Circuit arqueològic d'Eina

El poble d'Eina, punt d'inici i final d'aquest circuit

La comarca de la Cerdanya, dividida artificialment per una frontera d'ençà el Tractat dels Pirineus de 1659, ha estat, des de temps antics, una via de comunicació entre les terres mediterrànies nordpirinenques i les planes de Lleida. Així, la via romana anomenada Strata Ceretana unia Ruscino (Perpinyà) amb Ilerda (Lleida), passant pel coll de la Perxa i Iulia Lybica (Llívia). El mateix topònim del coll de la Perxa prové del mot llatí pertiga, i fa referència a un o diversos pals clavats a terra per senyalitzar el coll quan hi havia molta neu.

Des del poble d'Eina, a l'Alta Cerdanya, el sender circular PR-16 realitza, en un breu recorregut de poc més de 5 Km., un veritable itinerari arqueològic que passa per un tram visible d'aquesta via romana, on podrem veure diversos dels seus elements (empedrat, murs de sosteniment, ponts, pilons), així com per una sorprenent concentració de monuments megalítics (cista de Lo Pou, dolmen de Pasquerets, menhir d'Eina, hàbitat del Pla del Bac), exponents d'una cultura megalítica que es va desenvolupar a la Cerdanya principalment entre el Calcolític o Edat del Coure i el període inicial de l'Edat del Bronze (2250-1500 a.C.).

Des de Llívia ens dirigim a Sallagosa (també hi podem anar per Puigcerdà i la Guingueta d'Ix, altrament dit Bourg-Madame) per seguir per la carretera N-116 fins a trobar a mà dreta la cruïlla amb la carretera D-29 que porta en 2,5 Km. a Eina. Just a l'entrada del poble hi ha un aparcament on deixem el cotxe; enfront hi ha el punt d'informació de la Maison de la Vallée d'Eyne, on s'inicia l'itinerari del PR-16 (balade archéologique), senyalitzat amb marques grogues.

Sortim del punt d'informació d'Eina, passem pel costat d'una font i girem tot seguit a l'esquerra (pal indicador) pel carrer del Carreter, iniciant un tram conjunt amb el GRP de la Cerdanya, indicat aquí com a camí de Bolquera. No tardem en arribar a una cruïlla; seguim cap a la dreta per un ample camí que tot seguit fa un revolt cap a la dreta per salvar una petita vall. Un cop la deixem enrera, arribem a una cruïlla (pal indicador); el corriol de la dreta ens apropa tot seguit al "dolmen" de Lo Pou, situat en una petita elevació de blocs granítics.

Cista de Lo Pou

Indicat com a dolmen, és en realitat una cista (petit sepulcre en forma de caixa) de planta quadrangular, composta per dues lloses i dos murs de pedra en sec; hi falta la coberta (les cistes no acostumen a conservar-la, doncs els enterraments s'efectuaven aixecant-la per dalt i per això les lloses superiors havien de ser lleugeres i no han suportat el pas dels segles ni posteriors espoliacions). La seva construcció es pot situar al principi del Calcolític (2250-2200 a.C.), amb reutilitzacions com a cremador de cadàvers fins al Bronze final. Dintre del sepulcre hi podem veure les restes d'una segona cista, construïda en data posterior a la primera.

Des d'aquí retornem directament al camí principal, que ha anat paral·lel al corriol, creuem tot seguit un rec i anem pujant en direcció nord-oest fins arribar a una cruïlla. El GRP de la Cerdanya gira a la dreta en direcció al coll de la Perxa (a 1,8 Km.). El nostre PR segueix cap a l'esquerra en direcció oest (amb marques també d'una ruta BTT) i tot seguit veiem, a la dreta, enlairat en un petit turonet, el dolmen de Pasquerets. Hi podem anar directament seguint les rastres d'un corriol o bé continuar uns metres més endavant fins al pal indicador del dolmen, des d'on surt un camí més marcat a la dreta.

