dissabte, 14 de gener de 2012

Hivernal a Vallter

Aquest dissabte es preveu esplèndid i cal aprofitar-lo, per això fem cap a Vallter perquè allà encara hi ha una capa de neu prou continua.

Després de calçar-nos les botes, seguim el camí en direcció a la Portella de Mentet ja que volem pujar al pic de la Dona (2702m), tot un clàssic. Quan el camí creua un torrent, el qual forma part de la capçalera del riu Ter, se’ns planteja una qüestió: grampons o raquetes? La resposta està clara… grampons!, car la neu està dura com una pedra.


Amb aquesta eina als peus ens enfilem sense dificultat per una pala de neu, força inclinada però. La música del ferro clavant-se a la neu i el paisatge, que s’obre més i més a cada pas, fan que l’ascens sigui del tot agradable i, si la setmana passada tot era d’or, avui tot és de plata. La sensació és sublim.


Des de la portella ja veiem el poderós Canigó, gegant solitari, a l’altre extrem de la llarga carena que ens uneix: Puig de Coma Ermada, Puig de la Llosa i Roca Colom, que semblen muntanyes de nata.


Seguim pujant pel vessant sud, just per sota de la carena ventada, per tal d’aprofitar la neu i així no haver de treure'ns els grampons, encara que això comporta deixar enrera un pendent de neu cada cop més considerable; en aquesta situació trobo a faltar el piolet perquè els bastons no m’ofereixen cap mena de seguretat en cas de caiguda: no ho faré més!


Arribats al capdamunt de l’esglaó rocós, aprofitem per fer un petit descans i esplaiar-nos amb la vista. Els pics de Bastiments i Bacivers estan ben folrats de neu i les canals del Gra de Fàjol es retallen ben dretes damunt el seu vessant nord. Des d'aquí el cim és a tocar, un petit esforç i ja hi sóm.



Ara toca fer un mos aprofitant que no fa gens de vent i al sol s’hi està força agradable. Després de fer les fotos de rigor, decidim tornar tot resseguint la llarga carena d’enllaç amb el Pic de Bastiments, la qual se’ns mostra tentadora, entre la coma de Morens i el circ d’Ulldeter. Els pics Rodó i Gallinàs, situats a banda i banda del coll Mitjà, amb prou feines duen un capell de neu damunt les seves espatlles. Al seu darrera es veu el massís del Carlit, Puig Peric i Roc Blanc amb moltes clapes de negra roca. Aquest és un bon any per a fer corredors i canals.




Avancem per la carena enlluernats pel sol, que ja va baixant cap a l’horitzó, fins al coll del Gegant, punt on l’abandonem per a deixar-nos caure (no en sentit literal!) cap al sud en direcció a l’estació d’esquí on ja s’escolten el fregar de les pales i snowboards damunt la neu gelada.

Quan arribem al pàrking de l’estació de Vallter, tots hi estem d’acord en que aquesta ha estat una gran jornada. Fins la propera.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 14.01.12 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Ferran Guillén.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada