22.08.20 Avui ens desplacem a Toloriu, a l’Alt Urgell, per apropar-nos a l’amagada cova de les Encantades, mitjançant un curt itinerari d’uns 8,5 Km (anada i tornada) i 325 m de desnivell. Sobre el caràcter llegendari d’aquesta cavitat, hom diu haver vist roba blanca estesa a l’entrada i unes misterioses dones vagant pels voltants, les Encantades. La llegenda, general en tots els indrets relacionats amb goges, alojes i dones d’aigua, continua dient que tot aquell que s’aventuri al racó més profund de la cova serà seduït per aquestes Encantades i restarà per sempre més al si de la cavitat, però el qui aconsegueixi escapar amb una peça de roba serà ric per sempre.
Amb aquestes intrigants perspectives, ens dirigim a Martinet, i continuem en direcció a la Seu d’Urgell fins agafar a mà esquerra el trencall que puja cap a Toloriu, Bar i el Querforadat. Als 5 Km girem a la dreta per arribar tot seguit a Toloriu, on deixem el cotxe a l’entrada de la població, doncs en aquest punt hi surt per l’esquerra la pista per on hem de continuar a peu.
Situats a Toloriu (1240 m), sortim per l’esmentada pista, en direcció sud-est, inicialment en lleu pujada. Passem tot seguit per la font del Banabre i ens comencem a endinsar en un bosc de pi roig, al peu de la muntanya de l’Era del Fuster. Hem de seguir sempre la pista principal, deixant a banda i banda diverses derivacions. En alguns punts, el bosc és tan frondós i ombrívol que la molsa omple els vorals de la pista.
El camí forestal guanya alçada amb dues o tres llaçades fins arribar al collet de Moscalló (1448 m), per on entrem a la plana de la Mata, un gran prat a l’esquerra del camí que s’estèn entre l’esmentat collet i el proper coll de Se, on no hem d’arribar.
Avancem planers pel costat d’aquest prat fins que trobem a mà dreta l’inici d’un camí carreter, per on hem de seguir, tot just quan portem 3 Km des de Toloriu (hi ha una petitíssima senyal de fusta en un arbre indicant cap a la cova).
El camí, inicialment poc definit i bastant planer, va guanyant inclinació a través del bosc per un vessant on antigament s’hi havia extret baritina mitjançant rases a cel obert. Més amunt passem vora les restes d’un forn de calç.
A partir d’aquí el camí es fa més estret i trobem fins a cinc arbres caiguts que el travessen; sembla una primera prova que ens envien les Encantades.
Superats aquests obstacles, no triguem en arribar al pla emboscat que constitueix el punt culminant de l’Era del Fuster (1538 m). Just enmig d’aquest pla, a l’esquerra, hi surt el corriol, marcat entre dues fites, que mena a la cova. Abans, però, val la pena seguir uns metres, cap al final del pla i girant després a l’esquerra, per anar a sortir als cingles del Roc del Corb, al vessant sud de la muntanya i abocats a la vall del torrent del Solà, que constitueixen un gran mirador sobre el Cadí, amb el punt culminant del Vulturó o Puig de la Canal Baridana.
Tornem enrera per agafar el corriol de la cova, ara a la nostra dreta, que baixa dreturer pel vessant sud del turó, ben senyalitzat per fites, fins que girem a l’esquerra i ens situem tot seguit a la boca d’entrada de la cova de les Encantades (1507 m). Ens posem els cascs i preparem les lots, mentre observem una petita creu gravada, que potser vol protegir als visitants d’aquestes Encantades.
Aquesta cavitat, situada dins els terme d’Arsèguel però més relacionada per proximitat i tradició amb Toloriu, constituí un lloc d’enterrament neolític. Una primera recerca del CEC, l’any 1935, per diverses coves de la Cerdanya, descobrí tres cranis i altres ossos humans, restes de ceràmica, nou destrals de pedra i un punyal de bronze. Posteriors intervencions del GES del CM Barcelonès, l’any 1954, i del ERE del CEC, l’any 1966, tregueren a la llum més restes humanes i abundant material arqueològic.
Cal esmentar dues característiques de la cavitat. Les parets estan molt ennegrides, degut sobretot a les filtracions de material orgànic procedent de la descomposició vegetal, pel fet de que les galeries es desenvolupen a poca distància de la superfície; això ha comportat que les nostres fotos hagin sortit un pèl fosques, doncs el modest flaix del mòbil ha fet el que ha pogut. Una altra és la fina capa de fang que omple la cova i que rebrem de ple en els trams en que haurem de “gatejar” i en la rampa de la primera sala; cal tenir una màxima cura en protegir del fang el mòbil o la càmera fotogràfica.
Finalment, cal dir que la nostra exploració es limitarà en arribar-nos a la sala Y (on recomanem muntar una corda per assegurar la progressió) i a la contigua sala X, deixant de banda la gatera que mena a un pou d’uns 9 m i l’estretíssima gatera de la galeria final.
Un cop mínimament equipats (casc i lot), entrem a la cova, que tot seguit fa un revolt a l’esquerra. La galeria s’ajeu i ens obliga primer a avançar ajupits i després ja gatejant, amb el consegüent “pringue” de fang. És potser una altra prova que ens envien les Encantades (o caldria dir “Enfangades”).
Als 50 m de l’entrada arribem a la galeria Y, d’uns 7 m d’alçada, amb una rampa de pujada i una altra de baixada per l’altre costat. Hi pugem, amb precaució per no relliscar, fins al punt d’inflexió de la galeria.
Aquí veiem que la continuació suposa una baixada més llarga i exposada degut al fang. Per doble sort, portem una corda de 10 m i veiem, al costat dret del replà on estem, un petit i estret pont de roca per on podem passar, no sense certa dificultat, una baga on lliguem la nostra corda.
Ara sí, amb més seguretat, anem davallant agafant-nos a la corda fixa. Cap a la meitat de la baixada travessem un pas estret i arribem sense més problemes al final de la rampa.
Deixem uns blocs a l’esquerra i arribem tot seguit a l’ampla sala X, d’uns 10 m d’amplada màxima, d’on surt a l’esquerra la gatera que mena a l’esmentat pou de 9 m de fondària i que deixem per als espeleòlegs. Al costat de la gatera hi ha les restes d’un tronc utilitzat antigament per davallar el pou, a falta d’un millor equipament.
Avancem per aquesta sala fins a trobar una gatera impossible per a nosaltres, doncs només té uns 30-35 cm d’alçada i necessita d’equip i tècniques espeleològiques. Com ens indica la topografia, la galeria continua molt baixa fins al final de la cavitat, on sembla que s’amaguen les Encantades (les formes etèries es poden adaptar a qualsevol racó).
No havent pogut superar aquesta darrera prova (i potser millor així, perquè un possible encanteri no ens hagués deixat sortir), retornem cap a l’inici de la rampa, que ara pugem ben ajudats per la corda fixa, encara que cal anar en compte de no rascar l’esquena al pas estret. I per baixar a l’altre costat, només cal canviar la corda de vessant, doncs el pont de roca està estratègicament situat. Tanmateix, el company Pau és el que ha de recuperar la corda i baixar a pèl per aquest relliscós tram, sense trobar, però, gaires dificultats.
Retornem pel mateix camí cap a la plana de la Mata. Abans d’arribar, però, ens atansem a una de les trinxeres obertes, a la dreta del camí, on s’extreia la baritina, un mineral de gran densitat i principal portador de l’element bari, de múltiples aplicacions en la indústria.
Un cop al prat, anem resseguint, ara de baixada, la pista fins a Toloriu, punt final d’aquesta agradable matinal espeleo-excursionista i un xic màgica. Les misterioses Encantades formen part del llegendari de Toloriu. Una altra llegenda és la que ens parla de la dissortada princesa azteca Maria Xipaguazín i el tresor de Moctezuma. Però això ja és una altra història.
Notes sobre toponímia i cartografia. La font del Banabre també s’ha anomenat del Bon Arbre i del Bonabre. — El mapa Alpina situa incorrectament el collet de Moscalló, més a l’est. — Sovint es confón la plana de la Mata amb l’Era del Fuster, potser perqué el mot “era” suggereix un lloc pla, però en aquest cas s’aplica a un turó. — Al seu torn, es confón l’Era del Fuster amb el Pla de Torres, situat més a l’oest. — Per afegir més confusió a l’Era del Fuster, el mapa Alpina, per un evident error tipogràfic, li assigna una alçada de 1238 m en lloc dels 1538 correctes; la viquipèdia tampoc està fina, doncs li dóna una alçada equivocada de 1439 m. — El Roc del Corb només hi surt topografiat en un croquis corresponent a les exploracions del GES del CM Barcelonès l’any 1954, i des d’aleshores s’ha anat repetint maquinalment en tots els estudis i ressenyes que la cova de les Encantades està situada entre el Roc del Corb i el coll de Se, sense aportar més dades sobre aquest roc.
SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 22.08.20 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Marc Amorós, Ester Escobar i Pau Vázquez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada