Volta a Montserrat amb bicicleta

11.04.15  Després que les Isabels vam concloure la darrera etapa de la variant ciclista de la Matagalls-Montserrat, amb la pujada al monestir, un bon amic de l’Àliga ens va dir que el que ara tocava era donar la volta  al massís i ens va semblar una bona idea per a una sortida de primavera; per això, poc abans de les 10 del matí d’aquest passat dissabte, ja estem les Isabels i en Siscu a l’estació de tren d’Olesa de Montserrat, situada a 124 m d’alçada, disposats a afrontar aquest nou “repte”.

Ben abrigats, car a aquesta hora encara fa fred, sortim d’Olesa per la carretera C-1414 en direcció a Esparraguera per tal de creuar el riu Llobregat. Un cop a l’altra banda ens desviem a mà dreta seguint la riba del riu amb vistes del massís de Montserrat que s’eleva per damunt de la vall retallat contra el cel blau... el dia promet!

Després de passar a frec de la Colònia Sedó, per on tornarem, seguim recte fins a una corba molt pronunciada on deixem l’asfalt per prendre una pista que s’endinsa pel fons de la riera del Puig. Als pocs metres, però, deixem aquesta pista, la qual s’enfila cap a la Mare de Déu del Puig, una ermita romànica força notable, i seguim recte pel mateix llit sorrenc de la riera fins a l’inici de l’anomenat “Camí de les Bramones”.

Per la riera del Puig

Aquest camí és una pista excel·lent que s’enfila tot fent llaçades pel vessant sud de la serra de Rubió, guanyant alçada per damunt la riera i oferint-nos bones vistes de “Els Blaus”, uns xaragalls de color gris-blavós formats per l’erosió de les pissarres paleozoiques triturades per efecte d’una gran fractura; tècnicament se les anomena milonites o farina de falla. Més amunt hi ha un balcó sobre la riera, amb un plafó informatiu, des d’on podem admirar aquestes espectaculars formacions geològiques.

Al mirador de "Els Blaus"

Un aspecte dels xaragalls de "Els Blaus"

Poc després arribem a la part alta d’Esparreguera, a l’alçada de Can Roca, des d’on baixem cap a un polígon industrial a buscar les típiques fletxes grogues del Camí de Sant Jaume, les quals ens condueixen cap a Collbató, sota la muralla sud-oest de Montserrat.

Arribant a Collbató

Al nucli històric de Collbató veiem que hi ha un munt de gent que està esperant alguna cosa... i és que avui té lloc la cursa de resistència “Portals de Montserrat”, més coneguda com “La Portals”, amb sortida i arribada al poble de Collbató. Però quan passem sota l’arc d’arribada, no rebem cap mena de felicitació, perquè avui es veu que és la cursa “a peu”... la cursa ciclista serà demà diumenge... llàstima!

Sortim de Collbató pel barri del Pujolet on aprofitem per saludar als companys Toni i Mercè. Després de petar la xerrada una estoneta, continuem la ruta tot passant per la Vinya Nova, un mas reconvertit en restaurant i que a aquesta hora ja està ple com un ou. Deixant el brugit enrera, anem camí de Can Jorba, un altre mas que darrerament també s’està reconstruïnt. Aquest és el punt on desemboca el torrent del Migdia que migparteix la serra i on es troba el cèlebre camí equipat del Joc de l’Oca. Aquest és també el punt on ens apropem més a la paret oest.

Can Jorba

Ermita de la Mare de Déu de la Font,

al costat de Can Jorba

Entre camps d’oliveres anem cap al Clot del Tambor des d’on ja veiem el gran mas del Castell enlairat damunt un turonet que rodejem pel nord i, poc després, passem a frec de Can Salses. Així arribem a una cruïlla on un pal indicador ens assenyala la direcció del coll de Can Maçana. A través de la Plana Llarga anem guanyant alçada, tot coincidint amb el traçat de “La Portals”, fins a un punt en què trobem una barrera amb unes indicacions del “Camí de les Batalles”, nom que fa referència a les dues batalles contra l’exèrcit francès que van tenir lloc per aquests topants l’any 1808 i d’on va sortir la famosa llegenda del Timbaler del Bruc.

A partir d’aquí la pista es va tornant cada cop més costeruda i pedregosa, cosa que ens obliga a posar el peu a terra i continuar caminant fins arribar al coll de Can Maçana. Aquest coll està situat a 730 m d’alçada i és el punt més alt que assolirem avui, per això aprofitem per descansar i fer un mos, car amb el sol i la calor arribem mig desmaiats.

Al coll de Can Maçana

Ara toca canviar de vessant i entrar a la cara nord de la serra, per això ens abriguem una mica per seguir uns quilòmetres per la carretera BP-1103 fins que ens desviem pel “Camí del Casot”, una pista asfaltada de fort pendent que dóna accés a la urbanització del Casot, la qual es troba entre el Bosc del Casot, la serra del Casot i la vall del Casot i on hi ha el restaurant... el Casot! Per tot arreu ens arriba l’aroma dels calçots a la brasa i això ens fa agafar gana.

Al vessant nord, pel camí del Casot

Sant Esteve de Marganell

Per aquesta carretereta arribem al petit nucli de Sant Esteve de Marganell, presidit per una bonica ermita però on sembla que no hi ha cap bar, així que decidim prendre un sender a mà esquerra en direcció al poble de Marganell. Per aquest sender comencem a veure alguns dels participants de “La Portals” que ja porten algunes hores trescant per la muntanya i ja se’ls veu una mica cansats... com nosaltres!

Pel camí de Marganell

Al bar del centre cívic de Marganell, a 291 m i sota l’ombra d’un gran parasol, fem un dinar frugal car encara ens queden molts quilòmetres i molt desnivell per fer. En acabar seguim ruta baixant per la carretera BV-1123 fins a la cruïlla que puja a la urbanització de Sant Cristòfol. Un cop passada aquesta urbanització, continuem pujant fins a un petit coll entre els turons de Comellats i Morralius on trobem un control de la cursa. El cel es va tapant poc a poc però encara fa força ressol.

Prop de la Calzina

Des d’aquí baixem en direcció al veïnat de la Calzina, moment en que deixem l’asfalt per prendre una pista en molt mal estat, amb marques del PR C-19, que baixa de dret a creuar els torrents de la Font del Moro i del Piteu on hi ha la Font de l’Avenc de la Dona Morta i per la qual ja vam passar en el decurs de l’ascens al monestir en aquella darrera etapa de la Matagalls-Montserrat.

Font de l'Avenc de la Dona Morta

Ara toca superar la Carena del Piteu i després baixar a creuar el torrent de les Escometes i passar a frec del cementiri abans d’arribar a l’estació del cremallera de Monistrol-Vila i entrar al poble de Monistrol, compartint els carrers amb alguns dels participants de “La Portals” als quals encara els queden força quilòmetres a peu fins a Collbató. A nosaltres ens resta baixar al pont sobre el Llobregat i prendre l’agradable pista que discorre paral·lela al riu acompanyats per les vistoses flors de lunaria (Lunaria annua).

Pel camí fluvial del Llobregat, amb flors de lunaria

El congost del Cairat, amb l'antic balneari de la Puda

Per aquesta pista passem per sobre la resclosa del Cairat i a frec del balneari abandonat de la Puda, abans de desembocar i creuar la carretera C-55 per continuar per una pista asfaltada i per la carretera vella de Monistrol, la qual ens deixa de nou a la Colònia Sedó on tanquem el cercle que ens ha permès admirar el massís de Montserrat des de diversos punts de vista.

Arribant de nou a Olesa

Un cop arribem de nou a l’estació de tren d’Olesa comprovem que hem fet un recorregut d’uns 55 Km amb un desnivell acumulat de poc més de 1000 m. Unes mares joves ens pregunten: d’on veniu?... i nosaltres contestem: d’aquí on estem ara, però fent la volta a Montserrat! Track de la ruta.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 11.04.15 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Siscu.