Dolmen de Pasquerets

Aquest sepulcre megalític, erigit probablement durant el Calcolític (2000-1800 a.C.), és de planta rectangular i té com a elements originals la llosa de capçalera i les dues lloses laterals; recentment s'ha procedit a la seva restauració amb una moderna coberta i una petita llosa lateral que la equilibra. El topònim Pasquerets deriva del mot pasquer, nom del tribut que es pagava, en els segles XI-XIII, als senyors feudals per poder pasturar els ramats en les seves terres.

Retornem al camí principal, pel qual anem baixant suau en direcció oest fins que, passats un parell de revolts, arribem al tram de camí on es fa visible la via romana. Just a l'inici hi podem veure un canal de desguàs de la calçada; desprès, al llarg d'un tram de 200 metres, anirem veient diversos pilons guarda-rodes, dos grans murs de sosteniment (a sota nostre, a la dreta) i restes de l'antic empedrat de la calçada.

Mur de sosteniment de la calçada romana

Al final de la baixada girem a la dreta per creuar el riu d'Eina per un pont de fusta, que substitueix un antic pont d'origen romà del qual hi podem veure restes de la seva base a cada vorera.

Base d'època romana del pont sobre el riu d'Eina

Avancem per l'altra banda de la vall fins a trobar una cruïlla i un nou pal indicador. El PR puja a l'esquerra, cap al menhir d'Eina, però, tal com s'assenyala també en el cartell, seguim endavant uns 50 metres per poder observar un petit pont fet amb grans lloses de pedra, indicat com a "pont megalític" (de fet el nom li escau) però que correspon a l'època del traçat de la via romana, com ho testimonia, tombat a un costat, un altre piló guarda-rodes.

Retornem a l'anterior cruïlla per iniciar una pujada en mig d'un bosc de bedolls; el sender creua un rec i segueix pujant fins arribar a la carretera D-29, la mateixa per on hem vingut (pal indicador, menhir a 200 metres). Seguim la carretera cap a la dreta per trencar tot seguit a mà esquerra (pal indicador); el camí inicia la pujada cap al Pla del Bac, però abans ens desviem breument a l'esquerra per tal d'arribar al menhir d'Eina.

Menhir d'Eina

Aquest menhir, de 2,45 metres d'alçada, fou erigit probablement durant el Neolític mitjà (3500-3000 a.C.), i ha estat redreçat recentment; cal dir que fou escapçat, possiblement en època medieval, per tal de destruïr la seva figura antropomorfa i així cristianitzar-lo, segons les creences de l'època. Des d'on estem hi podem veure, en direcció nord, el dolmen de Pasquerets.

De nou al camí principal, anem pujant suau en direcció sud-oest; més endavant el sender tomba clarament a l'est fins arribar al Pla del Bac, extens altiplà des d'on tenim una gran panoràmica.

Pla del Bac, amb el pic de Cambradase (esq.) i l'inici de la vall d'Eina

Hàbitat del Pla del Bac

Avançant per aquest pla podem veure diversos túmuls amb roques granítiques, i no tardem en trobar a l'esquerra del camí, sota la línia elèctrica (pal indicador, site archéologique), un nucli granític amb una gran cambra artificial; al redós d'aquest nucli s'hi va establir un hàbitat estacional, des del Neolític fins a l'Edat del Bronze.

Continuem sempre en direcció est fins al final del pla, en el punt on hi ha situades unes antenes (pal indicador), a la vista d'Eina, que tenim tot just a sota. Des d'aquí iniciem una curta i ràpida baixada, al final de la qual passem pel costat d'un centre hípic i arribem tot seguit a l'aparcament i al punt d'informació de la Vall d'Eina, on tanquem aquest interessant circuit arqueològic.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 13.10.12 per Isabel Benet i Ventura Amorós, amb els amics Marta Canudas i Artur Agustí.