dijous, 21 de maig de 2020

La Gorra Marinera, via del Davant

30.03.16  Ha arribat l’hora de “rescatar” una altra d’aquestes vies que no van veure la llum al seu dia. Aquest cop li toca el torn a la via del Davant, una clàssica que recorre la cara est de la Gorra Marinera, l’agulla més meridional del conjunt de Gorres i Magdalenes i que hi vam anar el Pau, el Jaume i jo un bonic dia d’inicis de primavera de l’any 2016. Aquell dia, però, teniem la intenció d’anar a la via Pere Navalón de la Gorra Frígia, però feia tant fred que no ens vam atrevir.

La Gorra Marinera amb el recorregut de la via del Davant

Ressenya de la via

Així, després de remuntar el camí de l’ermita de Sant Miquel i el Pla de les Taràntules, fem pel camí de Sant Jeroni fins el peu de la via on en Jaume i en Pau es reparteixen les tirades de la via i jo, com sempre, els deixaré ben retratats. Com que al Jaume li toquen els dos primers llargs, comença la via tot pujant fins a un gran llavi. Els turistes que passen pel camí ens observen encuriosits, i fins i tot una senyora ens increpa pel fet que els escaladors llencem pedres als caminaires.. i les cabres, què?

Primers compassos de la via del Davant

A la placa del primer llarg

Des del citat llavi, el veiem desplaçar-se en diagonal ascendent a l’esquerra en direcció a la primera reunió, situada al peu d’un fort ressalt que fa una mica de panxeta. Així, un cop en Jaume ha muntat la reunió, en Pau i jo ens movem ràpidament cap amunt, això sí, procurant no llençar cap pedra al camí.

Recuperant el primer llarg

Arribant a la primera reunió

La següent tirada també la fa en Jaume que li toca superar la citada panxeta, per la qual cosa es treu un estrep de la butxaca i... amunt! Jo, veient-t’ho, quan arribo al peu del ressalt tampoc no m’ho penso gens a penjar l’estrep... i vaig tan ràpida que en Pau es sorprén de la meva velocitat. Ell, però, se’l passa en lliure i santes pasqües...

Inici de la segona tirada

El pas més difícil del segon llarg

A la placa del segon llarg

Les següents tirades les farà en Pau i, per això, a la segona reunió es fan tota mena de canvis de cordes, traspàs de material i descripció del recorregut que, bàsicament, és “todo tieso para arriba”. Fetes aquestes “gestions”, en Pau arrenca per la placa amunt fins arribar a la reunió que es troba més o menys a l’alçada de les restes de l’ermita de Sant Jaume, les quals s’intueixen a mà esquerra.

Iniciant el tercer llarg

Recuperant el tercer llarg

Arribant a la tercera reunió

La tercera reunió

Repassant el recorregut del quart llarg

Després de rebre les instruccions de per on va la via, en Pau continua l’ascens per la placa, tot elevant-se per damunt l’herbada repisa que acull les restes de l’ermita de Sant Jaume, fins a la quarta reunió situada al peu d’un vistós mur vertical que, a l’hora que arribem, ja està a l’ombra i fa una mica de fresqueta.

Iniciant el quart llarg

A la placa del quart llarg

Recuperant el quart llarg

Arribant a la quarta reunió

Quan jo entro a la reunió, em trobo al Pau mirant-se, amb les dents llargues, el vertical i ombrívol mur que s’alça per damunt dels nostres caps. I jo, pensant que la via continua per aquí, també me’l miro... però amb uns altres ulls, glup! Quan arriba en Jaume a la reunió, ens diu que la via que estem fent no va pel mur, sinó que el rodeja per l’esquerra i puja per un esperó fins a una repiseta on es troba la cinquena reunió.

Al flanqueig més espectacular de la via

Arribant a la cinquena reunió

Així que en Pau surt de la reunió per anar flanquejant cap a l’esquerra, tot oferint-nos les més espectaculars imatges del dia. Quan ens toca a nosaltres, en Jaume i jo estem encantats d’abandonar l’ombrívola i fresqueta reunió i sortir a l’assoleiat esperó, pel qual anem guanyant alçada per damunt el monestir i relleus circumdants. Així arribem a la cinquena reunió situada a pocs metres del cim de la Gorra Marinera.

Inici del sisè llarg cap al cim

Recuperant el darrer llarg

En arribar al capdamunt, ens felicitem per tant lluïda escalada... però avui no se m’acut de fer-nos la típica fotocim! Així és que no tinc més imatges, i del descens no em recordo, però es veu que s’ha de desgrimpar una mica fins trobar un ràpel d’uns 20 metres per la seva cara oest i que ens deixa al coll entre la Gorra Marinera i la Magdalena Inferior. Tinc entès, però, que abans que s’instal·lés aquest ràpel, s’havia de desgrimpar la via Normal... una autèntica “desescalada”. Així arribem al coll on es trobem les Escales de Jacob i el peu de la via Àpia de la Magdalena Inferior, la qual tampoc va ser ressenyada i que deixo pee al proper dia.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 30.03.16 per Isabel Benet, Pau Vázquez i Jaume Salat.

Cap comentari:

Publica un comentari