícil placa

Per iniciar el tercer llarg, en Pau surt de la reunió cap a l’esquerra i s’enfila per una vertical i mantinguda placa on troba els passos més difícils de la via, mentre l’escoltem queixar-se del vent que està bufant fort i molt fred per allà dalt.

Darrers metres del tercer llarg

En Jaume i jo iniciem el tercer llarg

Progressant per la placa

Arribant a la tercera reunió

A la tercera reunió ens abriguem una mica més perquè el vent és realment molest. Per iniciar el quart i darrer llarg, en Pau surt un xic a l’esquerra i s’enfila amb les mans entumides per la glaçada placa, ara ja més ajaguda, en direcció al cim.

Inici del quart i darrer llarg

Recuperant el quart llarg

Quan ens toca a nosaltres, en Jaume i jo pugem com una exhalació cap amunt on, a la quarta reunió sota el cim, ens espera en Pau mig arraulit a terra perquè el vent quasi se l’emporta. Així, sense perdre més temps, muntem el primer dels dos ràpels i abandonem ràpidament la ventilada Magdalena Superior, tot descendint pel traçat de la via Normal.

Preparant el primer ràpel

Instal.lació històrica del segon ràpel

Baixant el segon ràpel amb l’Ullal
i la Magdalena Inferior al fons

Així arribem a la carena d’accés a la Miranda de Santa Magdalena, per on anem en direcció sud a buscar el camí de baixada, tot passant per les restes de l’ermita homònima, que si no fos perquè hi ha un plafó informatiu, passarien ben desapercebudes. Ara recordo que un dels temes de conversa durant la baixada va ser la cura que s’ha de tenir del material d’escalada. Aquell dia em vaig enterar que les soles dels peus de gat s’han de netejar després de cada escalada... i des d’aleshores sempre ho faig!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 19.02.16 per Isabel Benet, Pau Vázquez i Jaume Salat.

Cap comentari:

Publica un comentari