18.04.15 La vall de Gresolet és una
profunda depressió situada entre el vessant nord del Pedraforca, la serra del
Cadí i la serra de Gisclareny, al municipi de Saldes. Des d'aquest poble farem
avui un itinerari, d’uns 15 Km de recorregut i 450 m de desnivell, pels
tranquils i bells indrets de la vall, tot passant pel castell de Saldes,
l’ufanós bosc de la baga de Gresolet, el santuari de Gresolet, l’estret de
Moronta i les restes de l’antic monestir de Sant Sebastià del Sull, mentre anem
gaudint de bones vistes panoràmiques. Gairebé en tota la ruta trobarem
senyalitzacions corresponents a diversos senders locals de Saldes (marques
blanques i verdes).
De Saldes (1215 m), on hem arribat per l’Eix del
Llobregat i la carretera B-400 que surt del collet d’Eina, sortim de la plaça
Pedraforca en direcció a l'esglèsia de Sant Martí, que deixem a mà esquerra i
pel carrer de Sant Martí arribem a l'inici del camí del Castell (sender local núm. 2). Pujem fort per trobar, als
cinc minuts, un camí ample i planer que seguim per la dreta; el camí continua
pel costat de Cal Calderer, que deixem a la dreta. Pocs metres després podem
divisar ja el castell de Saldes i l'ermita de Santa Maria; un corriol que
s'enfila a l'esquerra ens porta a l'entrada del castell, documentat al segle
XI, on es conserva una sala amb volta apuntada i quatre espitlleres (s. XIII),
així com restes de les muralles.
Castell de Saldes
Interior de la sala amb volta apuntada i espitlleres
Al seu costat hi ha la petita església de Santa Maria del Castell (s. XIII), d'una nau, amb un modest absis ovalat, campanar de paret i porta amb llinda de fusta.
Església de Santa Maria del Castell
El camí travessa unes feixes
Continuem en direcció nord pel camí de Gresolet (sender local núm. 3), per on baixem uns metres cap
a una zona de feixes delimitades per parets de pedra; un cop les travessem,
entrem a un bosc de pi roig pel qual anem planejant fins arribar al coll de l'Erola,
des d'on podem veure la casa de la Costa, cap a on ens dirigim. El camí passa
per sobre la casa i puja després fins a la carena de la Feixatella.
Travessem la carena de la Feixatella
Deixem tot
seguit a l’esquerra un camí que puja al mirador de Gresolet i al refugi Lluís
Estasen i passem per unes roques des d’on podem veure l'estret de Moronta, amb
el refugi de Gresolet al fons, i diverses masies escampades a l'altre costat de
la vall.
Vistes a l'estret de Moronta
Comencem a baixar per la baga de Gresolet, un humit i
extens bosc sota la cara nord del Pedraforca, format en gran part per
comunitats de pi roig i faig. Sobre la cinglera podem veure el mirador de
Gresolet, espectacular balconada abocada a l’abim, i no triguem en arribar a un
altre trencall que per l’esquerra puja també al mirador i al refugi Estasen,
amb marques taronjes de la ruta Cavalls
del Vent que s’afegeixen al nostre itinerari, doncs enllacen l’esmentat
refugi amb el de Gresolet.
Seguim avall i creuem el torrent de la Gerdera, que baixa
per la canal del Riambau, i poc després el torrent de les Arquedes, des d’on el
camí inicia una entretinguda baixada per salvar un esglaó del cingle.
Torrent de la Gerdera
Torrent de les Arquedes
A mesura
que ens hem anat separant de la cara nord del Pedraforca, comencem a tenir una
completa visió dels cims del Calderer i Pollegó Superior, entre els quals també
hi podem veure la característica roca del Gat.
La cara nord del Pedraforca, amb els cims del
Calderer, la roca del Gat i el Pollegó Superior
Refugi (esquerra) i santuari de Gresolet
Baixant ran del cingle cap a Gresolet
Al final de la baixada travessem el torrent de Gresolet i
sortim a la pista que cap a l’esquerra mena a la desviació al santuari de
Gresolet (a 300 m) i al coll de Bauma, mentre que en el punt on hem sortit un
corriol puja directe al refugi de Gresolet, per on tornarem després.
Pujem per
la pista per arribar tot seguit al santuari de Gresolet (1275 m), al costat del
qual hi ha un àrea recreativa amb font, barbacoes i amples taules cobertes amb
teulades, ideals per posar-nos a dinar.
Santuari i hostageria de Gresolet
El santuari, documentat al s. XIII però
molt modificat al llarg dels segles, consta d'una nau amb dues capelles
laterals (bastides al s. XVIII), i la veïna hostatgeria que dóna servei des de
1982. La imatge romànica de la Mare de Déu de Gresolet fou traslladada l’any
1947, per raons de seguretat, a l’església de Sant Martí de Saldes, per tal de
preservar-la d’una desaparició com la que va patir la talla romànica de la Mare
de Déu del Castell de Saldes.
Refugi de Gresolet
Del santuari baixem a la propera casa-refugi de Gresolet
(1243 m), reformada l’any 1997, amb capacitat per a 45 places i punt de pas de
rutes com els Cavalls del Vent i el Camí dels Bons Homes. Des d’aquí acabem
de baixar a la pista per on hem vingut, i per on anirem ara davallant seguint
de moment el camí de Saldes a Gresolet
per la font del Faig (sender local núm. 9). La pista va resseguint la riera
de Gresolet i travessa tot seguit l'estret de Moronta, una esqueixada a la roca
per on passen riera i pista.
Travessem l'estret de Moronta
A la sortida de l’estret, la vall s’eixampla una mica i
els marges de la pista es cobreixen amb les floretes de l’aranyoner (Prunus spinosa), un arbust molt
ramificat i espinós. Els seus fruits, els aranyons, són unes prunetes de color
blau fosc amb les quals s’elabora el conegut pacharán. Els aranyons (endrinos
en castellà) no s’han de confondre amb els arándanos
(nabius en català), que són els petits fruits de la nabinera (Vaccinum myrtillus).
Aranyoner florit
Al cap d’uns 3 Km deixem a la dreta l’esmentada ruta de
Saldes per la font del Faig i continuem encara pista avall fins arribar, poc
després, a un trencall de camins que surten de la pista, a l’alçada del mas de
Cal Ferrer, situat a l’altre costat de la riera. Per la dreta, un corriol
s’enfila en direcció a Saldes; abans d’agafar-lo, però, seguim a l’esquerra pel
camí d'accès a Cal Ferrer, per tal d’apropar-nos al monestir de Sant Sebastià
del Sull. Travessem tot seguit la riera de Gresolet per un pont i a continuació
el torrent de Llúria per unes pedres; en aquest punt, prop de l’esmentat mas,
els dos torrents s’uneixen i les seves aigües les recull pocs metres més avall el
riu de Saldes.
Un cop a l'altre costat, seguim a la dreta (pal
indicador) en direcció a les restes de l’esmentat monestir (a 800 m). El camí
transcorre paral·lel al riu de Saldes, passa pel mig d'uns prats on hi ha les
ruïnes del molí del Ferrer i poc desprès s'endinsa en un bosquet d’alts
exemplars de pi roig, just abans d’arribar a les restes de Sant Sebastià del
Sull (950 m), a l'indret on a finals del segle IX s'hi aplegà una petita
comunitat.
Arribant a Sant Sebastià del Sull
Les campanyes arqueològiques dels anys setanta del segle passat van
posar al descobert el conjunt monàstic (sobre el qual s’hi havia edificat al s.
XIX una casa, enrunada posteriorment), format per una esglèsia de planta
circular amb un petit absis semicircular del segle XI, els murs d’un petit
claustre (amb una filada d'opus spicatum), restes de dependències monàstiques
i la base d’una torre de defensa quadrada; també es varen trobar més d'un
centenar de tombes d’entre els segles IX i XIII.
Mur nord de l'església circular de Sant Sebastià del Sull
Paret de l'antic claustre amb traces d'opus spicatum
Restes de l'absis semicircular a la banda est
Retornem a Cal Ferrer i a la pista de Gresolet, per
continuar pel camí de Saldes abans esmentat. Anem pujant de manera sostinguda
per sobre la vall del riu de Saldes, tot recuperant el desnivell que haviem
anat perdent a la pista. Arribem així al coll de la Creueta (1135 m), on hi conflueix
per la dreta el camí que puja per la font del Faig (sender local núm. 9).
Del coll continuem pujant per una pista fins a desembocar poc després a una altra de ciment, ja a les envistes de Saldes, des d’on anem planejant, per sota el castell i amb bones sobre la serra d’Ensija.
Arribant a Saldes
En arribar a
les primeres cases del poble prenem un corriol a la dreta que ens porta a
l’inici del camí del Castell, des d’on continuem cap a la plaça Pedraforca de
Saldes. Aquí posem el punt final a l’excursió d’avui amb un merescut tast, al
bar de la plaça, de les diferents modalitats de la cervesa artesana Pedraforca. Salut !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada