dilluns, 16 de juliol de 2012

Pics de Collroig

Ja feia temps que havíem ficat l’ull en els pics de Collroig, visibles des de molts indrets de la plana cerdana i característics pel color rogenc de les seves pisarres ferruginoses. Aquests pics encapçalen la serra de la Portella del Bac d’Ortella, i cap al nord-oest la carena continua cap al pic de les Xemeneies i el Carlit. En la nostra anterior excursió al cim del Punxó vam tenir-los molt a prop i vam decidir que no trigariem en pujar-hi, com així ha estat avui.

Sortim de Llívia en direcció a Font-romeu per Ur, Vilanova de les Escaldes i Angostrina. Tot just sortir d’aquesta darrera població, i abans de creuar el riu d’Angostrina, girem a l’esquerra per una pista asfaltada que s’endinsa a la vall d’Angostrina i que en uns 5 Km arriba a l’indret on es troba l’esglèsia romànica de Sant Martí d’Envalls, punt de partida de la nostra excursió, però ens trobem més amunt amb la pista barrada, doncs l’accès dels darrers 2 Km ha estat restringit durant els mesos de juliol i agost “per preservar l’entorn”. Què hi farem! Deixem el cotxe a l’aparcament d’una empresa d’esports d’aventura i anem a peu per trams asfaltats i de terra fins a l’ermita. Aquesta estona “extra” d’anada i tornada que incrementa la durada d’aquesta excursió, ja prou llarga, no la tenim en compte en l’horari de la nostra ressenya.

Des de Sant Martí d’Envalls (1539 m) la pista continua, amb una llarga marrada, cap a la pleta de les Escaldes, cap on hem d’anar, però podem evitar aquest tram de pista sortint pel costat de l’ermita per un sender, senyalitzat amb marques grogues, i que s’endinsa en un bosc d’avellaners. El sender, un xic confús al principi, es fa més evident a mesura que anem pujant i no triga en arribar a la pleta de les Escaldes (1760 m) (0.25 h), àmplia clariana amb una cabana que tenim uns metres a l’esquerra. Les marques travessen aquesta pleta per anar a trobar la pista que puja de Sant Martí d’Envalls, que seguim cap a la dreta. Anem pujant suaument amb enlairades vistes de la vall d’Angostrina i de la plana cerdana.


La pista creua el torrent dels Estanyets, a partir del qual comencem a veure els pics de Collroig, i descriu encara una llarga corba fins que acaba a l’indret de Tres Fonts (2077 m) (1.25 h), on es canalitza l’aigua que baixa del rec del Carlit, amb una font que raja abundosa i fresca.

Continuem per la vall que forma el rec del Carlit per un sender poc marcat i confús, definit més per les marques grogues i fites que anem trobant que pel seu traçat, pujant entre bosc i matolls fins a sortir al gran altiplà del ras del Carlit (2300 m) (2.10 h), àmplia extensió amb blocs granítics escampats entre el matollar.

Pel ras del Carlit cap als pics de Collroig

Des d’aquí el panorama de les muntanyes que tenim al darrera abarca del Canigó al Cadí. Sense trobar gaires més marques (o no les sabem veure), agafem com a referència l’arrodonit coll que separa els dos pics de Collroig i pujant suaument cap a l’esquerra superem un esglaó i arribem al petit i allargat estany de Collroig (2432 m) (2.35 h), sota el pic occidental de Collroig; vora l’estany i escampades per l’entorn, hi ha les restes de l’estructura metàl·lica d’un antic refugi, que sembla ser fou destruït per una ventada. Esmorzem en una taula de pedra que encara resta en peu i ens preparem per a la pujada als pics.

Estany de Collroig

Des de l’estany girem a la dreta, sense camí, per creuar una petita carena i situar-nos al peu del contrafort que baixa del pic oriental de Collroig. Deixant un sector de blocs granítics més grans a l’esquerra, comencem a pujar per inclinació pronunciada, que més amunt va disminuint. Arribem a un replà on es troba el límit entre el granit i les pissarres rogenques; seguim pujant per aquest nou terreny i no triguem en arribar al pic oriental de Collroig (2804 m) (3.30 h).

Al pic oriental de Collroig

Pic occidental de Collroig, des del pic oriental

El panorama se'ns obre de sobte amb la vall de Fontviva, els pics de Coma d’Or i Puigpedrós de Lanós, part del sector de Lanós, els estanys i la serra de les Xemeneies, el pic de les Xemeneies, darrera el qual treu el cap el Carlit, amb el cim ple d’excursionistes (mentre nosaltres no trobarem a ningú en tot el dia) i, més enllà, les muntanyes d’Acs i altres sectors de l’Arièja.


Vall de Fontviva

Estanys i serra de les Xemeneies

La vista és tan fenomenal, que recorrem la carena cap al nord-est uns deu minuts, sense perdre gairebé alçada, per veure les diverses canals que des d’aquí cauen vertiginoses al bac de Collroig, a la capçalera de la vall de Fontviva.



De nou al cim, baixem ràpidament per terreny fàcil al coll Roig (3.35 h) (sense comptar el temps que hem estat a la carena) i ens enfilem per un corriol ben definit al cim principal, sempre per terreny de pissarres rogenques.


Pujant cap al pic occidental

Després de superar un petit esglaó arribem al pic occidental de Collroig (2833 m) (3.50 h). La panoràmica s’eixampla cap al sector de les Bulloses; també podem veure millor el Carlit i l’estany de Lanós, així com el sector de Pimorent i nombroses muntanyes d’Andorra i el Pallars.


L'estany de Collroig des del cim

Vista cap als sectors del Puigpedrós i Fontfreda

La cresta que uneix el pic de Collroig amb la serra del Bac d'Ortella


Mig amagada entre les roques hi sobreviu una petita planta de fulles carnoses, un xic piloses i delicades floretes blanques: es tracta del cerasti pirinenc (Cerastium latifolium).

Baixem de nou cap al coll Roig i anem ara flanquejant en diagonal cap a l’esquerra sota el pic oriental fins arribar al replà anterior on es troba el contacte entre les pissarres i el granit, des d’on retornem a l’estany de Collroig (4.45 h), on dinem i descansem una estona a la vora de l’estany.

De nou a l'estany de Collroig

Ens espera encara una llarga baixada passant pel Ras del Carlit, les Tres Fonts i la pleta de les Escaldes, des d’on decidim continuar per la pista per seguir gaudint de la vall d’Angostrina, ara amb el sol de la tarda.



Passem pel costat de la cabana de la pleta, petit refugi lliure amb dos estances i en estat acceptable i anem una bona estona en direcció sud per fer una llarga corba (no hi ha cap altre camí que talli la pista que el que hem fet a la pujada), passada la qual en endinsem en un ombrívol bosc de bedolls i arribem poc després a Sant Martí d’Envalls. Han estat gairebé 7 hores de marxa efectiva i més de 1400 m de desnivell, i encara ens resta la “torna” de 2 Km fins al cotxe (50 minuts extres entre anar i tornar), però avui estem tan contents per aquesta magnífica excursió que no donem entrada al cansament (si de cas, demà). Fins la propera.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 16.07.12 per Isabel Benet i Ventura Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada