Vilalleons, territori bandoler

A les darreres pàgines d’un còmic sobre el bandoler Perot Rocaguinarda, escrit i bellament il·lustrat per l’Oriol Garcia Quera, s’hi expliquen un parell d’itineraris circulars pels indrets més emblemàtics que solia freqüentar aquest bandoler. Rocaguinarda, nascut a Oristà l'any 1582, exercí la seva activitat entre 1602 i 1611, any en que s'acollí a un indult a canvi d'anar a Itàlia com a capità dels terços espanyols. La fama de les seves gestes i de la seva cavallerositat fou recollida per Cervantes a la segona part del Quixot (capítols 60 i 61), i també pel rector de Vallfogona en el sonet dedicat A Roca Guinart.

Esglèsia de Santa Maria de Vilalleons

Aquest dissabte hem quedat per seguir un dels itineraris esmentats, que té per inici i final el petit nucli de Vilalleons, escenari d'algunes de les accions del bandoler, situat al sud-est de Vic entre Sant Julià de Vilatorta i Taradell. Aparquem els cotxes darrera l’esglèsia, d’origen romànic però convenientment modificada per tal de convertir-la en una casa-forta. Tenim sort que no hi ha boira i que el sol llueix amb força ja que aquesta sortida guanya molt si fa bon temps, encara que reconeixem que un xic de boira hi afegiria un cert misteri.

Comencem caminant uns metres per la carretera que es dirigeix al santuari del Puig l’Agulla, però aviat ens desviem per una pista que surt a mà esquerra i que té un pal indicador. Pugem passant a frec del mas de la Sala tot trepitjant unes roques plenes de fòssils marins que ens recorden que allà hi va haver un mar fa només… 40 milions d'anys.

Aviat trobem les marques del GR 2 que hem de seguir una bona estona. Anem tallant la pista fins que l’abandonem per a continuar per un sender que s’enfila per un llom boscós a buscar l’obaga de Montagut. Després de planejar i baixar un xic, arribem al santuari de Puig l’Agulla, amb hostatgeria i una capella neoclàssica adossada, la qual entrem a visitar.

Després de pregar a la verge que ens deixi tal i com estem ara, emprenem de nou la marxa per un sender que s’enfila pel vessant sud del Puig l’Agulla i va a desembocar a una ampla pista que seguim a l’esquerra en suau pujada cap a la carena principal que separa la Plana de Vic de les Guilleries. En sortir de l’espés bosc el panorama s’eixampla i ja podem veure el Pirineu, escassament nevat, i el Montseny amb un xic de neu que brilla a les parts més altes del massís.

Ens dirigim per la pista vers el sud fins al punt anomenat els Tres Termes on hi ha una pilona de padra que indica la divisòria dels termes de Sant Julià de Vilatorta, Viladrau i Taradell. Ara toca pujar per un sender que s’enfila directament cap al cingle, que guanyem després de superar un petit ressalt de pedra.

Situats al capdamunt de la cinglera només ens cal resseguir-la en direcció sud-est cap al Turó de l’Enclusa en mig de matolls d’arboç ben florits. Les roques que trepitgem són unes sorres grolleres, procedents de l’erosió dels granits del Montseny, en les que es distingeixen les dunes d’antigues barres litorals. Poc abans d’arribar al cim, però, un pal indicador ens informa de la direcció que s’ha de prendre per anar a les famoses “Cuines d'en Rocaguinarda”, unes petites balmes a mig aire del cingle on, segons sembla, el bandoler s’amagava quan anaven maldades. Nosaltres seguim amunt i passem de llarg el vèrtex geodèsic, el qual, per trobar-se envoltat de vegetació no ofereix cap interés, per a dirigir-nos al mirador de l’extrem del cingle on hi ha un màstil coronat per una senyera.

Al turó de l'Enclusa

Des d’aquí la vista és magnífica i el dia molt agradable i ens hi quedariem a dinar si no fos perquè és massa aviat. Després de fer un petit mos i contemplar el castell de Taradell, situat a l’altra vessant de la riera i damunt un turonet rocós, desfem el camí per a dirigir-nos a les “Cuines” i, com ja hem deixat el GR, ara hem de refiar-nos de les fites, les quals ens indiquen el punt per on hem de baixar la cinglera per tal d’accedir-hi.

A les "Cuines d'en Rocaguinarda"

Després d’una ràpida exploració, ja que el lloc no dóna per a més, tornem a pujar el cingle i seguim en direcció a Taradell en suau baixada per damunt les dunes petrificades on s’hi poden trobar petites crostes de malaquita, un mineral de coure d’un preciós color verd-blavós.

Després de passar a la vora del mas de El Bot, on anem en compte amb el seu “bestiar engegat” (segons indica un cartell), retornem a Vilalleons, tot creuant petits torrents i passant per la font del collet del Mig i pel rec de Vilalleons, petit embassament on hi veiem volar uns quants corbs marins, prop ja de la gran masia del Pujol.

Rec de Vilalleons

Tot seguit, i després de creuar una granja, arribem a la carretera d’accés al poble flanquejada per grans plàtans que semblen les costelles d’un gran animal prehistòric.

Dinem a la tranquil·la plaça de l'esglèsia i acabem, com sempre, al bar del poble, on surten a relluir nous projectes i propostes pels propers mesos.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 21.01.12 per Isabel Benet, Ventura Amoros, Susana Sanz, Alfons Belinchon, Isabel Salvia, Laura Cabedo, Carme i Teresa.