dilluns, 14 de setembre de 2020

Perafita i Monturull revisitats

25.08.20  Ara fa tres anys vam fer un molt recomanable circuit pels estanys de la Pera i els pics de Perafita i Monturull, a l’extrem occidental de la Cerdanya, al limit amb Andorra i l’Alt Urgell. Ara hi hem tornat amb nous companys per tornar a gaudir d’aquesta ruta, d’uns 11 Km de recorregut i 820 m de desnivell, amb enlairades vistes i una divertida cresta rocallosa entre els dos cims esmentats, amb fàcils passos de grimpada.

Els pics de Monturull (esquerra) i Perafita,
des del camí que davalla al clot de Claror

Des de Martinet seguim a la dreta per la carretera LV-4036 en direcció a Lles i Aransa. Passem per Sanillers i Travesseres, deixem més amunt, a l’esquerra, el ramal que mena a Aransa, i seguim fins a Lles, on enfilem la carretera, a partir d’aquí més ampla, que després d’una pronunciada pujada, amb diverses llaçades, acaba a l’estació d’esquí nòrdic i al refugi de Cap del Rec (20 Km des de Martinet). Seguim a l’esquerra per una pista de terra, bastant planera (a l’hivern és un dels itineraris d’esquí nòrdic), fins que als 7 Km, just quan la pista travessa el riu del Molí i passa a l’altre costat de la vall, arribem a l’àrea de les Pollineres (2140 m), entre els sectors de Lles i Aransa, on hi deixem el cotxe.

En aquest indret hi surt en direcció nord-oest una altra pista, tancada a la circulació, que mena al refugi dels estanys de la Pera, i uns metres més a la dreta el sender GR 11.10, que també passa pel refugi; nosaltres preferim avui aproximar-nos a l’anada per la pista, doncs comença a guanyar alçada gradualment, mentre el GR va més enclotat vora el riu que baixa dels estanys de la Pera i el desnivell és després més acusat. L’itinerari per la pista suposa 1 Km més que pel sender, però es triga el mateix, si no menys, en arribar al punt on hi conflueixen les dues opcions.

Situats a les Pollineres (2140 m), comencem a caminar per la pista en direcció nord-oest, mentre veiem el vermellós vessant del pic de Monturull a la nostra esquerra i més endavant el pic de Perafita enfront nostre. Algunes dreceres permeten escurçar els revolts de la pista. Als 2,5 Km arribem al punt on hi conflueix per la dreta el GR (aquest sender, però, no arriba a la pista si no que s’enfila directament cap al refugi de la Pera sense passar pels estanys); en aquest mateix punt de la pista, hi baixa a l’esquerra un torrent, a la vora del qual hi retornarem després.

Punt de connexió amb la ruta que puja pel GR (dreta);
enfront, el pic de Perafita

Continuem planejant per la pista i passem tot seguit a la vora de l’estany Inferior de la Pera, allargassat i de poca fondària, emmarcat pel pic de Perafita i els suau vessant de la serra d'Airosa que culmina en el Monturull.

Estany Inferior de la Pera, sota el pic de Perafita

El mateix estany amb la serra d'Airosa

Just a l’altre extrem de l’estany deixem la pista, que inicia més enllà un pronunciat revolt per guanyar alçada, i ens enfilem a la dreta per un corriol.

Des de l'estany Inferior pugem cap al Superior

Uns metres més amunt tornem a creuar la pista, en el seu tram final cap al refugi, i continuem pujant a l’altre costat fins arribar poc després a l’estany Superior de la Pera (2350 m), emmarcat pel pic de Perafita, els contraforts del qual cauen directament sobre les aigües de l’estany.

Estany Superior de la Pera, amb el pic de Perafita
i al darrera, el vermellós pic de Monturull

Des d’aquí ens enfilem a la dreta per un corriol que supera un esglaó del terreny i continua, un xic desdibuixat, pels extensos prats dels clots del Port. Deixem aquestes mulleres a l’esquerra i ens encarem cap a un esglaó granític, al peu del qual trobem les marques del GR procedent del refugi.

Ens dirigim cap a un esglaó rocós (al centre de la foto)

Anem guanyant alçada pel GR, amb el Monturull al darrera

El sender remunta amb un parell de llaçades aquest esglaó i després gira a l’esquerra, en direcció al visible port de Perafita. Anem vorejant el vessant sud de la Tosa del Sirvent i després ens enfilem fort per terreny pedregós, amb diverses i curtes llaçades, fins atènyer el port de Perafita (2573 m).

Ens encarem al port de Perafita

La pujada final al port

Al port de Perafita, amb vistes a les muntanyes d'Andorra

A l’altre costat s’obre el vessant andorrà, per on baixa el GR cap als estanys de Perafita i la vall del Madriu, mentre a la dreta s’inicia la carena de la serra del Sirvent, amb la Tosa del Sirvent en primer terme. Des d’aquí gaudím d’una extensa vista cap a les muntanyes d’Andorra i el Pallars, així com de l’Aneto, inconfusible amb la seva glacera.

Al port de Perafita girem a l’esquerra per un sender senyalitzat amb fites i on també trobem senyals de GR que no sabem a quina variant corresponen. Anem pujant suaument per l’ampli llom de la carena fins a un primer replà, des d’on podem veure, al vessant andorrà, un dels estanys de Perafita.

Comencem a pujar pel vessant nord-est del pic de Perafita

Un dels estanys de Perafita, a la capçalera de la vall

A l'altre vessant, l'estany Inferior de la Pera i el refugi

La Tosa del Sirvent s'aixeca a l'altre costat del port

Anem pujant enmig d'un ampli panorama de muntanyes

La carena es va fent més pedregosa, però sense cap dificultat especial, fins que assolim el cim de Perafita o Tossal de la Truita (2752 m). Hi gaudim d’una àmplia panoràmica, mentre tenim en línia recta, en direcció sud i gairebé a la mateixa alçada, el pic de Monturull, el nostre proper objectiu.

Arribant al cim del Perafita o Tossal de la Truita

Fotocim

El coll de Claror i la cresta que puja al Monturull

Ara ens cal davallar en l’esmentada direcció fins al coll de Claror. Un sender ben marcat, on seguim trobant senyals de GR, enllaça els dos cims tot evitant el principals obstacles de la cresta. Baixem un primer ressalt, amb algun pas de fàcil desgrimpada, i seguim davallant per un seguit d’esglaons esquistosos.

Iniciem la baixada per la rocosa carena del Perafita

Davallem per un primer ressalt


Deixem enrera el Perafita

Més avall la inclinació es va moderant fins que arribem al coll de Claror (2570 m), entre el vessant andorrà dels clots de la Tora, a la capçalera de la coma de Claror, i el vessant ceretà de l’homònim clot de Claror.

Arribant al coll de Claror

Al coll de Claror, sota el Monturull

En aquest coll de Claror hi surt per l’esquerra un corriol que davalla per una tartera al fons del clot de Claror, una bona opció per als qui només volen fer un circuit curt pel pic de Perafita; tanmateix, val molt la pena continuar per la fàcil cresta cap al Monturull, tot gaudint d’un gran ambient de muntanya.

Cal fer esment de la tartera que ocupa el clot de Claror, a la nostra esquerra. Es tracta d’una glacera rocallosa, vestigi d’una antiga glacera on el moviment del gel sota les pedres (cal que aquestes siguin de dimensions regulars, ni massa grans ni massa petites) ha modelat una distribució dels blocs formant ondulacions, com podem veure des d’aquí. També observem una alternança entre el color vermellós de les pissarres i el verdós dels líquens dipositats en alguns sectors del pedregar.

Les ondulacions de la glacera rocallosa del clot de Claror

Per continuar el nostre itinerari, ens cal ara remuntar tot el desnivell perdut per un tram de cresta similar a l’anterior, superant tot un seguit d’esglaons esquistosos amb fàcils passos de grimpada.

Anem pujant per la rocosa carena cap al Monturull

Els clots de la Tora, al vessant andorrà

Superant un esglaó de la cresta...

...dins un gran ambient de muntanya

El darrer obstacle abans del cim

Superats tots aquests obstacles, arribem a l’altiplà superior que dóna pas a l’ample i planer cim del Monturull o Torre dels Soldats (2761 m), vèrtex entre la Cerdanya, Andorra i l’Alt Urgell, on tenim unes extenses panoràmiques en totes direccions.

A l'ample cim del Monturull

Vistes a la serra del Sirvent

La carena principal continua al nord-oest cap al Pic Negre d’Urgell i el Port Negre (per on passa el GRP d’Andorra). Nosaltres iniciem la baixada en direcció est per la carena de la serra d’Airosa, per un sender que supera en llaçades un pas inclinat i rocós, i davalla ja més suau fins a l’ampla i herbada carena, per on arribem al coll de Monturull (2640 m).

Davallem del Monturull cap al coll del mateix nom

Arribant al coll de Monturull, amb els dos cims de la jornada

Des del coll continuem per la carena de la serra d'Airosa

Tot i que des d’aquí es podria baixar pel dret per una tartera fins al clot de Claror, es preferible seguir per la carena de la serra d'Airosa, tot pujant uns metres fins a una elevació que rep el nom de pic nord del Coll de la Barra (2661 m).

A la suau elevació del pic nord del Coll de la Barra

Al cim amb el Monturull i Perafita, presents en tot el dia

Des d’aquí girem a l’esquerra, guiats per fites, per anar baixant en direcció nord per l’esquenall herbat d’aquest cim fins a trobar poc més avall un camí ja ben definit, que seguim a l’esquerra en suau baixada, amb bones vistes sobre els estanys de la Pera i la serra del Sirvent.

Iniciem la baixada encarats als estanys de la Pera,
amb el pic de Perafita i la serra del Sirvent

Travessem un pedregar sota el vermellós vessant del Monturull, mentre anem davallant cap a la bassa de Claror, una petita acumulació d’aigua enmig del desolat i rocós clot de Claror.

Travessem un pedregar sota el vessant del Monturull

Anem baixant cap al fons del clot, sota el coll de Claror

Arribem a la bassa de Claror, on s'inicia el terreny herbat

Continuem la baixada per traces de corriol, a la vora del torrent del clot de Claror, inicialment per la riba dreta i després per la riba esquerra, per on creix la tora blava (Aconitum napellus).

Avancem planers vora l'inici del torrent del clot de Claror

Tora blava

El camí continua a la vora del torrent

Anem resseguint el torrent, que va girant en direcció est, fins al punt on aquest torrent es bifurca. Deixem a la dreta el curs d’aigua principal per baixar a l’esquerra per un curs secundari (es tracta d’un defluent, el contrari d’un afluent). Anem davallant cap a la visible i propera pista dels estanys de la Pera, mentre el corriol es va desdibuixant i hem de seguir uns darrers metres pel pedregar sota el qual s’escola el torrentet. Arribem així a la pista, just enfront de l’accés al GR 11.10 (pal indicador).

Anem davallant per un petit pedregar cap a la pista

Iniciem el retorn a les Pollineres pel ben marcat GR

Retornem ara pel GR, tot passant, un xic més avall, a la vora d’una cinglera granítica per on cau un salt d’aigua, molt fotogènic en períodes més humits. Els prats a la vora d’aquest salt són un bon lloc per menjar. Continuem davallant pel bell mig de la vall, tot passant per diverses clarianes travessades per rierols, fins a sortir altre cop a la pista. Tanmateix, la deixem poc després per continuar a l’esquerra pel darrer tram del GR, vora el riu, per on arribem tot seguit a l’àrea de les Pollineres, punt final d’aquest interessant circuit pels pics de Perafita i Monturull.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 25.08.20 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Marc Amorós i Joan Castelltort.

Cap comentari:

Publica un comentari