dissabte, 7 de gener de 2012

Per camins del Baridà

El Baridà és una subcomarca de l'alta vall del Segre integrada pels municipis de Lles i Montellà-Martinet, a la Baixa Cerdanya, i el municipi del Pont de Bar i el poble del Querforadat, a l'Alt Urgell. El seu nom provè de l'antic castell de Bar, centre de la sotsvegueria del Baridà, la qual formava part del comtat i posterior vegueria de la Cerdanya.

Els vells camins del Baridà són l'objectiu de la primera excursió de l'any. El punt d’origen i final és el poble de Músser (o Mussa, segons l'ortografia tradicional), situat a mig aire del vessant solà de la Tossa Plana de Lles. Es tracta d’enllaçar aquest poble, sempre per camins senyalitzats, amb els de Lles i Aransa, tot passant pel pont del Diable, l’ermita de Sant Cosme i el bosc de Tor, com a fites més destacables. Sembla que aquest itinerari circular ens tindrà reservada una sorpresa, ja que la ressenya que portem parla de llegendes de moros, dimonis i bruixes, així com d’un tresor amagat… Serem capaços de trobar-lo?

Músser

L’inici és prometedor. Sortim de Músser (1305 m) pel camí de Lles (pal indicador), senyalitzat amb marques grogues amb el núm. 42. Aquest camí, que encara conserva part de l’empedrat original, ens porta, en suau pujada, cap a un replà on unes esponeroses pomeres ens conviden a agafar unes quantes pomes… i el Toni no és pas sord a l'oferiment d'aquest tresor. Després anem baixant vers el nord per un sender que discorre per una espessa roureda, passa per sobre d’un antic rec i va tallant unes quantes feixes, avui en desús, fins que arribem al riu d’Aransa que creuem pel pont del Diable, senzill arc de pedra al costat del qual un plafó explica profusament una llegenda que transcribim a continuació:

Pont del Diable

Diuen els qui ho diuen que a Músser hi vivia el moro Mussa; era molt atractiu i elegant, tant, que la bruixa que vivia al poble se'n va enamorar i amb el temps van tenir una nena. Aquesta relació va ser molt mal vista per la resta de bruixes de les contrades veïnes d'Aransa, Lles, Aristot, Montellà... i per aquest motiu van decicir destituir-la del càrrec de capitana que posseïa.

La bruixa de Músser, a l'assabentar-se'n, es va voler escapar amb la seva filla, però les bruixes del Baridà havien bloquejat tots els camins. Es va sentir tan impotent que es va donar al dimoni. El diable li va oferir un pacte: l'ajudaria a canvi que fós seva per sempre més; ella s'hi va avenir.

Així doncs, que el dimoni va construir un pont a mig aire del camí perquè poguessin creuar el riu i escapar-se. D'aquí, per la solana, es van dirigir cap a Meranges, van creuar el Puigpedrós i es van instal·lar a França. La bruixa de Músser, però, va ser per sempre més esclava del dimoni, i la seva filla, la bruixa més important del Pirineu.

Per aquest motiu la nit de Sant Silvestre, que és la última nit de l'any, totes les bruixes i bruixots del Pirineu es reuneixen per fer congria en aquest indret. Si voleu veure-ho heu de complir dues condicions: venir al pont despullat, per abrigall només una camisa molla, i portar una canya verda a la mà esquerra. De moment, segons conten, ningú no ho ha pogut explicar. Hom s'entorna mort de fred i sense poder-ho veure.

Les fulles seques que encara queden als arbres confereixen a l’indret un ambient càlid. Creuem el riu i ens enfilem per l’altre vessant en llaçades fins a creuar un altre rec per on hi circula l’aigua. Fins aquí no hem tingut cap problema en seguir les marques de l’itinerari 42 però, un cop creuat el rec, aquestes desapareixen (si més no, no les sabem veure) i en una bifurcació de pistes optem per seguir la de l'esquerra, per on pujem amb més llaçades fins a sortir a la carretera d'Aransa; tanmateix, hem sortit massa a prop d'aquest poble, per on passarem després, i hem de recular per la carretera en direcció a Lles per tal de retrobar de nou les marques que haviem perdut. Un cop retrobades, deixem la carretera i ens enfilem per un camí amb trams empedrats fins al poble de Lles (1480 m).

El camí empedrat que porta a Lles


Lles. Esglèsia de Sant Pere

Continuem pel camí d'Aransa (itinerari núm. 15), que surt del carrer del Gral i discorre inicialment per una planera pista que passa a frec de l'heliport de Lles. El paisatje s'obre i anem gaudint d'una magnífica vista del Baridà i la serra de Cadí, sobretot al capdamunt d’un pla on es troben escampades unes quantes roques granítiques de grans dimensions.


Com que comencem a tenir gana, decidim fer un mos a l’ermita de Sant Cosme, punt de pas de l'itinerari, i, com si s’hagués acomplert un desig, apareixen de cop i volta les ruïnes de l’ermita lleugerament enlairades damunt la pista i amb una magnífica taula de granit polit amb còmodes seients!!! En aquest entorn tan privilegiat, les poques viandes de que disposem ens semblen exquisits plats gastronòmics servits entre la muralla del Cadí i el peu de la Tossa Plana.


Després d’aquest dinar tan especial, anem en suau baixada cap al poble d’Aransa que ja veiem arrapat al vessant oriental del Monturull.

Aransa

Font de la Bassosa

Passem pel costat de la font de la Bassosa i del cementiri d'Aransa, i no triguem en sortir a la carretera anteriorment esmentada que seguim a la dreta per travessar el riu i arribar tot seguit a Aransa (1493 m). Quan entrem al poble se’ns atansa un veí, antic guarda forestal ja jubilat, que ens pregunta a on anem i quan l’informem que volem tornar a Músser pel camí de Tor, l’home insisteix que és millor agafar una pista que hi baixa directament ja que el camí de Tor fa molta pujada… Llavors ens preguntem: Aquest senyor intenta ocultar-nos alguna cosa? Tal vegada la ubicació del tresor? No fem cas dels seus consells i seguim cap a la part alta del poble per passar sota els porxos de Cal Fuxet i sortir del poble pel camí de les Feixes (itinerari núm. 10), el qual, un cop creuat el torrent Pregó o de la Verneda, s’enfila de valent pel vessant est del Roc de Farinoles.


Pels marges observem com el marxívol (Helleborus foetidus) ja comença a treure els primers brots i també veiem com el nucli antic d’Aransa està construït damunt un vistós dic de quars.

Passem pel costat d'una petita àrea recreativa, amb una font i dues taules de pedra similars a la de Sant Cosme, i seguim pujant fins que enllacem amb una pista (indicada com a "carretera" de Tor) que seguim a l'esquerra en direcció sud (itinerari núm. 8). Anem baixant fins que la pista s’acaba en una porta que dóna accés al bosc de Tor, indret màgic recorregut per un estret sender que planeja suaument entre matolls de boix i columnes arbòries, tot folrat d’espessa molsa. Tenim la sensació que anem travessant un palau i que, en qualsevol moment, se’ns apareixerà un follet d’entre els arbres. Quan sortim d’aquest bosc extraordinari ens sentim tocats per la màgia de les fades i, com si fòssim el rei Mides, tot alló que contemplem es converteix en or: els arbres, la fullaraca, els prats, la neu de les muntanyes, les carenes, les cases de Músser, el cel… fins i tot la lluna treu el cap d’entre els arbres per a contemplar la meravella.



Capvespre a Músser

És en aquest moment que ens en adonem que hem trobat el tresor ocult, ja que una fortuna així no pot gaudir-la qualsevol, i ara tenim la certesa que sóm rics, rics en amistats i experiències que és, en definitiva, la més gran de les riqueses.

Després d’aquesta experiència tan enlluernadora ens deixem conduir, acompanyats de la lluna clara, per les carreteres cerdanes de tornada cap a casa.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 07.01.12 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Mercè Julve i Toni Tejedor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada