dimecres, 13 de maig de 2015

De Vallbona a Tiana per la Conreria

6.05.15  Avui que és el primer dimecres de mes toca la sortida programada de les conegudes com ”les excursions del Jaume Salat”. Aquest maig toca anar de Vallbona (al districte de Nou Barris) fins al poble de Tiana (a la comarca del Maresme) passant pel coll de la Conreria. Per això ben aviat ens reunim uns quants participants a les taquilles de l’estació de tren de la Sagrera per tal d’anar fins l’estació de Torre Baró, a tocar de la gran artèria que reuneix les autopistes de Girona i Manresa i la carretera C-17. Comencem creuant totes aquestes vies d’entrada a la capital pel Pont del Congost, un espectacular pont de disseny inaugurat l’any 2006.

Pont del Congost

Immediatament entrem al barri de Vallbona situat al peu del que resta del turó de Montcada. Aquest barri és un recer de pau i verdor envoltat de sorolloses vies de comunicació i pel que discorre el famós Rec Comtal, un gran canal d’origen medieval que neix a la Mina de Montcada i que fou construït per portar aigua a Barcelona per a usos agricoles i industrials, per això al llarg del seu recorregut s’hi van instal·lar nombrosos molins i una farga. Aquest canal va ser operatiu fins a principis del segle XX i avui dia l’aigua va a parar directament al riu Besòs, encara que està en projecte la seva recuperació.

Rec Comtal

Sortim de Vallbona en direcció al pont de Montcada seguint la riba dreta del Besòs tot passant a frec de l’anomenada Casa de l’Aigua, un edifici d’estil modernista dissenyat per l’aquitecte Antoni Rovira i Trias que acull en el seu interior quatre antics pous d’extracció d’aigua subterrània del Besòs i que des del 2011 forma part del conjunt de centres adscrits al Museu d’Història de Barcelona.

Casa de l'Aigua

Després de creuar el pont anem a l’esquerra uns metres per la carretera BV-5011 fins a l’entrada del torrent de la Vall Llosera. Deixant enrera el brogit del trànsit, ens endinsem a la vall en direcció a la font del Tort, tot entrant al Parc Natural de la Serralada de Marina. Anem pel sender local SL C-148, però a partir d’aquí anirem enllaçant diversos d’aquests senders locals. A l’àrea de picnic de la font del Tort fem un petit descans per recuperar-nos de cara a la pujada que ens espera.

Font del Tort

En acabat reprenem la marxa sota l’ombra dels ailants (Ailanthus altissima), un arbre exòtic que sembla molt innocent però que en realitat es tracta d’una autèntica plaga molt dificil d’erradicar.

Caminant sota els ailants

Aviat comencem l’ascens cap al coll de Moià per un sender molt costerut i sorrenc, suportat per esglaons de fusta, i per on la calor es comença a deixar sentir; just damunt nostre tenim les antenes que coronen el turó de Moià. Des del coll de Moià (201 m) anem per una pista que planeja pel vessant obac del turó de Roca Plana, des d’on ja veiem la gran ermita de Sant Pere de Reixac cap a la qual ens dirigim.

Vista de Sant Pere de Reixac

Abans de seguir la ruta, aprofitem l’avinentesa per a visitar aquesta ermita d’origen romànic situada a mig aire d’una carena secundària i des de la qual avui, per culpa de la calitxa, només podem gaudir d’una panoràmica del Vallès, de Collserola i del proper turó de Montcada, on s’hi estan fent unes obres de restauració de l’antiga pedrera de calcàries, explotació que per poc no es menja tota la muntanya. Uns plafons ens informen dels orígens d’aquesta església i dels poblets que s’hi van establir al seu voltant.

Arribant a Sant Pere de Reixac

Mirador sobre la vall del Besòs i el Turó de Montcada

Un cop satisfeta la nostra curiositat per aquest bocí d’història, continuem la marxa tot deixant la pista per la qual hem arribat i prenent un sender estret i selvàtic i, en alguns punts, força malmès pel pas de les bicicletes tot terreny. Per aquest sender ens enfilem pel vessant oriental del turó de Roca Plana cap a la carena principal, a la qual anem a sortir just damunt de l’antiga pedrera de granit de la Vallençana, actualment també en procès de restauració.


Pedrera de la Vallençana

Ara només ens queda la pujada final al turó de les Maleses (464 m) per un sender tan costerut i erosionat que l’han hagut d’apuntalar amb esglaons de fusta, alguns dels quals d’una alçada considerable que ens obliga a “estirar la pota” més del compte però sempre en el bon sentit de la paraula.


Però l’esforç té premi. Al capdamunt del turó de les Maleses ens quedem una bona estona admirats davant les restes excavades d’un poblat ibèric que ocupava l’estreta carena cimera, com la proa d’un vaixell encallat damunt la depressió vallesana; aquest poblat estava en un punt estratègic que dominava el pas del mar a la muntanya; però la pregunta que ens fem és... d’on treien l’aigua?

Poblat ibèric del turó de les Maleses

Arribant al turó de la Coscollada

Després de fer un repàs a tots els plafons informatius i de les fotos de rigor, baixem de nou a la carena principal per dirigir-nos cap al turó de la Coscollada (465 m), cim coronat per una torre de vigilància contra incendis i, per només un metre, punt culminant d’aquesta sortida. Ara anem relaxats, tot explicant-nos “batalletes”, per una ampla i enlluernadora pista amb vistes del gran Hospital Universitari dels germans Trias i Pujol, mes conegut com Can Ruti, en direcció al coll de la Conreria al qual arribem després de passar a frec de l’alberg de la Fundació Pere Tarrés, situat just damunt de la Cartoixa de Montalegre.


Vista de la costa des de la serra de Montalegre

Al coll de la Conreria creuem la carretera B-500, que ve de Sant Fost de Campsentelles i baixa a Tiana, i seguim per la carena tot passant pel Cementiri del Còlera on una llosa ens recorda que en aquest indret s’hi va donar sepultura a les víctimes d’aquesta epidèmia a finals de l’any 1870. Finalment arribem a la font de l’Alba, situada a tocar de la zona esportiva de Tiana, on finalitzem aquesta sortida que ens ha semblat curta però molt plena de continguts interessants. Un excel·lent tast de la Serralada de Marina.

ISABEL BENET. Sortida col·lectiva realitzada el dia 6.05.15.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada