1.01.20 Iniciem el nou any amb un petit circuit al voltant d’Èguet, un poblet de
l’Alta Cerdanya, situat entre Targasona i Font-romeu, sota els contrafots
meridionals del massís del Carlit. Des d’Èguet ens atansarem al mirador de la
Creu d’Èguet i continuarem cap al refugi dels Llobins, per retornar per la vall
del rec d’Èguet. Tot plegat mitjançant un curt itinerari circular d’uns 6,5 Km
de recorregut i 280 m de desnivell, al qual s’hi haurà d’afegir 1 Km si iniciem
l’excursió des de la torre d’Èguet.
Sortim de Llívia per dirigir-nos cap a Ur, des d’on continuem a la dreta
per la D-618, tot passant per Angostrina i Targasona; poc després d’aquesta
població, passada una rotonda, arribem a Èguet (Egat en la toponímia francesa),
on deixem el cotxe als pocs metres d’entrar, en un petit aparcament al costat
de l’edifici de l’escola. Hi som encara a uns 500 m del punt de partida, però
volem apropar-nos primer a la torre d’Èguet.
Des del mateix carrer per on hem arribat ens desviem aviat a la dreta
pel carrer de la Torre, convertit tot seguit en un corriol que mena als peus
d’aquesta. Hem de fer una petita grimpada per accedir al seu mur de ponent.
Torre d'Èguet
La
torre d’Èguet (1700 m) està situada damunt un esperó rocós, dominant l’antic
camí (ara carretera departamental) d’Angostrina a Font-romeu. També coneguda
com a torre dels Moros (topònim que es repeteix en el proper pic dels Moros),
és d’origen medieval i té actualment una alçada d’uns 8 m amb murs de 1,40 m de
gruix. A l’esmentat mur de ponent hi ha dues portes, una damunt de l’altra,
però la més accesible resta tancada per una reixa.
De retorn de la torre, recomanem agafar el cotxe i anar a la part més
alta del poble, sempre pel carrer principal (Rue des Pyrénées, més amunt Camí
Ramader i Camí de la Portella), tot deixant a la dreta una carretera interior
que mena a Font-romeu, i a l’esquerra l’accès a la urbanització Les Bergeries,
fins que deixem el cotxe a l’aparcament situat sobre l’àrea de lleure del rec
d’Èguet. Nosaltres hem seguit caminant des de la torre i hem anat trepitjant
asfalt durant uns 500 m fins arribar a l’esmentat aparcament, on trobem un
plafó informatiu i on comença la veritable caminada.
Situats, doncs, al capdamunt d’Èguet (1720 m), baixem uns metres cap al
rec d’Èguet, que creuem per un pont de fusta, i arribem tot seguit a
l’esmentada àrea de lleure, amb taules de picnic.
Àrea de lleure vora el rec d'Èguet
A l’extrem d’aquesta àrea
surt la pista que hem de seguir i que va
remuntant amb diverses llaçades un contrafort del massís del Carlit (similar al
format pel pic dels Moros en l’excursió a aquest cim que vam fer des de
Targasona). Un xic més amunt passem pel
costat d’una font, encastada en un bloc de granit i amb una pica del mateix
material, mentre el panorama es va eixamplant a mesura que ens enlairem, sobre
tot cap al Puigmal i Cambradase.
Font al costat de la pista
Vistes a Èguet i al massís del Puigmal
Comencem a trobar neu en els revolts situats a l’ombra, i hem d’estar
atents amb el gel que hi aflora. Un darrer revolt dóna pas a una llarga recta
per la solana, des d’on ja veiem la Creu d’Èguet, avançada a la plana sobre un
esperó rocós.
Arribant a la Creu d'Èguet (esperó a la dreta)
En arribar a la seva alçada, ens desviem a la dreta per un sender
entre les roques que mena tot seguit al mirador de la Creu d’Èguet (1920 m),
una gran creu de fusta des d’on es dominen extenses vistes al sud sobre la
plana cerdana i de bona part del Pirineu oriental, del Canigó al Cadí.
Al mirador de la Creu d'Èguet
Fem una ganyipada en aquest indret, ben asolellat avui, i retornem
després a la pista, que guanya un xic més de desnivell i s’encara cap al nord, amb
la neu ja més present. Iniciem poc després una lleu baixada fins a un planell. Seguim
a l’esquerra, tot pujant uns metres fins a situar-nos a l’entrada de la coma de
Mollet, amb vistes dels cims nevats del pic oriental de Collroig, del pic de les
Xemeneies i del Carlit.
La neu va ocupant la pista
Els cims del Carlit treuen el cap al darrera nostre
Des d’aquí continuem a la dreta per un cami entre el
bosc esclarissat, sense marques però evident, que mena tot seguit al planell
situat sota el refugi de Llobins, cap a on ens dirigim directament, tot
remuntant a través de prat i matollar.
Pugem cap al refugi de Llobins
Arribem així al refugi de Llobins (1960 m), el punt més alt de la nostra
passejada. Es tracta d’una petita i ben cuidada construcció d’accés lliure i
sorprenentment molt neta, amb dues cambres, cadascuna amb sengles finestres:
menjador amb taula i bancs de fusta i estufa de llenya, i dormitori amb una
tarima de fusta per a 4 places. Des d'aquí gaudim d’una vista similar a la de
la Creu d’Èguet.
Refugi de Llobins, cuidat i acollidor
Baixem uns metres fins a un pal indicador situat a l’esmentat planell,
per on seguim a l’esquerra en direcció a les Airelles, un sector de l’estació
d’esquí de Font-romeu. El camí comença a baixar amb certa inclinació, que sense
neu no tindria res d’especial, però ara, amb la presència de neu dura i gel
demana que davallem amb precaució.
Anem a buscar el camí de les Airelles, sota el refugi
Tram inclinat amb neu i gel
Poc després trobem el punt més complicat del
dia, una palanca de fusta sobre el rec dels Clots, bastant coberta pel gel; hem
de travessar-la procurant posar bé els peus i aprofitant els estrets marges de
la fusta que resta lliure del gel.
Palanca glaçada sobre el rec dels Clots...
...per on hem de creuar amb precaució
Un cop a l’altre costat, avancem planers per la zona de mulleres del rec
de la Collada, tot travessant dues palanques més lliures de neu, i no triguem
en situar-nos sobre la vall del rec d’Èguet (format tot just uns metres més
amunt pels dos recs anteriors).
Palanca sobre el rec de la Collada
Punt on deixem el camí de les Airelles per baixar per la vall
Deixem el camí de les Airelles, que continua
recte, i comencem a davallar a la dreta, sense camí definit, per aquesta vall,
tot passant pel costat d’una cabana de pedra seca que pot ser un bon aixopluc
en cas de mal temps sobtat.
Cabana de pedra seca
Anem baixant inicialment pel marge esquerre del riu, però cal continuar
a l’altre costat. No hi ha cap palanca, però un xic més avall trobem el millor
punt per fer-ho, amb una pedra a banda i banda. Un cop al marge dret, ja trobem
un sender, senyalitzat amb marques grogues, per on seguim davallant, a través
del bosc comunal d’Èguet i sempre a prop del riu.
Els marges nevats del rec d'Èguet
Un tros més avall arribem a
una cruïlla de camins, al costat d’un pont de fusta sobre el torrent; deixem a
l’esquerra el sender que creua el pont, així com també el camí de la dreta, i
seguim recte, sempre de baixada, per un bonic tram del riu que forma petits
salts i tolls, i amb una curiosa palanca formada per lloses planes.
Pont sobre el rec d'Èguet, que no hem de creuar
Palanca de lloses, que tampoc hem de creuar
Continuem pel bosc, per on encara anem trobant alguns trams de neu. i ja
no triguem en sortir, mitjançant un darrer pontet de fusta, al carrer del Camí
de la Portella. Ja només cal seguir-lo a la dreta, de baixada, per arribar poc
després a l’aparcament sobre l’àrea de lleure, el punt d’inici de la veritable excursió.
Nosaltres seguim davallant per l’asfalt fins a la part baixa d’Èguet, on
finalitzem la matinal d’avui pel bonic entorn natural d’aquesta població
ceretana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada