Clot de Vilamala, via Arantxa

15.01.19  Com diuen que “lo prometido es deuda...”, quatre dies després d’haver escalat el Camí dels Alamalivons tornem al Clot de Vilamala per pujar per la seva via bessona: Arantxa al país dels sons trobats, oberta l’any 2010 i de quasi 200 m de recorregut total.

Clot de Vilamala amb el recorregut de la via Arantxa...

Ressenya de la via

Així, també ben aviat, passem per Solsona i sortim per la carretera LV-4241 en direcció al Port de Comte. Quan arribem a l’aparcament situat a la corba entre els quilòmetres 21 i 22 ens adonem que no fa tan fred com el dia anterior, i com que ja coneixem bé el camí, prenem la pista seguint els senyals del GR-7, tot deixant a mà esquerra un sender que s’enfila al Mirador de la Creu del Codó. A mitja baixada, el GR es desvia per un corriol que surt a mà dreta i pel qual ens estalviem una corba de la pista i anem a sortir directament sobre la carena de la Serra Llarga, que abandonem tot seguit pel sender marcat amb fites i pintura que ens porta al fons del barranc del Clot de Vilamala. De nou remuntem per la canal corresponent, deixem a mà dreta el peu del Camí dels Alamalivons i seguim pujant fins a una altre replà on comença  la via Arantxa.

Inici de la via

Com la seva bessona, la via s’inicia per una placa força dreta i de roca no massa bona, encara que el deteriorament d’alguns còdols, especialment de granit, deixa al seu lloc generosos forats. En aquest primer llarg, on costa un xic veure les xapes, la via dibuixa una lleugera diagonal a la dreta fins a la primera reunió situada al peu d’un petit ressalt. Quan sortim de l’ombra del bosc, el sol escalfa d’allò més... sembla que avui fins i tot passarem calor!

Arribant a la primera reunió

Assegurant des de la primera reunió

Com que el següent llarg és “fàcil”, en Pau me’l deixa per a mi... així que surto tota decidida per la dreta de la reunió per tal de superar el petit ressalt qualificat de III grau. Un cop superat, la roca s’ajeu i m’acosto a la segona reunió que costa un xic de trobar entre tants còdols de totes les mides i colors; per a fer-la més visible entre les xapes hi ha una baga.

Inici del segon llarg

Assegurant des de la primera reunió

Arribant a la tercera reunió

Tal i com passa a la via dels Alamalivons, en aquest punt també hi ha una feixa tombada... per la qual surto caminant més contenta que un quatre... però en aquest cas la feixa en qüestió és molt més estreta, i quan ja porto uns quants metres de recorregut, sense que hagi pogut posar cap assegurança, començo a pensar que si caic... me’n vaig fins al peu de la via! Poc a poc em dirigeixo cap a un conjunt d’arbrets, i com que no veig la reunió, la munto al tronc d’una robusta sabina.

Inici del quart llarg

La reunió de debó està més a la dreta i penjada de la placa. Des d’aquí en Pau s’enfila de dret cap a un vistós sostret, però en arribar a una estreta feixa, flanqueja cap a la dreta a buscar la reunió situada a tocar d’un gros bloc de fosca quarsita que ens serveix de referència.

Enfilant-se per la placa

Sortint de la tercera reunió

A mitja placa

Assegurant des de la quarta reunió

Tram de flanqueig cap a la quarta reunió

La quarta reunió a tocar d’un bloc de quarsita

Des d’aquesta reunió tenim bones vistes de l’ampli amfiteatre per on puja la via del Camí dels Alamalivons. Sense temps pels records, en Pau surt per la dreta de la reunió, s’enfila per la placa fins a una altra estreta feixa sota un desplom i flanqueja cap a l’esquerra fins trobar les xapes que defensen el pas més dificil de la via i on li cal posar els estreps per poder-lo superar.

Inici de la cinquena tirada

Flanqueig sota un desplom

Assegurant des de la quarta reunió

Sortint del pas més dificil de la via

Quan em toca a mi, m’enfilo sense massa problemes per la placa i, després del delicat flanqueig, arribo a la base del desplom on penjo els estreps per a poder superar-lo amb un parell de passos d’artificial. A la sortida d’aquest pas, però, en Pau em deixa una cinta llarga i els seus estreps per si tinc problemes a l’hora de superar el següent pas qualificat de V+... ufff, encara sort! perquè la xapa està una mica massa amunt per a mi. Així arribo al capdamunt de la via on ens felicitem i ens fem el selfie de rigor.

Arribant al final de la via

Assegurant des de la cinquena i última reunió

Fotocim

Però no ens entretenim gaire perquè avui el retorn a l’aparcament és un xic més entretingut, ja que ens cal prendre el fil de la carena i baixar fins a una bretxa. Des d’aquí hem de continuar grimpant, amb compte, fins assolir el capdamunt de la via del Camí dels Alamalivons, marcat amb una gran fita, i on trobem el corriol de retorn a l’aparcament.

Pel retorn ens cal seguir grimpant

El final de la grimpada

Vista del vessant per on puja la via Arantxa...

Des d’aquest punt elevat fem un darrer cop d’ull al vessant, mig a l’ombra, per on acabem d’escalar... i malgrat que ens asseguren que aquest és el “país dels sons trobats”, tal i com ens va passar l’altre dia, seguim envoltats d’un silenci sepulcral... i avui ni tant sols hem vist cabres ni isards!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 15.01.19 per Isabel Benet i Pau Vázquez.