La Piràmide, via Aresta Brucs

8.09.18  Hi havia una vegada uns senderistes que un dia es van atrevir a alçar la vista cap a les muralles i agulles que apunten al cel... cap al territori dels agosarats escaladors... L’Alfons, el Ramon i jo ens declarem senderistes sense massa experiència en el món de l’escalada però amb moltes ganes d’enfilar-nos per sobre les copes dels arbres; per això un dia l’Alfons ens proposa d’anar plegats a l’agulla de la Piràmide a fer l’Aresta Brucs, una via adeqüada al nostre nivell i que ell coneix bé per haver-la fet amb el Jaume.

Les boires s’aixequen camí de les Portelles

Ressenya de la via

Dit i fet, que a escalar s’aprén escalant. Així que des de Can Maçana fem cap al refugi d’Agulles i, des d’aquí, enfilem la Canal Ampla fins que, en una petita esplanada, el sender creua el torrent. En aquest punt tenim l’agulla del Setrill a l’esquerra i la Piràmide a la dreta. Deixem el sender i pugem pel bosc fins a tocar la base de la Piràmide on trobem un ramat de cabres que, espantades, pugen lleugeres per la roca del segon llarg de la via, i ens preguntem... què tal ho farem nosaltres?

Progressant pel primer llarg

Després de vestir-nos i calçar-nos els “gats”, comença la via l’Alfons que és qui la coneix. Així per terreny “fácil”, i llaçant una pobra savina com a única assegurança, l’Alfons arriba a la primera reunió situada enmig d’un grup d’arbrets.

El tram més vertical del primer llarg

Arribant a la primera reunió

Aquí fem els canvis de corda convenients per tal que jo pugui fer la segona tirada... per on han pujat les cabres! La sortida es veu força dreta però hi ha bones preses. L’Alfons em suggereix que col·loqui alguna cosa... la seguretat abans que res!. Jo estic acostumada a treure tascons i friends però no a posar-ne, per això m’hi estic una bona estona intentant aparellar encastadors amb esquerdes. Finalment col·loco un tasconet i un petit friend... i amunt que fa pujada!

Progressant pel segon llarg

Després de llaçar un merlet, amb molt poca traça, a mitja tirada trobo un spit que protegeix el pas més delicat, qualificat de IV+... uf! Un cop superat aquest pas ja veig un altre spit i la segona reunió, situada sota una balmeta, on trobo un spit i dos burins tan rovellats que sembla que s’hagin d’arrencar d’un esternut.

La placa del segon llarg

Assegurant des de la segona reunió

Arribant a la segona reunió

A l’Alfons li toca fer la tercera tirada, la més delicada i compromesa de la via ja que puja a frec d’una llastra, només protegida pels troncs d’unes pobres savines que malviuen a l’esquerda on l’Alfons intenta col·locar alguna cosa, però sense èxit.

Sortint de la segona reunió,

amb l’agulla del Setrill a l'esquerra

Pujant per la placa del tercer llarg

Elevant-nos per sobre la Canal Ampla, que separa la regió d’Agulles de la dels Frares Encantats, arribem a la tercera reunió situada sobre una còmoda repisa al capdamunt d’aquesta llastra i just sota el cim de la Piràmide.

Assegurant des de la tercera reunió

Arribant a la tercera reunió

En aquesta reunió l’Alfons pregunta qui voldrà fer la darrera tirada, curta i qualificada de III... En Ramon i jo, veient la roca tant descomposta, ens fem els “suecs” i declarem a l’Alfons com a ”home fort” de la cordada, car ell coneix la via i nosaltres no... Així que l’Alfons arrenca cap al cim, amb molt de compte de no llançar-nos pedres i barallant-se amb una savina que li barra el pas a mitja tirada. Entretant, en Ramon i jo ens esperem a la tercera reunió tot pelant-nos de fred, car estem a l’ombra i bufa un ventet fresquet d’allò més desagradable.

Inici del quart llarg

Sortint de la tercera reunió

Progressant pel terreny descompost del quart llarg

Una savina ens barra el pas al final de la via

Arribant al cim de la Piràmide

Després de superar els darrers metres de la via, ens reunim al cim de la Piràmide on, després de felicitar-nos per tan lluïda escalada, ens fem el selfie de rigor i aprofitem a donar un cop d’ull al mar d’agulles que ens envolta.

Fotocim

Vista del vessant del Bruc on s’amaga el refugi d’Agulles

Pel descens hem de desgrimpar un tram fàcil però que fem assegurats per un maillon que va deixar en Jaume quan hi va pujar amb l’Alfons. Després de la desgrimpada encara ens queda fer un petit ràpel del tronc d’una savina (uns 15 m) que ens deixa al capdamunt d’una canal per on baixem fins al peu de la via. Des d’aquí, pel mateix camí d’anada, tornem a Can Maçana on ens espera el cotxe que ens durà a Collbató a fer uns merescuts entrepans amb cerveses ben fresquetes. Fins a la propera... que segur que ho farem millor!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 8.09.18 per Isabel Benet, Alfons Belinchón i Ramon Boldú.