9.07.17 Ara que estem en ple estiu ve de gust fer
activitat de tarda, i més si es pretén fer la Camel, una via clàssica però reequipada i situada a la cara est de
la Roca dels Arcs, l’elevació més oriental del Montsec de Meià.
El recorregut de la via Camel a la Roca dels Arcs
Després d’un dinar lleuger, sortim de
Vilanova de Meià en direcció al congost del Pas Nou i aviat la gran muralla de
la Roca dels Arcs ocupa tot l’horitzó que sembla que se’ns hagi d’empassar.
Passem a frec de la font de la Figuera i de la font Blanca i tot seguit ja ens
endinsem a l’estret congost fins a un petit eixamplament a mà esquerra on
deixem el cotxe i ens calcem els trastos.
Ens trobem davant per davant de
l’altiva muralla, ja a l’ombra, per on puja la via. Portem com a guia la
ressenya que apareix al llibre El plaer
de l’escalada de Ramon Majó, qui qualifica la via d’”aspre però bonica”, a
més a la ressenya s’indica que els passos d’aquesta via són majoritàriament de
IV grau. En Pau, qui ja l’havia fet fa temps, ressegueix amb el dit la via tot
explicant-me el què hi trobarem, tot molt fàcil... cap problema! Però jo,
veient les dimensions i les característiques de la impressionant tàpia, tinc
els meus dubtes.
Ressenya de la via Camel (extreta de El plaer de l'escalada)
Des de l’aparcament prenem un corriol
que baixa directe a creuar el riu Boix, que encara porta una mica d’aigua, i
tot seguit ja ens enfilem de dret per l’altre vessant fins al peu de la via.
Però aquesta no s’inicia allà on en Pau recordava sinó un xic més a la dreta,
gairebé sota d’una gran llastra característica adossada al mur, i on hi ha un
buril rematxat. Com que el primer parabolt està a “la quinta forca”, i la roca
està un xic polida, en Pau no triga gaire a col·locar un friend en una de les moltes fissures horitzontals.
Progressant per la primera tirada
La tirada continua vertical per
aquesta placa fins al peu d’un petit desplom, damunt del qual es troba la
primera reunió. D’entrada aquest desplom fa un xic de respecte, però com que el
qualifiquen de IV+ penses que té algun truc amagat... I sí que el té: una
bústia enorme per la mà esquerra i una repisa boníssima pel peu dret fan que es
superi amb un pas molt atlètic.
La segona tirada continua per la bonyeguda
i polida placa, molt a frec del diedre, i com que les xapes són un bé escàs,
pel camí en Pau va deixant tascons i bagues lligades als troncs ressecs de les
sabines.També deixa de banda una reunió opcional que hi ha a mitja tirada,
després de la qual cal progressar en bavaresa a través d’una delicada llastra
que sembla que s’hagi d’arrencar del mur, però quan t’hi poses t’adones que es
tracta una roca molt ferma... de moment. Així s’arriba a la segona reunió
situada al capdamunt d’aquesta llastra i sota d’un gran desplom. Des d’aquí
s’escolten com canten les granotes al fons de la vall.
Inici de la segona tirada
Assegurant des de la primera reunió
Tram de bavaresa
Arribant a la segona reunió
Assegurant a la segona reunió
Per evitar aquest sostre, la nostra
via cap a la dreta per damunt d’una feixa en flanqueig lleugerament descendent.
Quan la repisa s’acaba, sortim al bell mig d’una placa molt vertical. Lluny de
la protecció de la llastra, de cop el “pati” es fa ben present, el melic
s’encongeix i empasses saliva… glups!
Inici de la tercera tirada
Una xapa indica el punt on cal tirar
recte amunt per aquesta placa en la qual, per sort, hi ha una gran quantitat i varietat
de bústies per a les mans de “mare-de-déu-senyor”, en canvi per als peus les
preses són gairebé per pura adherència i el resultat és una progressió en
lleugeríssim desplom. Total: quan em toca pujar a mi, a mitja placa sento com em
cruix el canell esquerre, fruit de l’esforç de tirar tant de braços, mentre em
repeteixo a mi mateixa, com una lletania, és IV+, és IV+, és IV+…
Progressant per la placa de la tercera tirada
A mitja tirada hi ha una altra reunió
opcional a partir de la qual la via avança en diagonal ascendent cap a l’esquerra
amb una dificultat un xic menor, encara que continua éssent molt exigent. Quan
finalitza l’ascens, per arribar a la tercera reunió, situada en la vertical de
l’anterior, cal fer un flanqueig horitzontal per damunt d’una estretíssima
repisa.
Arribant a la tercera reunió
Just a l’inici de la quarta tirada es
troba el pas més dificil de la via: una placa molt polida i un xic desplomada,
qualificada de V+ obligat. Per evitar mals majors, a les dues primeres xapes en
Pau ja em deixa posat un estrep i una baga ben llarga.
A la quarta tirada
Mentre estic assegurant a la tercera reunió
em fixo que a les nombroses fissures, a més a més de les esforçades sabines,
també hi troben recer delicades plantetes com la saxífraga geranioide (Saxifraga geranioides).
Saxífraga geranioide
Després d’aquest parell de passos més
complicats la dificultat minva i la via progressa altre cop en diagonal
ascendent a l’esquerra fins assolir la quarta reunió, situada just en un punt
on hi ha un canvi sobtat de tipus de roca.
Arribant a la quarta reunió
A la quarta reunió
La cinquena i darrera tirada progressa
per una roca més sorrenca i vermellosa, amb una dificultat moderada, si es
compara amb les anteriors, però malgrat tot no val a badar. Així arribem al fil
de la carena on finalitza la via i on ens fem les fotos de rigor, aprofitant
que al cim encara toca un bon sol.
Inici de la cinquena tirada
Arribant al final de la via
Al final de la via, amb els cingles del Pas Nou
El plaer de l'escalada
Després de treure’ns el material, toca
el descens pel vessant nord de la Roca dels Arcs, el qual no és cosa de broma
perquè aquest s’inicia per un sender poc marcat però que tot seguit es fa més
evident i baixa cada cop més i més fort, fins i tot en un punt on aflora la
roca descarnada s’hi ha instal·lat una corda fixa. Així arribem de nou a la
carretera a pocs metres d’on hem aparcat el cotxe, des d’on donem un darrer cop
d’ull al mur que acabem d’escalar, tot pensant que no estem gaire d’acord amb el
grau de la ressenya que portem.
Un cop a casa, i després de consultar
altres ressenyes, en Pau arriba a la conclusió que els graus de la via són, més
o menys, els que apareixen en aquesta altra imatge.
La ressenya amb els graus modificats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada