dimecres, 26 de setembre de 2018

Ferrada de la Canalassa i Camí de l'Àrtic

14.09.18  Som a les portes de la tardor i la crida del “ferro” no es pot ignorar, per això arribada és l’hora d’esmolar els dissipadors i anar a fer una via ferrada senzilla per tal d’anar escalfant motors de cara a la nova temporada. En Jaume ens proposa d’anar a Vallcebre a fer la ferrada de la Canalassa i, si el temps ho permet, completar-la amb el Camí de l’Àrtic, recorregut que es fa per damunt de l’esmolada cresta que uneix les Roques d’Empalomar i els cingles del Conangle i que finalitza al coll de Fumanya.

Els cingles del Conangle, culminats pel cim de l’Àrtic,
des de les pedreres de Fumanya

Des de Vallcebre seguim carretera amunt fins al Pla de la Barraca, on deixem el cotxe al costat de la guixeta de l’empresa d’aventura Vallcebre, Espai Actiu i que avui, per ser laborable, està tancada. Després de col·locar-nos els arnesos i els dissipadors, ens posem en marxa tot creuant el torrent del Coll de Fumanya i, un cop a l’altra banda, ens enfilem per un camí costrerut i relliscós fins a una primera intersecció on deixem a l’esquerra el sender que es dirigeix a la via ferrada de l’Empalomar. Nosaltres continuem recte en direcció al coll de Fumanya fins trobar una segona cruïlla on deixem el camí principal per prendre un altre a mà esquerra que s’enfila cap al coll de la Canalassa, on trobem l’inici de la via ferrada.

Inici de la via ferrada de la Canalassa

Plafó informatiu de la via

Acte seguit comencem a enfilar-nos per les grapes de la ferrada, gens separades donat que aquesta via està especialment dissenyada per als més menuts, i anem en diagonal a la dreta ajudats per les baranes, agafadors i “cues de porc” de relluent acer, tot assegurant-nos al cable de vida.

Comencem a enfilar-nos per la via ferrada...

...i anem guanyant alçada per sobre el coll de la Canalassa

...en diagonal ascendent a la dreta

Així arribem a una esplanada on, després de salvar un petit ressalt vertical, ens situem al punt més alt de la ferrada des d’on gaudim d’excel·lents vistes de la conca de Vallcebre i del vessant oriental de la serra d’Ensija, on hi destaquen les antigues pedreres de carbó i que ara són famoses per les petjades de dinosaures que s’hi han conservat.

Salvem un petit ressalt vertical...

...i arribem al punt més alt de la ferrada

Fotocim

Després de fer-nos un selfie pel record, iniciem el retorn al coll de la Canalassa per un tram de ferrada prou vertical i espectacular que finalitza a l’entrada d’un pont nepalí, el qual uneix dues parets de blanca calcària separades per una petita canal.

Iniciem la baixada per la segona part de la ferrada

Tram vertical de baixada al pont nepalí

Creuant el pont

Un cop creuat el pont, rodegem el redreçat estrat calcari, baixem a una passarel·la de fusta i seguim baixant fins arribar de nou al coll de la Canalassa on finalitza la via ferrada.

Rodegem l’estrat...

...i baixem al coll de la Canalassa

Malgrat les previsions meteororògiques desfavorables, sembla que el temps encara aguantarà unes hores més, per això entre tots decidim que en Jaume i jo continuarem pel Camí de l’Àrtic, i en Ventu i la Magda ens passaran a recollir amb el cotxe al coll de Fumanya. Així és que des del coll de la Canalassa anem a buscar la cadena per la qual ens enfilem a la cresta on trobem un plafó informatiu del camí.

Ens enfilem a la cresta

Plafó informatiu del Camí de l’Àrtic

Des del capdamunt, mentre observem tot el recorregut de la cresta que sobresurt d’entre el bosc, comencem a caminar pel seu fil, amb compte tot i que és prou ample. Als punts més compromesos hi ha baranes i grapes.

La cresta sobresurt d’entre el bosc

Unes baranes ens faciliten el progrés

Així arribem al pas del Grauet, on podriem abandonar la cresta, tot retornant al coll de la Canalassa pel Camí de l’Oriola o bé baixant cap al coll de Fumanya per un sender entre el bosc. Nosaltres decidim continuar per la cresta, ja que el temps sembla que encara aguantarà.

Arribant al pas del Grauet

Després de creuar el pas, continuem pujant per la cresta

La cresta segueix amb la mateixa tònica: petits ressalts de roca amb algunes grapes que ens ajuden a superar els passos més delicats. Així arribem a la base del puig de l’Àrtic on cal baixar per una estreta i espectacular bretxa però sense cap complicació.

Vista de la cresta amb el puig de l’Àrtic

Les grapes ens ajuden a superar els passos més delicats


Baixem per una bretxa entre roques


Un cop superada aquesta bretxa anem a frec d’unes parets molt verticals i pugem per un ressalt on finalitza el Camí de l’Artic. Ara ja només resta baixar i creuar el bosc fins arribar al coll de Fumanya on ens esperen els nostres companys.

Pugem per un ressalt...

...i anem pel bosc en direcció al coll de Fumanya

Al voltant de la taula, amb bones menges i fresques begudes, fem un resum de la jornada que un altre dia, amb millors previsions meteorològiques, de ben segur que repetirem tots quatre, tot fent un itinerari circular.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 14.09.18 per Isabel Benet, Jaume Salat, Ventu Amorós i Magda Cárdenas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada