dissabte, 17 de desembre de 2011

El Montcau, la cova Simanya i els Cortins

Avui dissabte ens hem trobat de nou, aquest cop al coll d’Estenalles, situat a la carretera de Terrassa a Mura, per tal de fer una “matinal” al voltant del Montcau, segon cim del massís de Sant Llorenç del Munt, i deixar un pessebre a la cova Simanya, dins la qual alguns membres del grup no havien estat mai, encara que això costi de creure ja que la Simanya Gran és la cova no turística més visitada de Catalunya. També volem aprofitar per pujar al cim dels Cortins, on hi ha un camí equipat.

Comencem, doncs, pujant per la pista asfaltada que es dirigeix al coll d’Eres i just quan aquesta deixa de pujar agafem un sender a mà esquerra, limitat amb cordes per a preservar les codines, que remunta la carena cap al cim del Montcau, el qual es mostra ben pelat fent honor al seu nom (Mons Calbus, muntanya calba, pelada).

Al cim del Montcau, amb el pessebre dins la bossa

Al llarg de la carena de conglomerat el vent procedent del Pirineu ens deixa ben glaçats per la qual cosa ens hem d’abrigar fins a les orelles i, a més, algunes glopades de boira enterboleixen la visió del paisatge, per això al cim del Montcau (1056 m) ens hi estem poca estona, la justa per a fer les fotos de rigor i baixar ràpidament al coll d’Eres (944 m), on trobem un grup força nombrós que ens pregunten: Què tal s’hi està allà dalt?

Nosaltres, sense perdre més temps, només el just per fer-nos unes fotos al monòlit dedicat a Joan Maragall que hi ha en aquest coll, prenem el sender GR 5 que baixa en direcció a la canal del Llor i, poc més avall, ens desviem pel camí de l’esquerra que porta a la cova Simanya. Entrem primer a la Simanya Gran (370 m de recorregut espeleològic) per a deixar el pessebre i fer la típica visita a peu dret per la galeria principal, plena de bassals i enfangada, i també per la galeria lateral que surt a mà esquerra de l'entrada.

El pessebre en qüestió

Per la galeria principal de la cova Simanya

Boca d'entrada de la cova Simanya

Entrant a la galeria lateral de la cova

Acomplerta aquesta missió, ens dirigim de tornada a la Simanya Petita que visitem ràpidament, després de grimpar per guanyar l’entrada i recòrrer els 12 m que té de fondària. Sembla ser que el topònim Simanya prové del llatí Sima Magna.

Boca d'entrada de la Simanya Petita

Tornant al camí principal, seguim baixant per la canal del Llor fins a una esplanada, amb vistes sobre les roques dels Emprius i el casal del Marquet de les Roques, on hi ha una bifurcació; el GR 5 segueix baixant cap a la dreta en direcció a la font del Llor i al Marquet de les Roques, mentre que nosaltres seguim a l’esquerra flanquejant sota el Montcau en direcció nord. Travessem un primer torrent i continuem fins al torrent o canal de la Guineu, on prenem un sender a mà esquerra marcat amb una fita a l’entrada. Tot seguit aquest es bifurca: el de la dreta només porta en pocs metres al bassal de la Font de la Guineu, petit toll enmig del bosc on s’acumula la poca aigua que baixa pel torrent. Tornem tot seguit al sender principal que aviat s’enfila de valent, cosa que provoca que alguns membres comencin a queixar-se de que “alló no era una matinal”.

Sortosament anem a desembocar al camí que, procedent del coll d’Eres i per sobre la cova Simanya, dóna la volta al Montcau, el qual tenim just al damunt com si fos una bola colossal…

Sota les parets del Montcau


Anem flanquejant el vessant nord del Montcau per un camí bastant aeri fins que, arribats a l’extrem d’una carena secundària, alguns membres abandonen l’expedició per tal de dirigir-se directament al coll d’Estenalles. Altres, però (Isabel, Ventura i Ferran), volem acomplir els objectius prefixats i ens dirigim, no sense alguna dificultat per claps de roca mullada, cap al torrent de la Coca. Deixem de moment el sender que puja cap al coll dels Cortins pel qual retornarem, i travessem el torrent per arribar tot seguit a la balma dels Cortins i continuar rodejant les parets fins a trobar un camí equipat amb graons de ferro, cables i algunes cordes fixes que substitueixen les precàries escales de fusta que hi havia fa alguns anys.

Balma dels Cortins

El camí equipat

Un cop hem remuntat aquest tram, arribem a un corriol que va planejant, penjat entre paret i cingle, fins a sortir a la carena per on pujem per uns graons excavats a la roca fins a una capelleta dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.

Capelleta a la carena dels Cortins

Seguim amunt fins assolir poc després el cim dels Cortins (958 m), bon mirador situat sota les imponents parets del Montcau. Des del cim saludem a la resta de companys que es troben a l’altra banda del barranc i contemplem el paisatge, doncs la tarda s’ha arreglat molt; també hi trobem l’única planta amb flors que hem pogut veure en aquesta excursió: es tracta de Erodium foetidum, una planta força comuna per aquests topants.


Després de fer un petit mos al peu de la capelleta, desfem el camí fins a la balma dels Cortins i el torrent de la Coca, des d’on remuntem en breu estona fins al coll dels Cortins o del Séc. Des del coll seguim per un sender, penjat sobre el torrent de la canal del Séc, que flanqueja el vessant oest del Montcau fins a sortir al camí per on hem pujat a l’inici de l’excursió, punt on es retrobem amb el Toni i el David que ens estàven esperant.

Els Cortins i vessant oest del Montcau, separats pel torrent del Séc

Retornem per la pista asfaltada al coll d’Estenalles on ens reunim amb la resta i ens expliquem les nostres “aventures”. Acabem aquesta “matinal” tot fent un deliciós berenar al bar del Casal de Matadepera, un oasi enmig del no-res, ja que a aquelles hores Matadepera semblava més aviat un poble fantasma. Com aquesta ha estat la darrera sortida de l’any, hem aprofitat l’avinentesa per a desitjar-nos Bon Nadal, Bones Festes i fins l’any que ve amb nous projectes.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 17.12.11 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Isabel Salvia, Alfons Belinchón, Mercè Julve, Toni Tejedor, Ferran Guillén i David Munné.

1 comentari:

  1. Itinerari molt interessant, el Montcau és un cim emblemàtic a prop de casa i sovint hi fem cap ja que també és un excel·lent mirador
    Tot i que ho havíem comentat, no hem pujat mai al cim dels Cortins i ara després d'aquest reportatge tan ben explicat no trigarem a fer-ho.
    moltes gràcies
    felices i noves caminades pel 2012!
    maria

    ResponElimina