6.05.15 Avui que és el primer dimecres de mes
toca la sortida programada de les conegudes com ”les excursions del Jaume
Salat”. Aquest maig toca anar de Vallbona (al districte de Nou Barris) fins al
poble de Tiana (a la comarca del Maresme) passant pel coll de la Conreria. Per
això ben aviat ens reunim uns quants participants a les taquilles de l’estació
de tren de la Sagrera per tal d’anar fins l’estació de Torre Baró, a tocar de
la gran artèria que reuneix les autopistes de Girona i Manresa i la carretera C-17.
Comencem creuant totes aquestes vies d’entrada a la capital pel Pont del
Congost, un espectacular pont de disseny inaugurat l’any 2006.
Pont del Congost
Immediatament entrem al barri de
Vallbona situat al peu del que resta del turó de Montcada. Aquest barri és un
recer de pau i verdor envoltat de sorolloses vies de comunicació i pel que
discorre el famós Rec Comtal, un gran canal d’origen medieval que neix a la
Mina de Montcada i que fou construït per portar aigua a Barcelona per a usos
agricoles i industrials, per això al llarg del seu recorregut s’hi van
instal·lar nombrosos molins i una farga. Aquest canal va ser operatiu fins a
principis del segle XX i avui dia l’aigua va a parar directament al riu Besòs,
encara que està en projecte la seva recuperació.
Rec Comtal
Sortim de Vallbona en direcció al pont
de Montcada seguint la riba dreta del Besòs tot passant a frec de l’anomenada
Casa de l’Aigua, un edifici d’estil modernista dissenyat per l’aquitecte Antoni
Rovira i Trias que acull en el seu interior quatre antics pous d’extracció
d’aigua subterrània del Besòs i que des del 2011 forma part del conjunt de
centres adscrits al Museu d’Història de Barcelona.
Casa de l'Aigua
Després de creuar el pont anem a
l’esquerra uns metres per la carretera BV-5011 fins a l’entrada del torrent de
la Vall Llosera. Deixant enrera el brogit del trànsit, ens endinsem a la vall
en direcció a la font del Tort, tot entrant al Parc Natural de la Serralada de
Marina. Anem pel sender local SL C-148, però a partir d’aquí anirem enllaçant
diversos d’aquests senders locals. A l’àrea de picnic de la font del Tort fem
un petit descans per recuperar-nos de cara a la pujada que ens espera.
Font del Tort
En acabat reprenem la marxa sota
l’ombra dels ailants (Ailanthus
altissima), un arbre exòtic que sembla molt innocent però que en realitat
es tracta d’una autèntica plaga molt dificil d’erradicar.
Caminant sota els ailants
Aviat comencem l’ascens cap al coll de
Moià per un sender molt costerut i sorrenc, suportat per esglaons de fusta, i
per on la calor es comença a deixar sentir; just damunt nostre tenim les
antenes que coronen el turó de Moià. Des del coll de Moià (201 m) anem per una
pista que planeja pel vessant obac del turó de Roca Plana, des d’on ja veiem la
gran ermita de Sant Pere de Reixac cap a la qual ens dirigim.
Vista de Sant Pere de Reixac
Abans de seguir la ruta, aprofitem
l’avinentesa per a visitar aquesta ermita d’origen romànic situada a mig aire
d’una carena secundària i des de la qual avui, per culpa de la calitxa, només podem
gaudir d’una panoràmica del Vallès, de Collserola i del proper turó de Montcada,
on s’hi estan fent unes obres de restauració de l’antiga pedrera de calcàries,
explotació que per poc no es menja tota la muntanya. Uns plafons ens informen
dels orígens d’aquesta església i dels poblets que s’hi van establir al seu
voltant.
Arribant a Sant Pere de Reixac
Mirador sobre la vall del Besòs i el Turó de Montcada
Un cop satisfeta la nostra curiositat
per aquest bocí d’història, continuem la marxa tot deixant la pista per la qual
hem arribat i prenent un sender estret i selvàtic i, en alguns punts, força
malmès pel pas de les bicicletes tot terreny. Per aquest sender ens enfilem pel
vessant oriental del turó de Roca Plana cap a la carena principal, a la qual
anem a sortir just damunt de l’antiga pedrera de granit de la Vallençana,
actualment també en procès de restauració.
Pedrera de la Vallençana
Ara només ens queda la pujada final al
turó de les Maleses (464 m) per un sender tan costerut i erosionat que l’han
hagut d’apuntalar amb esglaons de fusta, alguns dels quals d’una alçada
considerable que ens obliga a “estirar la pota” més del compte però sempre en
el bon sentit de la paraula.
Però l’esforç té premi. Al capdamunt
del turó de les Maleses ens quedem una bona estona admirats davant les restes
excavades d’un poblat ibèric que ocupava l’estreta carena cimera, com la proa
d’un vaixell encallat damunt la depressió vallesana; aquest poblat estava en un
punt estratègic que dominava el pas del mar a la muntanya; però la pregunta que
ens fem és... d’on treien l’aigua?
Poblat ibèric del turó de les Maleses
Arribant al turó de la Coscollada
Després de fer un repàs a tots els
plafons informatius i de les fotos de rigor, baixem de nou a la carena
principal per dirigir-nos cap al turó de la Coscollada (465 m), cim coronat per
una torre de vigilància contra incendis i, per només un metre, punt culminant
d’aquesta sortida. Ara anem relaxats, tot explicant-nos “batalletes”, per una
ampla i enlluernadora pista amb vistes del gran Hospital Universitari dels germans
Trias i Pujol, mes conegut com Can Ruti, en direcció al coll de la Conreria al
qual arribem després de passar a frec de l’alberg de la Fundació Pere Tarrés,
situat just damunt de la Cartoixa de Montalegre.
Vista de la costa des de la serra de Montalegre
Al coll de la Conreria creuem la
carretera B-500, que ve de Sant Fost de Campsentelles i baixa a Tiana, i seguim
per la carena tot passant pel Cementiri del Còlera on una llosa ens recorda que
en aquest indret s’hi va donar sepultura a les víctimes d’aquesta epidèmia a
finals de l’any 1870. Finalment arribem a la font de l’Alba, situada a tocar de
la zona esportiva de Tiana, on finalitzem aquesta sortida que ens ha semblat
curta però molt plena de continguts interessants. Un excel·lent tast de la
Serralada de Marina.
ISABEL BENET. Sortida col·lectiva realitzada el dia 6.05.15.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada