30.03.16 Ha arribat l’hora de “rescatar” una
altra d’aquestes vies que no van veure la llum al seu dia. Aquest cop li toca
el torn a la via del Davant, una
clàssica que recorre la cara est de la Gorra Marinera, l’agulla més meridional
del conjunt de Gorres i Magdalenes i que hi vam anar el Pau, el Jaume i jo un
bonic dia d’inicis de primavera de l’any 2016. Aquell dia, però, teniem la
intenció d’anar a la via Pere Navalón
de la Gorra Frígia, però feia tant fred que no ens vam atrevir.
La Gorra Marinera amb el recorregut de la via del Davant
Ressenya de la via
Així, després de remuntar el camí de
l’ermita de Sant Miquel i el Pla de les Taràntules, fem pel camí de Sant Jeroni
fins el peu de la via on en Jaume i en Pau es reparteixen les tirades de la via
i jo, com sempre, els deixaré ben retratats. Com que al Jaume li toquen els dos
primers llargs, comença la via tot pujant fins a un gran llavi. Els turistes
que passen pel camí ens observen encuriosits, i fins i tot una senyora ens
increpa pel fet que els escaladors llencem pedres als caminaires.. i les
cabres, què?
Primers compassos de la via del Davant
A la placa del primer llarg
Des del citat llavi, el veiem
desplaçar-se en diagonal ascendent a l’esquerra en direcció a la primera
reunió, situada al peu d’un fort ressalt que fa una mica de panxeta. Així, un
cop en Jaume ha muntat la reunió, en Pau i jo ens movem ràpidament cap amunt,
això sí, procurant no llençar cap pedra al camí.
Recuperant el primer llarg
Arribant a la primera reunió
La següent tirada també la fa en Jaume
que li toca superar la citada panxeta, per la qual cosa es treu un estrep de la
butxaca i... amunt! Jo, veient-t’ho, quan arribo al peu del ressalt tampoc no
m’ho penso gens a penjar l’estrep... i vaig tan ràpida que en Pau es sorprén de
la meva velocitat. Ell, però, se’l passa en lliure i santes pasqües...
Inici de la segona tirada
El pas més difícil del segon llarg
A la placa del segon llarg
Les següents tirades les farà en Pau
i, per això, a la segona reunió es fan tota mena de canvis de cordes, traspàs
de material i descripció del recorregut que, bàsicament, és “todo tieso para
arriba”. Fetes aquestes “gestions”, en Pau arrenca per la placa amunt fins
arribar a la reunió que es troba més o menys a l’alçada de les restes de
l’ermita de Sant Jaume, les quals s’intueixen a mà esquerra.
Iniciant el tercer llarg
Recuperant el tercer llarg
Arribant a la tercera reunió
La tercera reunió
Repassant el recorregut del quart llarg
Després de rebre les instruccions de
per on va la via, en Pau continua l’ascens per la placa, tot elevant-se per
damunt l’herbada repisa que acull les restes de l’ermita de Sant Jaume, fins a
la quarta reunió situada al peu d’un vistós mur vertical que, a l’hora que
arribem, ja està a l’ombra i fa una mica de fresqueta.
Iniciant el quart llarg
A la placa del quart llarg
Recuperant el quart llarg
Arribant a la quarta reunió
Quan jo entro a la reunió, em trobo al
Pau mirant-se, amb les dents llargues, el vertical i ombrívol mur que s’alça
per damunt dels nostres caps. I jo, pensant que la via continua per aquí, també
me’l miro... però amb uns altres ulls, glup! Quan arriba en Jaume a la reunió,
ens diu que la via que estem fent no va pel mur, sinó que el rodeja per
l’esquerra i puja per un esperó fins a una repiseta on es troba la cinquena
reunió.
Al flanqueig més espectacular de la via
Arribant a la cinquena reunió
Així que en Pau surt de la reunió per
anar flanquejant cap a l’esquerra, tot oferint-nos les més espectaculars
imatges del dia. Quan ens toca a nosaltres, en Jaume i jo estem encantats
d’abandonar l’ombrívola i fresqueta reunió i sortir a l’assoleiat esperó, pel
qual anem guanyant alçada per damunt el monestir i relleus circumdants. Així
arribem a la cinquena reunió situada a pocs metres del cim de la Gorra
Marinera.
Inici del sisè llarg cap al cim
Recuperant el darrer llarg
En arribar al capdamunt, ens felicitem
per tant lluïda escalada... però avui no se m’acut de fer-nos la típica fotocim!
Així és que no tinc més imatges, i del descens no em recordo, però es veu que
s’ha de desgrimpar una mica fins trobar un ràpel d’uns 20 metres per la seva
cara oest i que ens deixa al coll entre la Gorra Marinera i la Magdalena
Inferior. Tinc entès, però, que abans que s’instal·lés aquest ràpel, s’havia de
desgrimpar la via Normal... una
autèntica “desescalada”. Així arribem al coll on es trobem les Escales de Jacob
i el peu de la via Àpia de la
Magdalena Inferior, la qual tampoc va ser ressenyada i que deixo pee al proper
dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada