dimecres, 29 d’abril de 2015

Circular a la Mola de Gallifa

25.04.15  Els cingles de Gallifa es troben situats entre l’altiplà del Moianès, al nord, i la depressió del Vallès, al sud; en aquest vessant s’aixequen els principals cingles, amb el punt culminant de la Mola (942 m), on hi ha l’església romànica de Sant Sadurní de Gallifa. Avui farem un itinerari circular per aquest sector, per on pujarem a la Mola de Gallifa pel Camí dels Feliuans (en referència als habitants de Sant Feliu de Codines) a través de l’obaga de la muntanya, continuarem cap a Sant Julià d’Úixols i retornarem pel collet i el Sot dels Termes.

Iniciem l’itinerari al Km 12,5 de la carretera de Sant Feliu de Codines a Gallifa, on hi ha un petit espai per aparcar el cotxe, d’on surt la pista d’accés al mas de la Roca. Des d’aquest aparcament (510 m), comencem a caminar per la pista, entre pins i alzines, mentre tenim a l’esquerra, a l’altre costat de la riera de la Roca i enlairat en un petit turonet, el mas de la Roca, rere el qual s’aixequen els cingles de Gallifa, amb el cim emboirat aquest matí.

Mas de la Roca i cingles de Gallifa
(foto presa a la tornada, després d'haver-se aixecat la boira)

Als quinze  minuts deixem a l’esquerra la pista, que travessa la riera per un pont en direcció al mas, mentre que a la dreta podem observar la boca d’un antic forn de calç, i seguim recte per un corriol pedregós amb senyals blanques i grogues (anteriorment verdes i grogues) de la Ronda Codinenca (pal indicador).

Boca d'un antic forn de calç

Cinc minuts després, en una bifurcació, deixem el ramal de la dreta que puja al collet dels Termes, per on retornarem, i seguim a l’esquerra per travessar tot seguit la riera de la Roca per un ample llit rocós i gairebé eixut avui.

Riera de la Roca

Un cop a l’altre costat, seguim encara paral·lels a la riera i deixem poc després, en una bifurcació, un camí que baixa a la dreta. A partir d’aquí comencem a guanyar alçada, tot fent llaçades per l’obaga de la muntanya, enmig d’un espés alzinar i amb trams erosionats per les motos. Cap a la meitat de la pujada (uns 30 minuts des de la riera) trobem una altra bifurcació i continuem per l’esquerra; cinc minuts després, en un revolt a la dreta que fa el camí, deixem de front un corriol molt tancat que sembla que puja a la Mola pel Salt de la Guineu i seguim pujant cap a la dreta, tal com indica un antic i precari senyal de fusta del Camí dels Feliuans. Més amunt arribem a la base del cingle, que anem vorejant per la dreta fins que el travessem pel collet de Pedra (820 m), tall entre dues roques i amb una tanca metàl·lica de color verd que sembla destinada a impedir el pas de les motos.

Arribem a la base del cingle

Al collet de Pedra

El camí gira en direcció sud i acaba tot seguit en una ampla pista de desembosc de nova construcció. Seguim, doncs, per la pista, mentre constatem que els treballs forestals han fet desaparèixer l’antic camí, que des de un revolt a la dreta de la pista actual pujava a l’esquerra pel mig del bosc fins al proper collet de Sant Sadurní i ara ha quedat enterrat sota les branques i troncs tallats.

Estesa d'arbres sobre l'antic camí que pujava al collet de Sant Sadurní

Cal seguir la pista (no és pas una llarga marrada) fins que després d’una llaçada desemboca a una altra de principal procedent, per la dreta, de Castellterçol pel coll de Matafaluga, per on continuarem després; seguim ara a l’esquerra per arribar en cinc minuts al collet de Sant Sadurní (854 m), on hi arriba una altra pista procedent de Gallifa.

Notable exemplar d'alzina al collet de Sant Sadurní

Des del coll podem pujar a la Mola, segons el pal indicador, pel tram final de la pista que acaba al cim (1 Km) o bé per un corriol (400 m); cal dir que el desnivell que ens falta superar és de 90 m i no els 290 m que indica erròniament la senyalització. Pujem en direcció sud-est pel corriol carener que, enmig del bosc, guanya alçada ràpidament, travessa la pista i segueix amb la mateixa inclinació fins que sortim directament a l’església i annexes de Sant Sadurní de Gallifa, al punt culminant de la Mola de Gallifa (942 m).

Sant Sadurní de Gallifa

Porta de l'església al mur sud, entre la masoveria
i l'edifici d'origen preromànic que conté una cisterna

L’església de Sant Sadurní de Gallifa (s. XI) és un edifici romànic d’una nau on hi destaca l’absis decorat amb arcuacions i bandes que acaben en un sòcol, i amb tres finestres; al costat de l’absis hi ha una construcció de planta quadrada i dos pisos, modernament reformada i aprofitada com a cisterna, que podria haver tingut un origen preromànic (s. X) com a campanar o torre de defensa. Adossada a l’església hi ha una masoveria feta edificar l’any 1714 per Pere Sobregrau, tal com indica la llinda de l’entrada; encara en l’actualitat església i casa pertanyen al gran mas de Sobregrau, situat a mig aire entre els cingles i el poble de Gallifa.

Al mirador del Salt de la Guineu

El cim gaudeix en dies clars (no és el cas malauradament avui), d’una gran panoràmica de muntanyes, boscos i pobles fins al mar. A uns 50 m de l’església, cap a l’est, el mirador natural del Salt de la Guineu, penjat damunt els cingles, disposa de bones vistes al Montseny i la Serralada Litoral, a l’est, i a cims del Prepirineu i Pirineu, al nord; avui, la boira que lentament es va esfilagarsant només ens deixa entreveure, amb una verticalitat certament espectacular, el sector comprés entre el mas de la Roca i Sant Feliu de Codines. Al vessant sud de la Mola, on hi arriba la pista, un altre mirador permet també vistes sobre el Montseny, Montserrat i Sant Llorenç del Munt, així com de Collserola i el mar; el que avui podem veure cap al sud, si més no, és l’esmentat mas de Sobregrau, al sector més proper al cingle, i el castell de Gallifa, enlairat dalt d’un turó.

Castell de Gallifa, des del mirador orientat al sud

Cingles del vessant sud i mas de Sobregrau (esquerra)

Del cim fem una baixada “mixta” al collet de Sant Sadurní, baixant primer per la pista i després, en el punt de creuament, pel corriol carener. Del coll continuem la Ronda Codinenca per la pista d’arribada, en direcció ara al coll de Matafaluga (4 Km), tot deixant a la dreta el ramal que haviem seguit des del collet de Pedra. La nostra pista descriu un gran arc per travessar el barranc del torrent de les Pujadetes i assolir després la carena on es troba situat el gran mas de les Pujades, visible des de molts punts d’aquest sector. Passem prop de l’entrada a la propietat d’aquest mas i continuem per la pista en suau descens. Més endavant s’hi afegeix per l’esquerra la ruta de la Matagalls-Montserrat (senyals verds i vermells), i cinc minuts després arribem al coll de Matafaluga (889 m), d’on surten diverses pistes i on trobem una munió de pals indicadors. Abans de continuar per la pista de la dreta en direcció al collet dels Termes, anem a l’esquerra per apropar-nos a l’església de Sant Julià d’Úixols, situada a escassos 200 m del coll.

Arribant a Sant Julià d'Úixols

L’església de Sant Julià d’Úixols, originàriament preromànica (s. X), fou reformada al s. XII, i ampliada i molt modificada als ss. XVII-XVIII; com a elements romànics només resten el campanar, amb una finestra geminada, i una absidiola que amb prou feines sobresurt al mur nord; adossada a l’església hi ha l’antiga rectoria-hostatgeria, que només conserva les parets exteriors.

Sant Julià d'Úixols amb l'hostatgeria (esquerra)

El mur nord on sobresurt mínimament una absidiola romànica;
el campanar presenta per aquest costat una finestra geminada

Un full a la porta d’entrada de l’església ens indica que havia estat des d’antic un centre d’aplecs, processons i pregàries per a la pluja, i recull la curiosa queixa d’un bisbe del s. XVIII que transcrivim: El 20 de juny de 1732 el bisbe Marimón diu que prohibirà les processons que es fan a Sant Julià, els dies de Sant Marc i el dimarts de Pasqua de Resurrecció, si la gent no va en grup tant a l’anada com a la tornada, perquè “la gent s’extravia o queda allí y se fan glotonerias y altres inconvenients”.

La petita esplanada que hi ha davant l’església està presidida per dos magnífics arbres. Un d’ells és un castanyer d’Índia (Aesculus hippocastanum) ple d’espectaculars panícules farcides de flors. Malgrat el seu nom, aquest arbre és originari dels Balcans i els seus fruits s’assemblen a les nostres castanyes, però no són comestibles.

Castanyer d'Índia a l'esplanada de l'entrada

Flors del castanyer d'Índia

Retornem al coll de Matafaluga i d’aquí enfilem recte en direcció al collet dels Termes (2,5 Km), amb marques de les esmentades Ronda Codinenca i Matagalls-Montserrat, a les quals també s’hi afegeixen les blanques i vermelles del GR 177 Ronda del Moianès; algun dissortat arbre rep de ple les senyalitzacions de les tres rutes, o sigui sis marques de pintura a la seva escorça... A mesura que avancem per la planera pista, anem tenim una bona visió de la cara est dels cingles de Gallifa.

Cingles de Gallifa des de la pista al collet dels Termes

Arribem així al collet dels Termes (817 m), on s’ajunten quatre termes municipals de tres comarques diferents: Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), Gallifa (Vallès Occidental), Sant Quirze Safaja i Castellterçol (Moianès). Deixem les tres rutes esmentades per baixar a la dreta per l’únic corriol que no té senyalització i que baixa dreturer i pedregós pel Sot dels Termes. El corriol aviat es bifurca; deixem enfront el ramal que ressegueix en pujada la cinglera i seguim a l’esquerra baixant fort per terreny força erosionat pel pas de les motos que han anat fent nombroses “trinxeres”. Tot i així, el traçat del corriol està ben marcat i no presenta cap complicació.

Baixant per una de les "trinxeres" del camí

Mes avall travessem un camí transversal i, ja amb menys inclinació, seguim baixant fins que anem a sortir a la bifurcació per on hem travessat a l’anada la riera de la Roca (30 minuts des del collet dels Termes). Ara ja només cal desfer el camí fins a l’immediata pista del mas de la Roca, al costat del pont sobre la riera, i d’aquí a l’aparcament vora la carretera.

Ha estat una completa excursió matinal, d’unes cinc hores de marxa efectiva i 450 m de desnivell, a través de tres comarques. Valdrà la pena repetir-la en un dia de bona visibilitat i, per tant, amb els miradors de Gallifa funcionant a ple rendiment.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 25.04.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Ricard Herrero.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada